Variables que intervenen en la possessió de pilota en el rugbi: una revisió sistemàtica

Sergio Guerrero-Esteban

Joan Solé

Gabriel Daza

Resum

Aquest article va tenir per objectiu identificar variables del joc relacionades amb la possessió de la pilota en equips d’alta competició en rugbi. A través d’una revisió sistemàtica, es va examinar la literatura científica en estudis publicats entre el 2001 i el 2021 que analitzessin la possessió de pilota en el context del rugbi, en lligues professionals, que identifiquessin variables de resultat i els patrons de joc. Es va fer una cerca en bases de dades especialitzades: PubMed, Scopus, SportDiscus i Web of Science, i es van trobar un total de 176 articles. Cada estudi va ser analitzat per dos revisors de manera independent; en cas de discrepància, un tercer revisor va decidir sobre la seva inclusió. Finalment, van ser 16 els estudis que van complir els criteris d’inclusió. En la revisió es van identificar tres variables relacionades amb el resultat en les possessions de pilota: (a) ubicació en el terreny de joc i acció inicial de la possessió, (b) característiques de les fases de fixació (ruck), i (c) trencaments de línia. Els resultats mostren interdependència en els diferents estudis sobre la possessió de la pilota. Es considera que aquestes variables són responsables de la continuïtat del joc ofensiu i poden ser predictores del resultat final de la possessió.

Introducció

El rugbi és un esport col·lectiu marcat per la invasió territorial que implica la interacció i lluita entre els jugadors per la possessió de la pilota i l’espai, sempre dins d’un context dinàmic i canviant (Colomer et al., 2020). La lògica interna del joc provoca organitzacions i reorganitzacions constants, de manera que el joc es veu influït per les interaccions jugador-equip-oponent (Torrents i Balagué, 2006). Atenent l’alta complexitat d’aquest esport, disposar d’un model de joc permet simplificar la manera de jugar d’un equip (Ashford et al., 2020). Les estratègies i els patrons de joc han evolucionat a fi d’obtenir avantatges respecte al rival per assolir un rendiment col·lectiu més gran (Kraak et al., 2016). Tenint en compte els estils de joc i la influència de l’oposició, Watson et al. (2017) i Colomer et al. (2020) van convergir en la necessitat d’analitzar el joc en la seva globalitat, accentuant la importància dels moments en què un equip disposa de la possessió de la pilota.

La fase d’atac en un equip s’inicia amb l’obtenció de la possessió, i aquesta es desenvolupa a través d’un conjunt d’accions en l’espai i temps des que aconsegueix el control de la pilota fins que deixa de controlar-la. Villarejo et al. (2014) van suggerir la instrumentalització i categorització de les possessions per avaluar-ne l’eficàcia, tenint en compte la ubicació espacial on s’obté la possessió de la pilota i la manera com s’origina.

En relació amb la categorització de les possessions, Ungureanu et al. (2019) van arribar a la conclusió que, en el rugbi, més enllà del temps de possessió i la quantitat d’aquestes, els equips que utilitzaven les seves possessions de manera efectiva tindrien més probabilitats de victòria. 

Williams et al. (2017) van considerar que per estudiar la possessió en rugbi seria necessari conèixer el temps total de pilota en joc, és a dir, la quantitat de temps que la pilota està en possessió d’algun dels jugadors o està en situació de ser disputada pels dos equips. A més, van mostrar que un augment del temps de la pilota en joc podria contribuir a una continuïtat més gran i a un augment del temps de partit, la qual cosa resultaria en un increment del nombre d’accions, i, per tant, en un nombre més gran de possessions totals (Williams et al., 2017).

Amb la finalitat d’analitzar el joc ofensiu, Mckay i O’Connor (2018) van categoritzar les possessions segons el moment de joc i l’origen de la possessió, conformant dos grans grups: organització ofensiva i transició ofensiva. El joc basat en l’organització ofensiva s’originaria en situacions preestablertes en les quals l’atac i la defensa actuarien sota patrons establerts i predictibles, mentre que el desenvolupament del joc en transicions ofensives tindria el seu origen en situacions on els equips inicien una possessió en situacions de joc obert amb un alt grau d’impredictibilitat. Mckay i O’Connor (2018) també van observar que els equips van disposar d’una mitjana de 48 possessions per partit, de les quals 27 provenien de situacions de joc en transicions ofensives i 21 de situacions d’organització ofensiva, i van reportar que el 56 % de les possessions s’originen en escenaris de transició a l’atac.

Tenint en compte la possessió com a eix central de tots els articles inclosos en la bibliografia de l’estudi actual, l’objectiu principal d’aquesta revisió és determinar, a través de l’anàlisi de les variables del joc en possessió de la pilota, quines variables influeixen més en l’èxit d’un equip, entès com el fet de guanyar un partit o obtenir un nombre més gran de punts, amb la finalitat d’entendre el seu impacte en el resultat.

Metodologia

Per identificar les variables relacionades amb el rendiment durant la possessió de la pilota en rugbi, es va fer una revisió sistemàtica seguint la guia metodològica de Perestelo-Pérez (2013).

Es van incloure els estudis relacionats amb l’anàlisi observacional i estadística del joc, indicadors de rendiment en rugbi i indicadors relacionats amb la possessió de la pilota. A més, els estudis havien d’estar compresos entre els anys 2001, data en la qual s’inicia el professionalisme del rugbi XV, i el 2021, i amb dades d’equips participants en competicions professionals, que són els que compten amb un nombre més gran de dades i publicacions a analitzar. Es van excloure els estudis en els quals no es descrivia el protocol d’extracció de dades ni la mida de la mostra, les revisions bibliogràfiques, així com les cartes a l’editor i els resums de congressos. Es va fer una anàlisi de la qualitat metodològica dels estudis mitjançant el sistema PICO (acrònim de P: Participants; I: Interventions; C: Comparisons; O: Outcomes) (Taula 1).

Taula 1

Anàlisi de la qualitat metodològica dels estudis mitjançant el sistema PICO.

Veure Taula

Estratègia de cerca i fonts d’informació

Es va fer una cerca bibliogràfica a les bases de dades Scopus, Web of Science (WoS), PubMed i SPORTDiscus, utilitzant els termes de recerca “rugby”, “professional” o “professional league”, “ball possession” o “possession” i “key performance indicators” o “performance analysis” o “patterns of play” (Taula 2). Els idiomes en els quals es va fer la cerca van ser l’anglès, com a llengua principal dels països on més impacte té el rugbi, i l’espanyol, com a llengua materna dels investigadors.

Taula 2

Estratègia i equació de recerca.

Veure Taula

Selecció dels estudis i extracció de dades

Es va fer una selecció mitjançant la metodologia PRISMA 2020 (Preferred Reporting Items for Systematic Review and Meta-Analyse) (Page et al., 2021). Després de la cerca es van identificar 176 estudis, que van ser extrets en un full de càlcul. Seguidament es van eliminar els duplicats i en van quedar 153. Posteriorment, els títols i els anys de publicació dels estudis van ser revisats en funció dels criteris de selecció pels investigadors. 

En aquest procés de selecció, els investigadors van fer una revisió de tots els articles preseleccionats, i després els van posar en comú. Davant de qualsevol dubte, un tercer revisor va decidir sobre la seva inclusió. Un total de 16 estudis van complir tots els criteris de selecció (Figura 1).

Figura 1

Veure a mida completa

Les dades relacionades amb variables en possessió de la pilota i el nombre de partits observats en els articles van ser extretes i analitzades segons els seus resultats (Taula 2, 3 i 4), per a la seva posterior comparació i discussió.

Resultats

En els 16 estudis que es van incloure en la revisió es van identificar tres principals variables associades a la possessió de pilota i joc d’atac. La metodologia utilitzada va ser observacional en tots els articles. Els resultats van mostrar la ubicació i l’acció inicial de la possessió, el nombre de rucks (fases de fixació) i els trencaments de línia com els principals factors que influeixen sobre el desenllaç de les possessions en el rugbi.

La ubicació i l’acció d’origen de la possessió van mostrar una freqüència (n = 5) respecte al total, els estudis relacionats amb els rucks (n = 7) i les publicacions sobre els trencaments de línia (n = 10). Als 16 articles inclosos en la revisió, s’ha constatat que analitzen més d’un indicador per estudi.

Respecte a la ubicació i l’acció d’origen de la possessió (Taula 3) es va trobar que els equips amb més capacitat d’iniciar les possessions en camp contrari van fer de mitjana una ràtio de punts més elevada respecte a l’oponent (Van Rooyen et al., 2006; Watson et al., 2017). A més, els reinicis de joc des de fases estàtiques i les recuperacions de pilota a través d’aquestes en camp rival van resultar ser les accions inicials amb una capacitat d’anotació més gran (Vaz et al., 2019; Schoeman i Schall, 2019). Altres autors també han considerat la importància de tractar de manera conjunta la ubicació i l’acció inicial de la possessió, a causa de la importància de l’ocupació territorial en el rugbi (Coughlan et al., 2019; Vaz et al., 2019).

Taula 3

Anàlisi del contingut d’articles que aborden la ubicació i l’acció d’origen de la possessió de pilota.

Veure Taula

Quant als rucks (fases de fixació), es van identificar dos factors que intervenen en la possessió de pilota: el nombre de rucks totals per partit i l’eficàcia d’aquestes fases de fixació (Taula 4). Respecte al nombre de rucks, es va trobar que els equips guanyadors generen un nombre inferior de rucks totals respecte als equips perdedors (Vaz et al., 2019; Bunker i Spencer, 2021; Vaz et al., 2011). 

Taula 4

Resum d’articles que estudien les característiques de les fases de fixació (rucks) durant la possessió de la pilota.

Veure Taula

Quant a l’eficàcia, es va reportar que els equips amb més èxits mostraven una capacitat més gran de mantenir la possessió i generar continuïtat a través de fases de fixació més ràpides i involucrant menys jugadors, la qual cosa resultava en un nombre d’opcions d’atac més gran i més capacitat d’anotar punts (Vaz et al., 2011; Schoeman et al., 2017; Ungureanu et al., 2019; Kraak i Welman, 2014).

Els trencaments de línia van ser la variable amb més freqüència d’estudi dins dels estudis inclosos en aquesta revisió (Taula 5). Respecte a aquests, es va identificar que els equips guanyadors tenien una capacitat més gran de generar trencaments de línia respecte als equips perdedors, la qual cosa indica que un nombre de trencaments més elevat augmenta les possibilitats de victòria (Watson et al., 2017; Schoeman i Schall, 2019; Bunker i Spencer, 2021). També es va trobar que els trencaments de línia s’associaven amb un nombre superior de metres guanyats en possessió de la pilota (Mosey i Mitchell, 2019; Ungureanu et al., 2019), la qual cosa genera continuïtat en el joc d’atac i una capacitat més gran d’anotar assaig en aquella mateixa fase del joc o en les accions immediatament posteriors (Bennett et al., 2018; Bunker et al., 2020; Den Hollander et al., 2016; Wheeler et al., 2010).

Taula 5

Estudis revisats sobre els trencaments de línia durant la possessió de la pilota.

Veure Taula

Discussió

El propòsit d’aquesta revisió va ser identificar les variables relacionades amb la possessió de la pilota que intervenen en el resultat.

Segons els resultats obtinguts, es van considerar la ubicació i l’acció d’origen de l’obtenció de la pilota com un escenari inicial on desenvolupar el joc (Coughlan et al., 2019). Les troballes mostren que els inicis de possessió de pilota en camp contrari, des de fases estàtiques o a través de recuperació de la pilota, tant en fases de joc obert com des de formacions fixes, són variables que influeixen en l’èxit de les possessions (Vaz et al., 2019; Schoeman i Schall, 2019; Watson et al., 2017), ja que permeten iniciar l’atac més a prop de la zona d’anotació. Les possessions iniciades des de fases estàtiques ofereixen l’oportunitat de poder llançar l’atac de manera organitzada i estratègica, amb la intenció de provocar un desajust en l’organització defensiva rival i avançar cap a la zona d’anotació. D’altra banda, si aquestes possessions s’inicien a partir d’una recuperació de la pilota, la desorganització defensiva en aquell moment del joc és més gran i l’escenari de transició a l’atac ofereix l’oportunitat de trobar més espais on avançar ràpidament cap a la línia d’assaig.

En aquest sentit, Villepreux (1993) ja va diferenciar el joc d’atac en possessions simples i complexes, diferenciant-les segons si es componen d’una sola fase o de diverses, i va observar que les possessions complexes són les que generen un impacte més gran en l’eficiència i qualitat de la possessió, alternant diferents formes de joc i generant una desestructuració defensiva més gran.

Sobre la base dels resultats, es va considerar que les fases de fixació repercuteixen de manera significativa en el joc, tant pel nombre d’aquestes com per la seva efectivitat, ja que es tracta d’una situació tàctica que provoca reorganitzacions a nivell ofensiu i defensiu, provocades per una interrupció de la continuïtat del moviment de la pilota en possessió i del joc d’atac. Un nombre de rucks inferior es relaciona amb un volum més gran de joc i accions amb pilota, la qual cosa proporciona a la possessió un ritme de joc més alt (Solé, 2017), i genera, per tant, un estrès més gran en el sistema defensiu (Vaz et al., 2019; Kraak et al., 2016). 

Els resultats van mostrar que els trencaments de línia defensiva van ser la variable de joc que va produir un nombre més elevat de metres guanyats amb la possessió de la pilota (Mosey i Mitchell, 2019; Ungureanu et al., 2019). Les accions que permeten guanyar la línia de l’avantatge provoquen una situació de desequilibri i desorganització defensiva, que permet a l’equip atacant guanyar metres i avançar cap a la zona d’anotació (Bunker i Spencer, 2021; Schoeman i Schall, 2019; Schoeman et al., 2017), la qual cosa genera una probabilitat més gran d’anotar assajos (Vaz et al., 2011; Den Hollander et al., 2016).

Es creu que les variables del joc “Ubicació i font d’origen de la possessió”, “Fases de fixació” i “Trencaments de línia” observades en aquesta revisió podrien tenir relació de dependència entre elles, ja que es va observar que l’origen i l’acció inicial de la possessió poden desencadenar un nombre més gran de trencaments de línia i produir una desestructuració defensiva més gran, la qual cosa al seu torn genera un nombre inferior de rucks i proporciona una velocitat d’atac més gran, que pot provocar un augment de possibilitats d’èxit en el resultat de la possessió.

Les principals limitacions rauen en el fet que, malgrat analitzar les variables amb més rellevància en possessió de la pilota segons la bibliografia, aquesta revisió ha estudiat les variables de caràcter ofensiu. Les constants modificacions al reglament també es consideren una limitació, ja que produeixen canvis significatius en el desenvolupament del joc que poden afectar les variables analitzades. 

Se suggeriria enfocar futures investigacions cap a l’anàlisi de les variables del joc defensives i la seva possible interrelació amb les variables relacionades amb la possessió de la pilota estudiades en aquesta revisió. 

Les aportacions d’aquestes investigacions poden proporcionar informació rellevant sobre les accions del joc d’atac que determinen i impacten en el resultat. El nombre de rucks i trencaments de línia que fa un equip durant el temps que aquest disposa de la possessió de la pilota pot orientar a l’estudi del ritme de joc i oferir una nova manera de categoritzar les possessions i el seu resultat, amb la finalitat de dissenyar tasques d’entrenament que optimitzin el rendiment dels jugadors.

Conclusions

A través dels resultats obtinguts, es van trobar tres variables del joc en possessió de la pilota que influeixen en el resultat de les possessions. Aquestes variables són la ubicació i l’acció inicial de la possessió, els rucks o fases de fixació i els trencaments de línia. Les tres variables de joc van ser estudiades de manera aïllada, encara que els resultats mostren possibles relacions de dependència entre elles, i es pot entendre la ubicació i l’acció inicial de la possessió com l’escenari d’origen del joc i les fases de fixació, juntament amb els trencaments de línia, com les accions que més impacten sobre la continuïtat i el desenllaç de la possessió.