Aquest llibre té com a objecte reivindicar l’activitat motriu com a font d’aprenentatge i coneixement teòric i pràctic. El seu enfocament fa un pas més enllà en la difícil tasca de revalorar el tractament pedagògic de l’activitat motriu, davant la tendència —encara dominant— a considerar-la un fenomen exclusivament d’exercici físic. Així, els autors aposten per una motricitat que formi part d’un projecte educatiu globalitzador, que integra de manera dinàmica les diferents habilitats i capacitats motrius de l’ésser humà, arran de la definició dels autors de la motricitat com a “manifestació cinèsica del cos humà que, alhora, és significativa, emotiva i cognitiva” (Castañer i Camerino, 2022, p. 15). Amb aquest plantejament, els autors no fan res més que donar sentit i substància al famós aforisme d’Ommo Gruppe, als anys 70, el qual afirma que l’educació sempre serà quelcom més que l’educació física, però que de ben segur tampoc serà completa sense aquesta.

Figura 1

Veure a mida completa

 

Els lectors interessats en la temàtica d’aquest llibre trobaran que l’estructura del seu contingut està pensada per garantir una lectura amena i, alhora, rigorosa i molt ben fonamentada amb reflexions teòriques i evidències empíriques, extretes tant d’articles científics actualitzats com de la praxi docent. Així mateix, cal valorar l’esforç dels autors per seleccionar la informació substancial i necessària per desenvolupar cadascun dels capítols de què consta l’obra i, sobretot, per resoldre amb precisió i eficàcia totes aquelles reflexions o preguntes que puguin sorgir per aprofundir en cadascun dels blocs temàtics del llibre. 

Tot fent un ràpid recorregut per la geografia d’aquesta obra, cal dir que l’aventura de llegir-la comença amb la proposta d’un enfocament dinàmic i integrat de la motricitat (EDIM), alhora que se’ns presenta el plantejament de partida i les seves intencions (capítol 1). Un cop fet això, el recorregut continua amb una anàlisi de les habilitats motrius quant a la seva forma, funció i evolució (capítol 2). A partir d’aquí, els autors s’endinsen en el món de les capacitats motrius. En primer lloc, en el de les capacitats perceptivomotrius que configuren la somatognòsia o el coneixement d’un mateix (capítol 3) i l’estereognòsia o el coneixement de l’espai i temps que ocupa el nostre cos a l’entorn (capítol 4), tot seguint per les capacitats fisicomotrius (capítol 5) i acabant el recorregut amb les capacitats sociomotrius (capítol 6). El capítol 7 clou la lectura d’aquest llibre tot aportant unes reflexions que són clau per entendre de quina manera les habilitats i les capacitats motrius desglossades en els capítols precedents s’integren i interrelacionen per afavorir el desenvolupament d’una motricitat intel·ligent i, per tant, útil i necessària per assolir una vida satisfactòria i en plena harmonia amb un mateix, els altres i el món que ens envolta.