Resum

Els objectius generals de la tesi se centren, d’una banda, a sistematitzar la informació sobre les pràctiques expressives en la disciplina praxeològica i, d’una altra, a  aprofundir en la lògica interna del circ contemporani a través de l’estudi dels espectacles d’una companyia internacional.
La part teòrica i discursiva es desenvolupa al llarg dels tres primers capítols, que constitueixen un marc teòric d’elaboració personal creat a propòsit per a la tesi i que constitueix una de les seves aportacions més rellevants. El primer dels capítols està dedicat a situar el concepte que és subjacent en el conjunt de la tesi: l’educació motriu artística. En el segon capítol s’aborden les situacions motrius d’expressió des de l’òptica de la ciència de l’acció motriu –desenvolupada pel professor Pierre Parlebas. A l’últim, en el tercer capítol s’identifiquen els trets dominants de la lògica interna dels espectacles artístics professionals (de dansa, circ, mim i teatre gestual). El conjunt dels tres capítols proporciona el marc teòric sobre la base del qual es construeix l’instrument d’observació que s’utilitza a la part empírica de la investigació.
En la segona part de la tesi s’aprofundeix en la lògica interna d’un dels grups de situacions motrius d’expressió: els espectacles artístics professionals circenses, i dins d’aquests s’estudien deu dels espectacles de circ contemporani de la companyia Cirque du Soleil en el període comprès entre 1986 i 2005. Després de l’explicació en el quart capítol de les bases de la metodologia observacional, en el cinquè s’explica l’instrument d’observació (expressió motriu escènica al circ –EMEC–) creat ad hoc per al treball. L’aplicació de la metodologia observacional junt amb l’elaboració del format de camp, complementat amb les tècniques d’observació, registre, codificació, control de la qualitat de la dada i l’anàlisi de dades, permeten obtenir uns resultats útils amb vista a perfilar els components que es combinen en la creació d’espectacles i observar com aquests se succeeixen diacrònicament al llarg d’aquells.
Ja en el sisè capítol s’exposen i analitzen les dades obtingudes després del registre, amb l’aplicació de diverses anàlisis: descriptiva, comparació de proporcions, anàlisi de tendències, anàlisi log-lineal i anàlisi seqüencial de retards per, finalment, interpretar-les. El capítol setè reuneix les conclusions i s’organitza al voltant de tres blocs: en primer lloc, les conclusions relatives a les situacions motrius d’expressió en el context de la praxeologia motriu; en segon lloc, les aportacions relatives a la lògica interna dels espectacles motors;  i a l’últim, les conclusions a partir de l’estudi empíric de la companyia de circ estudiada.