Satisfacció en esdeveniments esportius locals: elements de la destinació i de l’esdeveniment

Isaac Taberner

Albert Juncà Pujol

Josep Lluís Garcia-Domingo

*Correspondència: Isaac Taberner isaac.taberner@uvic.cat

Idioma de l’original

Citació

Taberner, I., Juncà, A., & Garcia-Domingo, J. L. (2022). Satisfaction in Local Sports Events: Elements of Destination and the Event. Apunts Educación Física y Deportes, 150, 56-66. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2022/4).150.07

1415Visites

Resum

Els esdeveniments esportius locals s’han convertit en eines de promoció turística i de dinamització econòmica dels territoris que els acullen. Conèixer amb exactitud el perfil dels esportistes que hi participen, entendre les seves expectatives i proposar-los experiències satisfactòries és essencial per aprofitar tots els beneficis que aquests esdeveniments poden aportar als territoris. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest estudi se centrà a identificar els elements de la destinació i de l’esdeveniment que més influeixen en la satisfacció dels participants. La mostra va estar composta per 476 esportistes que durant el 2019 van participar en esdeveniments esportius a l’aire lliure a la comarca d’Osona. Mitjançant qüestionaris es van avaluar 13 elements relatius a l’esdeveniment i 24 a la destinació. Els resultats de l’estudi van mostrar el paper rellevant de la presència o no d’acompanyants de l’esportista en els atributs de destinació que afecten la satisfacció de l’esportista. I revelaren, també, que la qualitat del recorregut, la professionalitat de l’organització i els voluntaris i l’aplicació de mesures de protecció del medi ambient i la qualitat dels avituallaments són els elements relacionats amb l’esdeveniment que més influeixen en la satisfacció dels participants. Pel que fa a la destinació, els atractius naturals i l’entorn i l’ambient es mostraren com els elements més influents.

Paraules clau: destinació esportiva, esdeveniments esportius locals, satisfacció, turisme esportiu.

Introducció

Els esdeveniments esportius poden proporcionar múltiples beneficis a les destinacions que els acullen: valor afegit a l’experiència turística, impacte econòmic, creació d’imatge de destinació, atracció de turistes o prestigi per al territori (Tasci et al., 2018). 

Tradicionalment, la recerca sobre aquesta qüestió s’ha enfocat als grans esdeveniments esportius. No obstant, des de principis de la dècada del 2000, molts gestors de destinacions s’han adonat també del potencial econòmic i turístic dels esdeveniments esportius locals (EELs) (Kaplanidou i Gibson, 2010). Gibson et al. (2012) els defineixen com a esdeveniments menors, amb més participants que espectadors, dirigits a atletes amateurs, celebrats anualment, de baix interès mediàtic, d’activitat econòmica limitada i amb una baixa inversió pública en comparació amb grans esdeveniments.   

El nombre d’EELs ha crescut molt els darrers anys i al mateix temps també ha crescut l’interès per estudiar-ne el potencial turístic (Fotiadis et al., 2016). Alguns dels beneficis dels EELs que més s’han estudiat són la promoció del turisme sostenible, l’impacte econòmic, la desestacionalització del turisme (Kenelly, 2017) o la millora de la imatge de destinació (Milovanovic et al., 2021).

Tot i que a escala nacional els EELs tenen un impacte menor, sí que prenen una rellevància especial per a les destinacions que els acullen. Fins i tot, en alguns casos, el potencial de desenvolupament turístic és més elevat en esdeveniments locals que en grans esdeveniments, especialment si se celebren de manera recurrent (Malchrowicz i Poczta, 2018). 

El sol fet d’organitzar i acollir EELs, però, no garanteix l’obtenció de tots aquests beneficis. Zarei et al. (2018) apunten que els clients no només compren productes i serveis sinó que busquen experiències que satisfacin les seves expectatives. I suggereixen que el procés per satisfer les necessitats dels consumidors requereix entendre-les i alinear-les al servei esportiu abans de dissenyar-lo, produir-lo i entregar-lo. 

Segons aquests autors, doncs, la satisfacció s’entreveu clau per maximitzar tots els beneficis potencials exposats anteriorment. En l’àmbit de l’esport, la satisfacció ha estat estudiada en diversos nivells, sobretot en l’àmbit de les instal·lacions (Elasri et al., 2015) i els esdeveniments esportius (Theodorakis et al., 2015). Sovint la satisfacció es descriu mitjançant el model expectativa-disconfirmació, que suggereix que la satisfacció dels clients es troba a partir de la diferència entre la percepció final del funcionament d’un servei i les seves expectatives prèvies sobre aquest (Oliver, 1980). 

En el context dels esdeveniments esportius, Yoshida i James (2010) entenen la satisfacció com “l’acompliment gratificant de les necessitats derivades de la participació en l’esdeveniment esportiu i dels serveis que s’hi ofereixen”. A més, cal distingir entre la satisfacció general i la satisfacció per atributs (Prayag i Grivel, 2018). En aquest sentit, les variables sociodemogràfiques, el tipus d’acompanyant o l’objectiu de participació a la prova esportiva condicionen els atributs que més es valoren tant en esdeveniments com en destinacions (Sato et al., 2017).

Diversos estudis demostren que la satisfacció dels participants en esdeveniments esportius actua com a predictor d’una futura participació (Kaplanidou i Gibson, 2010). Així, una satisfacció més gran incrementa les intencions de tornar a visitar la destinació i de recomanar-la a amics i familiars (Xiao et al., 2019).

Aicher i Newland (2018) constaten que els elements organitzatius dels esdeveniments són avaluats pels participants a l’hora de valorar la seva experiència. En aquest sentit, Du et al. (2015) van identificar diversos elements que afecten la satisfacció dels participants i els van agrupar en cinc categories: operacions de l’esdeveniment, atributs de l’esdeveniment, serveis complementaris, expo amenities i prestació de serveis.  

Pel que fa a les destinacions esportives, alguns dels elements que influeixen en la satisfacció dels participants són l’accessibilitat al territori, el transport, la qualitat dels allotjaments o les opcions d’entreteniment (Aicher i Newland, 2018). A més, sembla que els elements naturals, com el paisatge i l’entorn, afecten la satisfacció dels turistes esportius (Peric et al., 2018). En una línia similar, Buning i Gibson (2016) remarquen la importància de les condicions de viatge a l’hora de participar en esdeveniments esportius i alerten que l’avaluació de l’esdeveniment i de la destinació depèn, en bona part, dels companys de viatge. 

En resum, en el cas dels esdeveniments locals, una experiència satisfactòria depèn directament de les instal·lacions, els serveis i les característiques del producte, tant de la destinació com de l’esdeveniment (Priporas et al., 2018). 

És per això que en aquest estudi es plantejaren tres objectius: identificar quins elements de l’esdeveniment afecten la satisfacció dels participants en els esdeveniments esportius locals a l’aire lliure, identificar quins atributs de la destinació afecten la satisfacció dels participants en els esdeveniments esportius locals a l’aire lliure i examinar com influeixen en la satisfacció el tipus d’acompanyants i el nombre d’edicions en què els esportistes han participat.

Aquesta investigació s’emmarcà a la comarca d’Osona (Catalunya), un territori situat a uns 60 quilòmetres de Barcelona, on des de fa més de cinc anys les administracions, empreses i organitzacions esportives estan treballant per posicionar-se com a destinació de turisme esportiu. L’any 2019 s’hi van celebrar 95 esdeveniments esportius a l’aire lliure, que van congregar més de 23,800 participants. 

Metodologia

Disseny i procediment

En col·laboració amb els organitzadors de cinc esdeveniments locals a l’aire lliure de la comarca d’Osona, es van enviar qüestionaris en línia als esportistes que havien participat a l’edició de 2019 d’aquestes proves. Els esdeveniments analitzats foren tres de curses de muntanya –“Trail de les Fonts del Montseny” (1,146 participants), “Pels Camins dels Matxos” (766), “Cursa del Roc Gros” (458)–, una prova de bicicleta de muntanya –“Cabrerès BTT” (de 1,697 participants)–, i una de bicicleta de carretera –“Marxa Jufré Riuprimer” (836 participants). 

L’estudi va comptar amb el vistiplau del Comitè d’Ètica de Recerca de la UVic – UCC (113/2020). Així mateix, es va recollir el consentiment informat de tots els participants a l’estudi. 

Participants

Un total de 476 esportistes (119 del “Trail de les Fonts del Montseny”, 95 de “Pels Camins dels Matxos”, 27 d’“El Roc Gros”, 115 de la “Cabrerès BTT” i 120 de la “Marxa Jufré Riuprimer”) van respondre els qüestionaris enviats. La mostra (Taula 1) era predominantment masculina (84%), amb estudis universitaris (44%) i laboralment activa (94%). L’edat dels participants anava de 16 a 73 anys, amb una mitjana de 45.57 anys, mentre que la franja d’ingressos més nombrosa (38%) correspon a la situada entre els 20.000 i els 29.000 € anuals nets. 

Taula 1

Distribució de la mostra.

Veure Taula

Instrument

Els elements de l’esdeveniment i la destinació que més afecten la satisfacció dels participants es van mesurar a través d’un qüestionari dividit en quatre blocs. En primera instància es va recopilar informació demogràfica, que incloïa el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i els ingressos anuals. El segon bloc feia referència a la participació dels esportistes als esdeveniments i incloïa les qüestions relatives al nombre i tipus d’acompanyants i al nombre d’edicions en què havien participat. A continuació hi havia les preguntes relacionades amb els elements de l’esdeveniment, que contenia 13 ítems basats en la literatura prèvia (Newland i Aicher, 2018; Buning i Gibson, 2016; Theodorakis et al., 2015, i Peric et al., 2018). Per acabar, hi havia les qüestions relatives als elements de la destinació, que constava de 24 atributs basats en la proposta de Chi i Qu (2008)

Tots aquests elements es van valorar mitjançant una escala de tipus Likert de 7 punts, tal com proposen diversos estudis anteriors (Theodorakis et al., 2015; Chi i Qu, 2008). La consistència interna del qüestionari es va comprovar mitjançant l’alfa de Cronbach, que va presentar un valor adequat (.967) per procedir a fer l’anàlisi. 

Anàlisi de dades

Per tal de conèixer els factors latents en les respostes dels participants es va realitzar una anàlisi factorial exploratòria (AFE) amb el programari SPSS 28.0. El mètode d’extracció emprat va ser el de màxima versemblança amb rotació Varimax i es va fixar un valor mínim de càrrega factorial de .45. La prova d’esfericitat de Barlett (p < .05) i l’índex de Kaiser-Meyer-Olkin (.945) van validar l’anàlisi factorial de les dades.  

Per últim, seguint l’anàlisi efectuada en estudis similars en l’àmbit de la satisfacció en serveis i esdeveniments esportius (Elasri et al., 2015; Newland and Aicher, 2018; Peric et al., 2018), es va fer la prova T per a mostres independents per segmentar els resultats en funció del gènere i es va fer servir l’ANOVA amb l’anàlisi post hoc de Tukey per detectar possibles diferències significatives segons el tipus d’acompanyants dels participants en els esdeveniments. 

Resultats

L’anàlisi factorial exploratòria va revelar l’existència de cinc factors amb valors propis superiors a 1 que expliquen el 67.57% de la variància (Taula 2). 

Taula 2

Estructura factorial identificada.

Veure Taula

El primer factor, anomenat “esdeveniment”, explica el 43.98% de la variància i inclou 13 ítems associats amb elements organitzatius de l’esdeveniment esportiu. El segon factor, etiquetat com a “preus i serveis de la destinació”, n’explica el 9.44% i aglutina les característiques de la destinació referents a serveis i accessibilitat. El tercer, denominat “entorn i ambient”, explica el 8.04% de la variància i té a veure amb l’atmosfera de la zona. El quart, “entreteniment i oci”, explica el 2.94% de la variància i fa referència a les opcions d’entreteniment, lleure i cultura que presenta la destinació. Per últim, el cinquè, “atractius naturals”, explica el 3.35% de la variància i engloba els ítems relatius als actius naturals del territori.

En relació amb l’objectiu d’identificar els elements dels esdeveniments que més afecten la satisfacció dels participants, s’observà que “la qualitat del recorregut” (5.93), “la professionalitat de l’organització i dels voluntaris” (5.70), “l’aplicació de mesures de protecció del medi ambient” (5.50) i “la qualitat dels avituallaments” (5.45) foren els ítems amb més influència (Taula 3).

Taula 3

Mitjana dels elements relacionats amb l’esdeveniment.

Veure Taula

D’altra banda, els elements amb menys pes en la satisfacció dels participants foren “la proximitat de la prova amb el lloc de residència” (4.02), “el servei de fotografies als esportistes durant la prova” (4.34) i “la qualitat del village” (4.40). Aquests tres són els únics indicadors per sota dels 4.5 punts. 

En la comparació dels elements en funció del gènere no s’observaren diferències significatives entre homes i dones. En canvi, en relació amb el tipus d’acompanyants amb qui el participant viatja a l’esdeveniment (Taula 4) s’obtingueren diferències significatives en dos elements: “la qualitat del village” i “la tradició i història de l’esdeveniment”. En aquests elements, segons l’anàlisi post hoc, les diferències foren significatives entre els participants que van sols i els que van acompanyats per amics.

Taula 4

Diferencias en los elementos relacionados con el acontecimiento según el tipo de acompañantes.

Veure Taula

En la comparativa segons el nombre de participacions a l’esdeveniment (Taula 5), s’observaren diferències significatives en un únic element (“Tradició i història de l’esdeveniment”). En aquest cas, l’element en qüestió tenia més influència en la satisfacció dels esportistes que hi havien participat en més de dues edicions (5.08) que en els que hi participaven per primera vegada (4.49). En la resta d’elements, malgrat que hi havia lleugeres diferències, aquestes no eren significatives.

Taula 5

Training programmeDiferències en els elements relacionats amb l’esdeveniment segons el nombre d’edicions.exercises.

Veure Taula

Quant a l’objectiu d’identificar els elements de la destinació que més afecten la satisfacció dels participants, les dades mostraren que “els paisatges i atractius naturals singulars” (6.05) i “els recorreguts i camins atractius” (6.05) eren els únics ítems amb valors superiors als 6 punts (Taula 6). Tot seguit, s’hi situaren els indicadors relatius a “entorn net i ordenat” (5.93), “l’entorn poc massificat” (5.79) i “l’ambient tranquil i relaxat” (5.78). D’altra banda, els ítems amb menys importància foren “la varietat d’opcions d’oci nocturn” (2.89), “la varietat d’esports i activitats nàutiques” (3.25), “la varietat d’opcions d’entreteniment” (3.56) i “la varietat d’opcions comercials locals” (3.61). 

Taula 6

Mitjana dels elements relacionats amb l’esdeveniment.

Veure Taula

La comparació dels atributs de la destinació en funció del tipus d’acompanyants amb qui el participant visita la destinació de l’esdeveniment presentà diferències significatives en divuit elements (Taula 7). Mitjançant l’anàlisi post hoc s’observà que els ítems en què hi havia diferències significatives eren entre els participants que van sols i els que hi participen acompanyats. Això s’observà en 8 elements respecte dels que van amb la parella, en 5 elements amb els que van amb amics i en 2 amb els que hi assisteixen amb la família. A més, els esportistes que van sense acompanyant atorgaren puntuacions més baixes a tots els elements que la resta de col·lectius. Quan aquesta comparació s’efectuà en relació amb el gènere, igual que passava amb els elements de l’esdeveniment, no es trobaren diferències significatives entre homes i dones.

Taula 7

 Diferències en els atributs de la destinació segons el tipus d’acompanyants.

Veure Taula

En la comparativa segons el nombre de participacions a l’esdeveniment s’observaren diferències significatives en cinc elements (Taula 8). En dos dels cinc elements, les diferències aparegueren entre els esportistes que havien participat en una sola edició i els que havien participat en dues edicions (“comunicacions i accessos” i “entorn net i ordenat”). L’element “clima agradable” mostrà diferències significatives entre els esportistes que hi havien participat una vegada (5.35) i els que havien participat en més de dues (5.76). Pel que fa a l’ítem “varietat d’opcions d’oci nocturn”, les diferències s’observaren entre els que hi havien participat dues vegades (2.63) i els que ho havien fet en més de dues ocasions (3.14).

Taula 8

Diferències en els elements atributs de la destinació segons el nombre d’edicions.

Veure Taula

Discussió i conclusions

Els resultats del present estudi mostren que els elements que més afecten la satisfacció dels participants als EELs –que al seu torn influeixen en les intencions de participació futura, de retorn a la destinació i de recomanació a amics i familiars– es redueixen a cinc factors: esdeveniment, preu i serveis de la destinació, entorn i ambient, entreteniment i oci, i atractius naturals. 

Els elements relacionats amb l’esdeveniment mateix coincideixen amb estudis anteriors, i la qualitat del recorregut és el que més hi influeix en línia amb els resultats obtinguts per Newland i Aicher (2018), Getz i McConnell (2014). La professionalitat de l’organització i dels voluntaris és el segon element amb més influència en la satisfacció dels participants coincidint amb el que assenyalen Xiao et al. (2019). Tanmateix, aquest resultat es contraposa amb l’estudi de Theodorakis et al. (2015), en què no es van trobar relacions significatives entre les interaccions dels participants amb els organitzadors i la satisfacció. Des de la perspectiva dels espectadors, alguns estudis també mostren una relació significativa entre el tracte amb el personal i la satisfacció (Yoshida i James, 2010). El tercer element amb més pes és l’aplicació de mesures de protecció del medi ambient, en línia amb els resultats obtinguts per Peric et al. (2018), en què apunten que això es pot deure a una major conscienciació ambiental dels participants i al fet que aquests volen preservar l’entorn natural, indispensable per practicar les seves disciplines esportives. Un darrer element que apareix amb força freqüència a la literatura sobre satisfacció en esdeveniments esportius és l’atmosfera i l’ambient que envolta la prova. Mentre que Theodorakis et al. (2015) l’assenyalen com un element important per als participants, els resultats obtinguts en el present estudi suggereixen una influència menor coincidint amb l’estudi de Getz i McConnell (2014), també sobre ciclistes i corredors de muntanya.

En relació amb la influència del tipus d’acompanyants, Buning i Gibson (2016) reporten diferències significatives quan un esportista viatja sol o amb altres ciclistes o quan ho fa amb no esportistes. Els esportistes que viatgen sols valoren com a més importants diversos elements de l’esdeveniment: preu de la inscripció, qualitat del recorregut o tradició de la prova. No obstant, en el present estudi només s’han detectat diferències significatives en la qualitat del village. Quant al nombre de participacions a l’esdeveniment, les diferències detectades fan referència, novament, a un sol element. Així, les dades de la present investigació no coincideixen amb les reportades per Buning i Gibson (2016), que assenyalen diferències en la importància d’elements com la qualitat del recorregut, el preu de la inscripció o la claredat de la informació prèvia.   

Pel que fa a l’objectiu d’identificar els atributs de la destinació amb més pes en la satisfacció dels participants, els resultats mostren que els elements compresos dins dels “atractius naturals” i els d’“entorn i ambient” són els més influents. Són especialment rellevants ítems com la singularitat dels atractius naturals, l’atracció dels camins i recorreguts de la zona, la netedat de l’entorn, l’absència de massificació o la tranquil·litat de l’ambient. Aquests resultats coincideixen amb els obtinguts per Peric et al. (2018) i Buning i Gibson (2016), que destaquen l’entorn natural i aspectes relacionats amb la seguretat de la zona. Més enllà dels atractius naturals i de l’entorn, els resultats revelen que l’hospitalitat dels residents és un dels elements que més influeix en la satisfacció dels participants. En aquest sentit, Kim i Jogaratnam (2015) apunten que l’hospitalitat és un dels atributs de destinació que millor prediu la satisfacció dels visitants. 

Pel que fa al tipus d’acompanyants, Buning i Gibson (2016) suggereixen que certs atributs de destinació com les opcions d’entreteniment, els elements històrics i les activitats paral·leles a l’esdeveniment prenen importància entre els participants acompanyats per no esportistes. Els resultats del present estudi segueixen aquesta mateixa línia. Així, s’han trobat diferències significatives en vuit dels deu atributs relatius als serveis de la destinació i en quatre dels cinc relatius a l’entreteniment i l’oci. De fet, els esportistes que viatgen amb parella manifesten una influència més gran dels serveis de destinació i l’entreteniment en la seva satisfacció que aquells que viatgen sols. Això es pot deure al fet que els que viatgen sols prioritzen la participació a l’esdeveniment, mentre que els que ho fan en parella busquen l’equilibri entre la prova esportiva i el lleure.

Dels resultats de l’estudi, se n’extreuen implicacions pràctiques de cara a l’organització d’EELs i del seu aprofitament turístic, tant des de la perspectiva dels organitzadors com des de la dels gestors de destinació. En aquest sentit, tal com assenyalen Kaplanidou et al. (2013), és primordial la coordinació entre els diversos stakeholders implicats. La col·laboració entre els organitzadors d’EELs i els gestors de la destinació s’entreveu clau per maximitzar la satisfacció dels participants que viatgen acompanyats i que, per tant, generen més impacte econòmic a la zona.

Finalment, tenint en compte la dimensió de la mostra d’aquest estudi, caldria seguir investigant la influència dels elements de l’esdeveniment i de la destinació en la satisfacció dels participants en esdeveniments d’altres tipus, en noves destinacions i amb mostres diferents. Sembla especialment rellevant investigar la perspectiva dels acompanyants i dels espectadors, que sovint tenen un pes important en la tria final tant de l’esdeveniment com de la destinació. Per últim, conèixer amb més profunditat la perspectiva dels organitzadors, i poder-la alinear amb la dels participants, també s’entreveu una línia de recerca molt interessant que podria contribuir a millorar i consolidar la qualitat dels esdeveniments esportius locals i la satisfacció dels esportistes i els seus acompanyants.

Referències

[1] Aicher, T. & Newland, B. (2018). To explore or race? Examining endurance athletes’ destination event choices. Journal of Vacation Marketing, 24(4), 340-354. https://doi.org/10.1177/1356766717736364

[2] Buning, R. & Gibson, H. (2016). The role of travel conditions in cycling tourism: implications for destination and event management. Journal of Sport & Tourism, 20(3-4), 175-193. https://doi.org/10.1080/14775085.2016.1155474

[3] Chi, C. & Qu, H. (2008). Examining the structural relationships of destination image, tourist satisfaction and destination loyalty: An integrated approach. Tourism Management, 29(4), 624-636. https://doi.org/10.1016/j.tourman.2007.06.007

[4] Du, J., Jordan, J., & Funk, D. (2015). Managing Mass Sport Participation: Adding a Personal Performance Perspective to Remodel Antecedents and Consequences of Participant Sport Event Satisfaction. Journal of Sport Management, 29(6), 688-704. https://doi.org/10.1123/JSM.2014-0225

[5] Elasri, A., Triadó, X., & Aparicio, P. (2015). La satisfacció dels clients dels centres esportius municipals de Barcelona. Apunts Educació Física i Esports, 119(1), 109-117. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2015/1).119.08

[6] Fotiadis, A., Xie, L., & Li, Y. Huan, T-C. (2016). Attracting athletes to small-scale sports events using motivational decision-making factors. Journal of Business Research, 69(11), 5467-5472. https://doi.org/10.1016/j.jbusres.2016.04.157

[7] Getz, D. & McConnell, D. (2014). Comparing Trail Runners and Mountain Bikers: Motivation, Involvement, Portfolios, and Event-Tourist Careers. Journal of Convention & Event Tourism, 15(1), 69-100. http://dx.doi.org/10.1080/15470148.2013.834807

[8] Gibson, H., Kaplanidou, K., & Kang, S. (2012). Small-scale event tourism: A case study in sustainable tourism. Sport Management Review, 15(2), 160-170. https://doi.org/10.1016/j.smr.2011.08.013

[9] Kaplanidou, K., Kerwin, S., & Karadakis, K. (2013). Understanding sport event success: exploring perceptions of sport event consumers and event providers. Journal of Sport & Tourism, 18(3), 137-159. https://doi.org/10.1080/14775085.2013.861358

[10] Kaplanidou, K. & Gibson, H. (2010). Predicting Behavioral Intentions of Active Event Sport Tourists: The Case of a Small-scale Recurring Sports Event. Journal of Sport & Tourism, 15(2), 163-179. https://doi.org/10.1080/14775085.2010.498261

[11] Kenelly, M. (2017). “We’ve never measured it, but it brings in a lot of business”: Participatory sport events and tourism. International Journal of Contemporary Hospitality Management, 29(3), 883-899. http://dx.doi.org/10.1108/IJCHM-10-2015-0541

[12] Kim, K. & Jogaratnam, G. (2015). Participant perceptions of a sport event, destination competitiveness, and intended future behavior: The case of Thunder Road Marathon in North Carolina. Tourism Review International, 19(3), 133-145. https://doi.org/10.3727/154427215X14430967453634

[13] Malchrowicz-Mosko, E. & Poczta, J. (2018). A Small-Scale Event and a Big Impact – Is This Relationship Possible in the World of Sport? The Meaning of Heritage Sporting Events for Sustainable Development of Tourism – Experiences from Poland. Sustainability, 10(11), 4289. https://doi.org/10.3390/su10114289

[14] Milovanovic, I., Alexandris, R., Alexandris, K., Maksimovic, N., Milosevic, Z., & Drid, P. (2021). Destination image, sport event quality, and behavioral intentions: The cases of three World Sambo Championships. Journal of Hospitality & Tourism Research, 45(7), 1150-1169. https://doi.org/10.1177/1096348019883920

[15] Newland, B. & Aicher, T. (2018). Exploring sport participants’ event and destination choices. Journal of Sport & Tourism, 22(2), 131-149. https://doi.org/10.1080/14775085.2018.1436464

[16] Oliver, R. (1980). A cognitive model of the antecedents and consequences of satisfaction decisions. Journal of Marketing Research, 17, 460-469. https://doi.org/10.2307/3150499

[17] Peric, M., Durkin, J., & Vitezic, V. (2018). Active event sport tourism experience: The role of the natural environment, safety and security in event business models. International Journal of Sustainable Development and Planning, 13(5), 758 – 772. https://doi.org/10.2495/SDP-V13-N5-758-772

[18] Prayag, G. & Grivel, E. (2018). Antecedents of sport event satisfaction and behavioral intentions: The role of sport identification, motivation, and place dependence. Event Management, 22(3), 423-439. https://doi.org/10.3727/152599518X15254426561211

[19] Priporas, C-V., Vassiliadis, C., Stylos, N., & Fotiadis, A. (2018). The effect of sport tourists’ travel style, destination and event choices, and motivation on their involvement in small-scale sports events. Event Management, 22(5), 754-765. https://doi.org/10.3727/152599518X15299559637707

[20] Sato, S., Gipson, C., Todd, S., & Harada, M. (2017). The relationship between sport tourists’ perceived value and destination loyalty: an experience-use history segmentation approach. Journal of Sport & Tourism, 22(2), 173-186. https://doi.org/10.1080/14775085.2017.1348967

[21] Tasci, A., Khalilzadeh, J., Pizam, A., & Wang, Y. (2018). Network analysis of the sensory capital of a destination brand. Journal of Destination Marketing & Management, 9, 112-125. https://doi.org/10.1016/j.jdmm.2017.11.007

[22] Theodorakis, N., Kaplanidou, K., & Karabaxoglou, I. (2015) Effect of Event Service Quality and Satisfaction on Happiness Among Runners of a Recurring Sport Event. Leisure Sciences: An Interdisciplinary Journal, 37(1), 87-107. http://dx.doi.org/10.1080/01490400.2014.938846

[23] Xiao, Y., Ren, X., Zhang, P., & Ketlhoafetse, A. (2019). The effect of service quality on foreign participants’ satisfaction and behavioral intention with the 2016 Shanghai International Marathon. International Journal of Sports Marketing and Sponsorship, 21(1), 91-105. https://doi.org/10.1108/IJSMS-04-2019-0037

[24] Yoshida, M. & James, J. (2010). Customer Satisfaction With Games and Service Experiences: Antecedents and Consequences. Journal of Sport Management, 24(3), 338-361. https://doi.org/10.1123/jsm.24.3.338

[25] Zarei, A., Holmes, K., & Bin Yusof, A. (2018). Sport event attributes influencing sport tourists’ attendance at Sepak Takraw Event. Event Management, 22(5), 675-691. https://doi.org/10.3727/152599518X15299559637626

ISSN: 2014-0983

Rebut: 8 de desembre de 2021

Acceptat: 21 d'abril del 2022

Publicat: 1 d'octubre del 2022