Introducció – Apunts 16-17

Des de la promulgació de la “Llei General de la Cultura Física i l’Esport”, molt controvertida d’altra banda, moltes invariants referides a l’Educació Física han començat a canviar al nostre país, especialment en els darrers cinc anys. L’Educació Física ha iniciat un procés d’instauració en el sistema educatiu, la qual cosa el dota, d’una banda, d’un caràcter institucional, i d’altra, d’una consideració i status social que feia anys que reclamava. Tanmateix però, és molt l’èmfasi que, malgrat aquest procés, s’ha de fer res-pecte a l’autèntic valor educatiu d’aquesta disciplina. Malgrat el rigor amb què molts dels professionals aborden la seva feina, la dispersió és excessiva, no només en els procediments i continguts desenvolupats, sinó especialment en la seva dimensió epistemològica: Què som? És realment l’Educació Física una disciplina amb una peculiar i específica forma d’educar? Quins són els àmbits o les parcel.les del coneixement i de l’experimentació pedagògica que li corresponen? Aquestes i d’altres qüestions s’agombolen davant nostre, exigint, cada cop amb més força, una anàlisi rigurosa i metòdica que aclareixi i delimiti la pertinença d’un corpus de saber, propi de l’Educació Física. Però no resulta senzill arbitrar construccions de coneixement quan la dinàmica social flueix per camins diferents als proposats pels assenyats estudiosos de la disciplina. Una mostra podria significar la progressiva importància que l’esport ha adquirit, no només com una manifestació cultural de primer ordre en el món contemporani, sinó com un dels continguts més significatius de l’Educació Física, això és així fins a l’extrem que l’accepció més usual en els textos legals és avui la d'”Educació Física i Esports” o “Educació fisico-esportiva”, la qual cosa pot induir al disbarat de concebre l’Educació Física com el tractament pedagògic de l’esport. És l’Educació Física equivalent a la iniciació esportiva? Com i quan s’ha de considerar l’esport contingut de l’Educació Física?…