Resum

Aquest treball neix de la curiositat de plantejar-se la influència que pot exercir el foment de la participació ac­tiva de l’alumnat i la possibilitat d’escollir entre diferents tasques sobre aspectes com ara la motivació, la coeduca­ció i la disciplina. Per això, es va plantejar un treball ex­perimental en què ens basàvem en treballs previs sobre aprenentatge cooperatiu i educació esportiva. Així, en el nostre estudi vam utilitzar una mostra de cent quaranta-dos alumnes, amb edats compreses entre els catorze i els divuit anys (M = 15,56 anys), en què el grup experimental estava format per trenta-cinc nois i trenta-nou noies (M = 15,78 anys) i el grup de control, per trenta-tres nois i trenta-cinc noies (M = 15,30 anys), que van fer una uni­tat didàctica de quinze sessions de voleibol.
Es van passar una sèrie d’instruments tant en la fase de pretest com de posttest. Així, per a la disciplina es va utilitzar l’ERD i l’EEMD; per a la coeducació es va utilitzar el CPIDEF; amb relació als objectius d’assoliment es va utilit­zar el POSQ i el LAPOPECQ; la motivació es va mesurar per mitjà de la SMS i les necessitats psicològiques bàsiques per mitjà de l’escala de mediadors psicològics.
Es van fer anàlisis de dades de correlacions simples, me­sures repetides i estadístics descriptius, i anàlisis de regressió lineal cap enrere. Els resultats van demostrar els beneficis de l’aplicació d’un programa on es fomenta la participació activa de l’alumnat dins el propi procés d’aprenentatge i la possibili­tat d’escollir entre diferents tasques.
Les principals conclusions que s’extreuen del treball són que mentre que seguir un programa més directiu augmen­ta l’orientació i la percepció d’un clima ego, d’estratègies basades en raons de regulació intrínseca, desmotivació i indiferència del professorat, percepció de discriminació i reducció de la motivació autodeterminada, seguir un programa basat en l’elecció de tasques i la participació ac­tiva augmenta la motivació autodeterminada, l’orientació i la percepció d’un clima que implica la tasca, d’estratègies basades en raons de preocupació i intrínseques; raons de preocupació, de responsabilitat i d’intrínseques per ser dis­ciplinat, i percepció d’igualtat de tracte.
Aquesta investigació ha permès comprovar que atorgar major protagonisme als alumnes dins la presa de decisions del procés d’ensenyament i aprenentatge incrementa la motivació, i redueix els comportaments d’indisciplina di­fícils d’aconseguir amb les pràctiques docents que es fan habitualment.