Estudi dels trinquets de pilota valenciana segons criteris epidemiològics, d’opinió i biomecànics

Ana María Montaner Sesmero

Idioma de l’original

3Visites

Resum

La pilota valenciana és un esport tradicional molt arrelat a la Comunitat Valenciana. Les modalitats escala i corda i raspall es practiquen en trinquets amb problemàtiques concretes —abandonament, absència d’estudis de millora i carència de normativa que estableixi les característiques biomecàniques dels trinquets— com a resultat de la interacció entre el jugador i la pilota i el paviment. No s’han trobat investigacions epidemiològiques, ni estudis que relacionin l’esmorteïment i la fricció amb l’epidemiologia i/o amb la millora del rendiment esportiu en aquest esport.
L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és analitzar i avaluar els trinquets de pilota valenciana a través d’estudis sobre la percepció de molèsties corporals, d’opinió i mecànics.
Els estudis fets van ser:
• Estudi sobre la percepció de molèsties corporals utilitzant enquestes.
• Estudi d’opinió-identificació d’especificacions que ha de complir un trinquet de qualitat, utilitzant la tècnica grup de discussió.
• Selecció de la mostra: 10 trinquets separats en dos grups segons el seu estat de conservació.
• Estudi horitzontal d’opinió de trinquets mitjançant enquestes a jugadors de pilota.
• Estudis mecànics amb adaptació de l’instrumental i procediments d’assaig presents en la normativa d’altres esports.

Els resultats mostren un altíssim índex de molèsties corporals entre els pilotaris (97,8 %), i destaca que més del 80 % ha de deixar de jugar per facilitar la recuperació. Entre les molèsties del membre inferior destaquen les de turmell pel seu alt índex d’aparició (39,6 %) i les de genoll per la seva gravetat (16,5 %).
Els estudis d’opinió fets a jugadors revelen diferències estadísticament significatives entre els dos grups de trinquets. Així, els catalogats “en bon estat” tenen una millor valoració general del paviment i de la instal•lació. Igualment, van opinar que la pilota roda i bota més als paviments del grup “en bon estat” (p < 0,05).
S’han trobat diferències mecàniques significatives entre grups en les variables següents: fricció rotacional i longitudinal, bot vertical i velocitat de sortida després del bot angulós en parets i paviment (p < 0,05). Així mateix, s’ha establert una sèrie de rangs per definir els trinquets de bona qualitat.
Moltes de les molèsties que pateixen els pilotaris, sobretot en el membre inferior i al raquis, poden ser degudes al mal estat de conservació que presenten els paviments de molts dels trinquets estudiats. Aquests, no tenen normes que serveixin per determinar quins valors mecànics garanteixen un rendiment òptim i una pràctica segura de l’esport. Tenint en compte els resultats obtinguts en aquesta tesi es planteja una futura norma per als trinquets que comporti més qualitat i gaudi de la pràctica de pilota.

Paraules clau: Biomecánica, Epidemiología, Normativa, pilota valenciana, trinquets.

ISSN:

Publicat: 1 de juliol de 2012

Data de lectura: 30 de novembre de 2010