Els canvis en les normes del waterpolo afecten el rendiment dels equips de diferents nivells i sexes?

Diego A. Paixão

Guilherme Tucher

Dieisson Vasques

Flávio A. de S. Castro

*Correspondència: Diego Paixão diegopaixao@hotmail.com

Idioma de l’original Anglès

Citació

Paixão, D., Tucher, G., Vasques, D. & A. de S. Castro, F. (2023). Do Water Polo’s Rule Changes Affect Team Performance at Different Levels and Genders? Apunts Educación Física y Deportes, 152, 36-43. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2023/2).152.04

297Visites

Resum

L’objectiu d’aquest estudi va ser comprovar l’efecte dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 sobre el rendiment dels equips de nivell de subelit i elit dels dos sexes, comparant el període anterior i el posterior. Les dades es van recollir mitjançant informes oficials de partits de tornejos brasilers i europeus de waterpolo, amb un total de 533 partits, en relació amb els gols (G), els gols per quart (GQ1-GQ4), les faltes d’exclusió (FE) i els penals (P). Es van calcular la mitjana, la desviació típica i els intervals de confiança del 95% per a totes les variables. Es van utilitzar equacions d’estimació generalitzada per comparar les variables en el període anterior i el posterior als canvis en les normes del waterpolo. Es van calcular les mides de l’efecte (d de Cohen). En totes les anàlisis, es va utilitzar SPSS 20.0. El nivell de significació α es va establir en .05. Al nivell dels equips de subelit, les dones van disminuir GQ1 i van augmentar GQ2, GQ3, GQ4 i FE, mentre que els homes només van augmentar FE i P. Per la seva banda, en el nivell dels equips d’elit, les dones no van modificar les variables, mentre que els homes van augmentar G, GQ1, GQ2, FE i P. Els canvis en les normes del waterpolo de 2019 van provocar diferents respostes segons el sexe i el nivell competitiu dels equips.

Paraules clau: anàlisi notacional, deportes de equipo, esports aquàtics, esports d’equip, modificació de normes.

Introducció

El waterpolo és un esport d’equip d’invasió amb oposició-cooperació que es juga a l’aigua (Argudo et al., 2020a, 2020b). L’alt percentatge de llançaments i la seva efectivitat, l’atac posicional amb accions individuals de ruptura de defensa amb èxit, l’alt percentatge de conversió de situacions de superioritat numèrica i els gols per quart són factors determinants per a la victòria (Canossa et al., 2009; Ruano et al., 2016; Tucher et al., 2015). Al llarg de la seva història, el desenvolupament del waterpolo s’ha vist condicionat per innovacions tecnicotàctiques i canvis en les normes, una manera habitual de modificar les condicions de joc (Hraste et al., 2013). En general, els canvis en les normes determinen la manera concreta en què s’ha de jugar i imposen exigències tecnicotàctiques, les quals modifiquen la percepció i les accions del waterpolista en els partits (Rodrigues et al., 2013). Normalment, els canvis en les normes s’apliquen per millorar el rendiment, atraure espectadors, atendre interessos comercials, adaptar l’esport a nous practicants i prevenir lesions (Madera et al., 2017).

Els canvis continus en les normes al llarg de la seva història han obstaculitzat la dinàmica i la velocitat del waterpolo (Hraste et al., 2013). Els canvis en les normes van causar, al llarg dels anys, la reducció del temps de possessió de la pilota i l’augment de la durada dels partits, fet que va conduir a una ràpida circulació de la pilota, contraatacs veloços i grans exigències físiques, tecnicotàctiques i cognitives (Canossa et al., 2009; Hraste et al., 2013). Essencialment, el desenvolupament del waterpolo s’ha caracteritzat per canvis en elements temporals (Canossa et al., 2020).

El 2018, la Federació Internacional de Natació Amateur (FINA) va presentar un nou conjunt de normes del waterpolo, que es van posar en pràctica el 2019 (Lozovina i Lozovina, 2019). La intenció dels canvis en les normes és fer el waterpolo més atractiu per als mitjans de comunicació i el públic a través d’un joc més ràpid, amb més gols i menys violència (FINA, 2019). Aquestes van ser les principals normes modificades: (i) reducció del temps de possessió de la pilota en el segon atac de 30 a 20 s (després d’un rebot o un córner); (ii) els tirs lliures es llançaran en el lloc on estigui la pilota; (iii) llançar després d’una falta, encara que no sigui directament a porteria (una vegada que la pilota és llançada, el jugador pot nedar, passar la pilota o disparar); (iv) possibilitat de fer canvis ràpids des de la zona lateral, costat exterior del camp; (v) augment de l’àrea situada davant del pal de 5 a 6 m; i (vi) ampliació del repertori d’accions sancionables amb penal (FINA, 2019).

Tot i el treball de recerca sobre els efectes dels canvis en les normes del waterpolo (Argudo et al., 2020a, 2020b; Lozovina i Lozovina, 2019), no es van trobar estudis que tinguessin per objectiu comprovar els efectes en diferents nivells i sexes dins del mateix estudi, amb anàlisi notacional. Segons Lupo et al. (2012b), l’anàlisi notacional ha demostrat que és una eina eficaç per augmentar el coneixement dels esports d’equip i per millorar l’entrenament, especialment en esports complexos, com ara el waterpolo. Per tant, l’objectiu d’aquest estudi era comprovar els efectes dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 sobre el rendiment en qüestió de gols (G), gols marcats per quart (GQ), faltes d’exclusió (FE) i penals (P) en diferents nivells tècnics i en tots dos sexes. La hipòtesi és que els canvis en les normes del waterpolo es traduiran en un augment de la freqüència dels gols, especialment en els primers quarts. Això s’ha de produir per l’augment de la freqüència de les accions ofensives causat per la reducció del temps de possessió de la pilota al segon atac. A més, haurien d’augmentar les faltes d’exclusió i els penals. Els canvis en les normes del waterpolo pretenien augmentar el dinamisme i el joc net en aquest esport, fer-lo més atractiu i penalitzar els jugadors que duguin a terme accions brutals. A més, es preveu que els canvis en les normes del waterpolo de 2019 afectin de manera desigual dones i homes en els diversos nivells competitius dels equips.

Metodologia

Enfocament experimental

Les anàlisis es van fer comparant els efectes del període anterior i el posterior als canvis en les normes en equips de subelit i d’elit per a ambdós sexes en qüestió de G, GQ, FE i P. Els GQ es van descriure com a GQ1, GQ2, GQ3 i GQ4.

Procediments d’obtenció de les dades

Les dades es van recollir mitjançant informes oficials de partits de lligues brasileres i europees de tornejos de waterpolo femení i masculí. Les dades referents a G, GQ1 a GQ4, FE i P es van registrar en fulls de càlcul electrònics per a la posterior anàlisi estadística. Atès que els informes oficials dels partits analitzats es van obtenir de llocs web públics de lliure accés, no va caldre l’anàlisi per part del comitè d’ètica de la recerca. D’altra banda, els investigadors es van comprometre a no divulgar cap dada individualment.

Mostra

Els equips de waterpolo van participar en dos tornejos (abans i després dels canvis en les normes) de nivell de subelit i elit per a dones i homes. D’aquesta manera, es van analitzar un total de 533 partits de waterpolo de les fases preliminars dels tornejos.

El nivell de subelit

Es van analitzar els equips participants a la Lliga brasilera de waterpolo el 2018 i 2019. Es van seleccionar tres equips femenins que van participar en les dues edicions de la Lliga brasilera de waterpolo femení. En el període anterior als canvis en les normes (2018), es van recollir dades relatives a 30 partits disputats per aquests equips. En l’anàlisi del període posterior als canvis en les normes, es van recollir dades dels partits de la Lliga brasilera de waterpolo femení disputats el 2019, amb un total de 23 partits. Es van seleccionar vuit equips masculins que van participar a les dues edicions de la Lliga brasilera de waterpolo masculí. El 2018, en referència al període anterior als canvis en les normes, es van recollir dades sobre 95 partits disputats per aquests equips. En el període posterior als canvis en les normes, es van recollir dades dels partits de la Lliga brasilera de waterpolo disputats el 2019, un total de 98 partits. 

El nivell d’elit

Es van analitzar els equips participants a la Ligue Européenne de Natation (LEN) en les temporades 2017/2018 i 2019/2020. Es van seleccionar els dotze equips femenins que van participar en les dues edicions de la LEN Euro League Woman. A la temporada 2017/2018, respecte al període anterior als canvis en les normes, es van recollir dades relatives a 36 partits disputats per aquests equips. En el període posterior als canvis en les normes, es van recollir dades de la LEN Euro League Woman disputada el 2019/2020, amb un total de 36 partits. Es van seleccionar nou equips masculins que van participar en les dues edicions de la LEN Champions League. A la temporada 2017/2018, respecte al període anterior als canvis en les normes, es van recollir dades relatives a 126 partits disputats per aquests equips. En el període posterior als canvis en les normes, es van recollir dades dels partits de la LEN Champions League disputats el 2019/2020, amb un total de 89 partits. 

Anàlisis estadístiques

Es va fer una anàlisi longitudinal de l’estudi amb mesuraments anteriors i posteriors. Com a estadístiques descriptives, es van calcular la mitjana, la desviació típica i els intervals de confiança del 95% per a totes les variables. Per comparar totes les variables, corresponents al període anterior i posterior als canvis de les normes de l’handbol, es van aplicar equacions d’estimació generalitzada (EEG). Les EEG es van dissenyar per analitzar dades aparellades i longitudinals, i es poden aplicar independentment de la distribució de les dades. Les mides de l’efecte dels canvis de la norma es van identificar amb la d de Cohen i es van interpretar amb els criteris següents: 0 – 0.19 insignificant, 0.2 – 0.59 petit, 0.6 – 1.19 moderat, 1.2 – 1.99 gran, 2 – 3.99 molt gran i > 4 gairebé perfecte (Hopkins, 2002) . Es va utilitzar SPSS 20 a totes les anàlisis. El nivell de significació α es va establir en .05.

Resultats 

La Taula 1 presenta les variables G, GQ1-GQ4, FE i P de les dones i els homes en els campionats de nivell de subelit. Es van fer comparacions entre el període anterior i el posterior als canvis de 2019 en les normes del waterpolo. En el cas de les dones, les variables G i P van ser les úniques que no van canviar estadísticament entre el període anterior i el posterior. Per a aquestes variables, les mides de l’efecte van ser petites i insignificants, respectivament. La variable FE va presentar un augment estadístic amb una gran mida de l’efecte en el període posterior als canvis en les normes del waterpolo. La variable GQ1 va disminuir estadísticament i la mida de l’efecte va ser molt gran. Tot i això, GQ2, GQ3 i GQ4 van augmentar estadísticament i van presentar una mida de l’efecte entre moderat i gran, si bé, en el cas dels homes, només les variables FE i P van augmentar estadísticament, amb una mida de l’efecte entre moderat i gran. Les altres variables no van canviar estadísticament entre el període anterior i el posterior. Per a aquestes variables, les mides de l’efecte van passar d’insignificants a petites.

La Taula 2 presenta les variables G, GQ1-GQ4, FE i P per a dones i homes en campionats d’elit. Es van fer comparacions entre el període anterior i el posterior als canvis de 2019 en les normes del waterpolo. En el cas de les dones, no es van trobar diferències estadístiques, i les mides de l’efecte van ser entre petites i moderades (només per a la variable P). No obstant això, en el cas dels homes, en el període posterior als canvis en les normes del waterpolo es van produir augments estadístics a G, GQ1, GQ2, FE i P, i les mides de l’efecte van ser entre moderades i grans (només per a les variables FE i P). Les variables GQ3 (mida de l’efecte moderada) i GQ4 (mida de l’efecte petita) no van canviar estadísticament entre el període anterior i el posterior.

Discussió 

L’objectiu d’aquest estudi era comprovar l’efecte dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 sobre el rendiment dels equips de diferents nivells i sexes. Concretament, vam comparar (i) gols, (ii) gols per quart, (iii) faltes d’exclusió i (iv) penals. La intenció dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 era fer el joc més atractiu, augmentant el grau de dinamisme i creativitat en promoure la velocitat i reduir la violència. Per tant, s’esperava un augment de la freqüència de gols, penals i faltes d’exclusió. Tot i això, les diferències de sexe i nivell entre els equips podrien provocar resultats dispars.

Taula 1

Mitjana ± desviació típica, intervals de confiança del 95%, valor de p i mida de l’efecte (ME-d) corresponents als gols (G), els gols per quart (GQ1-GQ4), les faltes d’exclusió (FE) i els penals (P) en campionats de nivell de subelit per a dones i homes, abans i després dels canvis en les normes del waterpolo (n = nombre de partits).

Veure Taula

Taula 2

Mitjana ± desviació típica, intervals de confiança del 95%, valor de p i mida de l’efecte (ME-d) corresponents als gols (G), els gols per quart (GQ1-GQ4), les faltes d’exclusió (FE) i els penals (P) en campionats d’elit femenins i masculins, abans i després dels canvis en les normes del waterpolo (n = nombre de partits).

Veure Taula

En el nivell de subelit, concretament en el cas de les dones, van augmentar els gols en els quarts segon, tercer i quart i les faltes d’exclusió, mentre que en el primer quart van disminuir els gols. En el cas dels homes, només van augmentar les faltes d’exclusió i els penals. Al nivell d’elit, no es van observar diferències estadístiques en el cas de les dones; no obstant això, en el cas dels homes, van augmentar els gols, els gols en el primer i segon quarts, les faltes d’exclusió i els penals. Aquests resultats s’han d’interpretar tenint en compte els canvis en les normes i l’escàs temps de què van disposar els jugadors per adaptar-se a aquests canvis. Així doncs, les hipòtesis es van confirmar parcialment: l’augment dels gols, especialment en els quarts inicials, de les faltes d’exclusió i dels penals només es va produir en els equips masculins d’elit.

Anàlisi en el nivell de subelit

Les xifres de gols no van canviar entre abans i després en el cas de les dones, i la mida de l’efecte va ser petita. No obstant això, va augmentar la xifra de gols en el segon, tercer i quart quarts, on les mides de l’efecte van ser entre moderades i molt grans, mentre que al primer quart van disminuir els gols i la mida de l’efecte va ser molt gran. Així, l’efecte combinat de l’augment del nombre mitjà de gols en el segon, tercer i quart quarts, juntament amb la reducció de gols al primer quart, va conduir al comportament observat en el nombre total de gols. Hi va haver canvis importants en la distribució de gols per quart. La primera vegada que els equips brasilers van jugar amb les noves normes va ser el 2019. Aquest fet podria haver provocat una actitud conservadora en les accions ofensives, cosa que podria haver portat a una reducció dels gols al primer quart, a un augment dels altres quarts (especialment als gols del segon quart) i a un augment de les faltes d’exclusió, però no dels penals.

Tot i que les faltes d’exclusió van augmentar amb una gran mida de l’efecte, sembla que no va ser suficient per augmentar els gols. L’alt rendiment en situacions de superioritat numèrica podria ser un factor determinant per marcar gols (Lupo et al., 2012a; Tucher et al., 2015). Lupo et al. (2010), comparant partits de waterpolo masculins d’elit i subelit, van mostrar que el nivell de competició té una repercussió significativa en la quantitat i el rendiment de les situacions de superioritat numèrica. Lupo et al. (2010) van observar un percentatge més alt de gols marcats en situacions de superioritat numèrica en els equips d’elit que en els de subelit. Així mateix, més de la meitat de les situacions de superioritat numèrica que es van produir al Campionat del Món de waterpolo femení del 2014 es van traduir en gols per als equips guanyadors (Lupo et al., 2014).

Els penals no van canviar i van presentar una mida de l’efecte insignificant. Aquests resultats indiquen que és possible que les noves normes no hagin causat les accions ofensives de penetració en la zona de 6 m per part dels equips femenins de nivell de subelit. Aquesta suposició es va veure corroborada per l’augment de les faltes d’exclusió però no dels penals, cosa que indica que la majoria de les faltes d’exclusió no es van produir en situacions de penal. En estudis previs (Lupo et al., 2010; Tucher et al., 2014), es va constatar que, en els equips de nivell de subelit, els llançaments es produïen majoritàriament dins de l’àrea de 5 m i des de la zona central, cosa que indica menys capacitat per generar altres vies de gol. És probable que les seleccions femenines brasileres no hagin sabut aprofitar millor les possibilitats de les noves normes.

En el cas dels homes, els gols no van canviar estadísticament i van presentar una mida de l’efecte insignificant després de la imposició de les noves normes. Per als gols en cadascun dels quatre quarts, no hi va haver diferències estadístiques entre el període anterior i el posterior als canvis en les normes. Només es van registrar mides de l’efecte petites per a tots. Això no obstant, les faltes d’exclusió i els penals van augmentar significativament amb mides de l’efecte dels canvis en les normes moderades i grans, respectivament. Això posa en relleu la incapacitat dels equips brasilers masculins per aprofitar les possibilitats de les noves normes. En el primer partit de lliga després de l’entrada en vigor de les noves normes, és possible que els canvis hagin induït una actitud conservadora o que els jugadors encara no haguessin vist les noves possibilitats per marcar gols.

L’augment de les faltes d’exclusió en el període posterior als canvis de les normes es podria haver degut al gran rigor en l’aplicació de les normes en comparació amb el període anterior als canvis en les normes per frenar les accions violentes i prioritzar l’habilitat dels jugadors ofensius. Això podria haver revelat que el breu temps d’adaptació als canvis de les normes no va permetre als jugadors modificar el seu comportament tecnicotàctic, en què predomina el contacte físic intens, tant en les dones com en els homes del nivell de subelit. Aquests resultats corroboren l’estudi de Tucher et al. (2015), que va demostrar que el rendiment en situacions de superioritat numèrica dels equips masculins brasilers, fins i tot entre els guanyadors, no superava la mitjana. Aquest rendiment en situacions de superioritat suposa una baixa qualitat tècnica dels equips de subelit a l’hora de superar defenses i marcar gols. Tot i l’augment de les faltes d’exclusió, amb el consegüent increment de les situacions de superioritat numèrica, els gols es van mantenir sense canvis.

Els penals augmenten en els equips masculins i podrien indicar un comportament tecnicotàctic diferent en els equips femenins i masculins respecte a les accions ofensives de penetració a l’àrea de 6 metres. Sembla que els equips masculins de subelit han fet més accions d’entrada a la zona de 6 m que els equips femenins. Aquest fet, sumat a les característiques de l’esport, que impliquen un contacte físic intens, podria haver influït en l’augment dels penals. D’altra banda, l’escàs temps d’adaptació a la interpretació i l’aplicació de les noves normes per part dels àrbitres brasilers pot haver influït en l’augment dels penals. Després de la Lliga nacional brasilera del 2019, es van dur a terme algunes iniciatives, com ara cursos d’actualització per a entrenadors i àrbitres brasilers, per tal de millorar la interpretació de les noves normes i les seves possibilitats. Això fa pensar que l’aplicació de les normes podria estar pecant de parcialitat.

Els equips masculins de subelit llancen majoritàriament des de la zona central i dins l’àrea, a diferència dels equips internacionals i d’elit de la sèrie A italiana, que van presentar una alta freqüència de llançaments diagonals originats fora de l’àrea de 5 m (Lupo et al., 2010; Tucher et al., 2014). Això indica un nivell de rendiment més baix dels equips masculins de subelit respecte dels d’elit. Per la seva banda, aquest comportament tecnicotàctic ens porta a deduir que l’augment de les faltes d’exclusió i dels penals es podria haver produït pel nombre més gran d’accions ofensives que permeten les noves normes. D’altra banda, el rendiment de qualitat dels equips brasilers masculins en situacions de superioritat es va situar a la mitjana (Tucher et al., 2015). Això pot explicar per què l’augment de les faltes d’exclusió no va influir en els gols totals ni en els gols per quart. El rendiment competitiu individual al waterpolo depèn, entre altres aspectes, de l’antropometria del jugador i d’una bona capacitat física i tècnica (Castro et al., 2021). En aquest sentit, sembla que la velocitat de llançament inferior dels equips masculins de subelit en comparació amb els equips masculins d’elit podria afectar la presa de decisions (pel que fa a la distància i la ubicació dels llançaments) i el rendiment mitjà en les situacions de superioritat numèrica (Lupo et al., 2010; Tucher et al., 2014, 2015).

Anàlisi del nivell d’elit

En el cas de les dones, als campionats d’elit no es van trobar diferències estadístiques entre el període anterior i el posterior als canvis en les normes. Les mides de l’efecte només van ser entre petites i moderades (moderades únicament en el cas dels penals). Aquests resultats corroboren els de Vila et al. (2011), la qual cosa suggereix que les microsituacions de penal no són un factor determinant en la condició de guanyador o perdedor d’un equip. En un estudi realitzat per Lamas et al. (2020) amb equips del Campionat del Món, les dones van presentar una correlació menor (.78) entre llançaments i punts per possessió en comparació amb els homes (.81), tot i que tots dos han mostrat una eficàcia similar en la creació d’ocasions de gol.

L’alt nombre de passades, la gran circulació de pilota i la durada de les accions ofensives en situacions d’atac posicional en els equips d’elit femenins (Canossa et al., 2009) podrien explicar en part els resultats del present estudi. La velocitat de llançament tendeix a disminuir en el transcurs del partit a causa de la fatiga en les jugadores universitàries de waterpolo, però no en els jugadors de waterpolo masculins d’elit (Royal et al., 2006; Stevens et al., 2010). Tant les característiques tecnicotàctiques com les fisiològiques i antropomètriques diferencien les jugadores de waterpolo dels jugadors, cosa que podria justificar els escassos efectes dels canvis en les normes per als equips femenins en comparació amb els masculins (Abraldes et al., 2011). Així mateix, el waterpolo femení es va desenvolupar més tard que el masculí, cosa que també podria influir en la qualitat del rendiment i la dinàmica del joc. El primer equip masculí de waterpolo que va participar als Jocs Olímpics (París) va ser l’any 1900, mentre que els equips femenins només ho han fet des del 2000 (Sydney) (Lupo et al., 2014).

Els equips masculins d’elit van ser els que van mostrar un augment estadístic en els gols. Aquest increment va ser degut als augments estadístics dels gols en el primer i segon quarts (mida de l’efecte moderada) i a l’absència de canvis estadístics en els gols al tercer quart (però amb un lleuger augment i una mida de l’efecte moderada). Les faltes d’exclusió i els penals també van presentar augments estadístics per als equips masculins d’elit. Les mides de l’efecte van ser entre moderades i molt grans. L’exigència física més gran pròpia del període posterior als canvis en les normes respecte al període anterior, probablement amb més desplaçaments, podria haver afectat la distribució de gols per quart. L’augment estadístic dels gols en el primer i segon quarts (mida de l’efecte moderada) podria indicar una intensitat de joc més gran en el període posterior als canvis en les normes. Aquesta hipòtesi es basa en l’augment no significatiu de gols al tercer quart (mida de l’efecte moderada) i de gols al quart quart (mida de l’efecte petita), cosa que indica fatiga en el transcurs del partit. Botonis et al. (2016) van mostrar que la força d’agafada de la mà, la capacitat d’esprint repetit i la precisió en el llançament a porta disminuïen després del partit, cosa que pot explicar especialment per què els gols al quart quart no van augmentar en aquest estudi. Sembla que l’augment als dos quarts inicials va ser responsable de l’increment dels gols.

En aquest estudi, l’augment estadístic dels gols (mida de l’efecte moderada) es va sumar a l’augment de les faltes d’exclusió i els penals (mida de l’efecte gran) i ens podria induir a creure en la millora del rendiment d’aquestes situacions de joc. Tot i això, Argudo et al. (2020b) van constatar un augment en la freqüència de llançaments per partit en situacions de desigualtat i penals, però no en els gols en aquesta situació. D’altra banda, en els partits equilibrats, els guanyadors fan més atacs en situacions de superioritat numèrica que en els partits desequilibrats (Escalante et al., 2012; Lupo et al., 2012b). L’alta efectivitat de les situacions de superioritat numèrica pot ser decisiva per definir el marcador del partit (Tucher et al., 2015).

L’augment de la mitjana de penals en el període posterior als canvis en les normes indica que és possible que els equips masculins d’elit hagin aprofitat les noves normes sobre els penals per experimentar amb moviments d’entrada a l’àrea de 6 m podria haver provocat gols directament a través de llançaments de penal o situacions de superioritat numèrica. Els equips d’alt nivell han de presentar condicions per marcar gols des de diferents posicions al camp (Escalante et al., 2012; Lupo et al., 2010; Tucher et al., 2014).

En aquest estudi, la mostra es va limitar a les lligues brasileres i europees, als nivells de subelit i d’elit, respectivament. A més, els diferents nivells d’interpretació de les normes per part dels àrbitres brasilers i europeus podrien haver influït en els resultats. Aquest estudi no cercava informació específica sobre el rendiment dels equips en situacions de superioritat numèrica i els canvis en els gols de penal abans i després de la modificació de les normes. Una anàlisi de vídeo podria proporcionar dades com l’origen dels llançaments i els resultats de les accions, a més de permetre qualificar els moviments d’entrada a la zona de 6 m en el període anterior i el posterior als canvis en les normes (Argudo et al., 2020; Lupo et al., 2014; Tucher et al., 2014). A més, aquest estudi no va comparar equips guanyadors i perdedors quant a comportament tecnicotàctic.

Conclusions

Els canvis en les normes del waterpolo de 2019 van provocar diferents respostes segons el sexe i el nivell competitiu dels equips. En el nivell de subelit, les dones van augmentar les faltes d’exclusió, els gols al segon, tercer i quart quarts i van disminuir els gols al primer quart. Per contra, pràcticament no es van observar canvis en el cas dels homes en les variables analitzades; únicament van presentar augments en les faltes d’exclusió i els penals. Als partits d’elit, les dones no sembla que hagin modificat les variables, mentre que els homes van augmentar els gols, les faltes d’exclusió, els penals i els gols en el primer i segon quarts. Segons els resultats del present estudi, els equips masculins de waterpolo d’elit van ser els més sensibles als canvis en les normes, ja que van aconseguir un dels principals objectius dels canvis en les normes de la FINA, que és augmentar la freqüència dels gols i oferir un joc més espectacular. Per a futurs estudis, obtenir les percepcions dels jugadors, entrenadors i àrbitres de waterpolo sobre les noves normes podria ajudar-nos a comprendre millor els efectes dels canvis en les normes de 2019.

Referències

[1] Abraldes, J. A., Ferragut, C., Rodríguez, N., Alcaraz, P. E., & Vila, H. (2011). Throwing velocity in elite water polo from different areas of the swimming pool. Portuguese Journal of Sport Sciences, 11 (Suppl. 2), 41–44. https://ojs.ub.uni-konstanz.de/cpa/article/view/4768

[2] Argudo, F. M., García, P. M., Borges, P. J. H., & Sillero, E. D. (2020a). Effects of rules changes on shots dynamics in Water polo World Championship 2003-2013. Journal of Physical Education and Sport, 20(2), 800–809. https://doi.org/10.7752/jpes.2020.02114

[3] Argudo, Francisco M., García, P. M., Borges Hernández, P. J., & Ruíz-Lara, E. (2020b). Influence of rule changes on shooting performance in balanced matches between two European water polo championship. International Journal of Performance Analysis in Sport, 21(1), 61–73. https://doi.org/10.1080/24748668.2020.1846111

[4] Botonis, P. G., Toubekis, A. G., Terzis, G. D., Geladas, N. D., & Platanou, T. I. (2016). Performance decrement and skill deterioration during a water polo game are linked with the conditioning level of the athletes. Journal of Strength and Conditioning Research, 30(4), 1033–1041. https://doi.org/10.1519/JSC.0000000000001183

[5] Canossa, S., Fernandes, A., Fernandes, R. J., & Garganta, J. M. (2020). Análisis del juego en waterpolo. In J. A. Abraldes, R. J. Fernandes, & F. Castro (Eds.), Waterpolo: Test de valoración del rendimiento deportivo (1st, p. 131–151). Murcia: Diego Marín Librero-Editor, S. L.

[6] Canossa, S., Garganta, J., Lloret, M., Argudo, F., & Fernandes, R. (2009). Attacking process characterization of elite water polo female teams. Motricidade, 5(2), 1–15. https://doi.org/10.6063/motricidade.178

[7] De Castro, C., Tucher, G., Paixão, D. A., Vasques, D. M., Garrido, N. D., & de Souza Castro, F. A. (2021). Agility, vertical jump, and shot velocity of Brazilian water polo players: correlations and top performances analysis. The Journal of Sports Medicine and Physical Fitness. Ahead of print. https://doi.org/10.23736/S0022-4707.21.12318-7

[8] Escalante, Y., Saavedra, J. M., Tella, V., Mansilla, M., García-Hermoso, A., & Dominguez, A. M. (2012). Water polo game-related statistics in Women’s International Championships: Differences and discriminatory power. Journal of Sports Science and Medicine, 11(3), 475–482.

[9] FINA. (2019). FINA Water Polo Rules 2019-2021. https://www.fina.org/water-polo/rules

[10] Hopkins, W. G. (2002). A scale of magnitudes for effect statistics. A new view of statistics. Sport Science, 502, 411. http://sportsci.org/resource/stats/effectmag.html

[11] Hraste, M., Bebic, M., & Rudic, R. (2013). Where is today’s Water Polo Heading? An Analysis of the Stages of Development of the Game of Water Polo. Nase More, 60(1–2), 17–22. https://www.researchgate.net/publication/287787270_Where_is_today’s_water_polo_heading_An_analysis_of_the_stages_of_development_of_the_game_of_water_polo

[12] Lamas, L., Senatore, J. V., & Fellingham, G. (2020). Two steps for scoring a point: Creating and converting opportunities in invasion team sports. PLoS ONE, 15(10 October), 1–16. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0240419

[13] Lozovina, M., & Lozovina, V. (2019). Proposal for Changing Rules in Water Polo. Sport Science, 12(1), 14–26. https://www.researchgate.net/publication/340741477_PROPOSAL_FOR_CHANGING_THE_RULES_OF_WATER_POLO

[14] Lupo, C., Condello, G., Capranica, L., & Tessitore, A. (2014). Women’s water polo world championships: Technical and tactical aspects of winning and losing teams in close and unbalanced games. Journal of Strength and Conditioning Research, 27(1), 210–222. https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e3182955d90

[15] Lupo, C., Minganti, C., Cortis, C., Perroni, F., Capranica, L., & Tessitore, A. (2012a). Effects of competition level on the centre forward role of men’s water polo. Journal of Sports Sciences, 30(9), 889–897.

[16] Lupo, C., Condello, G., & Tessitore, A. (2012b). Notational analysis of elite men’s water polo related to specific margins of victory. Journal of Sports Science and Medicine, 11(3), 516–525.

[17] Lupo, C., Tessitore, A., Minganti, C., & Capranica, L. (2010). Notational analysis of elite and sub-elite water polo matches. Journal of Strength and Conditioning Research, 24(1), 223–229.

[18] Madera, J., Tella, V., & Saavedra, J. (2017). Effects of Rule Changes on Game-Related Statistics in Men’s Water Polo Matches. Sports, 5(4), 84. https://doi.org/10.3390/sports5040084

[19] Rodrigues, H. de A., Leonardi, T., & Paes, R. R. (2013). New basketball rules: a case study on the perception of players of a professional team. Conexões: Revista Da Faculdade de Educação Física Da UNICAMP, 11(3), 147–165.

[20] Royal, K. A., Farrow, D., Mujika, I., Halson, S. L., Pyne, D., & Abernethy, B. (2006). The effects of fatigue on decision making and shooting skill performance in water polo players. Journal of Sports Sciences, 24(8), 807–815. https://doi.org/10.1080/02640410500188928

[21] Ruano, M. Á., Serna, A. D., Lupo, C., & Sampaio, J. E. (2016). Effects of Game Location, Quality of Opposition, and Starting Quarter Score in the Outcome of Elite Water Polo Quarters. Journal of Strength and Conditioning Research, 30(4), 1014–1020. https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e3182aa5f59

[22] Stevens, H. B., Brown, L. E., Coburn, J. W., & Spiering, B. A. (2010). Effect of swim sprints on throwing accuracy and velocity in female collegiate water polo players. Journal of Strength and Conditioning Research, 24(5), 1195–1198. https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e3181d82d3b

[23] Tucher, G., Canossa, S., Cabral, R. G., Garrido, N. D., & De Souza Castro, F. A. (2015). Relationship between man-up play performance and match outcome in water polo. Revista Da Educacao Fisica, 26(4), 541–547. https://doi.org/10.4025/reveducfis.v26i4.26914

[24] Tucher, G., de Souza Castro, F. A., de Quintais Silva, S. D. M., Garrido, N., Cabral, R. G., & Silva, A. J. (2014). Relationship between origin of shot and occurrence of goals in competitive men’s water polo matches. Revista Brasileira de Cineantropometria e Desempenho Humano, 16(2), 136–143. https://doi.org/10.5007/1980-0037.2014v16n2p136

[25] Vila, M. H., Abraldes, J. A., Alcaraz, P. E., Rodríguez, N., & Ferragut, C. (2011). Tactical and shooting variables that determine win or loss in top-Level in water polo. International Journal of Performance Analysis in Sport, 11(3), 486–498. https://doi.org/10.1080/24748668.2011.11868567

ISSN: 2014-0983

Rebut: 15 d’abril de 2022

Acceptat: 29 de setembre de 2022

Publicat: 1 d’abril de 2023