Validació d’un qüestionari per avaluar com percep el professorat d’Educació Física de secundària la implementació de l’Expressió Corporal

Silvia Garcías

Alfredo Joven

Antoni Planas

Eloísa Lorente-Catalán

Resum

Malgrat els beneficis reconeguts de l’Expressió Corporal, continua sent una matèria poc impartida entre el professorat d’Educació Física a Espanya. S’esmenten diversos motius, entre d’altres, objectius i metodologies ambigus, estereotips arrelats quant a la motricitat expressiva, associacions al gènere femení en particular i una formació inadequada. L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar l’estat actual de l’ensenyament de l’Expressió Corporal en l’educació secundària a Catalunya.

Per aconseguir-ho, es va adaptar un qüestionari que avaluava les percepcions del professorat quant a la implementació de l’Expressió Corporal a partir d’un instrument que ja utilitzava la comunitat autònoma d’Andalusia. Es van dur a terme una sèrie de processos rigorosos de validació, entre d’altres, la valoració per part d’un panel d’experts que va emprar el mètode Delphi i avaluacions quantitatives i qualitatives per validar-ne la lògica, els criteris, el contingut i el constructe. Així mateix, es va fer una prova pilot (n = 40) en una altra població, una avaluació test-retest (n = 20) per garantir l’estabilitat i una anàlisi factorial exploratòria en què van participar 418 docents (42.8 % dones) per validar-ne la coherència interna i la fiabilitat.

Les troballes de l’estudi van mostrar un coeficient Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) de .827, la qual cosa va indicar un nivell alt d’idoneïtat, juntament amb els valors de la prova d’esfericitat de Bartlett i de Khi quadrat, que van confirmar la continuïtat de l’anàlisi factorial. En conseqüència, el Qüestionari d’Opinió per a Professorat d’Educació Física dissenyat per avaluar l’Expressió Corporal en l’educació secundària es va validar correctament. Aquest qüestionari validat pot ser una eina sòlida per valorar i comprendre les perspectives del professorat respecte a la implementació de l’Expressió Corporal a les aules d’educació secundària de Catalunya. 

Introducció

L’Expressió Corporal (EC) inclou el moviment creatiu i la dansa dins dels currículums d’educació primària, secundària i batxillerat. No obstant això, els estudis revelen una discrepància significativa en l’ensenyament de l’EC, amb un rang registrat d’un 9 % a un 27 % solament de docents que aborden tots els seus continguts (Conesa-Ros i Angosto, 2017). En particular, la majoria del professorat, més del 70 %, sembla obviar l’EC del seu enfocament didàctic (Conesa-Ros i Angosto, 2017). El que resulta preocupant és que fins i tot l’alumnat dels graus en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que es forma per convertir-se en personal docent mostra més confiança en l’ensenyament de l’esport que a impartir continguts d’EC (Cañadas et al., 2019).

Malgrat que reconeix la importància dels exercicis d’expressió corporal, el professorat manifesta certes limitacions que entorpeixen el seu ensenyament integral, per exemple, defectes en les guies didàctiques (Lorente-Catalán et al., 2013), deficiències estructurals en la selecció i en l’enfocament del contingut de l’EC descrit als reglaments educatius (Cuéllar i Pestano, 2013; Gil, 2016), complexitat de la metodologia de l’EC (Montávez, 2012), i formació inicial i contínua del professorat inadequades (Conesa-Ros i Angosto, 2017; Gil-Ares i Armada-Crespo, 2023; Rojo-Ramos et al., 2023; Sánchez-Sánchez i López-Pérez, 2019). Així mateix, els prejudicis respecte a la motricitat expressiva, els estereotips de gènere i una percepció negativa entre el professorat masculí limiten encara més l’ensenyament de l’EC (Calvo et al., 2011).

Encara que les publicacions existents subratllen les desigualtats i els prejudicis de gènere que influeixen en l’ensenyament de l’EC (García et al., 2015; Lafuente i Hortigüela, 2021; Robles et al., 2013), altres troballes contradictòries, com les dels estudis de Rodríguez-Fernández et al. (2019), no mostren diferències significatives en funció del gènere. Tot i així, l’EC es continua prioritzant en la formació inicial del professorat d’educació primària (Cañadas et al., 2019).

L’objectiu d’aquest estudi va ser validar un qüestionari, d’acord amb metodologies de recerca prèvies emprades per Montávez (2012), Archilla (2013), Villard (2014), Gil (2016) i Armada (2017), que van utilitzar enquestes per investigar l’EC. Aquest estudi, que s’assembla als plantejaments de Banyeres (2015) i Espinel (2017), que van emprar qüestionaris en investigacions de ciències socials, pretenia validar un qüestionari perquè s’utilitzés com a eina per obtenir informació essencial sobre les percepcions del professorat d’Educació Física (EF) respecte a la implementació de l’EC a Catalunya, així com per saber si s’utilitzava la percussió corporal (PC) per ensenyar aquest contingut. Amb aquest procés de validació, es volia obtenir una descripció precisa de la realitat experimentada per aquesta població específica que aclarís l’estat actual de l’ensenyament de l’EC en els centres d’educació secundària de Catalunya.

Metodologia

D’acord amb Ato et al. (2013), el disseny de l’estudi és instrumental. Les proves orientades al contingut i relacionades amb l’estructura interna es van mostrar a través d’1) la validesa del contingut (constructe i avaluació quantitativa i qualitativa per un jurat expert), 2) la fiabilitat (constructe i estabilitat temporal) i 3) la coherència interna i l’anàlisi factorial exploratòria (basada també en la classificació establerta per l’Associació Estatunidenca de Recerca Educativa, l’Associació Estatunidenca de Psicologia i el Consell Nacional de Mesurament en Educació, 2018).

Participants

El procés de dissenyar, aplicar i validar l’instrument es va dur a terme en tres moments diferents:

1) Validesa del contingut (constructe i avaluació quantitativa i qualitativa per un jurat expert): aquest primer pas va incloure el disseny i l’adaptació de l’instrument. Va implicar la selecció d’un panel d’experts en funció de criteris específics de selecció i exclusió. El panel es va compondre de deu persones amb experiència en les matèries d’educació secundària o en arts escèniques, totes directament relacionades amb la recerca (vegeu Taula 1). L’obtenció de dades va involucrar aquests experts i la va seguir una anàlisi de les seves respostes.

Taula 1

Criteris de selecció i exclusió per crear un panel d’experts que actuï de jurat per validar el contingut.

Veure Taula

2) Fiabilitat (constructe i estabilitat temporal): aquest moment de la recerca va comportar dues fases crucials. En primer lloc, en l’anàlisi del constructe mitjançant una prova pilot hi van participar 40 docents d’educació primària i secundària de les Illes Balears. A continuació, la població que va dur a terme el test-retest i va avaluar l’estabilitat de l’instrument es va compondre de 20 docents d’EF de secundària de la mateixa comunitat. Ambdues mostres es van seleccionar de manera intencionada i no probabilística a fi d’emfatitzar la conveniència, l’accessibilitat i la semblança amb la població objectiu final. Aquesta elecció pretenia evitar una possible contaminació deguda a la pertinença a una comunitat diferent de la prevista per a l’administració final del qüestionari.

3) Coherència interna i anàlisi factorial exploratòria: l’estudi final va incloure el professorat d’EF de secundària de Catalunya durant el curs escolar 2018-2019, que ascendia a un total de  n = 5,629, d’acord amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Encara que no totes les persones registrades van respondre, una mostra final de n = 418 (56.9 % homes, 42.8 % dones i 0.2 % persones no binàries) van completar el qüestionari. Les edats oscil·laven entre 20 i més de 60 anys, però la majoria tenia entre 40 i 59 anys (65.3 %). Totes les províncies de Catalunya van estar representades: Barcelona constituïa el 64.8 % i la resta de províncies hi va contribuir amb un 10 % aproximadament cada una, per la qual cosa el nivell de confiança va ser del 95 %. Les consideracions ètiques van concordar amb la Declaració de Hèlsinki (2017) per garantir l’anonimat i el consentiment informat dels participants, i el tractament ètic durant el procés de recerca, que va rebre l’aprovació del Comitè d’Ètica de Recerca Clínica de l’Administració Esportiva de Catalunya.

Materials i instruments

Estructura de l’instrument

Per desenvolupar l’instrument d’aquest estudi, el plantejament inicial va ser copiar el qüestionari dissenyat per Villard (2014), que es va fer específicament a mida del professorat d’EF de secundària d’una altra comunitat autònoma (Andalusia). No obstant això, a causa dels canvis en la legislació educativa —de ser un currículum estructurat entorn de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals (Llei orgànica 2/2006) a un de basat en competències (Llei orgànica 8/2013 [LOMCE])—, es va prendre la decisió de crear un qüestionari adaptat. Les modificacions també van tenir en compte les variacions del contingut educatiu entre les diferents comunitats autònomes, es van adaptar al currículum actual de Catalunya (marcat pel Decret 187/2015) i es van ampliar per avaluar els coneixements i la implementació de la PC a les classes.

Alhora, es van consultar diverses fonts sobre l’estructura dels qüestionaris i es van comparar diversos tipus de preguntes (opció múltiple, escala de Likert, escales, dicotòmiques i obertes), mètodes de presentació i formulacions. Es va procurar evitar que el qüestionari fos massa extens tenint en compte les característiques de la població objectiu i les situacions dels enquestats.

El qüestionari pretenia abordar les hipòtesis relacionades amb l’EC i examinar les possibles limitacions i desafiaments a què s’enfrontava el professorat especialitzat en EF a secundària a Catalunya a l’hora d’impartir continguts d’EC. La idea era determinar si el personal docent creia que la seva formació inicial relacionada amb l’EC era insuficient, si percebia ambigüitats en les orientacions del currículum respecte als continguts d’EC i si utilitzava la PC quan ensenyava EC, entre altres aspectes.

Procediment

Aquest estudi va rebre una valoració favorable per part del Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica de l’Administració Esportiva de Catalunya (12/2019/CEICEGC) i va seguir totes les normes i directrius ètiques quant a recerca educativa i en el camp de les ciències de l’activitat física i de l’esport, així com els criteris de la Declaració de Hèlsinki i els codis d’integritat en la recerca.

Es va emprar el mètode Delphi clàssic per aconseguir el consens entre els experts pel que fa a problemes específics (Cabero i Infante, 2014). Aquesta investigació va incloure tres rondes, de la mateixa manera que Rodríguez-Rivadulla et al. (2019), i el seu estudi, i la primera ronda va estar composta de tres rondes en si mateixa. Aquest plantejament concordava amb les teories de Cabero i Infante (2014) i George i Trujillo (2018), que donaven suport a l’eficàcia del mètode Delphi al llarg de tres o més rondes, tret del Delphi modificat, anomenat EFTE (Estimate [estimació], Feedback [retroalimentació], Talk [discussió], Estimate [estimació]), que es pot dur a terme en dues rondes.

El panel d’experts va fer una avaluació quantitativa i qualitativa: la integritat i claredat de les definicions del constructe, la rellevància i adequació de les dimensions que definien el constructe, i la rellevància, adequació, integritat i seqüència d’ítems que definien aquestes dimensions. L’anàlisi quantitativa va suposar calcular la mitjana aritmètica (M) i les desviacions estàndard (DE), descartar valors per sota del 7 (que representava un 70 % de consens) i modificar ítems amb valors de 7-8 basats en comentaris qualitatius. Es van mantenir els ítems qualificats amb 9-10. Per als càlculs es va utilitzar Excel (16.49) i SPSS (18.0). Es va aplicar el mateix procediment  per avaluar l’ordre lògic de l’instrument, el nombre de preguntes i la durada, l’adequació de les possibles respostes, i l’eficàcia de l’obtenció de dades.

Anàlisi de les dades

1) Validesa del contingut (constructe i avaluació quantitativa i qualitativa per un jurat expert)

Després d’examinar els comentaris del panel d’experts, es va proposar un qüestionari compost per 46 ítems en quatre dimensions: la dimensió 1 (DIM1) se centrava en les dades sociodemogràfiques i es componia de 10 ítems; la dimensió 2 (DIM2) mesurava les competències d’autopercepció en l’ensenyament de l’EC i es componia de 8 ítems; la dimensió 3 (DIM3) explorava les creences sobre l’EC mitjançant 14 ítems, i la dimensió 4 (DIM4) abordava la PC com a contingut de l’EC mitjançant 14 ítems (vegeu Taula 2).

Taula 2

Dimensions finals del constructe basades en les avaluacions d’experts.

Veure Taula

2) Fiabilitat (constructe i estabilitat temporal)

La prova pilot es va sotmetre a validació juntament amb una prova de llegibilitat, que va obtenir uns valors de 66.89 a l’índex de Flesch-Szigriszt, 22.78 quant a correlació de paraules i 71.87 a l’índex de Fernández Huerta, la qual cosa indica llegibilitat relativament senzilla.

L’anàlisi test-retest per avaluar l’estabilitat va utilitzar els Formularis de Google per obtenir les dades i, a continuació, es va dur a terme l’anàlisi mitjançant Excel (16.49), SPSS (18.0) i JASP (0.10.2). Els càlculs estadístics pretenien confirmar les diferències i similituds entre les respostes de dues administracions del qüestionari diferents. La Taula 3 és una mostra d’aquestes anàlisis descriptives després de les proves dels rangs i contrastos estadístics.

Taula 3

Resultats obtinguts en el test-retest en la dimensió 3, que fa referència als continguts d’expressió corporal (ítems 19 a 27).

Veure Taula

3) Coherència interna i anàlisi factorial exploratòria 

Les anàlisis dimensionals van començar amb l’obtenció de les dades sociodemogràfiques de la dimensió 1, la coherència de la qual no es va analitzar. En el cas de les dimensions 2, 3 i 4, els càlculs estadístics van incloure criteris de validació, com ara mitjanes homogènies, desviacions estàndard diferents de zero, correlacions ítem-total superiors a .30, asimetria inferior a 2 i curtosi inferior a 7.

Es van aplicar criteris d’eliminació per polir totes les dimensions, la qual cosa va suposar un augment de l’alfa de Cronbach de .675 a .734 en reduir els ítems de 9 a 4 (dimensió 2 – Taula 4).

Taula 4

Solució inicial de proves no paramètriques en la dimensió 2 d’acord amb els criteris d’eliminació d’ítems. 

Veure Taula

En la dimensió 3, els ítems 22, 24, 25, 26 i 32 es van eliminar perquè eren preguntes obertes. La reestructuració i la reducció d’ítems (de 21 a 8 ítems) va afavorir la seva coherència interna (alfa de Cronbach de .698 a .703) (dimensió 3 – Taula 5). 

Taula 5

Solució inicial de proves no paramètriques en la dimensió 3 d’acord amb els criteris d’eliminació d’ítems. 

Veure Taula

Quant a la dimensió 4 (Taula 6), malgrat que al principi es van mantenir tots els ítems, les recomanacions van portar a eliminar els ítems 33, 34, 35, 37 i 40, la qual cosa va augmentar l’alfa de Cronbach a .917.

Taula 6

Solució inicial de proves no paramètriques en la dimensió 4 d’acord amb els criteris d’eliminació d’ítems.

Veure Taula

Després de les anàlisis dimensionals independents, es va dur a terme l’anàlisi factorial exploratòria com a procediment de validació estadística final.

Anàlisi factorial exploratòria

La Taula 7 mostra el qüestionari final proposat i revela una variància acumulada explicada per 5 factors propera al 60 % (58.71 %). Mitjançant el mètode d’estimació per màxima versemblança i el mètode de rotació Varimax amb normalització de Kaiser, la convergència es va aconseguir amb 4 iteracions, un reflex dels estudis de Domínguez-Alonso et al. (2018).

Taula 7

Matriu factorial rotada.

Veure Taula

El coeficient de Kaiser-Meyer-Olkin va ser .827, que es considera acceptable i satisfactori (Arias et al., 2020). La prova d’esfericitat de Bartlett va donar resultats significatius (p < .001) i un Khi quadrat aproximat de 4,476.068, fet que confirma la continuïtat de l’anàlisi factorial. En conseqüència, es va validar el qüestionari final compost de 21 ítems en 5 dimensions.

Resultats

Es va reestructurar el qüestionari en funció dels resultats. Després de les dades sociodemogràfiques, es van organitzar els ítems relacionats amb la PC com a contingut de l’EC (dimensió 1 nova), la importància donada a l’EC (dimensió 2 nova), els continguts d’EC centrats en la dansa (dimensió 3 nova), la competència percebuda per a l’ensenyament d’EC (dimensió 4 nova) i la formació contínua (dimensió 5 nova), la qual cosa va donar un total de 21 ítems, deixant els 19 ítems significatius de la taula 7 més 7 preguntes d’identificació de la mostra per al qüestionari final.

El qüestionari es va sotmetre a validació mitjançant el mètode Delphi per part d’un panel de 10 experts. Es va dur a terme una prova pilot en una altra comunitat (n = 40) i es va avaluar l’estabilitat de l’instrument mitjançant un test-retest (n = 20) amb un interval de 7 dies com a mínim. Els criteris de validació estadística per a l’eliminació d’ítems van incloure l’homogeneïtat de la mitjana, desviacions estàndard diferents de zero, correlacions ítem-total inferior a .30, asimetria inferior a 2 i curtosi inferior a 7.

Els valors de l’alfa de Cronbach de cada dimensió van ser: DIM1 (.675), DIM2 (.698) i DIM3 (.917). El qüestionari final, administrat entre el professorat d’EF especialitzat en educació secundària obligatòria a Catalunya (n = 418), va mostrar una variància acumulada explicada per 5 factors de gairebé un 60 % (58.71 %). L’instrument va mostrar uns indicadors de fiabilitat i validesa acceptables.

L’instrument validat, denominat Qüestionari d’Opinió per a Professorat d’Educació Física en l’Ensenyament-Aprenentatge de l’Expressió Corporal (COPEFEAEC), es compon de 26 ítems distribuïts en tres parts: identificació de la mostra (12 ítems, dels quals 7 són sociodemogràfics i dos corresponen al factor 5 de la Taula 7, dimensió no diferenciada i inclosa per identificar la mostra), dimensió 1 (PC com a contingut d’EC) amb 9 ítems, i dimensió 2 creada a partir de la unió dels factors 2, 3 i 4 de la Taula 7 (competència percebuda per a l’ensenyament de continguts d’EC en educació secundària) amb 5 ítems, on se’n van eliminar 2 (D3p23_2 y D3p23_6) tal com recomanen les anàlisis de la Taula 7 i es van mantenir amb els seus subapartats els ítems D3p20 i D3p23 (vegeu Annex).

Es van suggerir els ítems 11 i 12, corresponents al factor 5, com a dades d’identificació addicionals. La dimensió 1 es compon d’ítems del factor 1, mentre que els ítems dels factors 2, 3 i 4 es distribueixen per les altres seccions.

Discussió

Amb el pas del temps, l’EC ha adquirit més rellevància en l’àmbit educatiu. No obstant això, la seva implementació en els currículums acadèmics continua sent relativament limitada en comparació amb altres matèries (Monfort i Iglesias, 2015). Les publicacions disponibles sobre les percepcions i possibles limitacions del professorat a l’hora d’integrar l’EC en la seva metodologia se centren principalment en els contextos d’educació primària (Lafuente i Hortigüela, 2021; Montávez, 2012; Rodríguez-Fernández et al., 2019). En els casos en els quals les investigacions cobreixen l’etapa de secundària, els estudis s’han centrat, en general, en altres regions diferents de Catalunya i han examinat les percepcions tant de l’alumnat com del professorat (Archilla, 2013; Arias et al., 2021; Armada, 2017; Conesa-Ros i Angosto, 2017; Villard, 2014). L’objectiu d’aquest estudi va ser entendre l’estat actual de l’EC en l’ESO (educació secundària obligatòria) a Catalunya des del punt de vista del professorat específicament. Per tant, el primer pas va ser validar un qüestionari adaptat a aquesta població.

Es va revisar la metodologia seguida en el disseny i en la validació dels qüestionaris, com s’observava en estudis anteriors com els d’Espinel (2017), Banyeres (2015), López i Sanz (2021), i Villard et al. (2013). El qüestionari de Villard es va adaptar per a la població catalana i es va adequar a la legislació educativa actual de la comunitat. Així mateix, es va introduir una nova dimensió al qüestionari per abordar el creixent llenguatge artístic de la PC dins de l’EC en l’EF (Garcías de Ves, 2021a, 2021b, 2021c; Garcías de Ves et al. 2022). El procés de validació va incloure contingut, lògica i criteris, i es va fer mitjançant el mètode Delphi amb 10 experts en la matèria. A continuació, es van dur a terme una prova pilot i un test-retest per garantir l’estabilitat del qüestionari. El coeficient de Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) calculat (.827), considerat satisfactori i pròxim a excel·lent d’acord amb Arias et al. (2020), va indicar la idoneïtat del qüestionari per a la població estudiada. Els valors de la prova d’esfericitat de Bartlett i de Khi quadrat van confirmar la continuïtat de l’anàlisi factorial, la qual cosa va consolidar la validació del qüestionari.

El qüestionari final validat va consistir en 21 ítems distribuïts en 2 dimensions, a diferència del qüestionari de Villard (2014), que es componia d’un total de 30 ítems. La proposta perfeccionada va incloure un nombre reduït de preguntes i va fer un èmfasi especial en la dansa i en la incorporació de la PC en l’EF. Així mateix, el seu objectiu va ser investigar la confiança i la motivació del professorat, i la importància percebuda de l’EC en les seves classes d’EF.

Aquest estudi estableix les bases per analitzar les respostes obtingudes del professorat i proporciona informació sobre el panorama educatiu català entorn de l’EC a educació secundària, per la qual cosa contribueix a una comprensió més general sobre la funció de l’EC i la seva integració en el marc educatiu.

Conclusió

Malgrat els beneficis reconeguts i de les possibilitats de l’EC, continua sent una matèria que amb prou feines s’imparteix entre el professorat d’EF a Espanya. Hi ha diversos motius perquè això passi en aquesta demografia, entre d’altres, objectius i metodologies ambigus, prejudicis i estereotips de gènere estesos associats a la motricitat expressiva i una formació insuficient.

Per abordar aquest assumpte, es va adaptar un qüestionari que s’utilitzava a Andalusia i es va sotmetre a proves estadístiques rigoroses per validar-lo. En el procés, hi va participar un panel d’experts (mètode Delphi) que van fer avaluacions quantitatives i qualitatives per validar la lògica, els criteris, el contingut i el constructe de l’instrument. Així mateix, es va dur a terme una prova pilot en una altra població (n = 40), seguida d’una anàlisi test-retest (n = 20) per confirmar-ne l’estabilitat. Es va fer una anàlisi factorial exploratòria en totes les dimensions amb una mida de mostra de 418 docents, dels quals un 42.8 % eren dones. El procés de validació va donar com a resultat un coeficient de Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) de .827, que va indicar una idoneïtat que vorejava l’excel·lència. A més, els valors de la prova d’esfericitat de Bartlett i de Khi quadrat van confirmar la continuïtat de l’anàlisi factorial i, per tant, van validar el Qüestionari d’Opinió per a Professorat d’Educació Física en l’Ensenyament-Aprenentatge de l’Expressió Corporal a educació secundària.

Per tant, l’objectiu principal d’aquest estudi, que era entendre l’estat actual de l’EC a l’educació secundària de Catalunya, va començar amb la validació d’un instrument dissenyat per recopilar les percepcions del professorat quant a la implementació d’aquest contingut.

Aquest estudi va topar amb diverses limitacions, principalment amb el desafiament d’obtenir una mida de la mostra prou representativa per validar el qüestionari plenament. Encara que es dugués a terme en una comunitat determinada, no es pot extrapolar i generalitzar a la resta de comunitats, tret que es modifiquin certs ítems, com el referent al contingut del currículum (ítem 24). En el futur, abordar aquestes limitacions serà crucial per garantir una comprensió més àmplia de les percepcions i desafiaments a què s’enfronta el professorat d’EF a l’hora d’incorporar l’EC en la seva pràctica docent.

Agraïments

La investigació ha rebut suport financer de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC). El nostre més sincer agraïment a tot el professorat de Catalunya i Illes Balears que va dedicar un temps a completar el qüestionari i a contribuir a aquest estudi. També a l’Associació d’Activitat Física i Expressió Corporal (AFYEC) per la seva col·laboració en el panel d’experts. La seva valuosa col·laboració va ser fonamental per validar l’instrument emprat en la nostra investigació.

Annex

Qüestionari d’Opinió per a Professorat d’Educació Física en l’Ensenyament-Aprenentatge de l’Expressió Corporal (COPEFEAEC)

Identificació, formació inicial i experiència com a docent
0. A quina província treballes?
0.1. Barcelona
0.2. Girona
0.3. Lleida
0.4. Tarragona 

1. Gènere
1.1. Home
1.2. Dona
1.3. No binari

2. Data de naixement (dia/mes/any)

3. Nivell d’estudis
3.1. Llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
3.2. Grau en Magisteri d’Educació Física
3.3. Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
3.4. Altres. Indiqueu quins.

4. A quina edat vas finalitzar els estudis universitaris?
4.1. Abans de 1981
4.2. Entre 1982 i 1998
4.3. Entre 1999 i 2011
4.4. Després de 2012

5. On vas fer el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport?
5.1. INEFC Barcelona
5.2. INEFC Lleida
5.3. Universitat de Vic
5.4. Ramon Llull – Blanquerna
5.5. EUSES – Universitat de Girona 
5.6. EUSES – URV (Campus Terres de l’Ebre)
5.7. TecnoCampus – Pompeu Fabra
5.8. Altres. Indiqueu quins.

6. Com et vas especialitzar en la docència (diverses respostes)?
6.1. Itinerari docent
6.2. CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica)
6.3. Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
6.4. Altres. Indiqueu quins.

7. Situació professional actual
7.1. Substitució temporal
7.2. Interí/interina 
7.3. Funcionari/ària en pràctiques
7.4. Funcionari/ària amb destinació provisional
7.5. Funcionari/ària amb destinació definitiva
7.6. Altres. Indiqueu quins.

8. Anys d’ensenyament d’EF a secundària en CENTRES CONCERTATS
8.1. Cap
8.2. Entre 1 i 3 anys
8.3. Entre 4 i 6 anys
8.4. Entre 7 i 9 anys
8.5. Entre 10 i 14 anys
8.6. Més de 15 anys

9. Anys d’ensenyament d’EF a secundària en CENTRES PÚBLICS
9.1. Cap
9.2. Entre 1 i 3 anys
9.3. Entre 4 i 6 anys
9.4. Entre 7 i 9 anys
9.5. Entre 10 i 14 anys
9.6. Més de 15 anys

10. Anys de treball amb l’expressió corporal (EC) a classes d’EF en centres de secundària
10.1. Cap
10.2. Entre 1 i 3 anys
10.3. Entre 4 i 6 anys
10.4. Entre 7 i 9 anys
10.5. Entre 10 i 14 anys
10.6. Més de 15 anys

11. A quants cursos relacionats amb continguts d’EC has assistit?
11.1. Cap
11.2. Entre 1 i 3 cursos
11.3. Entre 4 i 6 cursos
11.4. Més de 6 cursos

12. Quan vas fer l’últim curs especialitzat en expressió corporal?
12.1. Abans de començar els estudis universitaris
12.2. Durant els estudis universitaris
12.3. En finalitzar els estudis universitaris

DIMENSIÓ 1: Percussió corporal (PC) com a contingut de l’expressió corporal (EC)
Expressa el teu nivell de conformitat d’acord amb una escala de Likert en la qual:
0 representa que no saps, no contestes;
1 representa que hi estàs completament en desacord; 
2 representa que hi estàs parcialment d’acord;
3 representa que hi estàs d’acord; 
4 representa que hi estàs completament d’acord.

La percussió corporal (PC) pot ser un contingut…
13. … de l’EC en les classes d’EF.         0                1                2                3                4
14. … per millorar la coordinació.            0                1                2                3                4
15. … per augmentar la consciència corporal (conscienciació sobre el propi cos).             0                1                2                3                4
16. … per donar a conèixer la dansa.     0                1                2                3                4
17. … per afavorir la participació i la col·laboració de l’alumnat en la creació de coreografies.          0                1                2                3                4
18. …. per millorar les emocions positives.             0                1                2                3                4
19. … per millorar les relacions personals.              0                1                2                3                4
20. … per afavorir el treball en equip.     0                1                2                3                4
21. … per facilitar la inclusió. 0                1                2                3                4

DIMENSIÓ 2: Competència percebuda per a l’ensenyament de continguts d’EC a educació secundària
Expressa el teu nivell de conformitat d’acord amb una escala de Likert en la qual:
0 representa que no saps, no contestes;
1 representa que hi estàs completament en desacord; 
2 representa que hi estàs parcialment d’acord;
3 representa que hi estàs d’acord; 
4 representa que hi estàs completament d’acord.

22. Els continguts d’EC són fonamentals en l’EF (d’acord amb una escala de Likert)?
0                1                2                3                4

23. És important ensenyar la dimensió de l’expressió i la comunicació corporal en els cursos següents? (Indiqueu-ho d’acord amb una escala de Likert).
23.1. A tercer            0                1                2                3                4
23.2. A quart             0                1                2                3                4

24. El currículum (Decret 187/2015), respecte a l’expressió i comunicació corporal, entre d’altres, planteja els continguts següents. Segons la teva opinió, són rellevants? (Indiqueu-ho d’acord amb una escala de Likert).
24.1. Balls i danses populars de tot el món, amb especial atenció a les de Catalunya.      0                1                2                3                4
24.2. Ritme i moviment: ball en parella. 0                1                2                3                4
24.3. Noves tendències en dansa.          0                1                2                3                4

25. Sents seguretat a l’hora d’impartir els continguts d’EC a educació secundària durant el curs? (Indiqueu-ho d’acord amb una escala de Likert).
0                1                2                3                4

26. Quin consideres que és el teu nivell de motivació quant a l’ensenyament de l’EC? (De 0 a 10, on 0 és el mínim i 10, el màxim).
0                1                2                3                4                5                6                7                8                9                10