Anàlisi de l’expressió corporal en el grau en Educació Primària

Javier Gil-Ares

José Manuel Armada-Crespo

Resum

L’expressió corporal és un contingut consolidat dins de l’educació física a Espanya. No obstant això, hi ha una deficiència històrica en la formació que les i els futurs docents reben respecte d’aquesta. L’harmonització de titulacions establerta després de la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior ha suposat una reducció de crèdits en la formació del grau en Educació Primària, menció d’Educació Física, respecte de l’anterior diplomatura en Magisteri, especialitat Educació Física, fet que podria haver agreujat la situació descrita anteriorment.

S’ha pretès analitzar la situació en la qual l’expressió corporal ha quedat com a contingut formatiu en la titulació de grau de les universitats espanyoles en l’actualitat.

Per a això s’han analitzat els plans d’estudis dels 113 centres universitaris que en el curs 2021/22 impartien la titulació de grau en Educació Primària, seleccionant les assignatures que incloguessin l’expressió corporal entre els seus continguts.

Els resultats van mostrar una escassa formació que, en alguns casos, és inexistent i en d’altres aglutina diverses matèries en una mateixa assignatura, de manera que van ser menys de la meitat els centres que plantejaven almenys una assignatura en exclusiva per a aquesta disciplina. En conseqüència, no quedava garantida una formació de qualitat que fes front a les necessitats laborals de l’alumnat diplomat en el seu futur com a docent, almenys pel que fa a l’expressió corporal com a contingut d’Educació Física en l’etapa educativa de primària.

Introducció 

L’expressió corporal (EC) és una disciplina considerada contingut en l’assignatura d’Educació Física (EF), com a bloc de continguts propi des de la implantació de la Llei d’ordenació general del sistema educatiu (LOGSE, 1990), tant en l’educació primària com en secundària. En la Llei general d’educació (LGE, 1970) anterior, ja figurava com a part de l’expressió dinàmica, juntament amb continguts musicals (Coterón, 2007). Però són nombrosos els autors que han registrat una escassa formació entre mestres i professors sobre aquesta disciplina al llarg dels anys (Archilla i Pérez Brunicardi, 2012; Cuéllar i Pestano, 2013; Hernández Álvarez, 1992; Monfort Pañego i Iglesias García, 2015; Montávez, 2011; Sánchez-Sánchez i López-Pérez, 2019; Villada, 2006; Villard, 2014). Aquesta situació, com apuntaven Cuéllar i Pestano (2013), es va veure agreujada amb la reforma duta a terme des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), que va substituir la titulació de diplomat en Magisteri, especialitat EF, per la menció en EF dins dels estudis de grau en Educació Primària, en la qual no s’assoleix una formació suficient en aquest bloc, la qual cosa posa en risc la qualitat de la docència en l’assignatura d’EF en aquesta etapa educativa. 

Per pal·liar aquesta afectació a la qualitat, Cuéllar i Pestano (2013) plantejaven accions dirigides a un aprofitament més gran dels crèdits impartits en les mencions, redireccionant les guies docents cap a continguts més diversificats. Proposaven ampliar les intervencions cap a les tendències actuals amb un disseny d’assignatures més innovador, més coordinació entre matèries per afavorir l’adquisició de competències transversals i evitar solapaments entre assignatures, ajustar la formació a les necessitats del futur laboral, oferir escenaris d’aprenentatge que complementin el que s’ha après en les titulacions, incrementar els mitjans i augmentar la coordinació entre especialistes i docents en EF.

En aquesta línia, Canales-Lacruz i Sanagustin (2019) consideraven que l’EF escolar, en l’etapa d’educació primària a Espanya, ha seguit un camí cap a l’“esportivització”, obviant altres blocs de continguts com l’EC, la qual cosa repercuteix en el temps invertit per part del professorat en el bloc esmentat. Aquesta devaluació de l’EC en les pràctiques docents se sustentava en la priorització d’altres continguts i la falta de seguretat per dur-la a terme. Montávez (2011) ja va detectar quelcom similar en definir el perfil dels i les mestres d’EF a primària i on plantejava, a partir dels comentaris del mateix professorat, que l’EC és un contingut nou i amb escassa tradició en l’EF, a més de comptar amb una escassa càrrega creditícia en els plans de formació inicial. S’apreciava una relació inversament proporcional entre temps de servei i temps dedicat a l’EC, i el professorat declarava que, en alguns casos, el contingut esmentat era inexistent en les seves classes, argumentant falta d’experiència en EC, no només en la seva etapa universitària sinó també en la formació anterior (primària i secundària), la qual cosa provocava una presència nímia en la seva tasca docent.

La formació inicial

La manca formativa de docents es deixa entreveure en el que van plantejar Sánchez-Sánchez i López-Pérez (2019), quan van analitzar la formació impartida en EC a les universitats públiques espanyoles que oferien el grau en Educació Primària. Van fer una anàlisi descriptiva de 24 guies docents en les quals s’observava una predisposició a la qualitat d’optativa de l’EC en la formació dels futurs mestres de primària. Destacaven l’escassa presència de tècniques específiques de l’EC, però sí unida a altres disciplines com la dansa o el teatre, fins i tot a “tècniques expressives” sense concretar en les guies docents. Un estudi previ elaborat pels autors esmentats assenyalava la importància d’incloure en l’àmbit educatiu disciplines que afavorissin el desenvolupament de la creativitat i la lliure expressió mitjançant el moviment, fent al·lusió a l’EC (Sánchez-Sánchez i López-Pérez, 2017).

Lafuente i Hortigüela (2021) van observar en l’alumnat que cursa el grau d’Educació  Primària amb menció en EF un canvi de perspectiva respecte a l’EC, abans i després de cursar l’assignatura. L’estudi qualitatiu desenvolupat presentava la percepció de l’alumnat amb referència a l’EC prèvia al seu pas per l’assignatura, que trobava aquest contingut difícil o molt allunyat del concepte d’EF habitual i destacava l’escassa formació del professorat d’EF en aquesta disciplina. Durant l’assignatura van començar a valorar aspectes de l’EC, com la necessitat de fer una progressió quant a la desinhibició o la facilitat per impartir EC sense un material excessivament específic.

Després d’haver cursat l’assignatura i la vivència que comporta per a l’alumnat, percebien el contingut com a fàcil d’impartir i mostraven voluntat de dur-lo a terme en la seva futura tasca docent. Van manifestar la necessitat d’augmentar la càrrega creditícia d’EC en la formació dels futurs mestres d’EF. A més, destacaven els beneficis pel que fa a les relacions socials, treball d’emocions, autoconeixement i el desenvolupament de la creativitat (Lafuente i Hortigüela, 2021).

Normativa i legislació

El pla d’estudis, corresponent al Reial decret 1440/1991, de 30 d’agost, pel qual s’establia el títol universitari oficial de mestre, en les seves diverses especialitats i les directrius generals pròpies dels plans d’estudis conduents a la seva obtenció, va ser la referència clau per a l’aparició de les diferents especialitats dins del perfil professional de mestre, i establia l’especialitat en Educació Infantil, Educació Primària, Llengua Estrangera, EF, Educació Musical, Educació Especial i Audició i Llenguatge, totes elles amb consideració de diplomatura universitària. En el cas concret de l’especialitat en EF, des de l’àrea de coneixement de la didàctica de l’EC, es plantejaven com a matèries troncals vinculades a l’aprenentatge i el desenvolupament motor i a les habilitats perceptivomotrius, de la mateixa manera que en les especialitats d’Educació Infantil i Primària es plantejava com a matèria vinculada a la Psicomotricitat. No hi ha una menció explícita en la normativa a l’EC com a contingut d’EF. Cuéllar i Pestano (2013) consideraven que la seva absència no s’adequava a les necessitats de formació ni al que establia el currículum d’aquesta etapa educativa. Sánchez-Sánchez (2012) argumentava que la principal raó de l’absència de l’EC a les aules de primària es devia a la falta de formació del o de la docent en EF, formats en aquells anys encara per l’especialitat. No obstant això, de l’anàlisi feta per Villada (2006) a les universitats espanyoles que impartien l’especialitat d’EF, es podia observar que en 36 dels 43 plans d’estudis analitzats s’oferia almenys una assignatura vinculada amb aquesta disciplina, encara que en cinc fos de caràcter optativa. 

Amb motiu del procés d’homogeneïtzació de les titulacions universitàries a Europa, d’acord amb l’EEES, l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (ANECA) va elaborar una sèrie de llibres blancs amb orientacions sobre com haurien de ser els plans d’estudis de les noves titulacions de grau. En el cas de la titulació en Magisteri (ANECA, 2005), s’indicaven les competències referides al contingut d’EC en la titulació de Magisteri d’Educació Primària. Es van concretar competències docents específiques per als coneixements disciplinaris (saber), com ara “conèixer i dominar els fonaments de l’expressió corporal i la comunicació no verbal” (p. 110). De la mateixa manera, per a les competències professionals (saber fer), “utilitzar els fonaments de l’expressió corporal, la iniciació esportiva, el desenvolupament de les capacitats físiques i els diferents tipus de jocs motors a l’escola” (p. 112). L’EC també figurava entre les competències a desenvolupar des de l’especialitat de Llengua Estrangera, com a competència professional (saber fer) i com a competència docent específica del perfil de Llengua Estrangera. Tot i així, l’actual Ordre ECI/385/2007, que estableix els requisits de la titulació, planteja unes competències genèriques per al mòdul d’EF, en les quals fa referència a la necessitat de desenvolupar els continguts del currículum escolar de la matèria. 

Ens plantegem, per tant, analitzar de quina manera l’EC ha mantingut la seva presència en els plans d’estudis conduents a la vigent menció d’EF en el grau d’Educació Primària a les universitats espanyoles.

Metodologia

Mostra

S’han analitzat tots els títols de grau en Educació Primària (o Magisteri en Educació Primària) que s’imparteixen a Espanya, incloent-hi centres públics i privats, considerant com a unitat mostral cada centre que impartia la titulació esmentada. Es van establir com a centres diferents els que, tot i pertànyer a la mateixa universitat, presentaven un pla d’estudis específic (propi o adaptat) i/o guies docents diferenciades, ja fossin diferents facultats, seus (adaptació geogràfica) o centres adscrits, incloent-hi si tenien una modalitat no presencial diferenciada. Es van desestimar els plans extingits o els que encara no s’havien iniciat. La mostra utilitzada incloïa tot l’univers mostral del territori espanyol.

Procediment

Es van identificar, a través del Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT), totes les universitats que, en el curs acadèmic 2021/22, havien ofert estudis de grau en Educació Primària, acarant les dades a través de la pàgina web del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (font: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, data de consulta 21/02/2022), seleccionant les universitats que tenien un pla d’estudis vigent en la data de consulta. 

Dins de cada universitat, es van identificar els centres que impartien la titulació, diferents facultats, seus d’una mateixa facultat o centres adscrits. En cas que coexistissin dos plans d’estudis en un mateix centre, es va optar per identificar el que tingués vigent la part més gran. 

Les dades es van obtenir de les pàgines web oficials de cada facultat, escola o centre d’estudis, recopilant els plans d’estudis, dels quals es van obtenir les guies d’aprenentatge de les assignatures que podien incloure continguts d’EC i si oferien o no la menció d’EF. 

De cada una de les unitats mostrals (centres) es van prendre en consideració els aspectes relatius a la comunitat autònoma on s’imparteix, la titularitat del centre, l’oferta de menció en EF, i l’assignatura més vinculada amb els continguts d’EC. Dins de cada assignatura seleccionada es va identificar el nom, el caràcter obligatori o optatiu, el curs en què s’imparteix i el professorat responsable. 

Per seleccionar les assignatures es van analitzar inicialment les pertanyents a la menció en EF; en cas que no es localitzés cap assignatura entre els continguts de la qual figuressin els propis de l’EC, es van analitzar totes les del pla d’estudis que feien referència a: “EF”, “moviment”, “corporal”, “expressió”, “ritme” o termes anàlegs.

La nomenclatura en les assignatures seleccionades va resultar molt heterogènia, la qual cosa, en ocasions, respondria a la preferència entre termes sinònims (nomenclatura equivalent), amb termes anàlegs a EC, denominacions anàlogues als blocs de continguts que la normativa educativa planteja a primària, com ara “El cos: expressió i comunicació” (LOGSE) o “Activitats físiques artisticoexpressives” (LOE). Però, en d’altres, aglutinaria en el seu títol els diferents continguts i matèries que abordés l’assignatura en qüestió. 

Es van establir 4 agrupacions diferenciades en funció de si en el títol es fa al·lusió exclusiva a l’EC, activitats fisicoexpressives (AFE) o equivalent (podien incloure termes com ara “moviment” o “comunicació”); si era una assignatura específica d’EC que abordava de manera simultània continguts vinculats amb el desenvolupament motor (educació física de base o psicomotricitat); si era una assignatura específica que abordava una altra de les manifestacions de la motricitat, com ara el joc o les arts escèniques (AE), no com a tècnica de treball dins de l’EC, sinó com una matèria autònoma; i per últim, les assignatures de caràcter més genèric, que aglutinarien tres o més matèries i en les quals l’EC és plantejada com un tema puntual o un contingut de manera més superficial. En cas de dubte sobre la nomenclatura d’una assignatura, es va analitzar en profunditat la guia docent per inferir el plantejament i la finalitat d’aquesta.

Les categories establertes per agrupar les assignatures van ser les següents:

1. Exclusivament EC (AFE o equivalent).
2. Específica d’EC, vinculada al desenvolupament motor.
3. Específica d’EC, vinculada a altres manifestacions de la motricitat.
4. Assignatures genèriques de l’àmbit de l’EF (no exclusives ni específiques d’EC).

Anàlisi de les dades

Per categoritzar les assignatures en funció de la seva nomenclatura es va fer una anàlisi qualitativa amb el programa informàtic QSR Nvivo (v.10), tant del mateix títol com dels continguts presents en cada guia d’aprenentatge.

Totes les dades van ser recopilades i importades al programa informàtic SPSS (V. 26) per a la posterior anàlisi quantitativa i descriptiva dels valors obtinguts, atenent fonamentalment els valors de presència i freqüència.

S’ha fet una anàlisi per blocs d’assignatures relacionades per la seva distribució geogràfica, la titularitat del centre, presència de menció en EF, caràcter de l’assignatura i curs d’impartició.

Resultats

Presència i distribució geogràfica 

Durant el curs acadèmic 2021/22, el grau en Educació Primària s’ha impartit en 67 universitats espanyoles, i s’ha ofert com a titulació en 113 centres i amb presència en totes les comunitats autònomes (CA) i ciutats autònomes, amb la distribució presentada a la Taula 1.

Taula 1

Grau en Educació Primària, distribució per comunitats autònomes i titularitat.

Veure Taula

Madrid és la comunitat on més centres van oferir la titulació i també és la que comptava amb més centres privats. Andalusia era la segona en l’oferta de centres, mentre que Castella i Lleó va ser la tercera en total, però la primera en centres públics. El 54 % dels centres que impartien el grau són de titularitat pública, davant el 46 % de centres privats.

La menció en Educació Física 

La majoria dels centres van oferir la menció en EF (Taula 1), en un percentatge que resulta similar entre els centres de titularitat pública i els centres privats. L’oferta d’aquesta menció era present en totes les CA, ja fos en centres públics (menys Cantàbria) o privats (menys Castella-la Manxa, Galícia i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla). Les comunitats d’Andalusia i Madrid disposen del nombre més gran de centres que impartien la titulació amb menció en EF —Madrid repeteix com la comunitat amb més oferta privada—, mentre que Andalusia presentava l’oferta pública més elevada.

Presència de continguts d’EC en el grau i nomenclatura 

Després de l’anàlisi dels diferents plans d’estudis i la revisió de les assignatures ofertes, en 105 dels centres analitzats es va poder localitzar almenys una assignatura en la guia docent de la qual s’identifiqués l’EC com a contingut a desenvolupar. Mentre que en vuit dels centres no es va poder trobar cap assignatura que inclogués aquesta disciplina entre els seus continguts (quatre públics i quatre de privats); es donava la situació que en tres d’aquests centres sí que s’oferia la menció en EF (un de públic i tres de privats).

A la taula 2 podem observar que 76 centres (72.4 %) tenien una assignatura dedicada a l’EC (v. gr. “Expressió corporal”), que era exclusiva per a 40 assignatures (52.6 %). Mentre que, en les 36 assignatures restants (47.4 %), els seus continguts estaven vinculats a una altra disciplina (v. gr. “Imatge, percepció, expressió i comunicació corporal”). En la resta de centres (29) s’abordava l’EC com un bloc de continguts d’una assignatura més genèrica que incloïa tres o més disciplines relacionades amb l’EF (v. gr. “Educació Física i la seva didàctica”). 

Taula 2

Característiques de les assignatures per nomenclatura.

Veure Taula

Atenent les característiques de cada assignatura, trobem que la majoria de les assignatures eren optatives (80 %) encara que generalment obligatòries per obtenir la menció, i entre aquestes predominaven les exclusives d’EC (46.4 %), mentre que entre les obligatòries (20%) predominaven clarament les assignatures genèriques (85.7 %), a excepció de les universitats de Lleida i Vic (assignatures específiques) i de la Universitat de Navarra (exclusiva). 

Encara que la majoria de centres oferien la menció en EF, menys de la meitat van presentar una assignatura exclusiva d’EC (42.9 %), ja que gairebé una quarta part optava per incloure-la com a part d’una assignatura genèrica (23.1 %). En dos centres concrets sí que es presentaven continguts d’EC en una assignatura específica, però vinculada a una altra menció (Llengua Estrangera a la Universitat de l’Atlàntic Mitjà i Música a la Universitat d’Alacant). 

En els centres que no oferien la menció en EF, la majoria (57.1 %) incloïen els continguts d’EC dins d’una assignatura genèrica, i cal destacar que l’Escola d’Educació i Turisme d’Àvila (USAL) va ser l’únic centre sense menció en EF que oferís una assignatura exclusiva d’EC, mentre que la Universitat Internacional de València presentava una assignatura específica juntament amb continguts musicals dins de la menció en Música.

Quant al curs, la majoria d’assignatures eren impartides a 4t curs (55.2 %). En els dos primers cursos la majoria d’assignatures ofertes eren de tipus genèric (78.6 %), mentre que a 3r hi havia un clar predomini de les assignatures exclusives (48.5 %). A 4t curs continuaven predominant les assignatures exclusives, encara que d’una manera menys notòria (37.9 %).

Discussió

Les dades relatives al nombre de centres que imparteixen la titulació (113), així com la menció en EF (94) se situen en línia amb la tendència ascendent reflectida a l’aportació de Villada (2006), que va identificar 56 centres en els quals s’oferia la titulació de Magisteri, en 43 dels quals s’impartia l’específica d’EF (ja present en totes les CA excepte Navarra). Cuéllar i Pestano (2013) van recollir la presència específica de 47 plans d’estudis diferents per a la diplomatura de Magisteri, especialitat EF (quatre més que Villada, 2006), i Sánchez-Sánchez i López-Pérez (2019), que van analitzar les universitats públiques en les quals s’impartia el grau en Educació Primària, en què van trobar 79 registres. Podem constatar, per tant, un clar increment en el nombre de centres que ofereixen la titulació.

L’absència d’assignatures que desenvolupessin els continguts d’EC a tres dels centres que sí que impartien la menció en EF podria semblar una disminució respecte de les dades de Villada (2006), que va registrar set centres en els quals no s’impartia Expressió Corporal (nom de l’assignatura), o els de Cuéllar i Pestano (2013), amb set registres més de centres en els quals no s’impartia cap assignatura relacionada amb el llenguatge del cos, EC, balls tradicionals, dansa, teatre, mim, dramatització o ritme (una nomenclatura més àmplia). Totes dues investigacions eren sobre la diplomatura en Magisteri, especialitat d’EF. No obstant això, en la menció en EF dins de la titulació del grau en Educació Primària, es presenten assignatures genèriques, que pretenen donar una introducció mínima sobre qualsevol de les disciplines que pogués incloure la titulació, com ja va registrar Villada (2006) en relació amb la didàctica de l’EF, present en totes les especialitats de Magisteri. En aquests casos hem observat que els continguts (i, per extensió, la dedicació a aquests) sobre EC presents en aquest tipus d’assignatures, quan n’hi ha, són molt superficials (un tema o apartat), la qual cosa resulta incompatible amb una mínima formació específica. També s’ha constatat la presència d’aquest contingut en dues assignatures vinculades a altres mencions (Llengua Estrangera o Música), diferents de la menció en EF, d’acord amb el desenvolupament de la competència motriu que van postular Cañabate et al. (2018). Tenint en compte aquestes consideracions, hem d’afirmar que, respecte a l’anterior especialitat en EF, en la menció en EF actual s’incrementa notablement el nombre de centres (26) que no ofereixen assignatures exclusives o específiques d’EC vinculades a aquesta menció, i s’opta potser per prioritzar l’esportivització en l’oferta formativa (Canales-Lacruz i Sanagustin, 2019), per la qual cosa la formació concreta sobre aquesta disciplina de l’alumnat diplomat d’aquests centres resultaria deficient.

Amb relació a la presència en una mateixa assignatura de continguts propis de l’EC juntament amb els d’alguna altra disciplina (assignatures específiques), Villada (2006) ja apuntava una possible justificació a poder combinar matèries quan afirmava que “sembla que s’entén que dins de les habilitats perceptives motrius s’integren els continguts expressius, i d’aquesta manera es justifica que la percepció del cos, així com la percepció espacial i temporal, són elements claus en el desenvolupament expressiu” (p. 386), en clara referència a matèries com la Psicomotricitat o el Desenvolupament Motor. Potser per aquest mateix motiu l’articulació del Reial decret 1440/1991, que regulava la titulació de mestre i les seves especialitats, incloïa entre les assignatures a desenvolupar des de l’àrea de coneixement “Didàctica de l’expressió corporal” matèries com el desenvolupament psicomotor (especialitat Educació Infantil) o aprenentatge i desenvolupament motor (especialitat EF). D’altra banda, ja vam veure com Cuéllar i Pestano (2013) incloïen entre les assignatures afins a l’EC les manifestacions artístiques vinculades amb la dansa, la dramatització o el ritme, argument que té el suport de Castillo-Viera et al. (2021). 

Per la seva banda, el llibre blanc de la titulació en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (ANECA, 2006) considerava l’EC una de les manifestacions de la motricitat, entre les quals també incloïa els jocs. Trobem, per tant, justificació, atenent les mateixes recomanacions de Cuéllar i Pestano (2013), en l’aglutinació de dues matèries que poguessin ser considerades afins en una mateixa assignatura, malgrat que redundi en una capacitat inferior per desenvolupar els continguts propis de l’EC. 

La majoria d’assignatures considerades exclusives o específiques d’EC tenen un caràcter optatiu (no així les genèriques), aspecte ja descrit per Cuéllar i Pestano (2013) quan refereixen que “en molts plans d’estudis, no hi ha matèries obligatòries sobre Expressió Corporal” (2013, p. 125), ratificat per Sánchez-Sánchez i López-Pérez (2019), encara que Villada (2006) reduís aquesta condició a cinc de les assignatures ofertes. Tot i així, per obtenir la menció en EF és necessari cursar aquestes assignatures, per la qual cosa, fins i tot sense ser-ho formalment, es podrien considerar obligatòries per a aquesta menció.

Tanquem aquesta discussió reprenent l’afirmació de Cuéllar i Pestano (2013) quan vaticinaven que:

L’oferta de l’assignatura Expressió Corporal per als mestres especialistes en Educació Física no va ser adequada al paper que tenia aquesta en el currículum educatiu i la necessitat de formació dels titulats. No obstant això, la implantació de l’actual reforma i desaparició de les especialitats ens fa plantejar-nos un futur encara més incert, mentre ens preguntem si aquests canvis suposaran un deteriorament més gran de la professió i, per tant, de la qualitat de l’Educació Física a les escoles. (2013, p. 126)  

Conclusions

Considerem com a principals conclusions d’aquest treball les següents:

• Hi ha un evident retrocés en la formació dels i les docents d’Educació Primària amb menció en EF en relació amb els continguts d’EC.
• La presència de l’EC en els plans d’estudis de la menció d’EF s’associa, en molts casos, a alguna altra matèria o fins i tot com un tema dins d’assignatures genèriques que aborden de manera introductòria juntament amb altres continguts de l’EF.
• No es garanteix una formació d’EC adequada, conforme a la demanda establerta en la legislació educativa en relació amb els continguts d’EF, per absència o tractament superficial d’aquesta disciplina. 

D’altra banda, s’han extret les següents conclusions de caràcter secundari:

• S’ha produït un augment de centres que formen docents en EF per a l’etapa d’educació primària, principalment de titularitat privada.
• La nomenclatura de les assignatures que aborden els continguts d’EC ha patit canvis per termes sinònims o associats a la seva combinació amb altres matèries, fet que dificulta valorar la dedicació real en la impartició d’aquests continguts.

A tall de prospectiva, es considera necessari garantir una formació en EC adequada i específica dels futurs i les futures docents d’EF. Aquesta disciplina podria ser considerada de forma troncal en el grau d’Educació Primària, ja que la seva influència no se subscriu únicament a la menció d’EF, sinó que també té cabuda en altres mencions, com les de Llengua Estrangera o Música. Així mateix, i atenent l’àmbit laboral, l’EC té valor en l’exercici d’altres sortides professionals associades al grau.

Paral·lelament, considerem pertinent plantejar una titulació específica sobre EF en educació primària que, prenent com a referència l’antiga especialitat de Magisteri, garanteixi a l’alumnat una formació específica i de qualitat per a l’exercici professional concret de la matèria d’EF en general i de l’EC en particular.

Agraïments

Volem agrair a la Universitat Politècnica de Madrid el suport brindat a través del programa d’ajuts a la requalificació del sistema universitari espanyol per a 2021-2023 (RD 289/2021), atorgat pel Ministeri d’Universitats i finançat per la Unió Europea-Next Generation EU (ref. UP2021-035).  

Figura 1

Veure a mida completa