Variables contextuals i de joc en l’hoquei sobre patins: una revisió sistemàtica

Jordi Arboix-Alió

Bernat Buscà

Javier Peña

Joan Aguilera-Castells

Adrià Miró

Azahara Fort-Vanmeerhaeghe

Guillem Trabal

Resum

L’objectiu principal d’aquest treball va ser revisar la literatura disponible sobre les variables contextuals i de joc en l’esport de l’hoquei sobre patins. Es van identificar els temes de recerca més comuns, se’n van descriure les metodologies i es van sistematitzar les tendències evolutives d’aquesta àrea de recerca. Es va fer una revisió sistemàtica d’acord amb les directrius PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-analyses). Es van utilitzar les paraules clau següents: “hoquei sobre patins” i “hoquei patins”, cadascuna associada amb els termes “variables contextuals”, “variables de partit” i “variables de joc”. Les bases de dades utilitzades per a la revisió van ser Pubmed, Web of Science i Google Scholar. Els criteris d’inclusió van ser: (1) dades rellevants sobre variables de partit en l’esport d’hoquei sobre patins; (2) dades referents a competicions professionals i/o categories sèniors/absolutes i (3) escrits en idioma espanyol o anglès. Després del procés de revisió, vint estudis van complir els criteris d’inclusió.

Les variables contextuals com ara la localització del partit, l’estat del marcador, la presència de públic o el nivell dels equips, així com també la influència de les accions a pilota aturada o la incidència de la figura del porter s’han inclòs com a objecte de recerca, ja que sembla que són variables efectives del rendiment en hoquei sobre patins.

Tenint en compte les limitacions dels estudis revisats, les futures recerques haurien de proporcionar models predictius i integrar els contextos situacionals i interactius en l’anàlisi del rendiment de l’hoquei sobre patins. Així mateix, haurien de proporcionar més coneixement científic sobre aquest esport, utilitzant noves tecnologies i nous enfocaments per estudiar els esdeveniments tàctics de manera seqüencial.

Introducció

La creixent professionalització de l’esport d’alt nivell ha ocasionat un augment del nombre d’estudis sobre els paràmetres que influeixen en el resultat final dels partits en un context d’esports d’equip durant els últims anys (Lago-Peñas et al., 2016b). Per aquesta raó, actualment s’observa una creixent tendència per estudiar totes les possibles variables del joc.

L’anàlisi de rendiment, definit com la descripció i el coneixement del comportament de les diferents variables que condicionen aquest rendiment en els esports competitius, és de gran interès. L’estudi del joc està àmpliament acceptat pels entrenadors, els analistes de l’esport i pels mateixos esportistes com un procediment rellevant per analitzar i millorar els resultats obtinguts (Liu et al., 2016). Així doncs, un indicador de rendiment es defineix com una selecció o combinació de diferents variables esportives que té per objectiu definir alguns o tots els aspectes relacionats amb la seva eficàcia o influència (Hughes i Bartlett, 2002). En aquest sentit, sembla evident la necessitat d’identificar aquests indicadors per a cada esport, així com conèixer i relacionar el seu impacte en el resultat.

Són diversos els estudis que han examinat la importància dels indicadors de rendiment en els esports d’equip. En els últims anys, s’han estudiat en esports com ara el bàsquet, l’handbol o el futbol (García Rubio et al., 2015; Lago-Peñas et al., 2016a). Moltes d’aquestes contribucions han identificat variables influents com ara la possessió de la pilota (Gómez et al., 2015), l’expulsió de jugadors (Lago-Peñas et al., 2016b), la localització del partit (Pollard et al., 2017), les substitucions (Gómez et al., 2016), o el moment d’anotació (Baert i Amez, 2018). 

L’hoquei sobre patins és un esport d’equip que té un gran èxit al territori espanyol. El seu equip nacional masculí és l’actual campió d’Europa i a més és la selecció més premiada, amb un total de 17 campionats del món. Tanmateix, de manera paradoxal, les investigacions destinades a analitzar aspectes característics d’aquest esport són escasses. Dels pocs estudis publicats recentment sobre variables de joc, destaquen els referits al context, com ara l’anàlisi del home advantage (HA) o avantatge de jugar a casa (Arboix-Alió et al., 2020; Arboix-Alió i Aguilera-Castells, 2019; Gómez et al., 2011), que xifra la seva influència en hoquei sobre patins masculí en un 60%, semblant al d’altres esports d’equip. Altres estudis han analitzat factors com el fet de marcar el primer gol del partit (Arboix-Alió i Aguilera-Castells, 2018), el rendiment del porter (Sousa et al., 2020), la influència de les accions a pilota aturada (Trabal et al., 2019b; Trabal et al., 2020a) o l’equilibri competitiu entre equips de les mateixes lligues (Arboix-Alió et al., 2019; Arboix-Alió et al., 2021b).

Tot i així, no hi ha, que nosaltres sapiguem, cap revisió sistemàtica sobre la influència de les variables contextuals i de joc en el resultat final de l’hoquei sobre patins. Les troballes d’aquesta revisió podrien proporcionar una actualització dels coneixements més rellevants relacionats amb les variables esportives i de rendiment en l’hoquei sobre patins, oferint una eina d’utilitat per a una comprensió més profunda del joc i, així mateix, ressaltar dades potencialment significatives per a entrenadors i staff. Per aquests motius, el propòsit del present estudi és revisar i organitzar sistemàticament la literatura existent sobre les variables contextuals i de joc en l’hoquei sobre patins en un intent d’identificar els temes de recerca més comuns, caracteritzar-ne les metodologies i sistematitzar les tendències evolutives en aquest esport.

Metodologia

Fonts documentals i criteris de selecció

Es va fer una revisió sistemàtica de la literatura disponible sobre les variables de joc en l’hoquei sobre patins seguint les pautes de la guia PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-analyses) d’acord amb Moher et al. (2009). A més, la qualitat de tots els estudis elegibles es va avaluar utilitzant una taula seguint els criteris de Law et al. (1998). Aquesta taula està composta per 16 ítems que mesuren la qualitat metodològica dels estudis (Taula 1). La puntuació de cada ítem segueix una escala binària (0/1), on el 0 correspon a una resposta negativa i l’1 a una d’afirmativa. Del total dels 16 ítems, dos (6 i 13) no van ser aplicables a tots els estudis, per la qual cosa es va incloure l’opció NA (no aplicable). La suma del nombre total d’ítems positius es va utilitzar per indicar la qualitat de l’estudi. Segons la seva puntuació, els articles es van classificar en: a) baixa qualitat metodològica (< 50 %), b) bona qualitat metodològica (51-75 %) i c) excel·lent qualitat metodològica (> 75 %) (Sarmento et al., 2018).

Taula 1

Anàlisi de la qualitat dels estudis (Law et al., 1998).

Veure Taula

Es va fer una recerca de la literatura actual utilitzant les bases de dades electròniques PubMed (1969-28 de desembre de 2021), Web of Science (1969-28 de desembre de 2021) i Google Scholar (1969-28 de desembre de 2021). L’estratègia de recerca per a cada base de dades s’enumera a la Taula 2.

Taula 2

Estratègia de recerca, filtres i bases de dades utilitzades.

Veure Taula

Criteris d’inclusió i exclusió

Els criteris d’inclusió per a aquests articles van ser: (1) dades rellevants sobre variables de partit en l’esport d’hoquei sobre patins; (2) dades referents a competicions professionals i/o categories sènior/absoluta i (3) escrit en idioma espanyol o anglès. Els estudis es van excloure si: (1) incloïen categories base o de formació (no sènior); (2) no van incloure cap dada rellevant i (3) van ser resums de congressos. A més, es van excloure els articles amb discussió insuficient, presentació de dades deficient i descripcions poc clares o vagues dels protocols aplicats (vegeu el diagrama de flux de la recerca i selecció d’estudis a la Figura 1).

L’autor principal (J. A.-A.) va fer l’anàlisi de dades i el procés de recerca en les principals bases de dades. Tots els registres identificats electrònicament van ser avaluats per títol i resum. Els articles duplicats que apareixien en més d’una base de dades es van eliminar i es van considerar una sola vegada. Es van obtenir els textos complets de tots els articles considerats potencialment elegibles. Després, el primer i l’últim autor (J. A.-A., G. T.) van examinar de manera independent els registres preseleccionats i van triar els estudis finals per incloure’ls en la revisió. En cas de disparitat, es va considerar l’opinió del segon autor (B. B.).

Resultats 

Resultados de la búsqueda

Dos revisors independents van identificar un total de 81 articles en la cerca inicial. 36 articles estaven duplicats, la qual cosa va deixar 45 articles únics. Seguint el títol/resum, després d’examinar el text complet, es van excloure 25 articles perquè no complien els criteris d’inclusió. Amb aquesta selecció, es van obtenir un total de 20 articles per a la revisió final (Figura 1).

Figura 1

Veure a mida completa

Dels vint estudis revisats, les variables de partit estudiades van ser: localització del partit (Arboix-Alió et al., 2020; Arboix-Alió et al., 2021d; Arboix-Alió i Aguilera-Castells, 2019; Gómez et al., 2011), marcar primer (Arboix-Alió i Aguilera-Castells, 2018), influència de les jugades a pilota aturada (Arboix-Alió et al., 2021c; Arboix-Alió et al., 2021e; Arboix-Alió et al., 2021f; Camões et al., 2022), resultat de les accions de falta directa (Trabal et al., 2019b), variables situacionals (Arboix-Alió et al., 2022; Arboix-Alió et al., 2021a) i intervenció de la figura del porter (Kingman i Dyson, 2001; Sousa et al., 2020; Trabal et al., 2019a; Trabal et al., 2020a; Trabal et al., 2020b). 

Els resultats es presenten a continuació segons l’objectiu principal de l’estudi. La Taula 3 mostra les característiques de tots els estudis revisats destacant a més el tipus d’estudi, la mostra utilitzada, les variables analitzades i els seus resultats obtinguts.

Taula 3

Estadístics descriptius de les variables atencionals a Resultats de la revisió: variables de partit en hoquei sobre patins.

Veure Taula

Discussió 

El principal objectiu d’aquesta recerca va ser identificar les variables contextuals i de joc estudiades per la literatura científica en l’esport de l’hoquei sobre patins. La majoria de les investigacions realitzades fins ara s’han centrat a analitzar la influència del context, la rellevància de les jugades a pilota aturada i la influència de la figura del porter en el resultat final. Cada tipus d’anàlisi es discuteix a continuació.

Influència del context

La influència del context en el rendiment és un tema latent que històricament ha estat d’interès en el món de l’esport. Ja en els anys setanta, es va començar a estudiar l’efecte de la localització de la competició en el resultat final (Pollard, 1986), fenomen que va ser denominat amb el terme anglosaxó “home advantage” (HA), o en llengua catalana “avantatge de jugar a casa”, ja que es va observar en la majoria d’esports la tendència a obtenir un millor rendiment si es competia a casa en comparació amb el fet de competir fora. 

El fenomen del HA ha estat probablement la variable contextual més estudiada en el món esportiu i és que en la majoria dels esports s’ha analitzat la influència d’aquest factor. La literatura científica ens mostra diferents investigacions, d’una banda, en esports individuals com ara tennis (Koning, 2011), judo (Ferreira Julio et al., 2012) o golf (Nevill et al., 1997). D’altra banda, també s’ha estudiat en esports col·lectius, que han estat els més analitzats, especialment en futbol (Pollard i Gómez, 2012). En la majoria d’aquests esports col·lectius hi ha el factor del HA i s’estima al voltant del 60% (Jamieson, 2010). Tot i així, aquest pot presentar diferents valors per a una mateixa modalitat esportiva segons el tipus de competició, la seva nacionalitat o el nivell d’aquesta. Concretament a Espanya, el rugbi és l’esport que presenta un índex més alt de HA amb un 67%; en canvi, el voleibol amb un 55.73% i el waterpolo amb el 56.2% són els que presenten un índex més baix (Gómez et al., 2011).

Pel que fa a l’hoquei sobre patins, Gómez et al. (2011) i Arboix-Alió i Aguilera-Castells (2019) han estudiat el factor del HA en l’Ok Lliga masculina (Espanya) i han determinat un valor del 58.3% i 59.8%, respectivament. En el campionat portuguès, s’han reportat valors del 60.88% en la competició masculina i del 54.33% per a la femenina (Arboix-Alió et al., 2020). En un altre estudi predictiu, Arboix-Alió et al. (2022) van estimar que els equips de l’Ok Lliga tenien el doble de possibilitats de guanyar quan jugaven com a locals (OR = 2.085). Tot i que s’observa una falta d’estudis en el present esport en relació amb aspectes tàctics i del joc que comparin els equips guanyadors amb els perdedors, aquestes troballes indiquen que les estratègies en l’hoquei poden estar influïdes, en part, per la ubicació del partit i que els equips poden alterar el seu estil de joc en conseqüència. Dins de les causes que explicarien el HA, Pollard i Pollard (2005) destaquen set factors, els quals es divideixen en: factors psicològics, factors tàctics, la territorialitat, la familiaritat amb el lloc, la parcialitat de l’àrbitre, el suport del públic i el cansament físic ocasionat pels viatges previs al partit. Entre aquests set factors, es pot destacar el recent estudi publicat per Arboix-Alió et al. (2021d), els quals, aprofitant la situació pandèmica produïda per la COVID-19 i que va provocar haver de jugar molts partits a porta tancada, van analitzar la influència del públic sobre el HA en les lligues espanyola, portuguesa i italiana. Malgrat que el fenomen del HA no va desaparèixer, el seu valor va experimentar un descens significatiu (63.99 % amb públic davant d’un 57.41 % sense públic), així com també es van presentar canvis en diferents variables de joc. Entre d’altres, un descens dels gols marcats com a local i un augment de les faltes comeses o de les targetes rebudes per als equips locals en jugar sense públic. 

En relació amb el fet de marcar el primer gol del partit, igual com passa en altres esports col·lectius, és un factor avantatjós per al resultat final del partit. Arboix-Alió i Aguilera-Castells (2018) van dictaminar que existeix l’avantatge de marcar el primer gol del partit comptabilitzat amb un 64.14 % per a l’Ok Lliga i un 62.91 % per a l’Ok Plata (segona màxima competició nacional espanyola). Addicionalment, aquest factor s’ha estimat amb un poder predictiu d’una OR del 2.289 (Arboix-Alió et al., 2022). Una altra de les variables contextuals estudiades en aquest esport ha estat el fet d’anar guanyant al final de la mitja part del partit. Aquesta circumstància sembla que és la de més valor predictiu (OR = 7.862) (Arboix-Alió et al., 2021a), i encara és més evident quan el resultat és favorable per una diferència igual o superior a dos gols (Arboix-Alió et al., 2022). 

Les anteriors variables contextuals es podrien explicar per diversos motius. Autors com Jones (2009) atribuirien la importància de marcar primer o guanyar a la mitja part al mer fet que aquesta circumstància ja està inclosa en el resultat final del partit. Altres autors l’atribueixen a la teoria del moment psicològic, explicació de l’avantatge afegit que s’obté quan es produeix un fet reeixit inicial en un context esportiu, que provoca un moment psicològic en l’esportista que el conduirà a l’èxit posterior (Gayton et al., 1993).

En l’hoquei sobre patins únicament Arboix-Alió et al. (2021a) han analitzat la interacció entre les diferents variables contextuals, i sembla ser que, de manera similar a altres esports col·lectius, la suma d’aquestes tendeix a augmentar la seva influència en el resultat final dels partits (Lago-Peñas i Dellal, 2010; Lago et al., 2010).

Influència de les jugades a pilota aturada   

Pel que fa a les accions a pilota aturada, en l’hoquei sobre patins hi ha dues situacions que es donen amb freqüència en els partits: la falta directa (FDH) i el penal (PEN). En la FDH el llançador té cinc segons per començar l’execució (des de 7.4 metres), i pot elegir entre un llançament directe o apropar-se a driblar el porter, mentre que en el PEN el llançador té cinc segons i està obligat a llançar directament des del punt de penal (a 5.4 metres). En totes dues situacions es produeix una interacció directa entre jugador i porter; la primera és la que es produeix amb més freqüència a causa del nou reglament del Comitè Europeu d’Hoquei sobre Patins (CERH, per les sigles en francès), que el 2009 va introduir la norma de castigar les targetes blaves o l’acumulació de 10 faltes defensives amb falta directa per a l’equip infractor.

En aquest sentit, Arboix-Alió et al. (2021c) van reportar que el 21.08 % dels gols de l’Ok Lliga són marcats per FDH i PEN (11.58 % i 9.49 %, respectivament), valors semblants als de Camões et al. (2022) per a la lliga portuguesa. Així mateix, en comparar l’efectivitat de les jugades a pilota aturada amb la classificació al final de temporada, els millors equips van llançar un nombre d’accions més gran i van obtenir una efectivitat més alta. Els equips classificats en les primeres posicions de la taula obtenen una mitjana de gols de pilota aturada que la resta d’equips significativament més alt. A més, la seva efectivitat va ser més gran, cosa que indica un millor rendiment en aquest tipus d’accions (Arboix-Alió et al., 2021c). 

Valorant les accions a pilota aturada rebudes, també hi va haver diferències significatives en el rendiment dels porters segons la classificació final dels equips. Els resultats van mostrar que els porters dels equips classificats en les primeres posicions de la taula (1r al 4t) van tenir una mitjana de gols encaixats més baixa (27.19 %) en comparació amb els equips que aconsegueixen la permanència o que descendeixen de categoria (34.78 % i 38.23 %, respectivament) (Arboix-Alió et al., 2021c). Aquesta tendència ja va ser observada per Trabal et al. (2019b) en els equips de l’Ok Lliga, la qual cosa demostra que els millors equips solien tenir els millors porters en accions a pilota aturada.

D’altra banda, l’estudi d’Arboix-Alió et al. (2021e) va reportar que anotar més jugades a pilota aturada que el rival es va associar amb les possibilitats de victòria (OR = 6.1; 95 % CI: 3.7, 10.0) en una mostra de partits composta únicament per semifinals i finals de campionats nacionals i internacionals. En aquest sentit, els autors van confirmar la creença popular establerta entre entrenadors, practicants i seguidors d’hoquei sobre patins que l’eficàcia en les jugades a pilota aturada és un factor determinant per al resultat dels partits en l’hoquei contemporani.

Finalment, quant a la influència de les variables contextuals sobre les accions de pilota aturada, ni l’estudi de Trabal et al. (2020a) amb una mostra de l’Ok Lliga, ni el d’Arboix-Alió et al. (2021f) amb una mostra de partits corresponents a finals i semifinals de competicions nacionals i internacionals, semblen indicar que el context tingui una gran rellevància en el rendiment d’aquestes accions. Únicament l’estat del marcador va tenir una influència significativa tant en l’efectivitat de les FDH com dels PEN. Els jugadors van tenir un èxit significativament més gran en FDH en anar guanyant de dos gols (OR = 2.4) i en PEN, de tres o més gols (OR = 3.83). En canvi, aspectes com la localització o el moment de partit no van resultar significatius. En aquest sentit, els presents resultats mostren poca influència de les variables contextuals en el rendiment d’aquest tipus d’accions.

Influència del porter

Un altre àmbit que ha aglutinat una part important de les investigacions sobre les variables de joc en aquest esport ha estat el relacionat amb les accions i la influència de la figura del porter. El comportament del porter, reconegut àmpliament com la figura més determinant de l’hoquei sobre patins (Sousa et al., 2021; Trabal, 2016), ha estat analitzat tant en el global del partit (Sousa et al., 2020) com de manera analítica en les accions de pilota aturada, FD i PEN (Trabal et al., 2019a; Trabal et al., 2020b). Així mateix, aquestes investigacions també han analitzat la influència de les variables contextuals: temps de partit, tipologia d’accions defensades i estat del marcador, sobre l’efectivitat del porter.

En un estudi recent en la 1a Divisió portuguesa, Sousa et al. (2020) van trobar que l’efectivitat dels porters va ser significativament millor en la primera part (OR 1.388) en comparació amb la segona. Aquesta diferència d’efectivitat entre parts es podria explicar pel desgast físic inherent dels porters que comporta el partit en si, situació ja observada en diverses accions tècniques amb altres esports col·lectius (Sarmento et al., 2014) i perquè en les segones parts el porter ha d’afrontar una quantitat més gran d’accions a pilota aturada (FDH i PEN) en les quals té un percentatge d’eficàcia inferior a qualsevol altra tipologia de rematades realitzades durant el transcurs d’un partit (Sousa et al., 2020). L’efectivitat observada en les FDH és d’entre el 66.1 % i el 70.2 % i en el PEN, entre el 50.8 % i el 56.5 % (Arboix-Alió et al., 2021f; Sousa et al., 2020; Trabal et al., 2020a), tots dos percentatges inferiors a les altres tipologies de rematades. Concretament, a l’Ok Lliga, el 82.74 % de les FDH són executades a la segona part (Trabal et al., 2020a), i en les competicions internacionals, ho són el 74.9 % de les FDH i el 54.1 % dels PEN (Arboix-Alió et al., 2021f). 

Una altra variable contextual influent sobre l’efectivitat del porter és l’estat del marcador. Amb resultats adversos a partir de dos gols, l’efectivitat en el transcurs del partit disminueix un 45 % en comparació amb l’empat (Sousa et al., 2020). La mateixa tendència s’observa en les FD i PEN, en les quals el percentatge disminueix fins a valors del 57.7 % i 32.2 %, respectivament (Trabal et al., 2020a). En aquestes accions el porter es pot veure afectat per una pèrdua de concentració i motivació per la disminució d’opcions de guanyar el partit (Trabal, 2017). 

La caracterització tècnica del porter en les FD permet identificar dues posicions inicials bàsiques, que són el genoll a terra (49.1 %) i la semipantalla (28.2 %), amb una relació directa amb les dues habilitats tècniques més utilitzades, el pas de tanca (35.6 %) i la pantalla (24.6 %) (Trabal et al., 2019b). L’oposició porter-jugador en la FDH crea una influència recíproca entre els dos en la qual es condicionen mútuament. L’acció més utilitzada davant dels llançaments directes és la pantalla, acció tècnica que ha demostrat que és la més eficaç davant d’aquests tipus de llançaments. D’altra banda, davant dels dribblings, ho és el pas de tanca, una opció tècnica basada en la comoditat del porter i no tant en l’efectivitat (Trabal et al., 2019a; Trabal et a., 2020b).

Limitacions i recomanacions per a futures investigacions

En aquesta revisió sistemàtica, la majoria de les referències són de l’any 2018 o posteriors, fet que indica que l’estudi de les variables de partit en hoquei sobre patins històricament ha tingut poca rellevància, encara que últimament hagi despertat interès i hagi anat guanyant adeptes entre la comunitat científica esportiva. D’altra banda, si bé aquest fet limita comparacions històriques, assegura la vigència de les anàlisis fetes, ja que tenen en compte els canvis de reglament i tendències de joc utilitzades en l’actualitat pels equips i jugadors. Només s’han inclòs articles en anglès i espanyol, per la qual cosa la falta d’articles potencialment rellevants en altres idiomes (i. e. portuguès o italià) pot ser una possible limitació addicional. D’altra banda, el fet que és un esport minoritari a escala mundial, però de gran importància en certs territoris d’alguns països, ocasiona que la gran majoria de treballs de recerca provinguin només d’aquestes zones geogràfiques (p. ex. Espanya i Portugal). Seria interessant de cara a futures investigacions fer estudis amb mostres d’altres lligues internacionals, així com també de diferents divisions esportives en un mateix país amb l’objectiu de tenir un espectre de dades esportives més global. 

En l’àmbit metodològic, s’ha observat que la majoria dels estudis analitzats han estat de caràcter descriptiu. Això ens porta a nivells d’evidència científica més baixos que les revisions sistemàtiques que tenen en compte estudis científics d’una altra naturalesa (i. e. assajos clínics aleatoritzats). No obstant això, i atesa l’escassetat d’investigacions en l’esport d’hoquei sobre patins, presentar-les totes en un únic article que sintetitzi tota l’evidència fins ara és de gran interès, ja que permet conèixer dades fins ara poc conegudes i pot aportar nova informació de les variables de partit en l’esmentat esport col·lectiu. No obstant això, per a futurs estudis i seguint les recomanacions d’autors com ara Gréhaigne et al. (2001), se suggereix la necessitat de prioritzar la realització d’estudis prospectius amb dissenys i metodologies d’anàlisi més complexos que permetin analitzar els factors que expliquen millor i de manera independent l’èxit esportiu en l’hoquei sobre patins. 

Conclusions

Després de dur a terme la present revisió sistemàtica, els autors confirmen la influència de les variables contextuals i el grau d’interacció de cada una d’aquestes tant sobre el resultat del partit com en la competició en general. De la mateixa manera, es corrobora la gran rellevància de les accions a pilota aturada en l’hoquei sobre patins i el paper que representa la figura del porter en aquestes accions. 

Els resultats de la present revisió són d’interès general en l’àmbit de les ciències de l’esport, ja que permeten aportar noves dades referents a l’anàlisi de partits en aquest esport col·lectiu, situació inèdita fins ara. 

D’altra banda, i de manera més particular, aquestes troballes poden proporcionar informació valuosa als entrenadors i practicants d’aquest esport en aspectes com les alineacions segons les necessitats de l’equip en si, les característiques de l’oponent, el moment del partit o la localització. En aquest sentit, podrien ajudar també els membres de l’equip tècnic a dissenyar sessions d’entrenament específiques basades en moments concrets de partit o també a simular diferents escenaris del partit on l’avantatge o desavantatge de puntuació sigui present. Aquestes situacions hipotètiques podrien ser útils per analitzar i valorar les respostes individuals dels esportistes davant d’aquestes situacions i així millorar el seu rendiment sota situacions de pressió. Per aquesta raó, seria aconsellable, així mateix, plantejar l’aplicació d’alternatives psicològiques que permetessin optimitzar el rendiment esportiu en els moments de pressió psicològica o incertesa esportiva inherents als esports de competició.