Taula 3
Resultats de la revisió: variables de partit en hoquei sobre patins.
| Referències | Objectiu | Tipus d’estudi | Mostra | Variables | Resultats |
| (Arboix-Alió i Aguilera-Castells, 2018) | Estudiar l’avantatge de marcar el primer gol del partit en hoquei sobre patins i conèixer la seva incidència en el resultat final. | Article original | 240 partits de l’Ok Lliga i 182 de la Primera Divisió Nacional. Temporada 2016-17. | Resultat partit. Marcar primer gol. Localització partit. | Existeix l’avantatge de marcar primer en ambdues lligues amb un 64.14% i 62.91%, respectivament. S’obté un avantatge de marcar el primer gol significativament més gran quan els equips juguen com a locals en la Primera Divisió Nacional i una alta correlació entre el rendiment final dels equips (punts obtinguts en la classificació) i l’avantatge de marcar el primer gol. |
| (Arboix-Alió et al., 2020) | Quantificar i comparar l’avantatge de jugar a casa a les lligues d’hoquei sobre patins masculina i femenina de la Primera divisió professional portuguesa. | Article original | 2,080 partits (n = 1,632 lliga masculina i n = 448 lliga femenina). Temporades 2009-2010 i 2016-2017. | Localització partit. Gols marcats segons localització | Els valors de l’avantatge de jugar a casa van ser superiors al 50% en ambdues lligues, amb valors significativament més alts a la lliga masculina (60.88% comparat amb 54.33%). S’obté un nombre significatiu més gran de gols quan es juga com a local tant en la competició masculina com en la femenina sense trobar diferències entre les dues lligues. |
| (Arboix-Alió i Aguilera-Castells, 2019) | Analitzar l’avantatge de jugar com a local a la lliga professional masculina espanyola d’hoquei sobre patins (Ok Lliga). | Article original | 3,964 partits. Ok Lliga temporada 1999-2000/ 2015-2016. | Localització partit. Gols marcats segons localització. Reglament antic/reglament nou. | Existència avantatge de jugar a casa en l’Ok Lliga amb un valor del 59.8%. Més nombre de gols quan es juga com a local. Disminució avantatge de jugar a casa amb el nou reglament i augment del nombre de gols per partit. |
| Arboix-Alió et al., 2022) | Analitzar i predir la influència de les diferents variables de joc en el resultat final dels partits d’hoquei sobre patins. | Article original | 440 partits. Ok Lliga temporades 2017-2018 i 2018-2019 | Guanyar a la mitja part (WH). Guanyar per més d’un gol a la mitja part (WHG). Localització del partit (GL). Marcar primer (SF). | Es van trobar com a factors predictius de victòria les variables següents: WHG (OR 4.47), WH (OR 3.35), SF (OR 2.05) i GL (OR 1.83). |
| (Arboix-Alió et al., 2021c) | Analitzar la relació entre les jugades a pilota aturada (FDH i PEN) i la classificació final en els equips. | Article original | 1,680 partits. 6,920 accions a pilota aturada (4,332 FDH i 2,588 PEN). Ok Lliga temporades 2012-13 fins a 2019-20. | Punts obtinguts. Gols marcats i rebuts de FDH. % Eficàcia gols marcats i rebuts de FDH. Gols marcats i rebuts de PEN. % Eficàcia gols marcats i rebuts de PEN. % dels gols totals obtinguts i rebuts de pilota aturada. | Els equips amb una millor classificació final van obtenir un percentatge d’efectivitat més gran en les jugades a pilota aturada. Així mateix, els porters dels equips esmentats van tenir un percentatge d’encert més gran. Es van obtenir correlacions significatives entre la puntuació final i les variables. |
| (Arboix-Alió et al., 2021f) | Analitzar la influència del context en el rendiment de les jugades a pilota aturada (FDH i PEN). | Article original | 196 partits. 621 FDH i 292 PEN. Competicions top. Temporades 2009–10 fins a 2018–19. | Localització del partit. Moment del partit. Estat del marcador. Importància de la jugada. | Únicament la variable “estat del marcador” va ser significativa. Els jugadors van tenir un èxit més gran en FDH quan guanyaven per dos gols (OR = 2.4) i per tres o més gols (OR = 3.83) en els PEN. Els jugadors van ser menys efectius en les FDH quan perdien per dos gols (OR = 0.38). Les variables contextuals tenen poca influència en les accions a pilota aturada. |
| (Arboix-Alió et al., 2021e) | Analitzar la influència de les jugades a pilota parada (FDH i PEN) en el resultat dels partits. | Article original | 161 partits (82 semifinals i 79 finals). Competicions top. Temporades 2009–10 fins a 2018–19. | Resultat partit. Gols de jugades a pilota aturada | Marcar més jugades a pilota aturada que el rival es va associar amb la victòria (OR = 6.1; IC del 95%: 3.7, 10.0). Va ser més rellevant en partits desequilibrats (OR = 19.5; IC del 95%: 8.6, 44.3) que en partits equilibrats (OR = 2.3; IC del 95%: 1.2, 4.5). |
| (Arboix-Alió et al., 2021a) | Analitzar el valor predictiu de diferents variables situacionals en interactuar entre elles en el resultat dels partits. | Article original | 238 partits. Ok Lliga temporada 2017-18. | Nivell de l’equip. Nivell de l’oponent. Localització del partit. Marcar primer. Resultat a la mitja part. | La variable amb més poder predictiu va ser el resultat a la mitja part, seguida del nivell de l’oponent, el nivell de l’equip mateix i la localització del partit. |
| (Arboix-Alió et al., 2021d) | Analitzar la influència del públic en el rendiment dels equips d’hoquei sobre patins. | Article original | 1,665 partits (654 Ok Lliga, 497 1a Divisao, i 514 Sèrie A1). | Presència de públic. Localització del partit. Gols marcats. Accions a pilota aturada. Faltes comeses. Targetes rebudes. | El fenomen de l’HA no va desaparèixer malgrat jugar sense espectadors, però va disminuir del 63.99% al 57.41% (p = .002). Jugar sense espectadors va perjudicar el rendiment dels equips locals, especialment en les lligues portuguesa i italiana. |
| (Camões et al., 2022) | Analitzar les correlacions entre les accions a pilota aturada i el rendiment general de l’equip. | Article original | 182 partits. 1a Divisao (Portugal temporada 2018-19). | Gols marcats. Gols rebuts. Faltes directes. Penals. Punts a final de temporada. | Els equips amb una millor classificació final van obtenir un percentatge d’efectivitat més gran en les jugades a pilota aturada. Com pitjor és la classificació final, més alta és la mitjana de gols aconseguits mitjançant pilota aturada respecte al total de gols marcats (1r a 4t: 15.3%; 5è a 9è: 25.6%; 10è a 14è: 23.9%; p < .05). |
| (Gómez et al., 2011) | Analitzar l’avantatge de jugar com a local en nou esports d’equip professionals a Espanya (entre d’altres, hoquei sobre patins). | Article original | 1,200 partits. Ok Lliga temporada 2005-2006/2009-2010. | Localització del partit. | Existència d’avantatge de jugar a casa a l’Ok Lliga amb un valor del 58.3%. |
| (Kingman i Dyson, 1997) | Estudiar la influència del marcador, moment del partit i posició en el camp del jugador en el tipus d’accions. | Article original | 2 partits. Premier League Roller Hockey. | Accions (intensitat, direcció i tipus d’acció). Resultat del partit. Moment del partit. | No es van trobar diferències significatives en les accions segons posició dels jugadors. El marcador va tenir un efecte petit sobre les accions de llançament. El moment de partit va condicionar el nombre d’accions d’alta intensitat, i aquestes van ser més nombroses en la primera part. |
| (Kingman i Dyson, 2001) | Analitzar la posició dels llançaments i el moviment dels porters durant els partits d’hoquei sobre patins. | Article original | 6 partits. 1a Divisió Anglesa. | Localització llançament. Eficàcia porters. | El percentatge més alt de llançaments es va dirigir a les cantonades inferiors de la porteria. Els porters reben una mitjana d’un llançament cada 67 segons. |
| (Sousa et al., 2020) | Analitzar el rendiment dels porters i determinar si està influït pels patrons ofensius, les accions i la competència dels oponents. | Article original | 1,713 llançaments. 1a Divisió Portuguesa temporada 2016-2017. | Context (1a, 2a part, estat del marcador, resultat final). Zona actuació porter. Zona de tir. Tècnica del porter. | Porters amb millor rendiment a la primera part i amb el resultat d’empat. Els porters tendeixen a ser menys efectius quan els llançaments es col·loquen a les zones superiors. La tècnica del porter més freqüent és “genoll a terra”. |
| (Sousa et al., 2021) | Analitzar la percepció dels entrenadors d’hoquei sobre patins sobre l’ús de l’anàlisi de partits com a eina per preparar els partits. | Article original | 7 entrenadors de 1a Divisió Portuguesa. | Categories observació: acció porters, dinàmica de joc global, característiques dels jugadors rivals, moments de joc, dades estadístiques, comportament entrenador rival. | L’anàlisi de vídeo es mostra com l’eina més utilitzada pels entrenadors d’hoquei sobre patins. Els principals aspectes per observar són: anàlisi dels porters rivals i 5 moments del joc específics (organització defensiva, organització ofensiva, transició defensiva, transició ofensiva i jugades a pilota aturada). |
| (Trabal et al., 2020a) | Analitzar l’efecte de les variables contextuals del partit en la intervenció del porter d’hoquei sobre patins durant les faltes directes. | Article original | 637 faltes directes. OK Lliga temporada 2015-16. | Acabament falta directe (gol/no gol). Minut de partit, estat del marcador, moment de la temporada, importància de la falta directa i localització del partit. | El minut de partit va presentar una relació significativa amb l’eficàcia del porter (χ2 = 17.665; Sig. = .04; p < .05; w = .167), un augment de la freqüència de faltes directes en els moments finals (el 43.96% són llançades en els últims 10 minuts de partit) i una millora de l’eficàcia del porter en els moments crítics (77.1%). |
| (Trabal et al., 2020b) | Identificar les conductes del porter i del jugador més utilitzades en les FD i comprovar la influència sobre l’eficàcia en la FD. | Article original | 637 faltes directes. OK Lliga temporada 2015-16. | % eficàcia falta directa. Conductes jugador. Conductes porter. | No relacions significatives entre conductes del jugador i del porter amb l’eficàcia en les FD. Jugadors, % finalització més alt en zona 3. |
| (Trabal et al., 2019a) | Identificar les habilitats tècniques del porter d’hoquei sobre patins en les faltes directes. | Article original | 637 faltes directes. OK Lliga temporada 2015-16. | % eficàcia falta directa. Habilitat tècnica del porter. | Les habilitats tècniques més utilitzades pel porter són el PASV (pas de tanca) (35.6%) i la PNTLL (pantalla) (24.6%). |
| (Trabal et al., 2019b) | Comprovar si hi ha relació entre les faltes directes i la classificació final dels equips en l’hoquei sobre patins. | Article original | 240 partits. OK Lliga temporada 2015-16. | % eficàcia falta directa. Classificació equip. | No correlació significativa entre variables de la FD (quantitat de gols, quantitat de FD i percentatge d’efectivitat) amb la classificació final dels equips. |
| (Trabal et al., in press) | Comparar les variables de rendiment entre els campionats nacionals d’Espanya (OK Lliga), Portugal (Primeira Divisao) i Itàlia (Sèrie A1). | Article original | 1,665 partits (654 Ok Lliga, 497 1a Divisao, i 514 Sèrie A1). | Lliga. Gols marcats. Accions a pilota aturada. Faltes comeses. Targetes rebudes. | A Espanya els equips marquen menys gols per partit (3.18 vs. 3.66 i 3.76 a Portugal i Itàlia). A Portugal hi ha més execucions i gols de penal i de falta directa, més quantitat de faltes i targetes i una mitjana de gols més gran de pilota parada respecte als gols totals. |
