Una proposta de sistematització dels elements constituents de la motricitat infantil

En general, l’anàlisi i la taxonomització dels factors que componen la motricitat de l’infant és summament útil per al coneixement exhaustiu de la matèria per part de l’educador, però és inútil quan aquesta taxonomització parcel·la i programa la intervenció pedagógica. No podem pretendre una educació robotitzada en I’àmbit de I’educació motriu escolar, pròpia del pensament analític de I’adult, que ens obligui a descompondre la tasca quotidiana: avui lateralitat, demà equilibri i demà passat resistència… Un plantejament educatiu de la motricitat amb una clara orientació recreativa i de desenvolupament que adopti “sistemàticament” la forma compartimentada de treball per continguts, més pròpia de plantejaments utilitaris i de rendiment, no és sempre vàlida ja que cal tenir present que efecte motivacional, d’interès i de centració-concentració vers la tasca a realitzar, només té raó de ser, especialment en la infància, en una activitat determinada que capti l’atenció (l’acció sobre un material concret, una activitat col·lectiva, de lluita-oposició, un joc simbólic, la construcció…). Com diu Wallon (1962): “Els nostres moviments no existeixen per ells mateixos sinó en funció d’accions que tenen sentit”.