Un programa aquàtic: de la familiarització a l’autonomia en el medi aquàtic en un nen amb NEE

El present article intenta plasmar com s’ ha dut a terme una pràctica d’ activitat aquàtica amb la intenció que se’n puguin derivar criteris per a la intervenció didàctica, i a la vegada es pugui generalitzar a qualsevol pràctica aquàtica que tingui com a objectiu el fet d’incloure la diversitat. Molt sovint la teoria que hauríem d’aplicar no té res a veure amb la pràctica que duem a terme. Existeix una separació que hauríem d’intentar unir entre el pensament i l’acció; dues àrees que imprescindiblement haurien d’anar juntes. El cas pràctic d’un nen cec i hemiplègic constitueix l’acció sense la qual de poc ens valdria teoritzar: el protagonista és el Marc, un nen d’onze anys. A nivell motor, la seva conducta es veu afectada en dos sentits: per una banda la seva deficiència visual porta implícita una major pobresa gestual (sobretot perquè no pot utilitzar el sentit de la imitació) i, a la vegada, el fet de tenir un menor grau de mobilitat al costat hemiplègic, ajuda a incrementar aquest menor desenvolupament. El programa que tot seguit es presenta té una durada de tres anys amb sessions de 60 minuts setmanals al llarg de tot el curs escolar. El nostre alumne no havia estat anteriorment estimulat en aquest medi, d’aquí que es parteix d’una familiarització per arribar finalment a una plena autonomia.