Revisió sistemàtica: comportament tecnicotàctic en jocs reduïts en futbol masculí

Ángel Ferreira-Ruiz

Francisco García-Banderas

Ignacio Martín Tamayo

*Correspondència: Ignacio Martín Tamayo imartin@ugr.es

Idioma de l’original Espanyol

Citació

Ferreira-Ruiz, Á., García-Banderas, F., & Martín-Tamayo, I. (2022). Systematic Review: Technical-Tactical Behaviour in Small-Sided Games in Men’s Football. Apunts Educación Física y Deportes, 148, 42-61. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2022/2).148.06

174Visites

Resum

Els Jocs Reduïts o tasques Small-Sided Game (SSG) s’han convertit en una eina molt emprada pels entrenadors de futbol, però existeixen pocs estudis sobre la seva influència en el comportament tecnicotàctic. L’objectiu d’aquest treball ha estat la realització d’una revisió dels comportaments tecnicotàctics que apareixen en els principals formats de tasques SSG. Seguint les indicacions de la guia PRISMA (Preferred Reporting for Items for Systematic Reviews and Meta-Analysis), es va fer una recerca en les bases de dades Google Scholar, Pubmed, Scopus, SportDiscus i Web of Science, on es van obtenir 48 treballs que han estat inclosos en la revisió perquè compleixen els requisits preestablerts. Aquests treballs han estat agrupats per a la seva anàlisi en les següents categories: 1. Interaccions desequilibrades; 2. Dimensions del terreny de joc; 3. Edat dels participants; 4. Nombre de participants; 5. Modificació de regles del joc, subagrupades en: 5.1 Porteries; 5.2 Objectiu; 5.3 Nombre de tocs. Els articles inclosos se sotmeteren a una avaluació de la qualitat metodològica i en tots ells es va obtenir una puntuació bona o excel·lent. Aquesta avaluació va ser realitzada per dos investigadors i va donar lloc a un índex d’acord mitjançant Kappa de Cohen de .96. Com a conclusió, totes les modificacions en els formats dels SSG han comportat l’aparició de diferents accions per part dels jugadors: la dispersió de jugadors en el camp, l’aparició de determinats comportaments tàctics o el nombre i el tipus d’accions tècniques, entre les més importants. Aquesta informació pot ser molt útil per als entrenadors, ja que poden adequar els formats d’SSG segons l’objectiu perseguit en la tasca, i així aconseguir la predominança d’aparició de determinades accions o treballar amb una determinada càrrega condicional.

Paraules clau: anàlisi del rendiment, análisis del rendimiento, comportament col·lectiu, jocs modificats, rendiment tecnicotàctic, situacions reduïdes.

Introducció

El futbol és un esport complex de cooperació i oposició, d’espai compartit, l’objectiu del qual és introduir el baló més vegades que el rival en la porteria contrària (Parlebas, 2020). El fet que diversos jugadors comparteixin espai disputant la possessió del baló atorga al futbol una de les seves característiques més diferenciadores, que és la variabilitat, i, per tant, augmenta la dificultat en la predicció de les accions (Praça et al., 2016). Aquesta realitat la coneixen entrenadors i nous professionals de l’esport, que entenen que, per a l’entrenament d’una modalitat, les situacions han de ser semblants a les que es trobaran en el context real competitiu (Ros i Oliva., 2005). Per a això, els Jocs Reduïts o Small Sided Games (SSG) s’han convertit en una eina d’entrenament molt emprada en el futbol (Clemente et al., 2020b). Els SSG són situacions reduïdes on poden entrenar-se una, diverses o totes les fases del joc en un espai reduït, i on participen un nombre inferior de participants en comparació amb la situació real. Els SSG son utilitzats en el futbol amb freqüència; tanmateix, el seu disseny no sempre s’adequa a l’objectiu d’entrenament desitjat. Per això, en les últimes dècades, han sorgit multitud d’estudis per investigar la influència de les tasques SSG. Aquests estudis han demostrat que cada canvi en el disseny d’una tasca SSG influeix en la consecució dels objectius plantejats i en l’aparició de determinades conductes (Praça et al., 2016). Per això és interessant per a l’entrenador conèixer aquesta relació i entendre la seva influència; així pot dissenyar tasques d’acord amb els objectius que vulgui aconseguir.

Les tasques SSG són situacions d’entrenament que imiten contextos més o menys similars a les condicions de la competició amb l’objectiu d’obtenir l’optimització de les diferents estructures que conformen l’esportista (Pons, et al., 2020). Les tasques poden ser modificades o veure’s afectades per diverses vies o factors: creant interaccions desequilibrades ofensives i defensives (Moreira et al., 2020); variant les dimensions del terreny de joc (Coutinho et al., 2019); segons l’edat dels participants (Coutinho, et al., 2020); modificant el nombre de jugadors (Machado et al., 2019); canviant regles en el joc (Gonet et al., 2020); introduint canvis de rol o incloent-hi el component competitiu (Navarro-Adelantado, 2002). La multitud de possibilitats de modificacions en les tasques pot dificultar aquest coneixement pràctic. Així, s’han elaborat algunes revisions sistemàtiques que sintetitzen els principals efectes de les tasques SSG en el comportament tecnicotàctic (Clemente et al., 2020b; Ometto et al., 2018; Sarmento et al., 2018). El coneixement de les possibles actuacions o efectes concrets que comporta cada modificació en les tasques SSG és de gran importància, ja que poden influir: en l’especificitat del joc, fent-lo semblant a la realitat o descontextualitzantlo pel fet d’introduir determinades regles de provocació (Serra-Olivares et al., 2015); en la càrrega condicional, ja que pot provocar un nombre desproporcionat d’acceleracions i desacceleracions (Martone et al., 2017); en les interaccions entre rivals i companys (Clemente et al., 2018), etc. Per tant, aquest treball és de gran utilitat perquè apropa el coneixement pràctic als entrenadors i els pot ajudar a ajustar les seves tasques en funció dels objectius desitjats. Com que és una temàtica de gran interès de la qual cada any sorgeixen noves investigacions, i per tal de facilitar als entrenadors la informació pràctica i rellevant que els ajudi a realitzar un disseny correcte de les tasques per aconseguir l’objectiu tecnicotàctic desitjat, s’elabora aquest treball. El seu objectiu és revisar, estudiar i analitzar la literatura científica sobre la influència de les tasques SSG en el comportament tecnicotàctic dels jugadors de futbol. En aquest estudi es porta a terme una agrupació per categories de les modificacions d’SSG més global amb una quantitat d’estudis més gran, la qual cosa permet comparar-los i concloure quines modificacions alteren les accions dels jugadors i de quina manera ho fan.

Metodologia

Estratègia de recerca: bases de dades i criteris d’inclusió Aquesta revisió sistemàtica va seguir les recomanacions de la guia PRISMA per a l’elaboració de revisions sistemàtiques i metaanàlisi (Liberati et al., 2009). La recerca va ser realitzada en les següents bases de dades: a) Google Scholar; b) Pubmed; c) Scopus; d) SportDiscus; i e) Web of Science, el 4 de desembre de 2020, utilitzant les paraules clau “Soccer” OR “Football” associades als termes: “Small Sided Games” OR “Small Sided and Conditioned Games” OR “Modified Games” i associades també als termes: “Tactical Behaviour” OR “Tactical Decision” OR “Decision Making” OR “Team Behaviour” OR “Tactical Performance”. Els criteris d’inclusió van ser els següents: a) escrits en anglès o espanyol; b) exclusivament realitzats al futbol; c) complets i disponibles; d) context competitiu; i e) que incloguessin l’entrenament mitjançant tasques SSG. Els criteris d’exclusió van ser: a) realitzats per dones; b) àmbit educatiu; c) no disponibles en anglès o espanyol; d) que no abordessin el comportament tecnicotàctic al futbol; e) que només avaluessin la influència de les tasques SSG en el rendiment condicional; f) que no tinguessin estructura d’investigació científica; g) que tractessin la influència de l’entrenador en el comportament tecnicotàctic; h) que avaluessin els comportaments dels porters; i) revisions sistemàtiques o actes resum de congressos i h) que no presentessin resultats. S’han revisat els treballs trobats en aquesta recerca i s’han inclòs els que, pel seu títol o resum, s’han considerat investigacions potencials. D’aquests articles es va obtenir la versió completa del treball, que va ser analitzada i avaluada; es van descartar les investigacions que complien algun criteri d’exclusió. La selecció va ser realitzada per dos autors de manera independent, amb la intervenció d’un tercer en els casos de desacord.

Qualitat de les investigacions

Per avaluar els treballs inclosos, s’ha utilitzat un qüestionari de 16 ítems específic i validat per a l’avaluació d’investigacions en les tasques SSG (Sarmento et al., 2018). Cada ítem és puntuat en una escala del 0 a l’1, on 0 significa que no es compleix. Per obtenir la puntuació de cada investigació, es calcula el percentatge de qüestions complertes respecte al total. Les investigacions amb puntuacions inferiors o iguals al 50 % van ser qualificades com de baixa qualitat metodològica, mentre que les que tenien puntuacions entre el 51 % i el 75 % van ser considerades de bona qualitat metodològica, i les que tenien puntuacions superiors al 75 %, d’excel·lent qualitat metodològica (Sarmento et al., 2018).

Resultats

Recerca, filtratge i selecció d’articles

En la recerca en les bases de dades, es van trobar 1.294 articles. Aquests articles s’exportaren al gestor de referències Mendeley (Mendeley Desktop, versión 1.9.18, 2008-2020). Els articles duplicats (372) van ser descartats. Els 922 articles restants van ser sotmesos a un filtratge en funció de la seva rellevància o coincidència amb el tema tractat, per títol i resum, i es va obtenir finalment un total de 94 articles. Les versions completes dels 94 articles obtingudes van ser analitzades acuradament: 48 articles van ser rebutjats segons els criteris d’exclusió. Un article més va ser rebutjat perquè no es va trobar cap altre treball amb el qual es pogués comparar. Després del procés de filtratge, es va obtenir un total de 47 articles, que van ser revisats i analitzats en profunditat per a aquest treball (veure Figura 1). D’aquests articles, 16 van ser inclosos en més d’una categoria perquè estudiaven més d’una variable. De la totalitat d’articles classificats, 23 (48.93 %) van ser publicats en els últims 4 anys (entre 2017 i 2020) i l’article més antic es va publicar l’any 2010.

Figura 1
Veure a mida completa
Diagrama de flux del procés de selecció d’articles.

Avaluació de la qualitat i agrupació de les investigacions

En el qüestionari d’avaluació d’investigacions en SSG (Sarmento et al., 2018), dels articles seleccionats, cap no va obtenir una puntuació del 100 %; la puntuació més elevada va ser d’un 93.75 %. Cap treball no va obtenir una puntuació inferior a 50 %; la puntuació més baixa va ser de 56.25 %. Dels 47 treballs avaluats, 21 (44 %) van obtenir la qualificació d’estudis de bona qualitat. Els 26 restants (56 %) van obtenir una qualificació d’excel·lent qualitat. Es va calcular l’índex de Kappa de Cohen per a l’estudi de concordança entre avaluadors, amb què es va obtenir una puntuació de .96. Els treballs van ser agrupats en les següents categories (Taula 1): 1.  Interaccions desequilibrades (n  =  13); 2. Dimensions del terreny de joc (n = 10); 3. Edat dels jugadors (n = 17); 4. Nombre de jugadors (n = 14); 5. Regles del joc (n = 9); alhora, aquestes es van subdividir en: 5.1 Porteries (n = 4); 5.2 Objectiu (n = 3); 5.3 Límit de tocs (n = 2).

Taula 1

Resum de les característiques més rellevants de cadascun dels estudis inclosos en aquesta revisió.

Veure Taula

Discussió

L’objectiu d’aquesta revisió sistemàtica ha estat estudiar la influència de les tasques SSG en el comportament tecnicotàctic dels jugadors de futbol. Totes les situacions SSG estudiades han provocat variacions en el comportament tecnicotàctic. Aquesta informació és molt rellevant per als entrenadors, ja que els ajudarà a dissenyar tasques reduïdes que provoquin o afavoreixin l’aparició de determinats comportaments o accions. Pel que fa a la influència de les interaccions desequilibrades, quatre dels treballs revisats van mantenir estable l’àrea per jugador: Bach Padilha et al. (2017), Clemente et al. (2014), Moreira et al. (2020) i Sampaio et al., (2014). Aquesta podria ser una variable influent que no s’ha tingut sempre en compte. En la resta, els autors utilitzaren dues formes per crear les situacions de desigualtats numèriques: comodins interiors o exteriors ofensius (Bach Padilha et al., 2017; Clemente et al., 2014; Moreira et al., 2020; Praça et al., 2016); la creació de situacions permanents de desigualtat (Gonçalves et al., 2016; Nunes, et al., 2020a). Praça et al., (2016) van concloure que, en situacions de superioritat numèrica amb comodins exteriors, els jugadors atacants es distribueixen ocupant més l’amplària de l’espai, mentre que, quan aquesta superioritat es produeix amb un únic comodí interior, els jugadors atacants es distribueixen ocupant més els espais en profunditat. Això ho ha corroborat Bach Padilha et al., (2017) que afirma que, en situacions de superioritat ofensiva creada mitjançant l’ús de comodins, els jugadors atacants es distribueixen més en profunditat i amplitud. Aquesta tendència es troba en treballs on la superioritat numèrica s’estableix de manera permanent. D’altra banda, Gonçalves et al., (2016) van concloure que, a mesura que augmentava el nombre de companys en superioritat, augmentaven la distància al nucli de l’equip, la distància dels oponents al nucli de l’equip i la distància a l’oponent més proper. Això s’explica per la tendència dels jugadors a distribuir-se en un espai més gran, ocupant més localitzacions en amplitud i profunditat. Nunes et al., (2020a) van trobar aquesta tendència observant que els jugadors en superioritat numèrica ofensiva utilitzen un espai més gran per mantenir la possessió del baló. En situacions d’inferioritat numèrica defensiva, els jugadors tendeixen a agrupar-se més entre si i a situar-se en zones properes a la seva pròpia porteria (Bach Padilha et al., 2017; Ric et al., 2016; Sampaio et al., 2014; Travassos et al., 2014). Un altre factor estudiat va ser l’aparició d’accions tecnicotàctiques en funció del context. En la revisió de les investigacions es va confirmar que en situacions de desigualtat numèrica es produeixen més accions tecnicotàctiques grupals (Moreira et al., 2020; Nunes, et al., 2020a; Praça et al., 2016). En situacions d’igualtat numèrica ofensiva, els jugadors utilitzen més accions individuals com la penetració (Praça et al., 2016) perquè és més probable que els companys tinguin un defensor rival a prop; mentre que, en condicions de superioritat numèrica ofensiva, utilitzen més accions tecnicotàctiques grupals com la cobertura ofensiva o la unitat ofensiva (Praça et al., 2016) perquè és més probable tenir companys lliures de marques. En defensa, en situacions d’igualtat, els defensors opten per defenses individuals i lluny de la porteria pròpia; en situacions d’inferioritat, opten per agrupar-se més a prop de la porteria i realitzen més accions defensives grupals com les cobertures defensives i les basculacions (Praça et al., 2016). Com a conclusió d’aquest apartat, en situacions de superioritat numèrica ofensiva, els jugadors realitzen més accions ofensives grupals i ocupen més espai d’atac, tant en profunditat com en amplitud; mentre que, en situacions d’inferioritat numèrica defensiva, els jugadors s’agrupen cada vegada més a prop de la seva porteria i porten a terme més accions defensives col·lectives. Pel que fa a la influència de les dimensions del terreny de joc, de les deu investigacions agrupades sota aquesta categoria, en sis es mantenia estable el nombre de jugadors participants (Castellano et al., 2017; Frencken et al., 2013; Gollin et al., 2016; Nunes, et al., 2020b; Olthof et al., 2018; Vilar et al., 2014). En la resta de treballs, cal destacar que van modificar el nombre de participants sense tenir en compte que aquesta variació va implicar una modificació de l’àrea per jugador, la qual cosa, evidentment, va influir en la comparació dels resultats. Aquesta només es va mantenir estable en la investigació de Silva et al., (2015).

La primera prova trobada va ser que, en augmentar les dimensions del terreny, augmentava també la distància entre els nuclis dels equips (Castellano et al., 2017; Frencken et al., 2013; Olthof et al., 2018), com també la distància a l’oponent més proper (Silva et al., 2015). De la mateixa manera, en augmentar les dimensions del terreny en només una de les dimensions de profunditat i amplitud, els jugadors tendeixen a distribuir-se cap a la dimensió augmentada (Gollin et al., 2016). En els estudis de Frencken et al., (2013) en què es va analitzar la distància i els moviments entròpics dels equips en diferents dimensions, es va trobar que, en tasques SSG on les dimensions del terreny de joc són inferiors, els nuclis dels equips es desplacen en les mateixes direccions, és a dir, es dirigeixen cap a les mateixes localitzacions. Això pot explicar per què en situacions reduïdes es produeixen més accions tecnicotàctiques (García‐Ángulo et al., 2020; Martone et al., 2017), ja que, en tenir menys espai disponible, augmenta l’aparició d’accions tecnicotàctiques de concentració ofensives i defensives (Moreira et al., 2020). També, com que els jugadors es dirigeixen en una direcció similar, és probable que es redueixi el nombre de possessions llargues de baló, i les possessions que ocorren duren menys (Olthof et al., 2018; Vilar et al., 2014). Els canvis de possessió del baló entre equips van ser més freqüents realitzant accions tecnicotàctiques defensives o ofensives. Una altra influència derivada de les dimensions del terreny és el tipus d’accions que apareixen o la tendència de joc dels jugadors. Olthof et al., (2018) van concloure que, en formats de terrenys de joc reduïts, es produeixen més transicions; mentre que, en formats de terreny de joc més grans, la tendència ofensiva és la realització de possessions de baló de més durada, observació corroborada en l’estudi de Vilar et al., (2014). Per resumir aquest apartat, es pot assenyalar que els jugadors tendeixen a ocupar l’espai que tenen disponible per al desenvolupament del joc. Així mateix, les dimensions influeixen en el nombre d’accions tecnicotàctiques sorgides, que és superior en formats reduïts, i en la tendència de joc dels jugadors, on es més freqüent l’ús de possessions curtes i moltes transicions en formats reduïts, mentre que les possessions de més durada són més freqüents en formats de dimensions més grans. La majoria de les investigacions recollides en aquest apartat segons la influència de l’edat comparteixen altres variables (dimensions del terreny de joc, nombre de participants, mètode d’anotació, etc.) que afecten el format de les tasques SSG. Concretament, en vuit investigacions es va estudiar l’efecte de l’edat en el comportament tecnicotàctic sense alterar altres variables (Almeida et al., 2017; Barnabé et al., 2016; Borges et al., 2017; Clemente et al., 2020a; da Costa et al., 2010; Olthof et al., 2015; Praça et al., 2018; Reis i Almeida, 2020). Entre les troballes que es van repetir en aquests vuit estudis, es pot destacar que, conforme augmenta l’edat, la superfície del terreny de joc utilitzada per atacar és més gran (Barnabé et al., 2016; Clemente et al., 2020a; Reis i Almeida, 2020); per tant, augmenta la distància entre els nuclis dels equips (Clemente et al., 2020a; Olthof et al., 2015). Aquestes troballes es reflecteixen també en altres estudis, encara que s’incloguin o modifiquin altres variables de les tasques SSG (Folgado, 2010; Olthof et al., 2018). Una altra tendència trobada va ser la menor ocupació i adaptació a variacions en amplitud del terreny de joc realitzada pels jugadors de més edat (Almeida et al., 2017; Castellano et al., 2017; Folgado, 2010; Machado et al., 2019; Olthof et al., 2015; Reis i Almeida, 2020). Encara que els jugadors de més edat acostumen a utilitzar millor l’espai en ambdues direccions, els jugadors de menor edat acostumen a portar a terme atacs més verticals, buscant una ràpida arribada a la meta rival (Machado et al., 2019); mentre que els jugadors de més edat normalment realitzen accions d’atac més elaborades, utilitzant l’amplitud del terreny de joc per superar el rival (Barnabé et al., 2016; Clemente et al., 2020a; Reis i Almeida, 2020). En referència a la realització d’accions tecnicotàctiques, es va concloure que els jugadors de més edat realitzen més accions tecnicotàctiques col·lectives (Almeida et al., 2017; Borges et al., 2017; da Costa et al., 2010; Garcia et al., 2014; Moreira et al., 2020), i els seus comportaments tecnicotàctics i patrons de moviments grupals són més estables (Barnabé et al., 2016; Brito et al., 2019a; Castellano et al., 2017; Martone et al., 2017; Moreira et al., 2020). Les troballes en aquesta categoria poden resumir-se dient que els jugadors de més edat ocupen millor l’espai disponible, realitzant accions tàctiques més elaborades i estables, i realitzen més accions tecnicotàctiques grupals ofensives i defensives. D’altra banda, pel que fa a la influència del nombre de jugadors, es va reconèixer que tindria poc sentit la variació del nombre de jugadors si no es varien les dimensions del terreny de joc, ja que les dinàmiques observades serien molt diferents de les trobades en el context competitiu real. Cal indicar que, de tots els treballs revisats, només en tres es van mantenir valors d’àrees per jugador iguals o similars (Abrantes et al., 2012; Clemente et al., 2018; Folgado, 2010), mentre que va ser necessari tenir en compte la influència d’altres variables en les troballes de la resta d’estudis.

De l’anàlisi de les troballes trobades en aquests tres treballs es va destacar que en formats SSG que involucren un nombre inferior de jugadors, el nombre d’accions tecnicotàctiques és superior (Abrantes et al., 2012; Clemente et al., 2018). Això coincideix amb el que observen altres estudis, encara que es modifiquin altres variables de les tasques SSG (García‐Ángulo et al., 2020). Tanmateix, cal indicar que això es refereix al nombre total d’accions, ja que, segons el tipus d’acció, aquestes acostumen a aparèixer amb més o menys freqüència en situacions amb més o menys jugadors. En formats SSG amb menys jugadors, es produeixen més accions tecnicotàctiques com les transicions (Machado et al., 2019), les entrades defensives (Cofano et al., 2017), la penetració, els atacs en profunditat, el replegament i la unitat defensiva (Martone et al., 2017; Silva et al., 2014). En formats que impliquen un nombre superior de jugadors, són més freqüents les accions tecnicotàctiques de basculació i cobertures defensives (Silva et al., 2014) i les possessions de baló (Martone et al., 2017). D’aquestes troballes es pot deduir que, en situacions amb un nombre inferior de jugadors, aquests tendeixen a realitzar més accions tecnicotàctiques individuals i a agrupar-se en defensa, un fet ja destacat en altres investigacions (Praça et al., 2016); mentre que, en situacions amb un nombre superior de jugadors, es produeixen menys accions col·lectives. Pel que fa a la distribució dels jugadors en el terreny de joc, la distància entre nuclis d’equips i la distància dels rivals al nucli de l’equip augmenten com més gran és el nombre de jugadors (Aguiar et al., 2015; Folgado, 2010). Això s’explica per l’augment de jugadors i per la tendència a ocupar una superfície de joc més gran com més gran és el nombre de jugadors (Brito et al., 2019a; Chung et al., 2019; Silva et al., 2016). A més, en tasques SSG on intervé un nombre superior de jugadors, aquests tendeixen a realitzar moviments tàctics i a ocupar zones de l’espai més estables (Brito et al., 2019a). Aquests comportaments van ser representatius del que ocorre en situacions reals de joc. Resumint, les troballes trobades en aquesta categoria són que, en formats que impliquen un nombre superior de jugadors, aquests tendeixen a ocupar més superfície de joc, mostrar comportaments més estables i ocupar zones limitades. A més, amb un nombre superior de jugadors, les accions tecnicotàctiques col·lectives tendeixen a aparèixer amb més freqüència, mentre que les situacions amb un nombre inferior de jugadors afavoreixen l’aparició de més accions tecnicotàctiques en general, amb predominança d’accions tecnicotàctiques individuals. Finalment, pel que fa a la influència de les regles del joc en l’anàlisi de la subcategoria de Porteries, els treballs es poden agrupar en: amb una lleu modificació de la situació real de joc, on el nombre de metes incloses és reduït o no se suprimeix la meta de progressió (Almeida et al., 2017; Gonet et al., 2020) i amb una alta modificació per inclusió d’un elevat nombre de metes (Serra-Olivares et al., 2015; Travassos et al., 2014). Comparant els resultats obtinguts entre els estudis d’Almeida et al., (2017) i Gonet et al., (2020), es va observar que amb un nombre superior de porteries es produeixen més xuts i gols (Almeida et al., 2017). Tanmateix, el percentatge d’encert és inferior (Gonet et al., 2020). Això es podria explicar pel fet que, en situacions amb més porteries, es produeix més desorganització defensiva, la qual cosa pot donar una falsa sensació de bona sel·lecció de xut. Evidentment, en augmentar el nombre de metes, el nombre total de gols és més gran; tanmateix, sembla que l’eficàcia de selecció de xut empitjora. El percentatge de passades encertades va ser més gran en situacions amb un nombre superior de porteries, facilitat per la desorganització defensiva provocada pel fet d’haver de defensar més porteries. Una altra dada destacable va ser l’augment del nombre de passades en el mètode d’anotació després de rebre en línia rival, i que aquestes passades es van donar en zones més ofensives (Almeida et al., 2017). Amb referència als estudis realitzats amb alta modificació de la situació real, s’observa una defensa més retardada, mentre que en atac s’utilitzen més els espais laterals ofensius (Travassos et al., 2014). A més, s’obtenen uns valors superiors en possessió de baló i avançament conjunt cap a la meta rival (Serra-Olivares et al., 2015), com també un nombre superior de passades errades (Gonet et al., 2020) en situacions amb un nombre inferior de porteries. En segon lloc, en relació amb l’estudi de la subcategoria Objectiu de la Tasca, cal assenyalar que, com era previsible, en totes les tasques on, mitjançant regles de provocació, l’objectiu era mantenir la possessió del baló, el nombre de passades va ser més elevat, i les possessions, més llargues (Lizana et al., 2015; Machado et al., 2019). Tanmateix, es va obtenir un percentatge millor de presa de decisions i execució en tasques sense modificar o amb l’objectiu de progressió cap a la meta contrària (Serra-Olivares et al., 2015), la qual cosa constitueix l’objectiu de la situació real de joc, que és marcar gol. Per acabar, pel que fa a l’anàlisi de la subcategoria Límit de tocs, en tots dos estudis els resultats van mostrar que, en situacions amb límit de tocs per intervenció, es produïa un percentatge d’errors superior (Brito et al., 2019b; Torreblanca-Martínez et al., 2018), més interaccions intraequip i més ocupació de la superfície de joc en situacions SSG amb límit de tocs per intervenció (Brito et al., 2019b). Per resumir aquest apartat, es conclou que determinades modificacions de les regles de joc comporten uns comportaments tecnicotàctics determinats. Tanmateix, es pot veure reduïda l’eficàcia de la presa de decisions o accions correctes. L’entrenador ha de conèixer aquestes variables per assumir o no aquestes modificacions segons l’objectiu que es persegueixi. Com a limitacions de l’estudi, es reconeix la possibilitat de l’existència d’informació incompleta, ja que en la guia PRISMA es recomana la inclusió d’articles encara no publicats mitjançant la sol·licitud de facilitació a autors experts en la temàtica, així com la inclusió de treballs que no tenen com a objectiu la publicació o no han estat acceptats per a publicació. Com a possibles línies d’investigació, s’assenyala que els estudis tractats investiguen el comportament tecnicotàctic en diferents formats SSG sense avaluar si els efectes apareguts tenen transferència i com és aquesta en situacions reals de joc. Per tant, es considera de gran interès que es realitzin futurs estudis on, un cop realitzades intervencions en determinats formats per augmentar determinades conductes tecnicotàctiques, aquestes siguin avaluades en situacions reals de joc. Com a conclusió, l’objectiu d’aquesta revisió sistemàtica és estudiar la influència de les tasques SSG en el comportament tecnicotàctic dels jugadors. Totes les modificacions i variables analitzades han provocat variacions en el comportament tecnicotàctic, aportant informació rellevant per als entrenadors, ja que els ajudarà a dissenyar tasques reduïdes que provoquin o facilitin l’aparició dels comportaments o les accions que es volen obtenir.

Referències

[1] Abrantes, I., Nunes, I., Maças, M., Leite, M., & Sampaio, J. (2012). Effects of the Number of Players and Game Type Constraints on Heart Rate, Rating of Perceived Exertion, and Technical Actions of Small-Sided Soccer Games. The Journal of Strength and Conditioning Research, 26(4), 976-981. https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e31822dd398

[2] Aguiar, M., Gonçalves, B., Botelho, G., Lemmink, K., & Sampaio, J. (2015). Footballers’ movement behaviour during 2-, 3-, 4- and 5-a-side small-sided games. Journal of Sports Sciences, 33(12), 1259–1266. https://doi.org/10.1080/02640414.2015.1022571

[3] Almeida, C. H., Volossovitch, A., & Duarte, R. (2017). Influence of scoring mode and age group on passing actions during small-sided and conditioned soccer games. Human Movement, 18(5), 125–134. https://doi.org/10.5114/hm.2017.73621

[4] Bach Padilha, M., Guilherme, J., Serra-Olivares, J., Roca, A., & Teoldo, I. (2017). The influence of floaters on players’ tactical behaviour in small-sided and conditioned soccer games. International Journal of Performance Analysis in Sport, 17(5), 721–736. https://doi.org/10.1080/24748668.2017.1390723

[5] Barnabé, L., Volossovitch, A., Duarte, R., Ferreira, A. P., & Davids, K. (2016). Age-related effects of practice experience on collective behaviours of football players in small-sided games. Human Movement Science, 48, 74–81. https://doi.org/10.1016/j.humov.2016.04.007

[6] Borges, P. H., Andrade, M. O. C., Rechenchosky, L., da Costa, I. T., Teixeira, D., & Rinaldi, W. (2017). Desempenho tático, antropometria e capacidades físicas de jovens futebolistas: comparação entre diferentes grupos maturacionais. Journal of Physical Education , 28(1), e-2826. Retrieved from https://periodicos.uem.br/ojs/index.php/RevEducFis/article/view/30182

[7] Brito, Â., Roriz, P., & Garganta, J. (2019a). Positioning and displacement patterns of young players during 5v5, 7v7, 9v9, and 11v11 soccer matches. Journal of Human Sport and Exercise, 15(4), 904–917. https://doi.org/10.14198/jhse.2020.154.17

[8] Brito E. S. R., Bredt, S. D. G. T., Greco, P. J., Clemente, F., Teoldo, I., & Praça, G. M. (2019b). Influence of limiting the number of ball touches on players’ tactical behaviour and network properties during football small-sided games. International Journal of Performance Analysis in Sport, 19(6), 999–1010. https://doi.org/10.1080/24748668.2019.1689751

[9] Castellano, J., Fernández, E., Echeazarra, I., Barreira, D., & Garganta, J. (2017). Influencia de la longitud del campo en los comportamientos inter e intra -equipo en jóvenes jugadores de fútbol. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 33(3), 486–496. https://doi.org/10.6018/analesps.33.3.271051

[10] Chung, D., Carvalho, T., Casanova, F., & Silva, P. (2019). Number of players manipulation effect on space and concentration principles of the game representativeness during football small-sided and conditioned games. Journal of Physical Education and Sport, 19(January), 381–386. https://doi.org/10.7752/jpes.2019.s2057

[11] Clemente, F., Castillo, D., & Los Arcos, A. (2020a). Tactical Analysis According to Age-level Groups during a 4 vs. 4 Plus Goalkeepers Small-sided Game. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(5). https://doi.org/10.3390/ijerph17051667

[12] Clemente, F., Afonso, J., Castillo, D., Arcos, A. L., Silva, A. F., & Sarmento, H. (2020b). The effects of small-sided soccer games on tactical behavior and collective dynamics: A systematic review. Chaos, Solitons and Fractals, 134, 109710. https://doi.org/10.1016/j.chaos.2020.109710

[13] Clemente, F., Chen, Y.-S., Bezerra, J. P., Guiomar, J., & Lima, R. (2018). Between-format differences and variability of technical actions during small-sided soccer games played by young players. Human Movement, 2018(5), 114–120. https://doi.org/10.5114/hm.2018.83103

[14] Clemente, F., Wong, D. P., Martins, F. M. L., & Mendes, R. S. (2014). Acute Effects of the Number of Players and Scoring Method on Physiological, Physical, and Technical Performance in Small-sided Soccer Games. Research in Sports Medicine, 22(4), 380–397. https://doi.org/10.1080/15438627.2014.951761

[15] Cofano, G., Sannicandro, I., & Cofano, G. (2017). Small-Sided Games : Analysis of the Internal Load and Technical Skills in Young Soccer Players. International Journal of Science and Research. 6(March), 735–739. https://www.ijsr.net/archive/v6i3/ART20171583.pdf

[16] da Costa, I. T., Garganta, J., Greco, P. J., Mesquita, I., & Seabra, A. (2010). Influence of Relative Age Effects and Quality of Tactical Behaviour in the Performance of Youth Soccer Players. International Journal of Performance Analysis in Sport, 10(2), 82–97. https://doi.org/10.1080/24748668.2010.11868504

[17] Coutinho, D., Gonçalves, B., Travassos, B., Abade, E., Wong, D. P., & Sampaio, J. (2019). Effects of pitch spatial references on players’ positioning and physical performances during football small-sided games. Journal of Sports Sciences, 37(7), 741–747. https://doi.org/10.1080/02640414.2018.1523671

[18] Coutinho, D., Gonçalves, B., Travassos, B., Folgado, H., Figueira, B., & Sampaio, J. (2020). Different marks in the pitch constraint youth players’ performances during football small-sided games. Research Quarterly for Exercise and Sport, 91(1), 15-23. https://doi.org/10.1080/02701367.2019.1645938

[19] Folgado, H. (2010). Towards an Understanding of Youth Football Teams Tactical Performance by Analysis of Collective Positional Variables During Small-Sided Game. Dissertacao de Mestrado em Ciencias do Desporto. Universidade de Trás-os-montes e Alto Douro.

[20] Folgado, H., Lemmink, K. A., Frencken, W., & Sampaio, J. (2014). Length, width and centroid distance as measures of teams tactical performance in youth football. European journal of sport science, 14(sup1), S487-S492. https://doi.org/10.1080/17461391.2012.730060

[21] Frencken, W., Van Der Plaats, J., Visscher, C., & Lemmink, K. (2013). Size matters: Pitch dimensions constrain interactive team behaviour in soccer. Journal of Systems Science and Complexity, 26(1), 85–93. https://doi.org/10.1007/s11424-013-2284-1

[22] García‐Angulo, A., Palao, J. M., Giménez‐Egido, J. M., García‐Angulo, F. J., & Ortega‐Toro, E. (2020). Effect of the Modification of the Number of Players, the Size of the Goal, and the Size of the Field in Competition on the Play Actions in U-12 Male Football. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(2). https://doi.org/10.3390/ijerph17020518

[23] García, J. D. C., Refoyo-Román, I., Calleja-González, J., & Dellal, A. (2014). Quantification and Analysis of Offensive Situations in Different Formats of Sided Games in Soccer. Journal of Human Kinetics, 44(1), 193–201. https://doi.org/10.2478/hukin-2014-0125

[24] Gollin, M., Alfero, S., & Daga, A. (2016). Manipulation of Playing Field’s Length / Width Ratio and Neutral Players’ Positioning: Activity Profile and Motor Behavior Demands during Positional Possession Soccer Small Sided Games in Young Elite Soccer Players. International Journal of Sports Science, 6(3), 106–115. http://article.sapub.org/10.5923.j.sports.20160603.07.html

[25] Gonçalves, B., Marcelino, R., Torres-Ronda, L., Torrents, C., & Sampaio, J. (2016). Effects of emphasising opposition and cooperation on collective movement behaviour during football small-sided games. Journal of Sports Sciences, 34(14), 1346–1354. https://doi.org/10.1080/02640414.2016.1143111

[26] Gonet, D. T., Bezerra, L. O., dos Reis, M. A. M., & Vasconcellos, F. V. do A. (2020). Effect of small-sided games with manipulation of small targets on the perceived exertion and tactical and technical performance of college soccer players. Revista Brasileira de Cineantropometria & Desempenho Humano, 22. http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1980-00372020000100301&nrm=iso

[27] González-Víllora, S., Clemente, F. M., Martins, F. M. L., & Pastor-Vicedo, J. C. (2017). Effects of regular and conditioned small-sided games on young football players’ heart rate responses, technical performance and network structure. 18 (5) special/issue: 135-145. https://doi.org/10.5114/hm.2017.73618

[28] Liberati, A., Altman, D. G., Tetzlaff, J., Mulrow, C., Gøtzsche, P. C., Ioannidis, J. P. A., Clarke, M., Devereaux, P. J., Kleijnen, J., & Moher, D. (2009). The PRISMA Statement for Reporting Systematic Reviews and Meta-Analyses of Studies That Evaluate Health Care Interventions: Explanation and Elaboration. PLOS Medicine, 6(7). https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1000100

[29] Lizana, C. J. R., Reverdito, R. S., Brenzikofer, R., Vaz Macedo, D., Misuta, M. S., & Scaglia, A. J. (2015). Technical and tactical soccer players’ performance in conceptual small-sided games. Motriz: Revista de Educação Fisica, 21(3), 312–320. https://doi.org/10.1590/S1980-65742015000300013

[30] Machado, J. C., Ribeiro, J., Palheta, C. E., Alcântara, C., Barreira, D., Guilherme, J., Garganta, J., & Scaglia, A. J. (2019). Changing Rules and Configurations During Soccer Small-Sided and Conditioned Games. How Does It Impact Teams’ Tactical Behavior? Frontiers in Psychology, 10(JULY). https://doi.org/10.3389/fpsyg.2019.01554

[31] Martone, D., Giacobbe, M., Capobianco, A., Imperlini, E., Mancini, A., Capasso, M., Buono, P., Orrù, S. (2017) Exercise Intensity and Technical Demands of Small-Sided Soccer Games for Under-12 and Under-14 Players: Effect of Area per Player, Journal of Strength and Conditioning Research: June 2017 - Volume 31 - Issue 6 - p 1486-1492. https://doi.org/10.1519/JSC.0000000000001615

[32] Moreira, P. E. D., Barbosa, G. F., Murta, C. D. C. F., Pérez Morales, J. C., Bredt, S. D. G. T., Praça, G. M., & Greco, P. J. (2020). Network analysis and tactical behaviour in soccer small-sided and conditioned games: influence of absolute and relative playing areas on different age categories. International Journal of Performance Analysis in Sport, 20(1), 64–77. https://doi.org/10.1080/24748668.2019.1705642

[33] Navarro-Adelantado, V. (2002). El afán de jugar: teoría y práctica de los juegos motores (Vol. 24). INDE

[34] Nunes, N. A., Gonçalves, B., Coutinho, D., & Travassos, B. (2020a). How Numerical Unbalance Constraints Physical and Tactical Individual Demands of Ball Possession Small-Sided Soccer Games. Frontiers in Psychology, 11(July). https://doi.org/10.3389/fpsyg.2020.01464

[35] Nunes, N. A., Gonçalves, B., Davids, K., Esteves, P., & Travassos, B. (2020b). How manipulation of playing area dimensions in ball possession games constrains physical effort and technical actions in under-11, under-15 and under-23 soccer players. Research in Sports Medicine, 00(00), 1–15. https://doi.org/10.1080/15438627.2020.1770760

[36] Olthof, S. B. H., Frencken, W. G. P., & Lemmink, K. A. P. M. (2015). The older, the wider: On-field tactical behavior of elite-standard youth soccer players in small-sided games. Human Movement Science, 41, 92–102. https://doi.org/10.1016/j.humov.2015.02.004

[37] Olthof, S. B. H., Frencken, W. G. P., & Lemmink, K. A. P. M. (2018). Match-derived relative pitch area changes the physical and team tactical performance of elite soccer players in small-sided soccer games. Journal of Sports Sciences, 36(14), 1557–1563. https://doi.org/10.1080/02640414.2017.1403412

[38] Ometto, L., Vasconcellos, F. V. A., Cunha, F. A., Teoldo, I., Souza, C. R. B., Dutra, M. B., O’Sullivan, M., & Davids, K. (2018). How manipulating task constraints in small-sided and conditioned games shapes emergence of individual and collective tactical behaviours in football: A systematic review. International Journal of Sports Science and Coaching, 13(6), 1200–1214. https://doi.org/10.1177/1747954118769183

[39] Parlebas, P. (2020). The Universals of Games and Sports. Frontiers in Psychology, 11, 593877. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2020.593877

[40] Pons, E., Martín-Garcia, A., Guitart, M., Guerrero, I., Tarragó, J.R., Seirul·lo, F., Cos, F. (2020). Training in Team Sports: Optimising Training at FCB. Apunts Educación Física y Deportes, 142, 55-66. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2020/4).142.07

[41] Praça, G. M., Sousa, R. B., Bredt, S. da G. T., Clemente, F. M., Teoldo, I., Castro, H. de O., Costa, G. D. C. T., & Moreira, P. E. D. (2018). Interações defensivas em pequenos jogos no futebol: uma abordagem integrada dos princípios táticos fundamentais e da social network analysis. Revista Brasileira de Cineantropometria e Desempenho Humano, 20(5), 422–431. https://doi.org/10.5007/1980-0037.2018v20n5p422

[42] Praça, G. M., Costa, C. L. A., Costa, F. F., de Andrade, A. G. P., Chagas, M. H., & Greco, J. P. (2016). Tactical behavior in soccer small-sided games: influence of tactical knowledge and numerical superiority. Journal of Physical Education (Maringa), 27(1), 1–12. https://doi.org/10.4025/jphyseduc.v27i1.2736

[43] Práxedes, A., A. Moreno, J. Sevil, D. Pizarro, and F. Del Villar. (2016). “Effect of Equal and Unequal Numbers of Players in Small-Sided Football Games on Tactical Performance in Young Players.” Journal of Sport Pedagogy and Research 2 (1): 22–29. http://www.ipg.pt/scpd/files/JSPR_2_1.pdf

[44] Reis, M. A. M. D., & Almeida, M. B. (2020). The role of somatic maturation in the tactical effectiveness, efficiency and variability of young soccer players. International Journal of Performance Analysis in Sport, 20(2), 305–321. https://doi.org/10.1080/24748668.2020.1743165

[45] Ric, A., Hristovski, R., Gonçalves, B., Torres, L., Sampaio, J., & Torrents, C. (2016). Timescales for exploratory tactical behaviour in football small-sided games. Journal of Sports Sciences, 34(18), 1723–1730. https://doi.org/10.1080/02640414.2015.1136068

[46] Ros, V. L., & Oliva, F. J. C. (2005). La enseñanza integrada técnico-táctica de los deportes en edad escolar. Explicación y bases de un modelo. Apunts Educación física y deportes, (79), 40-48.

[47] Sampaio, J. E., Lago, C., Gonçalves, B., Maçãs, V. M., & Leite, N. (2014). Effects of pacing, status and unbalance in time motion variables, heart rate and tactical behaviour when playing 5-a-side football small-sided games. Journal of Science and Medicine in Sport, 17(2), 229–233. https://doi.org/10.1016/j.jsams.2013.04.005

[48] Sarmento, H., Clemente, F. M., Harper, L. D., da Costa, I. T., Owen, A., & Figueiredo, A. J. (2018). Small sided games in soccer–a systematic review. International Journal of Performance Analysis in Sport, 18(5), 693–749. https://doi.org/10.1080/24748668.2018.1517288

[49] Serra-Olivares, J., González-Víllora, S., & García-López, L. M. (2015). Effects of modification of task constraints in 3-versus-3 small-sided soccer games. South African Journal for Research in Sport, Physical Education and Recreation, 37(2), 119–129.

[50] Silva, B., Garganta, J., Santos, R., & Teoldo, I. (2014). Comparing Tactical Behaviour of Soccer Players in 3 vs. 3 and 6 vs. 6 Small-Sided Games. Journal of Human Kinetics, 41(1), 191–202. https://doi.org/10.2478/hukin-2014-0047

[51] Silva, P., Esteves, P., Correia, V., Davids, K., Araújo, D., & Garganta, J. (2015). Effects of manipulations of player numbers vs. field dimensions on inter-individual coordination during small-sided games in youth football. International Journal of Performance Analysis in Sport, 15(2), 641–659. https://doi.org/10.1080/24748668.2015.11868821

[52] Silva, P., Vilar, L., Davids, K., Araújo, D., & Garganta, J. (2016). Sports teams as complex adaptive systems: manipulating player numbers shapes behaviours during football small-sided games. SpringerPlus, 5(1), 1–10. https://doi.org/10.1186/s40064-016-1813-5

[53] Torreblanca-Martínez, V., Cordero-Ojeda, R., & González-Jurado, J. A. (2018). Análisis de variables condicionales y técnico-tácticas mediante juegos reducidos en futbolistas semiprofesionales (Analysis of physical and technical-tactical demands through small-sided games in semi-professional football players). Retos, 2041(35), 87–90. https://doi.org/10.47197/retos.v0i35.59448

[54] Torrents C, Ric A, Hristovski R, Torres-Ronda L, Vicente E, Sampaio J (2016) Emergence of Exploratory, Technical and Tactical Behavior in Small-Sided Soccer Games when Manipulating the Number of Teammates and Opponents. PLoS ONE 11(12): e0168866. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0168866

[55] Travassos, B., Vilar, L., Araújo, D., & McGarry, T. (2014). Tactical performance changes with equal vs unequal numbers of players in small-sided football games. International Journal of Performance Analysis in Sport, 14(2), 594–605. https://doi.org/10.1080/24748668.2014.11868745

[56] Vilar, L., Duarte, R., Silva, P., Chow, J. Y., & Davids, K. (2014). The influence of pitch dimensions on performance during small-sided and conditioned soccer games. Journal of Sports Sciences, 32(19), 1751–1759. https://doi.org/10.1080/02640414.2014.918640

ISSN: 2014-0983

Rebut: 2 de juny de 2021

Acceptat: 11 de novembre de 2021

Publicat: 1 d'abril de 2022