Resum

A través del temps, l’educació ha despertat la necessitat de [re]estructuracions, tant per iniciativa dels líders educatius, com per la (urgent) necessitat de renovació i transformació que s’experimenta en la comunitat escolar. Aquesta situació ofereix l’oportunitat de trobar l’equilibri entre els requisits plantejats per la comunitat escolar i les realitzacions anunciades pels líders educatius. D’aquesta manera, l’escola sorgeix com un escenari on queden reflectits els desacords entre les propostes portades a la pràctica. En aquest estudi teníem com a objectiu principal entendre la percepció dels professors respecte a l’organització i sistematització del programa d’estudis d’Educació Física en els primers graus (de 1r a 5è grau).
Ens hem esforçat a obtenir un estudi descriptiu i interpretatiu basat en el paradigma de la forma de pensar del mestre, amb un enfocament qualitatiu, i el propòsit de comprendre el significat de les situacions i característiques presentades pels subjectes que han col·laborat en l’estudi. La mostra va constar de 12 professors d’Educació Física de tres col·legis d’aplicació al sud de Brasil, enquestats durant curs escolar 2007 a través d’entrevistes semiestructurades. En el procés d’anàlisi i discussió dels resultats, les respostes es van sotmetre a l’anàlisi de contingut, adoptant un sistema de categorització inductiva. Definim les següents àrees per a l’anàlisi de les entrevistes de contingut: escolar, social, cientificopedagògica i formació dels docents. Les categories es van basar en els aspectes relacionats amb les orientacions i articulació curriculars; cultura del cos, estatus del curs, salut escolar, planificació, organització i sistematització dels continguts; limitació pedagògica, formació inicial i continuada i la relació teoria-pràctica. A partir dels resultats, hem constatat la preocupació dels professors enfront del canvi de dimensió de les proposicions pedagògiques i pràctiques des d’una perspectiva interdisciplinària. Pel que fa a la formació inicial, percebem una necessitat en els docents d’adquisició de coneixements tècnics, més que el desenvolupament d’habilitats teoricopràctiques. Creiem que hi ha una transferència precària dels coneixements inherents a l’ensenyança d’educació física en aquest nivell de l’educació. Pel que fa als programes dels plans d’estudi i directrius, la recent entrada dels escolars en l’escola bàsica a l’edat de sis anys, ha tingut com a conseqüència que els professors encara conceben els programes en una fase de (re)estructuració, mentre tracten de respondre a aquesta nova realitat educativa, tot i les les limitacions que afirmen que existeixen en la formació inicial. En l’educació’bàsica de nou anys, les escoles del nostre estudi adoptaven el programa escolar d’Educació Física d’acord amb les seves peculiaritats i capacitats en termes pedagògics i administratius, i també en termes d’estructures físiques, mentre que aquestes operacions complissin, no sense dificultats, amb les polítiques proposades pel Ministeri d’Educació.