Pensament i acció avaluativa del professorat d’educació física d’educació secundària i mitjana: estudi de casos a Medellín (Colòmbia)

Beatriz Elena Chaverra Fernández

Idioma de l’original Espanyol

118Visites

Resum

Aquest estudi identifica i analitza les concepcions i l’acció avaluativa de sis docents d’educació física. Es va indagar pel pensament del professorat sobre l’avaluació i els elements que la constitueixen (continguts, actors, moments i instruments), i alhora es van analitzar el pensament i l’acció avaluativa des de les tres fases de l’ensenyament, és a dir, com es prenen les decisions abans d’iniciar una unitat didàctica (fase preinteractiva), com és el discurs i l’acció avaluativa durant les classes (fase interactiva), i quin tipus de reflexions sorgeixen en finalitzar la unitat (fase postinteractiva).

La recerca va assumir un disseny qualitatiu a través de l’estudi de cas múltiple. Les estratègies van ser: l’entrevista, l’enregistrament en vídeo i àudio de les sessions de classe d’una unitat didàctica, el diari i l’anàlisi documental.

Els resultats mostren que les concepcions del professorat sobre l’avaluació són una amalgama de discursos que reflecteixen els seus desitjos d’assumir una avaluació formativa, però que no es es corresponen amb el que s’ha observat en la fase interactiva. En les seves concepcions, el professorat es considera l’actor principal de l’avaluació i destaca la importància d’avaluar els procediments, conceptes i actituds. Tanmateix, en descriure els seus criteris, aquests se centren en les actituds, especialment en el comportament i la participació activa a classe, relegant les actituds que reflecteixen valors com el treball en equip, la cooperació, el respecte o l’autonomia.

En relació amb les seves decisions preinteractives, es va trobar que la planificació sobre l’avaluació no és una activitat que demani un interès per part del professorat, ja que les experiències anteriors els ofereixen la seguretat per abordar les unitats futures.

En el discurs avaluatiu van sorgir nou subcategories. Es va destacar l’avaluació de les actituds dels estudiants tan positives (motivació – felicitació) com a negatives (censura-toc d’atenció), relegant la informació sobre les  pròpies tasques motrius que apareixen en el tercer (correctiva) i quart lloc (oferiment de solucions). Als últims llocs s’ubica la informació que permetria l’alumnat interioritzar l’aprenentatge, ser conscient del que està realitzant i desenvolupar la seva autonomia (argumentativa, interrogativa, indicació d’errors).

L’anàlisi de l’acció avaluativa (fase interactiva) va ser conseqüent amb el que van manifestar en les seves concepcions i planificació. No es va evidenciar una recol·lecció d’informació sistemàtica, que es basi en instruments i criteris concrets.

El pensament del professorat en la fase postinteractiva es va centrar en els possibles canvis en algunes estratègies i instruments. L’avaluació de la seva pròpia avaluació (metaavaluació) és escassa, la qual cosa pot indicar que la reflexió no és una acció constant en el professorat o no es compta amb les habilitats necessàries per realitzar-la.

Paraules clau: avaluació de l’aprenentatge, avaluació de l’ensenyament, discurs avaluatiu, educació física, educación física, pensament del professor.

ISSN: 2014-0983

Data de lectura: 29 de juny de 2017