Resum

La relació entre esport i exclusió social pot ésser estudiada a partir de l’anàlisi del paper que juga l’esport com a eina d’intervenció en l’àmbit de l’exclusió. En base al seu potencial pedagògic i social, és interessant pensar les intervencions esportives emmarcades en projectes d’educació social, orientats vers la resistència dels processos de producció i reproducció de l’exclusió. Per fer-ho, és convenient acceptar límits en les accions i, també, ser conscients dels problemes inherents a l’exclusió. En la mesura que aquesta té alguna cosa a veure amb processos de fractura i desagregació social, l’esport pot significar una atractiva eina d’intervenció per crear espais de cohesió i de participació social. De tota manera, fins i tot reconeixent els avantatges que ofereix, també és important prestar atenció als límits que planteja la posada en marxa d’experiències esportives.