L’esport al museu Hokusai, Chillida i el Sumo

A les darreries del mes de setembre de l’any passat, una nota periodística ens va informar que en el Palau Reial de Milà s’havia inaugurat la primera gran exposició antològica celebrada a Occident del pintor japonès Katsushika Hokusai. Aquesta notícia ens va fer recordar una exposició d’Eduardo Chillida, organitzada a La Pedrera de Barcelona durant la tardor de 1997. En aquella extraordinària mostra, l’escultor basc va presentar, entre una nombrosa col·lecció, un projecte escultòric realitzat en Homenatge a Hakusai. Curiosament, un element fonamental de l’obra s’havia inspirat, segons l’autor, en el SUMO, un dels esports més tradicionals i populars del Japó. Katsushika Hokusai va néixer, com ell mateix explica, en l’hora del dragó, el dia del dragó, l’any del dragó, en el novè mes del període Horaki, és a dir, entre les set i les nou del matí, el 31 d’octubre de 1760, a Edo, antic nom de Tokio. Tota la seva llarga vida la va viure en un país tancat a tota influència occidental i sotmès al domini dels shogun, la vella aristocràcia feudal. Fill d’un humil polidor de miralls, començà a dibuixar com a alumne dels grans mestres d’Edo. La seva activitat artística es va caracteritzar per transcórrer per diferents etapes, durant les quals va canviar tot sovint el seu nom. Es va iniciar com Shunro en l’escola Ukiyo-e, moviment artístico-filosòfic vitalista, essent les seves primeres produccions paisatges, actors de teatre i els rostres femenins de les cortesanes del barri Yosiwara d’Edo. Després, anomenant-se Sori, dirigeix un prestigiós estudi i es perfecciona com a il·lustrador de llibres, amb figures humanes d’expressions lànguides i tristes. L’any 1798 adopta el seu propi nom, Hokusai, i comença un llarg període en el qual les figures melangioses es converteixen en personatges forts i vigorosos.