Resum

L’escurçament dels isquiosurals, segons diversos autors (Bado, 1977; Jordà, 1971; Lambrinudi, 1934; Latorre & Hernández, 2003; López, Ferragut, Alacid, Yuste, & García, 2008; Santonja, Andújar, & Martínez, 1994; Santonja, Ferrer, & Martínez, 1995), pot produir alteracions en l’estàtica del raquis que poden desencadenar anomalies en la seva estructura i processos àlgids. Aquests fets fan que la detecció primerenca d’un escurçament en aquests músculs sigui important per prevenir possibles trastorns. Nosaltres trobem una disminució en el nivell de flexibilitat dels isquiosurals-raquis, mesurada a través del test del cub o distància dits planta (D-D-P), de 4,2 cm dels alumnes que havien cursat els seus estudis en el nostre centre l’any 2007, respecte a la flexibilitat dels alumnes de la mateixa edat que van cursar els seus estudis l’any 1991, i atribuïm aquesta pèrdua a la disminució
de l’activitat física que es fa en l’actualitat (Vidal, Vidal, & Almela, 2009). Però no coneixíem si aquesta minva de la flexibilitat afectava l’increment del nombre de casos de curtedat isquiosural. Per conèixer si, a més de la disminució de flexibilitat, es produïa un increment en el nombre de casos amb curtedat isquiosural, vam fer una valoració-comparació del nombre d’alumnes que patien curtedat isquiosural l’any 1986 respecte als alumnes que la patien l’any 2008. Trobem un increment en el nombre de casos, que passen d’un 5,13 % el 1986 a un 20 % el 2008. Per tant, la disminució d’activitat física que s’està produint en els nostres joves, sobretot per l’increment del temps que dediquen a les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC), no sols pot repercutir negativament en la minva de flexibilitat sinó també en l’increment de subjectes amb curtedat isquiosural.