Les escoles d’escalada. Céllecs

Pere Lloveras

Xavier Aguado

Idioma de l’original

Citació

Lloveras, P., & Aguado, X. (1987). Las escuelas de escalada. El ejemplo de céllecs. Apunts. Educación Física y Deportes, 10, 48-51.

418Visites

Resum

Una Escola d’Escalada és una zona rocosa natural a la qual acudeixen amb assidultat els escaladors per practicar Ilur esport. És doncs, un lloc viu i frequentat. La roca —eternament emplaçada en un indret— esdevé una instal·lació esportiva en el moment en què l’escalador hi posa peus i mans. I quan s’hi disposen equipaments com ara les assegurances, quan s’hi obren vies i s’hi tracen itineraris, quan hi queden manifestes unes tècniques concretes de progressió, aleshores es fa ja Escola. Les Escoles d’Escalada responen, bàsicament, al desig de facilitar la pràctica d’aquest esport als escaladors. D’aquesta manera, invariablement amb el pas del temps, van configurant-se: augmentant l’accessibilitat, afegint més i més informació de les seves possibilitats, extremant els aspectes de seguretat, i millorant serveis annexos. A diferència del que ocorre amb instal·lacions per a altres esports, les Escoles d’Escalada són fruit de la tasca d’entusiastes descobridors anónims, als quals aviat s’afegiran no menys entusiastes collegues. Tots ells, sens dubte d’una manera anàrquica, però amb l’especial seny que la majoria d’escaladors posseeixen, aniran donant forma a l’Escola amb temps i material totalment propis. En el millor dels casos, alguna institució pública o privada, s’hi interessarà i es farà càrrec d’algunes despeses, tot possibilitant millors serveis. De tota manera, la pràctica estricta serà sempre gratuïta, i solament s’especula amb serveis complementaris.  

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'octubre de 1987