L’educació física. Aquell camí tortuós que ja veu la seva fí

Si es vol fer un estudi del que ha representat i representa l’Educació Física en els últims 150 anys al nostre país, s’ha de recórrer a totes i cada una de les fonts que puguin aportar dades concretes i precises d’aquesta evolució poc estudiada fins ara i, per tant, desconeguda en molts dels seus apartats. Les entrevistes, la premsa, la bibliografia, els textos legals, etc., són algunes d’aquestes fonts que han d’anar entrelligant-se per a poder arribar a explicar el perquè dels canvis soferts, de la terminologia utilitzada, dels continguts ensenyats, de la situació professional dels docents i molts d’altres aspectes. En aquest article, només es pretén fer una petita aproximació al tema des del marc referencial legislatiu, perquè som conscients de l’amplitud i complexitat que presenta l’estudi en tota la globalitat. És una visió particular sorgida de l’anàlisi dels textos legals que han anat apareixent durant aquests anys, però que poden servir com a element intro-ductori a un estudi amb més profunditat vist des d’altres perspectives. El que és cert, és que en una primera aproximació als textos legals hom es troba amb la sorpresa que representa la poca innovació legislativa que s’ha prodtfit en aquest període, perquè tret d’excepcions temporals molt notables, si hom es trobés a les mans amb un text referit quasi exclusivament a l’Educació Física i no tingués data, se li faria difícil endevinar el moment de la seva publicació i això que no ens referim a un període de més de cent anys. Què vol dir això?, potser que l’Educació Física no ha evolucionat? Certament no s’hauria d’arribar en aquesta conclusió encara que sí ha de prestarse especial interès a la perpetuació d’un fet, que en definitiva marcarà tota l’evolució histórica de l’Educació Física a Espanya, que és el seu caràcter de situació especial, fora de qualsevol context. Potser vingui també influenciada per la gran relació que té l’esport, sempre vist com a quelcom especial tant pels poders públics com per les pròpies institucions esportives. Aquesta idea de pertinença i sorgiment de la societat civil, independent de l’Estat i amb organització pròpia de l’esport, ha hagut d’influir, sense dubte, en la visió marginal que quasi sempre ha tingut l’Educació Física per als poders públics.