Resumen

Tot procés per aconseguir una habilitat motora comporta un aprenentatge, un control i una coordinació motora. La coordinació motora es defineix generalment com les relacions espaciotemporals que existeixen entre diferents segments corporals. L’objectiu d’aquest article va ser donar a conèixer una metodologia per a l’estudi de la coordinació motora. Els angles de fase i la fase relativa contínua són dues tècniques que possibiliten conèixer la relació desplaçament/velocitat angular d’un o diversos segments durant tot el moviment. Aquestes tècniques generen uns gràfics les trajectòries dels quals ens van indicar com els diferents segments es coor¬dinaven (en fase o fora de fase). Amb això, vam poder conèixer les estratègies coordinatives a les quals els individus recorrien en realitzar una tasca nova. Malgrat els resultats obtinguts, els angles de fase i la fase relativa contínua no van presentar el moviment en la seva totalitat i es fonamenten en una anàlisi qualitativa. Per tant, recomanem a l’investigador tenir en compte: 1) complementar l’anàlisi amb variables quantitatives que reflecteixin la dinàmica dels diferents segments, i 2) seleccionar la normalització en funció de les variables que s’han d’analitzar.