L’anàlisi de la interacció a les classes d’educació física

L’ensenyament, per als seus professionals, consisteix, fonamentalment, en dissenyar ambients o situacions de treball pels alumnes, conduint l’activitat, de manera que vagi desenvolupat el curriculum, al temps que omple la vida escolar de forma ordenada, guiats per una intencionalitat (GIMENO, 1988). Precisament, a partir del disseny de les situacions de treball es produeix la conducció de l’activitat i la interacció didàctica. Si volem plantejar que l’ensenyament de l’Educació Física (en conseqüència la Didàctica de l’Educació Física) sigui científic i crític, és necessari que ens apropem, amb la major precisió possible, a la realitat, a la praxis d’allò que succeeix quan ensenyem. Per això és fonamental analitzar la nostra pràctica, realitzar una anàlisi de l’ensenyament de l’Educació Física. En aquest sentit ens ajudarà l’anàlisi de la interacció a les classes d’Educació Física. El concepte d’interacció fa referència a algun tipus de relacions entre variables. A la classe d’Educació Física es donen una sèrie de relacions i intercanvis de tota mena que convé descriure i analitzar per explicar què hi succeeix i predir els fenòmens que es produeixen en el procés d’ensenyament —aprenentatge— de l’Educació Física. La conducta docent, per la seva pròpia naturalesa, es dóna en un context d’interacció social (FLANDERS, 1970). Els actes que es realitzen a la funció docent condueixen a contactes recíprocs entre el professor i els alumnes. L’ensenyament no és altre cosa que aquest intercanvi entre professoralumne. La interacció didàctica (hom sobreentén que dintre del sistema educatiu, de la interacció educativa) és l’acció recíproca que mantenen, almenys, dues persones amb el propòsit d’influir-se positivament. És la relació que manté el professor davant el grup d’alumnes i l’acció directa que desenvolupen entre sí.