La motivació a les classes d’educació física

Quan parlem d’aprenentatge de la motricitat humana sembla que obviem tota intervenció didàctica, s’entén així perquè la motricitat fa referència no només a una potencialitat humana sinó a una de les seves característiques definitòries. Alguns prefereixen parlar de maduresa i desenvolupament motor i entendre per aprenentatge quan es refereixen a moviments sofisticats, poc naturals; en aquest sentit tindrien cabuda les habilitats esportives, que no s’ajusten, almenys plenament, als moviments genuins durant el llarg aprenentatge filogenètic de l’espècie humana. En qualsevol cas, tant per a les activitats motrius característiques del biotipus humà com per a les més allunyades de la seva evolució natural, existeix un principi axiològix intel.ligent i comú: el principi de l’estimulació, fenomen que pot avivar, reconduir o incitar a l’aprenentatge. EI principi universal d’adaptació ha movilitzat, durant mil.lenaris, a les diferents espècies a una constant mutació, hom diria que la naturalesa ha estat i és una font constant d’estimulació. L’home, en la mesura que s’allunya progressivament de les lleis naturals que el sotmeten a l’evolució natural, necessita una font d’estímuls addicional. En aquest context sorgeix el concepte de motivació, com aquella parcel.la de la intervenció pedagògica que tracta de forma conscient i preconcebuda d’activar en els alumnes les necessitats d’acció motriu, de manera que els engendri la voluntat d’aconseguir els objectius proposats.