Resum

Josep Maria López-Picó, poeta, nascut a Barcelona el 1886, ha estat un dels intel·lectuals catalans més destacats de la primera meitat del segle xx. Va estudiar Lletres i fou cap de negociat de la Diputació de Barcelona, secretari perpetu de la Societat d’Amics del País i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Els seus primers llibres varen tenir gran ressò i influència literària. Segons Albert Manent, “a partir d’una línia introspectiva, segueix una evolució espiritual a la recerca de Déu, l’espectacle de la ciutat, el gust per la imatge intel·lectualitzada i l’epigrama. Més endavant, a aquests motius s’hi afegeixen l’amor, la llar, l’amistat, la pàtria i l’ètica ideal de l’home […] És una poesia metafísica i conceptual, amb simbolismes difícils d’interpretar, que de vegades és abrupta, abstrusa o circumstancial, generalment amb poca musicalitat”. Després de la guerra civil, que com veurem el va traumatitzar profundament, es va acostar a Claudel i als temes apologètics i teològics.