Resum

Aquest estudi sorgeix davant de la necessitat de millorar els programes de formació de professorat, tant inicials com permanents, com a un aspecte determinant per a la millora de la qualitat de l’ensenyament.
Es va utilitzar una metodologia mixta, mesurant variables quantitatives (qüestionaris per a mesurar l’orientació disposicional, creences sobre les causes d’èxit, percepció d’estratègies motivacionals, percepció de satisfacció amb la pràctica esportiva, percepció de les estratègies motivacionals situacionals, estat d’implicació motivacional, valoració de l’Educació Física, preferència de tasques i percepció d’habilitat), i variables qualitatives (anàlisi del pensament docent a través de cada dia i del record estimulat).
La investigació es va dividir en 3 fases distribuïdes en 20 sessions totals que van conformar l’experiència: quatre per a la línia base, dotze per a la fase d’intervenció i quatre per a l’extinció del programa.
El programa d’intervenció ha tingut dues orientacions. Una, encaminada des dels models actuals de formació de docents, sota un enfocament basat en la pràctica i orientat a la reflexió, on el professorat desenvolupa el seu coneixement pràctic, i dues, valorar com condiciona la intervenció didàctica del professor, els aspectes que influexen en l’aprenentatge de l’alumnat (195 subjectes), tenint com a referència la Teoria Motivacional de Metes d’Èxit. El procediment per a intervenir va ser la supervisió reflexiva després del visionat de les sessions que feien els docents.
L’aplicació del programa en la seva fase d’intervenció ha provocat un efecte de millora en la direcció desitjada en pràcticament totes les variables motivacionals estudiades, especialment després de la primera fase del programa, amb la qual cosa podem concloure que durant la formació permanent del professorat és possible optimitzar la seva actuació docent, amb relació a la manipulació del clima motivacional de l’aula, amb l’objectiu d’augmentar l’estat d’implicació dels alumnes, durant la realització de les classes d’educació física. Les millores evidents obtingudes en les habilitats reflexives, després de l’aplicació del programa d’intervenció, no han pogut mantenir-se després d’eliminar l’estimulació del mateix, produint-se un lleuger descens mantenint-se per damunt dels valors inicials, per la qual cosa podem concloure que és necessari estendre la durada dels programes d’intervenció, a fi de consolidar l’aprenentatge de la capacitat reflexiva.