Resum

Malgrat que les ciències que estudien l’activitat física i l’esport són relativament joves, en les darreres dècades han evolucionat notablement, i en aquest sentit les metodologies que estudien l’entrenament esportiu no en són una excepció. En aquest context sembla que gran part de les metodologies conegudes, com per exemple la periodització clàssica, no donen resposta a totes les necessitats que presenten els anomenats esports d’equip, caracteritzats per competicions que es mantenen durant llargs períodes de temps, sotmetent l’esportista a un estrès competitiu molt gran. L’entrenament estructurat neix amb la voluntat d’adaptar-se a les necessitats específiques dels esports d’equip, basant-se en l’especificitat, la individualització, l’abordatge global i l’aprenentatge diferencial, tot i respectant les diferents estructures que conformen l’ésser humà esportista. Aquest article explica els fonaments i les característiques principals de l’entrenament estructurat des d’un abordatge holístic.