Els anabolitzants. Mecanismes d’acció, efectes fisiològics i riscos indesitjables per a l’esportista

“El pacient ingressat, halteròfil, es trobava en un estat lamentable. Patia lesions múltiples neurològiques, musculars i articulars. Entre elles: trencament complet del quàdriceps, del recte intern, luxació de ròtula i lesions múltiples Iligamentàries i tendinoses al genoll i al colze. Es trobava inconscient i era incapaç d’articular paraules. Es va guarir completament després del corresponent tractament reparador i quirúrgic. Antecedents: en el moment del seu ingrés rebia: •    Metandrostenolona, 60 mg/dia per via oral. •    Propionat de testosterona, 300 mg per via intramuscular, dos cops per setmana. •    Gonadotropina coriònica humana, 10.000 V.I., un cop a la setmana. Aquest tractament havia estat administrat durant les 10 setmanes ante-riors a la competició. La setmana immediatament anterior: •    Cipionat de testosterona, 25 mg/dia per via oral. El dia precedent al de la competició a més s’havia administrat: •    Furosamida, 15 mg per via intramuscular. •    Furosamida, 160 mg per via oral. •    Potassi, 75 mg per via oral. NaC1, 16 tauletes. Obviament tot això sense cap control mèdic” L’extraordinari augment de la competitivitat esportiva obliga a una millora constant de la performance esportiva. Per això l’atleta precisa sotmetre’s a procediments d’entrenament cada vegada més sofisticats i millor elaborats, augmentar l’eficàcia biomecànica dels seus gestos esportius, rebre suports psicològics i ergogènics i acomplir estrictament un calendari de desenvolupament de les seves activitats, elaborat i dissenyat a fi d’aconseguir una potencialització òptima de les seves aptituds. Només així pot mantenir certes expectatives d’obtenir l’èxit esperat.