Resum

Que el tennis català i espanyol està vivint l’etapa més preuada de la seva història és un fet del tot inqüestionable. Els èxits dels nostres jugadors en l’àmbit internacional en són el més clar exponent. Tant el tennis masculí com el femení han assolit un nivell que ben pocs podien pensar fa uns anys. Però amb la visió actual de l’esport cal pensar que esdeveniments d’aquest tipus difícilment sorgeixen per casualitat. L’aparició d’un jugador podria ser atribuïda a l’atzar però un ventall de jugadors i jugadores tan ampli respon a una infrastructura prou consolidada i, per tant, desenvolupada des de fa uns anys. Dins d’aquesta infrastructura són molts els estaments a considerar. Els clubs, els primers promoters d’activitat esportiva, són segurament els grans protagonistes, sense els quals difícilment es podria haver assolit el nombre de practicants amb els quals compta el nostre esport. Els directius dels clubs, des d’una perspectiva no professional, han aportat una gran dedicació sense la qual moltes vegades no hagués estat possible rellançar aquesta pràctica esportiva. Tampoc cal oblidar el paper del tot imprescindible dels tècnics que han impulsat escoles de tennis, grups privats, centres d’entrenament i que en els darrers temps han fet un esforç per ampliar i millorar la seva formació. Formació que ha estat responsabilitat de les federacions i que sorpresivament s ‘ha mantingut al marge dels instituts d’educació física.