Efectes de la freqüència de gambada en el cost energètic de la cursa

Donada la falta d’estudis que relacionen la Fcc amb la producció de lactat i consum d’oxigen aplicats a la cursa a velocitats de desplaçament superiors a les corresponents amb el llindar anaeròbic ventilatori (VT2), es va decidir la realització del present estudi, l’objectiu del qual ha estat observar les relacions que es donen entre alguns aspectes mecànics del desplaçament cíclic (velocitat de desplaçament, freqüència i longitud de cicle), amb alguns aspectes metabòlics i cardiovasculars (lactat en sang post-esforç, Vo2 i FC), per a una velocitat de desplaçament del 90% de la VMA individual, en dones entrenades de nivell mitjà, que segueixen un entrenament reglat i sistematitzat des de fa almenys 2 anys. Els valors antropomètrics (mitjana ± SD) de la mostra són: edat 2 l -±; 4 anys; estatura: 62 ± 6 cm; pes: 50 ± 3 kg, i un Vo2m de: 64 ± 5 ml 02/kg/min. Es van realitzar tres proves sobre tapís rodant, separades entre si almenys dos dies, d’una durada de sis minuts i al 90% de la VMA. Una es va realitzar amb la freqüència de cicle (Fcc) lliurement escollida, una altra amb Fcc incrementada i la tercera amb la Fcc disminuïda. Com a conclusió, sembla evident que per a la cursa en tapís rodant al 90% de la VMA i durant 6′, les petites variacions (I 0%) dels paràmetres mecànics modifiquen les necessitats de Vo2, producció de lactat i FC de cada subjecte. Per això és possible que, utilitzant aquestes variacions en l’entrenament diari, es puguin aconseguir adaptacions específiques més profundes que les obtingudes només mitjançant el treball basat en la velocitat de desplaçament.