Educació física. Quo vadis?

Com serà l’Educació Física de l’any 2000?, què podran aportar les ciències de la motricitat humana a la formació i educació de l’individu?quin paper jugarà el sistema educatiu a la vida de l’home i a la societat en general? Aquestes són algunes de les preguntes que, probablement, ens fem molts dels professionals de l’Educació Física que mirem cap el futur pretenent trobar respostes a les nostres preocupacions d’avui. Tanmateix però, cal pensar si les respostes a alguna d’aquestes preguntes o una aproximació a les mateixes, no és fàcilment previsible avui, sense necessitat d’acudir als recursos de la ciència ficció, com la psicohistória d’Asimov que tracta de predir el futur basant-se en l’experiència històrica acumulada i la seva anàlisi estadística. És evident que la realitat que vivim avui és el fruit del passat recent i també el llunyà. L’Educació Física dels 80 ha estat la conseqüència, entre d’altres coses, de l’evolució social i política del país en els darrers 60 anys, i en especial de l’evolució de l’Educació Física i l’Esport en aquest període. Pot ser molt clarificador aturar-se en una breu anàlisi dels aconteixements esdevinguts en els darrers anys, ja que ens poden menar a comprendre millor la realitat actual i les circumstàncies que, probablement, definiran el futur. Entre el 1919 i el 1960, es produeixen una sèrie de fets molt significatius: en els anys 1919, 1933 i 1941, es creen la Escuela Central de Gimnasia del Ejército (Toledo), la Escuela de Educación Física de la Facultad de Medicina de Madrid i les Academias Nacionales “José Antonio” i “Isabel la Católica”. L’any 1934 es va abolir l’obligatorietat de l’Educació Física a l’ensenyament, vigent des del 1879, restablint-se l’esmentada obligatorietat en els diferents nivells de l’ensenyament mitjà, primari i universitari en els anys 1938,1945 i 1947. Durant tot aquest període, l’Educació Física com a matèria educativa està sempre a càrrec de diversos organismes aliens al Ministeri d’Educació (aspecte que no es resoldrà fins els anys 80). D’altra banda la gran necessitat de tècnics determina una enorme proliferació de titulacions, arribant-se, a comptabilitzar més de 150 títols diferents que capaciten d’alguna manera per a la docència de l’Educació Física, però no n’hi ha cap que tingui caràcter acadèmic.