Educació Física Especial: actitud i formació dels docents en Secundària a la ciutat de Barcelona

Aquest article analitza la situació actual del professorat d’Educació Física de Secundària, a la ciutat de Barcelona, davant les necessitats educatives especials. Aquest estudi és la continuació de l’estudi ja realitzat i publicat sobre el professorat d’Educació Física de Primària (Hernández, Hospital i López, 1997). Aquesta investigació se centra en l’anàlisi de l’actitud i el desenvolupament professional dels docents com elements necessaris en l’èxit de l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. Aquest és un estudi socioeducatiu sobre la situació (actitud i formació) del professorat respecte dels alumnes amb necessitats educatives especials. El tractament de les dades es realitza des de l’administració d’un qüestionari entre una mostra de professorat d’Educació Física, variant algunes preguntes del qüestionari original utilitzat anteriorment (Hernández, Hospital i López, 1998). Els autors constaten en l’estudi la positiva resposta del professorat d’Educació Física cap a la integració (encara que no de forma categòrica) així com les limitacions pedagògiques del professorat per fer front els alumnes amb necessitats educatives especials, especialment les dificultats del professorat en realitzar adequacions curriculars individuals. Un altre aspecte destacat pel professorat sotmès a enquesta són les limitacions i la falta de mitjans i materials per afrontar les necessitats educatives especials, subratllant una falta de sensibilitat de l’Administració respecte a aquest tema. També es constata que la formació inicial dels docents per atendre a les necessitats educatives especials sembla inadequada i que hauria de centrar-se en aspectes més metodològics i didàctics.