Cultura i cultura corporal. Desenvolupament i sentit cultural de l’activitat física comercialitzada

El tema d’aquest treball ha suscitat el meu interès des de fa temps. Una vintena d’articles publicats relacionats amb el paper del cos en el context del nostre temps ve a corroborar-ho. D’altra banda, als tres anys que vaig exercir com a professor de Teoria de l’activitat física a l’INEF de Lleida vaig estar molt ocupat en conèixer el concepte de cos, el seu simbolisme, Ilurs sabers i les gestions que al seu voltant es realitzaven. Aleshores es debatia el contingut curricular per a un nou Pla d’Estudis i sovint era motiu de contrast el tractament que de totes les noves tendències i activitats corporals s’havia d’observar des de l’INEF. Actualment, com a professor de Didàctica de l’E.F. a la EUFP.EGB de la U.B. constato diàriament la importància de la comunicació corporal com a suport de la formació de l’alumne. També la meva activitat professional i personal en gimnasos privats i el mcu apropament a l’usuari mig m’ha vingut suscitant interrogants i inquietuds: el cos sembla haver passat de ser el “germà ase” de la tradició judeo-cristiana a ser un dels portagonistes de l’escena cultural, social i económica actual. Quin significat, quin sentit cultural té aquest auge de l’activitat física? Aproximar-me al fil d’aquesta resposta em permet saber el que el practicant coneix i enfocar l’orientació professional de l’alumne envers una formació més humanista. Ambdós -professor i usuari poden encaminar la seva comesa cap a un major autoconeixement i realització personal. En aquesta possible millora radica el meu interès principal pel tema.