Coordenades polars per a l’estudi dels tirs de tres punts en el bàsquet professional: anàlisi dels equips finalistes de l’EuroBasket 2022

Juan Pablo Morillo-Baro

Arturo Aguilera-Bueno

Montserrat Caballero-Cerbán

Diego Arvizu-Lozoya

Antonio Hernández-Mendo

Verónica Morales-Sánchez

Resum

El llançament de tres punts ha esdevingut cada vegada més important en el bàsquet modern i, actualment, el joc professional resulta inconcebible sense una tasca tècnica-tàctica orientada a resoldre la fase ofensiva més enllà de la línia de 6,75 metres. L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar les situacions de llançament de tres punts en el bàsquet professional i la seva relació amb diferents accions tècniques-tàctiques ofensives. Amb aquest fi, es va dur a terme una anàlisi de Coordenades Polars utilitzant com a comportaments focals les posicions dels jugadors que executaven els llançaments, cosa que va permetre establir una comparació dels resultats entre les seleccions masculines de bàsquet d’Espanya i França en l’EuroBasket 2022. L’eina d’observació ad hoc desenvolupada per a aquest estudi va superar les anàlisis de Qualitat de Dades i de Generalitzabilitat requerides en la metodologia observacional. Es van registrar un total de 228 accions ofensives, i la unitat d’observació va ser la jugada que finalitzava amb un llançament de tres punts. Els resultats van revelar les tendències de comportament de cada equip en aquesta situació de joc específica. L’equip francès va buscar principalment situacions de pick-and-pop, mentre que els jugadors espanyols van recórrer amb més freqüència a bloquejos directes per generar posicions de tir favorables.

Introducció

En els últims anys, el bàsquet ha experimentat una transformació significativa en el seu enfocament tàctic i el llançament de tres punts ha emergit com una eina fonamental en el joc ofensiu dels equips. En l’àmbit de la investigació sobre els aspectes tàctics del joc, diversos estudis han destacat la importància del llançament triple en els sistemes ofensius (Gou i Zhang, 2022). Actualment, el llançament de tres punts està convertint-se cada vegada més en una de les principals opcions dins de les estratègies ofensives, la qual cosa reflecteix un canvi en la dinàmica del joc cap a un èmfasi més gran en el llançament a llarga distància. Si bé tradicionalment s’ha relacionat amb els alers i els escortes, avui dia pràcticament qualsevol jugador pot assumir aquest paper, la qual cosa subratlla tant la versatilitat d’aquesta competència com la seva rellevància en el context actual del bàsquet. En conseqüència, analitzar el llançament de tres punts i maximitzar el seu rendiment resulta essencial perquè els entrenadors dissenyin estratègies ofensives orientades a generar situacions de llançament òptimes (Suárez-Cadenas i Courel-Ibáñez, 2017). 

La finalització de les possessions en bàsquet s’ha examinat des d’una perspectiva tècnica i estadística a fi d’identificar indicadors de rendiment (Romarís et al., 2013) i, més recentment, des d’una perspectiva tàctica, com demostren els estudis de Nunes et al. (2021) i Pastrana-Brincones et al. (2021). Aquesta perspectiva ressalta específicament la importància de maximitzar l’eficàcia del llançament de tres punts mitjançant estratègies dissenyades deliberadament per generar situacions de llançament òptimes. Junoy (2009) va destacar l’eficàcia del llançament triple com a recurs tàctic per desestructurar les defenses, ressaltant la seva capacitat per generar espai i desestabilitzar l’estructura defensiva de l’oponent. Aquesta visió suggereix que el llançament de tres punts no només contribueix directament a l’anotació, sinó que també exerceix una influència substancial en la generació d’oportunitats ofensives més àmplies. A més, es fa evident la necessitat d’ajustar els sistemes defensius i perfeccionar la tècnica individual en aquesta fase del joc, ja que l’evolució de la velocitat, la coordinació i la presa de decisions, tant a escala individual com col·lectiva, ha ampliat les zones d’influència d’anotació més enllà de la línia de 6,75 metres, convertint així el llançament de tres punts en una autèntica amenaça que és necessari neutralitzar.

La Metodologia Observacional (MO) s’ha consolidat com una de les eines més adequades per a l’estudi de l’esport quan l’objectiu és analitzar-lo en el seu context i dinàmica naturals (Anguera i Hernández-Mendo, 2013, 2014). Aquesta metodologia es caracteritza per la seva flexibilitat i el seu rigor: permet el disseny ad hoc d’instruments d’observació adaptats a cada situació específica, garantint alhora el rigor científic mitjançant l’exigència d’una anàlisi prèvia de la qualitat de les dades. Això garanteix que les dades obtingudes puguin extrapolar-se de forma fiable a situacions de joc posteriors. La MO s’utilitza des de fa temps per obtenir dades vàlides i fer anàlisi del joc en esports d’equip (Anguera i Hernández-Mendo, 2015). 

Des del punt de vista observacional, l’anàlisi de Coordenades Polars revela les relacions entre comportaments durant les interaccions que es produeixen entre els participants al llarg del partit (Ávila-Moreno et al., 2018). Aquesta tècnica genera vectors indicadors de comportament i estableix relacions d’activació o inhibició entre un comportament focal i la resta de les categories incloses a l’instrument d’observació. Les Coordenades Polars es fonamenten en l’Anàlisi Seqüencial (Gorospe i Anguera, 2000), que requereix calcular els valors vectorials, així com l’angle del vector, el qual depèn del quadrant en el qual se situa i determina la naturalesa de la relació d’activació o inhibició entre comportaments (Castellano i Hernández-Mendo, 2003). El nivell de significació va ser de 2.45, d’acord amb la correcció metodològica proposada per Rodríguez-Medina et al. (en premsa). 

Aquesta tècnica s’ha aplicat amb èxit en estudis similars, tant en bàsquet (Pastrana-Brincones et al., 2021; Morillo-Baro et al., 2020, 2021) com en altres esports d’equip (Vázquez-Diz et al., 2019; Jiménez-Salas et al., 2022; Morillo-Baro et al., 2022). Les conclusions d’aquest cos d’investigació han demostrat que l’anàlisi tècnica-tàctica de situacions de joc competitiu aprofundeix en la comprensió de l’esport i ajuda entrenadors i personal tècnic a optimitzar la planificació i el desenvolupament de l’entrenament per millorar el rendiment. En conseqüència, el present estudi tenia per objectiu utilitzar l’anàlisi de Coordenades Polars per identificar les relacions establertes entre els comportaments d’acabament tècnic-tàctic ofensiu i els llançadors de tirs de tres punts de les seleccions de bàsquet d’Espanya i França.

Materials i mètodes

Disseny de l’estudi

L’estudi es va dur a terme utilitzant la Metodologia Observacional (MO) dins del marc teòric dels mètodes mixtos (Anguera et al., 2014). Seguint l’estructura clàssica dels dissenys observacionals (Anguera et al., 2000), el registre de dades es va englobar al quadrant IV, tenint en compte les característiques dels dissenys nomotètic, multidimensional i de seguiment (Anguera et al., 2011).Es considera nomotètic perquè va implicar l’observació de membres de dos equips; de seguiment, perquè va existir continuïtat temporal al llarg dels diferents partits del torneig; i multidimensional, a causa de la pluralitat de categories incorporades a l’instrument ad hoc validat.

Participants

Dels 24 equips que van participar en l’EuroBasket 2022, celebrat de l’1 al 18 de setembre a Alemanya, la República Txeca, Geòrgia i Itàlia, es van seleccionar per a l’anàlisi els dos equips finalistes: les seleccions masculines de bàsquet de França i Espanya. Es van observar un total de vuit partits, quatre de cada equip. El nombre d’observacions es va determinar en funció de l’anàlisi de generalitzabilitat realitzat. Els partits analitzats corresponen a la fase eliminatòria, començant amb els vuitens de final (Taula 1), que representen la fase decisiva de la competició.

Taula 1

Partits analitzats

Veure Taula

No va caldre el consentiment informat dels esportistes, ja que va ser un estudi observacional basat en informació d’accés públic i dut a terme d’acord amb els principis ètics bàsics per a la investigació amb persones recollits a l’Informe Belmont (Office for Human Research Protections, 1979).

Instruments

Es va fer servir el programa informàtic HOISAN (Hernández-Mendo et al., 2012b, 2014) per al registre de dades, la codificació, l’anàlisi de la qualitat de les dades i l’anàlisi de Coordenades Polars. Per a l’aplicació de la Teoria de la Generalitzabilitat, es va utilitzar el programa informàtic SAGT (Hernández-Mendo et al., 2012a, 2016). L’instrument d’observació ad hoc es va dissenyar combinant el format de camp amb sistemes de categories exhaustives i mútuament excloents (Anguera, 1979), i va superar satisfactòriament les proves de qualitat de dades exigides en la MO (Morillo-Baro i Hernández-Mendo, 2015). L’instrument consta de sis criteris i 32 categories (Taula 2).

Taula 2

Llistat de categories corresponents a cada criteri i sistema de codificació

Veure Taula

La Figura 1 mostra les zones de llançament referides en el criteri 4 (ZONLAN: zona de llançament).

Figura 1

Veure a mida completa

Procediment

L’instrument va ser dissenyat per professionals experts en la disciplina. Per avaluar la qualitat de les dades, es van tenir en compte els aspectes qualitatius i quantitatius del procés d’investigació (Blanc-Villaseñor et al., 2003). En relació amb el component qualitatiu, es va aplicar la concordança consensuada (Anguera, 1990, 2003), mitjançant la qual es van debatre criteris i categories per definir el disseny final de l’instrument, i es va implementar un protocol d’observació prèviament acordat pels observadors. Des de la perspectiva quantitativa, es van calcular dos coeficients de correlació i un índex de concordança per determinar la fiabilitat dels observadors (Taula 3). La fiabilitat interobservador es va avaluar utilitzant les dades d’un partit registrat per dos observadors, posteriorment, un d’ells va analitzar novament el mateix partit quinze dies després per obtenir els resultats de concordança intraobservador.

Taula 3

Resultats dels coeficients de correlació i índex de concordança

Veure Taula

Posteriorment, igual com en altres estudis realitzats amb MO (Pastrana-Brincones et al., 2021), es va dur a terme l’anàlisi de generalitzabilitat (Blanc-Villaseñor et al., 2014) mitjançant el programari SAGT 1.0 (Hernández-Mendo et al., 2012a, 2016). Per avaluar la fiabilitat intraobservador i interobservador es va aplicar un disseny de dues facetes de categoria i observador (C/O), mostrant en ambdós casos que la variabilitat es va associar en gran manera amb la faceta categories (99.047 %). Els coeficients G relatiu i absolut van llançar un índex de .995. A més, es va avaluar l’homogeneïtat de les categories per validar l’instrument observacional, utilitzant un disseny de dues facetes d’observador i categoria (O/C). Els resultats van indicar que els coeficients de generalitzabilitat obtinguts per a aquest disseny van ser .000 i, per tant, excel·lents en el sentit de mostrar les categories com a diferenciadores. Per estimar el número mínim de partits necessaris per a una generalització precisa es va fer servir un disseny de dues facetes de categories i partits (C/P). La Taula 4 presenta l’evolució de l’índex de generalitzabilitat a mesura que augmenta el nombre de partits analitzats.

Taula 4

Resultats dels coeficients obtinguts segons el nombre de partits observats

Veure Taula

Una vegada revisat cada partit i registrades les dades, es va dur a terme una anàlisi de Coordenades Polars amb HOISAN (Hernández-Mendo et al., 2012b, 2014) per a cada categoria de totes les observacions. Aquesta anàlisi genera vectors conductuals i estableix relacions d’activació o inhibició entre un comportament focal i la resta de les categories incloses a l’instrument d’observació. Cada quadrant de l’anàlisi de Coordenades Polars es defineix per les següents característiques (Castellano i Hernández-Mendo, 2003):

Quadrant I: [+,+]: El comportament focal activa el comportament associat tant en perspectiva retrospectiva com prospectiva.

Quadrant II: [–,+]: El comportament focal activa el comportament associat en la perspectiva retrospectiva, però l’inhibeix en la prospectiva.

Quadrant III: [–,–]: El comportament focal inhibeix el comportament associat tant en la perspectiva retrospectiva com en la prospectiva.

Quadrant IV: [+,–]: El comportament focal activa el comportament associat en la perspectiva prospectiva, però l’inhibeix en la retrospectiva.

Es van seleccionar com a comportaments focals les següents categories: BLAN: llança el base; ELAN: llança l’escorta; ALAN: llança l’aler; APLAN: llança l’aler-pivot; i PLA: llança el pivot. Finalment, la representació gràfica dels vectors de l’anàlisi de Coordenades Polars es va optimitzar mitjançant un algoritme creat en R per Rodríguez-Medina et al. (2019, 2021).

Resultats

Els resultats de l’anàlisi de Coordenades Polars per als cinc comportaments focals seleccionats es presenten a la Taula 5. Per al comportament focal de l’aler-pivot, es va dur a terme l’anàlisi; tanmateix, no es van identificar comportaments associats significatius per a cap de les dues seleccions nacionals.

Al Quadrant I, els llançaments del base, utilitzats com a comportament focal en la selecció francesa, es van relacionar amb el comportament associat passi de l’aler i amb l’anotació. No es van trobar associacions significatives en la selecció espanyola. 

Taula 5

Relacions significatives i representació gràfica dels vectors a cada un dels quadrants

Veure Taula

Al Quadrant II, els resultats per al comportament focal llançaments del base en la selecció espanyola no van revelar activació de comportaments, mentre que en la selecció francesa va aparèixer el comportament passi del base amb la intensitat més elevada (3.21). Per al comportament focal llançaments de l’escorta, no es van trobar associacions significatives amb Espanya; tanmateix, amb França es va produir activació del comportament ningú passa. En aquest mateix quadrant, el comportament focal llançaments de l’aler en la selecció espanyola va activar els llançaments des de la zona exterior esquerra, amb una intensitat de mòdul vectorial de 3.29, mentre que en la selecció francesa va activar accions de pick-and-pop. Per a l’últim comportament focal, llançaments del pivot, la selecció espanyola va mostrar activació del passi de l’ala-pivot i de l’inici de bloqueig directe, mentre que la selecció francesa va activar el passi de l’ala-pivot.

Al Quadrant III, quan el comportament focal és llançaments del base, en la selecció espanyola es va observar una relació d’inhibició amb la categoria passi de l’escorta. Aquesta va ser l’única relació significativa trobada en aquest quadrant. Per a la resta dels comportaments focals, no es van identificar relacions coincidents a cap dels dos equips.

Al Quadrant IV, no es van trobar associacions significatives en la selecció espanyola utilitzant com a comportament focal els llançaments del base, mentre que en la selecció francesa es va inhibir el comportament ningú no passa en la perspectiva retrospectiva i es va activar en la perspectiva prospectiva. Per al comportament focal llançaments de l’aler, únicament es va inhibir el comportament llançament des de la zona exterior dreta en la selecció espanyola, mentre que no es van identificar associacions significatives en la selecció francesa. Finalment, amb llançaments del pivot com a comportament focal, la selecció espanyola va mostrar inhibició en la perspectiva retrospectiva de sortida de bloqueig indirecte i defensa en pressió; i activació en la perspectiva prospectiva. En contrast, no es van trobar associacions significatives en la selecció francesa.  

Discussió

L’objectiu d’aquesta investigació va ser analitzar les relacions establertes entre les accions prèvies al llançament de tres punts al bàsquet professional. Concretament, es van examinar les zones de llançament, les accions de la defensa rival i les posicions dels jugadors que executaven els llançaments des de més enllà de la línia de 6,75 metres. Es van dur a terme anàlisis de Coordenades Polars a partir dels registres de partit de les seleccions masculines de bàsquet d’Espanya i França en l’EuroBasket 2022. Els resultats van revelar les relacions entre els comportaments estudiats, i van confirmar aquest enfocament com una tècnica útil per a l’anàlisi tàctica de situacions de joc competitiu.

L’anàlisi del joc ofensiu en les últimes dècades ha mostrat una evolució en l’ús del llançament de tres punts, passant de ser un recurs poc freqüent a convertir-se en una part fonamental de l’estratègia ofensiva (Zając et al., 2023). Aquesta evolució al bàsquet de l’NBA també pot observar-se al bàsquet FIBA (Foteinakis i Pavlidou, 2024), on la línia de tres punts és més a prop de la cistella. Les dades dels informes mostren un augment constant en la seva freqüència d’ús i eficàcia (FIBA i WABC, 2020). Tanmateix, al bàsquet de formació, les seqüències resulten menys eficaces (Amatria et al., 2024). La diferència, per tant, rau en com cada equip estructura els seus procediments ofensius per generar aquestes situacions de llançament de tres punts. Els jugadors implicats, els mitjans de col·laboració utilitzats i l’ús de zones específiques descriuen la tendència de cada equip. 

Els resultats de l’anàlisi de Coordenades Polars van demostrar associacions significatives entre els comportaments focals seleccionats i la resta dels comportaments inclosos a l’instrument d’observació, encara que aquestes diferien entre els dos equips. Per exemple, resulta destacable que els jugadors de la selecció francesa que ocupaven la posició de base, tradicionalment considerada un rol de direcció del joc, van mostrar un major nombre de relacions significatives que els jugadors d’altres posicions.

Els resultats van indicar que la posició de base va ser altament eficaç en l’organització del joc ofensiu. El rendiment de França va ser especialment reeixit quan el base va contribuir tant a la creació com a l’acabament de les accions ofensives.

En canvi, l’anàlisi de l’equip espanyol va revelar tendències diferents. Els comportaments significatius identificats van suggerir que el joc del base espanyol va estar més orientat cap a accions individuals d’acabament, incloses les posteriors a robatoris de pilota. Per contra, el rendiment ofensiu de l’escorta va quedar per sota de les expectatives, ateses les responsabilitats tradicionals d’aquesta posició en la facilitació del desenvolupament ofensiu. Respecte a la posició d’aler, van tornar a evidenciar-se diferències entre ambdós equips: l’equip francès va executar amb freqüència llançaments després de situacions de pick-and-pop.

Finalment, les anàlisis relatives als jugadors interiors (aler-pivots i pivots), que cada vegada intenten més llançaments des de posicions exteriors (Rolland et al., 2020), no van aportar evidència que reforcés aquesta tendència en el cas dels aler-pivots en aquest EuroBasket per a cap dels dos equips. Per contra, els pivots van mostrar una participació substancial en el joc exterior tant a l’equip espanyol com en el francès: Els pivots espanyols van intentar amb freqüència llançaments després de bloquejos directes i van participar en joc associatiu entre pals, mentre que els pivots francesos van ser molt eficaços en la conversió de llançaments de tres punts, mitjançant connexions amb els seus aler-pivots. Cal destacar la importància del bloqueig directe (Muñoz et al., 2015; Nunes et al., 2015) per generar situacions de tir alliberades per als pivots, com van assenyalar Serna et al. (2021) com a mitjà per trencar defenses compactes. Tal com van indicar Morillo-Baro et al. (2021), aquestes troballes reflecteixen la creixent tendència dels jugadors interiors a finalitzar possessions més lluny del cèrcol i a intentar un volum de llançaments de tres punts més elevat, encara que la seva zona òptima d’anotació continua situant-se a prop de la cistella.

Una limitació d’aquest estudi és que les observacions es van dur a terme exclusivament durant la fase eliminatòria, la qual cosa planteja la qüestió de si ambdós equips van mostrar patrons tàctics similars durant la fase de grups. Així mateix, seria pertinent incorporar criteris addicionals a l’instrument d’anàlisi, la qual cosa podria aportar més profunditat a l’examen dels aspectes tècnic-tàctics. Per tant, els futurs estudis es beneficiarien d’explorar els sistemes defensius de l’equip rival i el seu impacte en la presa de decisions dels jugadors respecte als intents de llançament de tres punts. De la mateixa manera, seria valuós analitzar les estructures tàctiques del llançament triple en relació amb variables contextuals com la diferència al marcador i el temps restant de joc, així com comparar aquestes troballes amb altres contextos competitius, incloses competicions professionals de clubs i el bàsquet femení.

Conclusions

Els resultats van revelar certes similituds entre ambdós equips en el seu enfocament del llançament de tres punts, destacant així una vegada més, la seva importància en el bàsquet modern (Foteinakis i Pavlidou, 2024). Quant a la construcció tècnica-tàctica del llançament de tres punts, l’equip francès va adoptar un enfocament més innovador, fent servir amb freqüència accions de pick-and-pop, mentre que l’equip espanyol va seguir un estil més tradicional, resolent els llançaments principalment després de bloquejos directes. A l’equip francès, aquesta responsabilitat la va assumir principalment el base. Ambdós equips van demostrar una clara comprensió de les oportunitats de llançament de tres punts quan la defensa rival estava en balanç defensiu. Així mateix, van reconèixer la importància estratègica d’implicar els seus jugadors interiors en el llançament de tres punts.

A través de les anàlisis dutes a terme, els resultats van revelar les tendències de comportament de cada equip en aquesta situació de joc específica, aportant informació rellevant sobre la dinàmica del bàsquet professional que pot ajudar entrenadors i personal tècnic en el disseny de programes d’intervenció orientats a optimitzar el rendiment.