Conclusions i perspectives

Francisco Lagardera

Idioma de l’original

Citació

Lagardera Otero, F. (1989). Conclusiones y perspectivas. Apunts. Educación Física y Deportes, 16-17, 149-152.

81Visites

Resum

La publicació d’aquest monogràfic “L’Educació Física: una pedagogia renovadora” no ha estat exempta de problemes, sobretot d’aquells derivats de l’atipisme d’un conjunt tan ampli de col·laboracions. Tanmateix, creiem que l’esforç ha valgut la pena, especialment en reunir en una publicació punts de vista tan diversos, aportats per professionals de diferents àmbits, tant geogràfics com acadèmics, relacionats amb l’Educació Física. En tots, però, convergeix la idea que tractem d’una disciplina que assoleix la seva veritable dimensió com a tasca pedagògica. Sens dubte, apareixen en aquestes pàgines raons, experiències i propòsits controvertits, potser polèmics, però Iluny de semblar axiomàtics la raó última de la seva publicació no ha estat altra que la de la crítica i la de generar un debat que esperem que afloreixi en properes col.laboracions a través d’aquesta o d’altres publicacions. Agitar els sediments d’una disciplina que mereix superar l’aparença d’allò que és obvi i la immediatesa del real, construint aproximacions que interpretin tant constructes racionals com praxis experimentals, és ètica obligada per a tots els que ens hi dediquem amb ànsies d’aprendre i progressar. Salvats els problemes legals i administratius que obturaven la normalització d’aquesta disciplina dintre del sistema educatiu, només a falta de la possibilitat que s’accedeixi a l’especialitat a l’EGB mitjançant una oposició específica en Educació Física, la creació d’una especialitat a les Escoles Universitàries del Professorat d’EGB o la integració definitiva dels INEF a la Universitat, les reivindicacions esdevenen endògenes, vers nosaltres, respecte de la nostra responsabilitat de crear un corpus de coneixement que atorgui identitat i originalitat a l’Educació Fisica. La particularitat de la nostra dedicació centrada en l’acció motriu no ha d’induir a l’error de subrogar la responsabilitat de discursos epistemològics i axiològics a assenyats racionalistes. La praxis i la teorètica són un flux constant que s’intercanvia informació basal i cíclica i la pertinença de la qual és en l’essència mateixa com a disciplina.

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 d'abril de 1989