Comparativa dels gols marcats a pilota aturada durant l’Eurocopa i la Copa Amèrica 2021

Diego Muriarte Solana

Francisco Gallardo Mármol

Ignacio Grande Rodríguez

Manuel Barba Ruiz

Juan Hernández Lougedo

Adrián Martín-Castellanos

Resum

Aquest estudi tenia per objectiu establir una comparació entre els gols marcats a pilota aturada (córners, tirs lliures directes i indirectes) en les competicions europees i sud-americanes (EURO 2021 – COPA 2021), celebrades en el mateix període. Per a això, es van analitzar tots els gols (22 i 17, respectivament) i es van recollir variables relacionades amb les diferents fases de l’acció: inici (peu del xutador, minut, àrea d’inici), desenvolupament (marcatge, trajectòria de la pilota, nombre d’atacants o defenses) i final (altura de la passada anterior, nombre de passades o contactes abans del gol). Es va determinar el kappa de Cohen i el coeficient de correlació intraclasse entre dos observadors, i es va fer una anàlisi mitjançant khi quadrat i U de Mann Whitney. Els resultats no van mostrar diferències significatives, excepte en l’altura de la passada (amb un nombre superior a l’esperat en la passada mitjan i en la COPA) i en la confederació del club al qual pertanyia el golejador (la majoria dels jugadors que van marcar pertanyien a la UEFA en l’EURO i a la CONCACAF en la COPA). Aquests resultats podrien suggerir una influència europea en les jugades a pilota aturada a causa dels recents èxits en competicions internacionals i podrien ser útils perquè els entrenadors i analistes ampliïn la informació sobre els rivals.

Introducció 

Les jugades a pilota aturada tenen una clara importància en el desenvolupament del futbol en els últims anys com una de les tendències que tenen en compte els analistes de rendiment dels equips (Sarmento et al., 2018). Els comportaments tecnicotàctics relacionats amb algunes de les categories pertanyents a aquesta variable han evolucionat a través de diferències en la importància de cada variable en les diferents edicions que es juguen, com el tipus d’organització ofensiva, la transcendència o el nombre d’atacants que participen en la jugada (Maneiro et al., 2021). A les publicacions actuals, els estudis s’han centrat a analitzar diferents competicions per aclarir diferents qüestions, com quin tipus de defensa presentava resultats més favorables o si l’eficàcia de les accions augmentava en aconseguir que entressin en contacte amb la pilota més jugadors de l’equip, o bé a través de la trajectòria de la pilota (Casal et al., 2015; Kubayi i Larkin, 2019).

Les jugades a pilota aturada són bastant habituals en el terreny de joc; no en va, consumeixen al voltant del 38 % del temps del partit (Siegle i Lames, 2012). Diversos estudis estimen que entre el 30 i el 40 % dels gols marcats pels equips procedeixen de jugades a pilota aturada (Casal et al., 2015; Kubayi, 2020). González-Rodenas et al. (2020) assenyalen que el 24.1 % dels gols de la UEFA Champions League en la temporada 2016-2017 es van marcar a pilota aturada, i destaquen que les accions tecnicotàctiques que acaben en gol i les seves característiques espacials estan relacionades amb el tipus de defensa que utilitza l’equip contrari, per la qual cosa autors com Rumpf et al. (2017) n’enalteixen la rellevància. La mitjana de córners per partit se situa entre 10 i 11 (Sainz de Baranda et al., 2011) i, malgrat la baixa eficàcia que tenen (2.2 % segons Casal et al. [2015]; 3.6 % a Lee i Mills [2021]), aquest tipus d’accions poden ser decisives per al resultat del partit (Casal et al., 2015; Maneiro Dios et al., 2019).

Quant als tirs lliures, López-García et al. (2018) van observar una mitjana de 31.42 tirs lliures per partit. Encara que els tirs lliures van tenir una eficàcia baixa similar a la dels córners (3.1 %), aquestes accions, el nombre d’atacants implicats, el centre i l’organització ofensiva podrien ser indicadors importants per millorar la mitjana de gols. Link et al. (2016) van valorar la densitat, el tipus de barrera, la distància i el nombre de jugadors com a variables importants molt dependents de l’espai, mentre que van destacar la centralitat i la proximitat a la porteria com a factors que incrementaven aquestes variables. Quant a l’organització defensiva en aquestes accions, es va comprovar que els equips que defensaven els córners utilitzant el marcatge zonal encaixaven més gols en comparació amb un model combinat i que, col·locant un defensa a cada un dels pals, els equips defensors no encaixaven cap gol.

A causa de la seva importància, s’han dut a terme diferents estudis tant en competicions nacionals com internacionals. Aquest tipus d’accions no només s’ha estudiat en el futbol masculí, sinó també en el femení, la qual cosa demostra que són crucials per guanyar o empatar partits i que les execucions són similars (Maneiro Dios et al., 2019).

Encara que es tracta d’un camp àmpliament estudiat, és poc freqüent trobar comparacions entre competicions internacionals a la bibliografia publicada. Els estudis centrats en aquesta comparació constaten que les xarxes de passades abans de marcar un gol són similars en tots dos continents (McLean et al., 2017).

Per aquesta raó, i per establir una línia de recerca comparativa entre aquestes dues competicions, hem aprofitat la simultaneïtat del desenvolupament de les competicions per analitzar si existeixen diferents patrons o associacions en els gols anotats a pilota aturada entre una competició internacional europea (EURO 2021) i una de sud-americana (COPA 2021), proposant així una nova línia de recerca.

Materials i mètodes

Mostra

Per a l’anàlisi d’aquestes accions, es van recopilar tots els gols marcats de tir lliure directe, tir lliure indirecte i córner en les fases finals de les competicions EURO 2021 i COPA, amb un total de 22 i 17 gols marcats, respectivament. En total, es van veure 51 partits de l’EURO 2021 i 39 de la COPA. Totes dues competicions es van celebrar entre l’11 de juny i l’11 i el 10 de juliol de 2021, respectivament. Es van excloure d’aquest estudi els llançaments de penal, els serveis de centre i els serveis de banda, ja que l’estructura és similar per als llançaments directes, indirectes i de córner; en els llançaments de penal no hi ha defensa i el percentatge de gols de serveis de porteria i serveis de banda és baix, malgrat que es produeixin amb freqüència (Siegle i Lames, 2012; Stone et al., 2018).

Procediment 

Les jugades a pilota aturada es van analitzar mitjançant observació sistemàtica segons Lames (1994) i Singer i Willimczik (2002). Dos professionals de les ciències de l’esport amb més de deu anys d’experiència en l’àmbit van supervisar l’enregistrament, van visualitzar totes les accions i van rebre formació per proporcionar un registre de dades precís i fiable.

Encara que l’anàlisi d’aquestes accions es va dur a terme de manera independent, es van celebrar un total de quatre reunions per definir les variables i aclarir cada situació. Amb aquesta finalitat, es va utilitzar menys del 15 % de la mostra en les reunions.

Variables  

Per determinar les variables, es van tenir en compte diversos estudis (Sainz de Baranda et al., 2005; Di Salvo et al., el 2007; Sainz de Baranda et al., 2011; Casal et al., 2015; Link et al., 2016; Fernández-Hermógenes et al., 2017; Beare i Stone, 2019; Kubayi i Larkin, 2019; Wang i Qin, 2020; Lee i Mills, 2021; Maneiro et al., 2021). S’havien pres i adaptat les utilitzades anteriorment en diversos estudis sobre les jugades a pilota aturada, i s’hi van afegir altres indicadors utilitzats per als patrons de joc i l’estudi dels marcadors en competicions internacionals i nacionals. Les variables categòriques figuren a la Taula 1.

Taula 1

Descripció i categorització de les variables nominals utilitzades per a l’estudi.

Veure Taula

La Taula 2 presenta la definició de les variables numèriques que s’han recollit per al present estudi.

Taula 2

Descripció de les variables numèriques utilitzades en l’estudi.

Veure Taula

Figura 1

Veure a mida completa

Figura 2 (esquerra) i 3 (dreta)

Veure a mida completa

A fi d’establir criteris comuns per a les zones, es va aplicar una categorització modificada d’estudis anteriors (Beare i Stone, 2019; Lee i Mills, 2021; Wang i Qin, 2020). El registre es va utilitzar per a la zona dreta o esquerra segons el cas del llançament al voltant de la zona central; així mateix, es van emprar com a referències el punt de penal i el punt central del camp (Ardá et al., 2014), tal com es mostra a la Figura 3.

Anàlisi estadística

Igual que en l’anàlisi, la metodologia aplicada en aquest estudi va ser similar a la de González-García et al. (2016). Es va utilitzar el coeficient kappa de Cohen (k) per determinar el grau de coincidència entre els observadors en variables nominals o categòriques, i es van emprar els criteris següents per determinar la interpretació: 0-.2: Coincidència deficient; .21-.40: Coincidència lleugera; .41-.60: Coincidència moderada; .61-.80: Coincidència bona; .81-1: Coincidència molt bona (Altman, 1991). Aquestes variables s’expressen utilitzant la freqüència d’observació.

Per a les variables contínues, expressades com a mitjana i desviació típica (M ± DT), es va calcular l’error típic normalitzat, el coeficient de correlació intraclasse (CCI) i la r de Pearson utilitzant el full de càlcul de Hopkins (2015). Per classificar el CCI, es van seguir els criteris establerts per Koo i Li (2016); <.5 Fiabilitat deficient; .5-.75 Fiabilitat moderada; .75-.9 Bona fiabilitat; >.9 Fiabilitat excel·lent.

A la Taula 3 es mostren els valors del kappa de Cohen i del CCI.

Taula 3

Kappa de Cohen i CCI per a totes les variables.

Veure Taula

La distribució normal de les variables es va comprovar mitjançant la prova de Shapiro-Wilk. Es va utilitzar la prova de la U de Mann-Whitney per comparar variables numèriques com ara els segons, el nombre de jugadors participants, els tocs, la barrera i el nombre de passades de la competició. Paral·lelament, es va observar la relació entre les diferents variables nominals i la competició mitjançant la prova de khi quadrat de Pearson, amb la prova exacta de Fisher.

Per calcular la mida de l’efecte, la V de Cramer va ser la mesura utilitzada per a khi quadrat de Pearson, segons Rea i Parker (1992), amb la interpretació següent: <.1 = Relació insignificant; ≥.1 a <.2 = Relació dèbil; ≥.2 a <.4 = Relació moderada; ≥.4 a <.6 = Relació relativament forta; ≥.6 a <.8 = Relació forta; ≥.8 a 1 = Relació molt forta.

El nivell de significació es va fixar en .05. Les dades obtingudes es van estudiar amb el programa informàtic Statistical Package for the Social Science (SPSS, IBM Corporation; Armonk, Nova York, EE. UU.), en la versió 25.0.

Resultats

En la majoria dels casos, no es van observar diferències significatives entre les variables qualitatives. Es va observar una relació relativament forta entre l’altura de la passada anterior i la competició. Així mateix, el nombre de passades a una altura mitjana va ser superior a l’esperat per ocasió a la COPA 2021, mentre que a l’EURO 2021 aquesta xifra va ser inferior a l’esperada (Taula 4).

Taula 4

Comparació de variables nominals entre l’EURO 2021 i la COPA 2021.

Veure Taula

També es va observar una relació relativament forta entre la confederació de l’equip en el qual jugava el golejador i la competició. El percentatge de golejadors pertanyents a un club de la UEFA va ser més alt de l’esperat en l’EURO 2021 en comparació amb la COPA 2021, mentre que la COPA 2021 va registrar un nombre de golejadors pertanyents a la CONCACAF més alt de l’esperat en comparació amb l’EURO 2021. No es van observar diferències entre els jugadors pertanyents a clubs de l’AFC o de la CONMEBOL en les competicions.

Quant a les variables numèriques, no es van observar diferències significatives en funció de la competició analitzada (p > .05) (Taula 5).

Taula 5

Comparació de variables quantitatives entre l’EURO 2021 i la COPA 2021.

Veure Taula

Discussió

Després d’una anàlisi de les variables recollides en el present estudi que retien compte del desenvolupament d’aquestes jugades a pilota aturada, no es van trobar diferències significatives en la comparació entre la Copa Amèrica i l’Eurocopa, a excepció de l’altura de la passada rebuda pel jugador i la confederació a la qual pertanyia el club del golejador. Aquests resultats es podrien alinear amb Wilwock i Furtado (2019), on no es van observar diferències substancials entre l’Eurocopa 2016, la Copa Amèrica Centenari 2016 i la Copa Confederacions 2017; tot i així, aquesta anàlisi té en compte tots els gols marcats pels equips, no només els marcatges a pilota aturada.

Es pot destacar que, si bé es va registrar aleatòriament per a l’Eurocopa 2021 un nombre superior a l’esperat de jugadors de clubs pertanyents a la confederació de la UEFA, la qual cosa seria lògic ja que pertanyen al continent, no es va observar el mateix en el cas dels jugadors de la CONMEBOL. Això podria estar relacionat amb la influència o repercussió de l’estil de joc europeu, que ha dominat les competicions internacionals en l’última dècada. Per exemple, de 2006 a 2018 el guanyador de la Copa Mundial de la FIFA va ser, ininterrompudament, una selecció europea (FIFA, 2021). Quant a la Copa Mundial de Clubs de la FIFA, Europa també ha liderat el torneig des de la seva creació, i la confederació de la UEFA ha guanyat 13 títols, davant els quatre de la CONMEBOL (FIFA, 2021). Aquest fet podria ser determinant perquè els equips executin models o accions de joc similars. Tanmateix, s’hauria de fer un estudi més profund sobre l’evolució històrica dels equips llatinoamericans i europeus al llarg del temps per confirmar aquesta hipotètica influència, ja que els estudis centrats en aquesta comparació determinen que existeixen estils similars entre la xarxa de passades en el futbol abans de marcar gols als continents americà i europeu (McLean et al., 2017).

Una altra possible explicació d’aquests resultats, i una de les limitacions de l’estudi, podria ser la falta d’una mostra més àmplia. Amb només jugades a pilota aturada reeixides, i en competicions de curta durada, la xifra d’accions comptabilitzades va ser baixa. Una de les alternatives per pal·liar aquest dèficit podria ser limitar el marc temporal i adquirir una mostra més àmplia mitjançant una recopilació de dades de diferents campionats.

Quant al contrast de les dades del nostre estudi amb les d’altres, és difícil establir similituds a causa de l’escassetat de casos similars ocorreguts en el mateix any i període. Podem establir una comparació amb l’estudi de Prieto-Lage et al. (2021), que analitza l’execució dels córners en diferents lligues europees. Encara que hi ha diferències en la conceptualització de les variables (per exemple, només es comptabilitzen els atacants o defenses situats dins de l’àrea en el primer contacte), en aquest mateix estudi trobem que els equips europeus solen atacar amb més de quatre jugadors, i és freqüent en lligues com ara l’anglesa, la italiana i l’alemanya que ataquin amb més de sis jugadors. A més, hi ha més de sis jugadors a la zona de defensa; observem una mitjana de 10.64 jugadors a Europa, tenint en compte els jugadors situats a prop de la zona.

També es pot destacar el contrast entre els estudis previs que indiquen que la segona part és crucial per a l’èxit d’aquestes jugades en els tornejos d’ambdues confederacions. Mentre que la competició europea sí que registra aquests estàndards, de manera similar a les lligues espanyola i alemanya, en la competició sud-americana trobem una distribució similar entre la primera part i la segona (Prieto-Lage et al., 2021), a diferència del que passa en les competicions regulars de clubs d’aquesta regió. Això difereix de les dades registrades en les lligues espanyola i alemanya (Carelli et al., 2016). La distribució entre la primera part i la segona difereix de la registrada pels autors en l’estudi d’altres competicions nacionals i internacionals (Casal et al., 2015; Junior, 2015; Njororai, 2014; Prieto-Lage et al., 2021).

Quant a la finalització i l’inici d’aquestes accions, és difícil establir comparacions amb altres estudis (Beare i Stone, 2019; Link et al., 2016; Prieto-Lage et al., 2021) modificant i adaptant el gràfic d’observació que utilitzem en l’estudi de Lee i Mills (2021), segons el costat en el qual es trobava la pilota aturada. Finalment, posant èmfasi en la rellevància d’aquestes accions, observem un baix nombre de gols a pilota aturada que van tenir una repercussió directa en el resultat final, encara que això podria ser degut a la conceptualització de la variable (Ardá et al., 2014; Casal et al., 2014, 2015; Maneiro Dios et al., 2017).

Entre les futures línies de recerca que es podrien afegir a l’estudi d’aquest tipus d’accions en els tornejos, es podria analitzar si les diferències horàries que pateixen els equips en competir en diferents llocs, dins d’una mateixa competició, podrien influir en aquests comportaments i en la seva eficàcia.

Una altra possible línia de recerca es podria centrar en la influència de jugar com a “amfitrió” de la competició o com a equip visitant, de manera similar als estudis que analitzen la rellevància de jugar com a local en aquest tipus de competicions.

Conclusions

No es van observar diferències entre els gols marcats a pilota aturada (tirs lliures directes i córners) a l’Eurocopa i a la Copa Amèrica, a excepció de la passada rebuda pel jugador i la conferència del club al qual pertanyia el golejador. Aquests resultats coincideixen amb els escassos estudis que s’han dut a terme sobre aquesta comparació. La reduïda mida de la mostra i el predomini europeu en les competicions internacionals podrien afectar aquests resultats, per la qual cosa ha de continuar la línia de recerca per avaluar els possibles motius d’aquests resultats.

L’ús d’aquesta informació per a entrenadors i analistes de rendiment pot ajudar a explorar similituds entre equips de diferents confederacions, ampliant així la informació disponible sobre el desenvolupament d’aquestes accions i establint aspectes clau per a l’estratègia operativa en partits o campionats.