Comparació de la composició corporal de futbolistes joves categoritzats per Bio-Banding

Álvaro Segueida-Lorca

Joel Barrera

Luis Valenzuela-Contreras

Tomás Herrera-Valenzuela

Resum

Bio-Banding (BB) és una nova forma de categorització dels esportistes joves que considera la variació de l’estat de maduresa. A dia d’avui, no s’han investigat les diferències en la composició corporal, com un aspecte del rendiment, en futbolistes joves categoritzats per BB. Per tant, els objectius d’aquest estudi van ser descriure i comparar la composició corporal de futbolistes joves entre categories de BB. Cent vint-i-vuit jugadors masculins joves (edat: 14.88±1.76 anys) d’un club de futbol professional de Xile van participar en aquest estudi. La composició corporal es va avaluar amb antropometria i es va comparar amb les proves d’ANOVA i Kruskal-Wallis. Es van trobar diferències significatives entre categories de BB a la massa corporal (p<.0001); la talla (p<.0001); la massa muscular (p<.0001); la massa òssia (p<.0001); la massa adiposa (p<.0001); l’índex múscul-ossi (p<.0001) i el sumatori de 6 plecs cutanis (p=.0172). Les troballes del present estudi revelen que els processos de creixement i maduració es veuen reflectits en: (i) l’increment més gran de la talla i la massa corporal, (ii) l’increment de la massa muscular i la massa òssia, (iii) el menor increment de la massa adiposa i l’IMO, i, en una mesura molt menor, (iv) l’evolució del sumatori de 6 plecs cutanis. Com a projecció de la recerca, aquests resultats es poden aplicar per clubs i entrenadors com a antecedents dels canvis en la mida i la composició corporal, a fi d’incloure el BB en els processos d’identificació, selecció i desenvolupament de joves esportistes talentosos.

Introducció

El futbol és una disciplina que ha estat àmpliament estudiada amb la finalitat de millorar el rendiment dels jugadors, el qual depèn de factors tècnics, tàctics, físics, fisiològics, mentals (Stølen et al., 2005) i antropomètrics (Rodríguez et al., 2019), així com de processos d’identificació i desenvolupament de futbolistes joves (Sarmento et al., 2018).

En els processos de formació i desenvolupament dels futbolistes joves s’ha considerat la condició física, per exemple, la pliometria i els canvis de direcció (Beato et al., 2018; Michailidis et al., 2019), velocitat (Murtagh et al., 2018), aspectes psicològics (Olmedilla et al., 2019; Scharfen et al., 2019), tècnics (Rowat et al., 2017), tàctics (Machado et al., 2020; Machado et al., 2019), i antropomètrics (Lago et al., 2011; Bernal et al., 2020) com la mida corporal (Malina et al., 2017); fins i tot l’edat cronològica (EC) s’ha utilitzat com un paràmetre organitzatiu per avaluar el rendiment en jugadors joves (Barrera et al., 2021). No obstant això, quan s’organitzen categories d’esport juvenil basades en EC o agrupacions per edat anual, es pot presentar un fenomen de diferències individuals en el timing i tempo de maduració dels jugadors que van ser categoritzats amb EC dins d’un mateix punt de tall anual, i sobretot els jugadors que ronden les etapes de desenvolupament puberal, en què el creixement i la maduració pot afectar significativament els canvis en el rendiment (Lloyd et al., 2014). Un exemple d’això es pot apreciar en el fenomen d’Efecte de l’Edat Relativa (RAU), caracteritzat per una sobrerepresentació significativa de jugadors nascuts en la part inicial d’un any entre esportistes joves (Brustio et al., 2018), fet que suggereix que ser relativament gran dins d’un tall anual esportiu pot proporcionar avantatges significatius d’èxit en comparació amb aquells relativament més joves (Cobley et al., 2009).

Per intentar corregir això, s’han proposat diverses maneres de disposar d’un indicador biològic d’edat, com per exemple l’edat esquelètica, avaluada principalment amb radiografies i que es refereix al grau de maduració biològica d’acord amb el desenvolupament del teixit esquelètic (Lloyd et al., 2014), l’edat sexual, referida al desenvolupament de les característiques sexuals secundàries i la maduració del sistema reproductiu (Lloyd i Oliver, 2020), i l’edat somàtica, que es refereix al grau de creixement en la talla en general o de dimensions específiques del cos (Lloyd et al., 2014), un dels indicadors més comuns de la qual és la predicció de l’edat del pic de creixement de la talla (Peak Height Velocity – PHV) (Malina et al., 2004) juntament amb l’ús de percentatges i prediccions de talla adulta (Lloyd et al., 2014).

A fi d’utilitzar algun mètode de categorització biològica esportiva juvenil, Rogol et al. (2018) van presentar una alternativa que relaciona els percentatges de talla assolida en un moment d’observació amb un estimatiu de talla adulta en la creació de bandes biològiques. Aquest mètode, conegut com a Bio-Banding (BB), s’ha utilitzat com un indicador no invasiu d’estat de maduresa biològica. El BB ja s’ha aplicat en futbolistes joves, associat a factors físics i tècnics (Abbott et al., 2019), percepcions en competició (Bradley et al., 2019), experiències en participació (Cumming et al., 2017a) i factors tècnics i tàctics (Romann et al., 2020). Tot i així, no tenim registre d’estudis que associïn aquest nou indicador de categorització biològica amb un altre factor de rendiment en futbol juvenil: l’antropometria, en específic, la composició corporal. Per tant, aquesta recerca buscava ocupar-se d’aquest aspecte i, en conseqüència, els seus objectius van ser descriure i comparar la composició corporal de futbolistes joves masculins entre categories de BB.

Metodologia

Participants

En aquest estudi van participar 128 jugadors masculins de futbol juvenil pertanyents a un club de futbol professional de la primera divisió de Xile, distribuïts en les categories Sub-12; Sub-13; Sub-14; Sub-15; Sub-16; Sub-17 i Sub-19 (taula 1). Els jugadors tenien de mitjana 5.00±2.16 anys d’experiència i entrenaven 5 vegades per setmana. Tots els jugadors van firmar un consentiment informat abans de l’inici del present estudi i cap d’ells no va presentar impediments de cap tipus en el moment de la recol·lecció de les dades. 

Taula 1

Característiques descriptives d’acord amb EC.

Veure Taula

Materials 

Cada participant va ser avaluat en la seva massa corporal i talla utilitzant una balança amb tallímetre inclòs Detecto (USA) model 2391 amb una capacitat de 180kg i una precisió de 0.1 kg, i de 200cm amb una precisió de 0.1cm. La talla assegut es va avaluar amb el mateix tallímetre i un banc de fusta amb dimensions de 30cm x 40cm x 50cm. Els perímetres corporals es van mesurar utilitzant una cinta antropomètrica Lufkin (Executive, W606PM, USA) amb un rang de mesura de fins a 200cm i amb precisió de 0.1cm. Els plecs cutanis es van avaluar amb un calibrador de plecs Harpenden (Baty Internacional, RH15 9LR. England) amb un rang de mesura de 80mm i una precisió de 0.2mm. I es van utilitzar calibradors per a ossos Campbell 10 i Campbell 20, amb una amplitud de mesura de 19cm i 60cm, respectivament, amb una precisió de 0.1cm cada un (Rosscraft. SRL. Argentina), per mesurar diàmetres corporals petits i grans.  

Procediment

Les avaluacions antropomètriques es van fer en una setmana de pretemporada en hores prèvies als respectius entrenaments de cada categoria de futbol juvenil. L’avaluació esmentada va seguir els estàndards establerts per The International Society for the Advancement of Kinanthropometry (ISAK) (Esparza et al., 2019) i la va fer un únic antropometrista Nivell 3 ISAK. Dels estàndards anteriors es van avaluar tres mesures bàsiques: massa corporal, talla i talla assegut; sis plecs cutanis: tríceps, subescapular, supraespinal, abdominal, cuixa i cama; sis diàmetres ossis: biacromial, transvers del tòrax, anteroposterior del tòrax, biileocrestal, húmer i fèmur; set perímetres: cap, braç relaxat, avantbraç, tòrax, cintura, cuixa superior i cama. Amb aquestes mesures, es va determinar la composició corporal utilitzant el model de fraccionament de 5 components (Ross i Kerr, 1991) que considera els següents tipus de teixits; muscular, adipós, ossi, residual i pell expressats tant de manera absoluta (kg) com relativa (%). Així mateix, es va calcular el sumatori de 6 plecs (tríceps, subescapular, supraespinal, abdominal, cuixa i cama) expressat en mm i l’índex múscul-ossi (IMO). L’edat d’ocurrència del Peak Height Velocity (PHV) es va estimar utilitzant l’equació de regressió presentada per Mirwald et al. (2002) i la predicció de la talla adulta es va fer amb el model de Sherar et al. (2005). Una vegada establerta la predicció de la talla adulta amb el seu respectiu percentatge actual d’aquella, es va fer la distribució dels participants de l’estudi en quatre categories de BB (Rogol et al., 2018): <85.0% (BB1); 85.0–89.9% (BB2); 90.0–94.4% (BB3) i ≥95.0% (BB4), cada una de les quals representa, respectivament, l’etapa prepuberal, pubertat precoç, pubertat mitjana i pubertat avançada (Cumming et al., 2017b).

Anàlisi estadística

Entre les categories de BB es van analitzar les variables següents: edat (anys), massa corporal (kg), talla (cm), massa muscular (kg), massa adiposa (kg), massa òssia (kg), IMO i sumatori de 6 plecs cutanis (mm), i es van presentar els valors de la mitjana ± desviació estàndard, interval de confiança al 95% i mitjanes amb percentil 25 i percentil 75.

Per a l’anàlisi estadística es va utilitzar el programari GraphPad Prism versió 8.0.2 per a Windows, GraphPad Software, San Diego, Califòrnia USA. La normalitat de les dades es va avaluar a través de la prova Shapiro-Wilk i l’homogeneïtat de variàncies es va avaluar amb la prova de Brown-Forsythe. Per verificar diferències entre grups es va fer servir, en els casos en què hi havia normalitat de dades, la prova d’ANOVA d’una via amb comparacions múltiples de Tukey, mentre que en els casos en què no hi havia normalitat de dades, es va utilitzar la prova de Kruskal-Wallis amb comparacions múltiples de Dunn. Addicionalment, es va calcular la mida de l’efecte a través d’eta² (η)² i η_H², segons correspongués. El nivell mínim de significança es va ajustar al nivell de p <.05.

Resultats  

La taula 2 mostra els resultats de les mitjanes i desviacions estàndard per a les variables d’edat (anys), massa corporal (kg), massa residual (kg), error (%) entre la massa sumada dels cinc components separats i la massa real registrada a la balança, IMO i edat del PHV (anys), juntament amb les mitjanes i percentils 25 i 75 per a les variables de talla (cm), massa muscular (kg), massa adiposa (kg), massa òssia (kg), massa pell (kg), sumatori de 6 plecs cutanis (mm), predicció de la talla adulta (cm) i el percentatge de la talla actual (%) respecte de la predicció de la talla adulta dels 128 participants d’aquest estudi.

Taula 2

Característiques descriptives de la mostra total.

Veure Taula

Respecte a les diferències entre grups de categories de BB, es van trobar diferències estadísticament significatives en l’edat (H=94.99; p <.0001; η_H²=.742); la massa corporal (F=69.79; p <.0001; η²=.628); la talla (F=104.72; p <.0001; η²=.717); la massa muscular (H=73.31; p <.0001; η_H²=.567); la massa òssia (H=72.81; p <.0001; η_H²=.563); la massa adiposa (F=19.41; p <.0001; η²=.320; l’IMO (F=18.28; p <.0001; η²=.307) i el sumatori de 6 plecs (H=10.17; p =.0172; η_H²=.058). (Taula 3). 

Taula 3

Grups basats en el percentatge assolit de la talla adulta predita en el moment d’observació.

Veure Taula

Discussió

D’acord amb els objectius, i segons el nostre coneixement, aquest és el primer estudi a descriure i comparar la composició corporal en futbolistes masculins joves segons el model de fraccionament de 5 components categoritzats a través d’un indicador biològic no invasiu com és el BB.

Amb relació als resultats observats en l’EC dins de cada categoria BB, es poden apreciar diferències significatives entre BB3 i BB1; i entre BB4 respecte de BB1, BB2 i BB3. No obstant això, quan s’observa l’existència de diferències estadísticament significatives entre una categoria de BB i la categoria següent, només s’aprecia aquesta diferència entre BB3 i BB4 (∆ = 13,46%;  p < .0001). Comparativament, aquestes categories es podrien assemblar a categories cronològiques de futbolistes argentins menors en els grups d’edat 14 (14.5 ± 0.2 anys) i 16 (16.5 ± 0.2 anys), respectivament (Holway et al., 2011).

Quant a la massa corporal i la talla, les diferències significatives entre categories contigües es poden observar entre BB1 i BB2; entre BB2 i BB3, i entre BB3 i BB4. Aquests resultats de les dues variables antropomètriques són similars als presentats per Di Credico et al. (2020), en què es van agrupar jugadors menors d’Itàlia en 3 categories biològiques (Pre-PHV; Circa-PHV i Post-PHV) i on s’observen diferències estadísticament significatives entre Pre-PHV respecte de Circa-PHV i entre Circa-PHV respecte de Post-PHV, excepte per a la massa corporal entre els grups Circa-PHV i Post PHV. Igualment, aquests autors reporten que aquestes dues variables antropomètriques i les seves associacions amb els anys del Peak Height Velocity (YPHV) presenten correlacions significatives de r =.76 per a la massa corporal i de r =.92 per a la talla. A més, Figueiredo et al. (2009) indiquen per a aquestes variables antropomètriques un comportament similar al reportat en el present estudi, un increment significatiu a la massa corporal i la talla en jugadors joves portuguesos d’11 i 12anys, i de 13 i 14anys, dividits en tres categories per estats de maduresa (Late, On Time i Early). I, amb relació a les diferències en la talla i la massa corporal dels jugadors del present estudi entre grups per EC, només s’observa una diferència significativa (∆=6.98%; p=.0033) en la talla entre els jugadors S-12 (150.82±7.60cm) i S-13 (161.34±8.48cm).

La composició corporal en les seves variables de massa muscular i massa òssia presenten diferències significatives només entre categories contigües BB3 i BB4 (pubertat mitjana i pubertat avançada, respectivament). La massa muscular mostra un valor més alt en pubertat avançada, amb una mitjana de 29.70kg (p25=27.85kg; p75=32.69kg), respecte de pubertat mitjana, amb una mitjana de 25,45kg (p25=24.19kg; p75=28.00kg), i la massa òssia mostra un valor més alt en pubertat avançada, amb una mitjana de 8.21kg (p25=7.79kg; p75=8.94kg), respecte de pubertat mitjana, amb una mitjana de 7.14kg (p25=6.88kg; p75=7.78kg), fet que es pot associar en gran mesura al procés de la pubertat, que es caracteritza per alteracions en la mida corporal, composició i funció en resposta a la testosterona, i que resulta en creixement lineal i desenvolupament de la massa muscular en homes (Rowland, 2005) i es reflecteix, en aquest cas, en un augment percentual de la massa corporal més elevat entre BB3 i BB4 (∆=18.22%) que entre BB2 i BB3 (∆=16.99%) i que entre BB1 i BB2 (∆=16.49%). D’altra banda, l’increment dels quilograms de massa muscular és continu entre una categoria i la subsegüent, tal com ho mostren un conjunt d’estudis en futbolistes menors categoritzats per EC (Bernal et al., 2020; De Hidalgo et al., 2015; Holway et al., 2011; Jorquera et al., 2012); tanmateix, i malgrat que els quilograms de massa òssia també mostren un increment continu entre una categoria i la subsegüent del present estudi, no és coincident amb la tendència dels estudis ja esmentats, probablement a causa de la diferència en la mitjana més alta d’EC de les categories menors respecte de les categories més petites del present estudi.

La massa adiposa, com una altra variable de la composició corporal, mostra un increment continu entre categories. No obstant això, no s’observen diferències significatives entre BB1 i BB2, ni entre BB2 i BB3. Només és possible observar diferències significatives entre categories contigües en BB3 respecte de BB4 (mitjana 13.03 kg vs 16.14 kg, respectivament, p<.0001). Aquesta situació també pot ser associada a l’augment significatiu de la talla i la massa corporal entre aquestes mateixes categories, condició que no és possible observar amb l’anàlisi de l’evolució del sumatori de plecs, com un altre indicador d’adipositat corporal, que serà abordat més endavant. Hidalgo et al. (2015) obtenen resultats similars als que aquí s’exposen, ja que els investigadors troben un increment continu de l’adipositat entre les quatre categories cronològiques, des de 14.2±0.54 fins a 17.0±1.16kg. En contrast, Bernal et al. (2020) reporten un valor mitjà constant de 15.5kg de massa adiposa entre les categories cronològiques de 4a divisió (15.7±0.4 anys), 3a divisió (16.7±0.3 anys) i sub-17 (17.5±0.5 anys). Finalment, Holway et al. (2011) informen d’una variabilitat més elevada de l’adipositat entre les categories d’EC (14=15.8±2.8kg; 15=16.4±3.2kg; 16=15.0±3.2kg, i 17=15.7±2.8 kg).

L’IMO mostra la relació entre kg de massa muscular per cada kg de massa òssia, i en aquest estudi es pot observar només una diferència significativa entre categories contigües BB2 (3.04±0.43) i BB3 (3.59±0.41), no així entre BB1 i BB2, i entre BB3 i BB4. Sumat a això, Bernal et al. (2020) comuniquen valors de 4.0±0.4 per a la 4a divisió (15.7±0.4anys), de 4.0±0.3 per a la 3a divisió (16.7±0.3anys), i de 4.1±4.0 per a la Sub-17 (17.5±0.5anys).  

Finalment, el sumatori de plecs mostra un comportament contrari a la massa adiposa, ja que s’observa una disminució contínua dels mm totals en el sumatori, sobretot en les categories BB1, BB2 i BB3, situació que es pot apreciar en altres estudis amb sumatori de 6 plecs (Bernal et al., 2020; Jorquera et al., 2012), mentre que la massa adiposa presenta un augment continu dels quilograms entre una categoria i la següent. Aquesta condició es podria explicar, en part, per la teoria de similitud geomètrica (Jaric et al., 2005), la qual indica que les masses-volums augmenten amb el cub de la talla; en altres paraules, les masses-volums s’entenen tridimensionalment, aspecte considerat en la determinació de la massa adiposa, massa muscular i massa òssia del model de fraccionament de 5 components (Ross i Kerr, 1991), però no considerat en el sumatori de plecs (entès linealment i sense considerar la talla). D’altra banda, Figueiredo et al. (2009) analitzen el comportament del sumatori de 4 plecs entre 2 grups d’edat dividits en 3 categories biològiques entre ells. Com a resultat, els autors indiquen una diferència significativa només en el grup de menys edat (11–12anys; p <.01; η²=.13), mentre que en el grup de més edat (13–14anys) no es troba diferència significativa entre grups biològics. Finalment, en la comparació de Di Credico et al. (2020) sobre els mil·límetres dels plecs del tríceps i subescapular en tres estats puberals, només s’observen diferències significatives al plec del tríceps (p =.042) i no al plec subescapular (p =.143). A més, aquests mateixos autors assenyalen que, en les associacions d’aquests plecs amb els YPHV, es presenten correlacions no significatives de r =-.28 (feble) per al plec del tríceps i de r =-.03 (menyspreable) per al plec subescapular.

Com es podria esperar, l’estat de maduresa va afectar significativament la mida i la composició corporal dels jugadors de futbol juvenil, especialment entre pubertat mitjana i pubertat avançada en les variables de massa corporal, talla, massa muscular, massa adiposa i massa òssia, mentre que entre pubertat precoç i pubertat mitjana aquestes diferències es redueixen a les variables de massa corporal, talla i IMO, i entre l’estat prepuberal respecte a pubertat precoç només a la massa corporal i la talla. D’altra banda, l’anàlisi estadística va mostrar que la categorització per BB permet explicar les variàncies de la talla en 71.7%, la massa corporal en 62.8%, la massa muscular en 56.7%, la massa òssia en 56.3%, la massa adiposa en 32.0%, l’IMO en 30.7% i el sumatori de 6 plecs cutanis en 5.8%. 

El present estudi també té limitacions i fortaleses que hem de reconèixer. En primer lloc, aquest estudi va utilitzar un disseny transversal que no permet establir les relacions causa-efecte. En segon lloc, no considerem altres variables de rendiment o posicions de joc. Tanmateix, aquest estudi és el primer a descriure i comparar la composició corporal de jugadors de futbol juvenil categoritzats per BB, utilitzant el model de fraccionament de 5 components.

Conclusions

Les troballes de l’estudi mostren que, en jugadors de futbol juvenil categoritzats per BB, els processos de creixement i maduració es veuen reflectits en els aspectes següents, en ordre de rellevància: (i) l’increment més gran de la talla i la massa corporal, (ii) l’increment de la massa muscular i la massa òssia, (iii) el menor increment de la massa adiposa i l’IMO, i, en un grau molt menor, (iv) l’evolució del sumatori de 6 plecs cutanis. A partir d’aquestes dades, se suggereix continuar amb les investigacions que associïn aquest tipus de categorització amb altres aspectes de rendiment en futbolistes joves. 

Addicionalment, a tall de projecció, els resultats es poden aplicar per clubs i entrenadors que requereixin incloure les BB com a complement a la categorització per EC en els processos d’identificació, selecció i desenvolupament de joves talents. Així mateix, aquestes dades poden ser útils per seleccionar, per al seu control i seguiment, les variables de composició corporal, entesa com un aspecte de rendiment, que millor representa els processos de creixement i maduració en futbolistes joves. Tot això amb la finalitat última de desenvolupar estratègies d’optimització de la referida composició corporal.