Com optimitzar el discurs no-verbal de l’educador físic. Identificació i anàlisi de conductes significatives

Marta Castañer

Roberto Guillén Correas

Idioma de l’original

Citació

Castañer Balcells, M., & Guillén Correas, R. (1996). Cómo optimizar el discurso no-verbal del educador físico. Identificación y análisis de conductas significativas. Apunts. Educación Física y Deportes, 46, 29-35.

 

87Visites

Resum

L’enfocament que pretén el present article, dins de la nostra línia d’investigació de la comunicació no-verbal, atén un nivell de comprensió lobal i sistèmica de les diverses dimensions que conflueixen en el discurs que el docent utilitza en els processos d’ensenyament-aprenentatge. No es pretén minimitzar el nivell verbal de comunicació, sinó simplement emfatitzar sobre l’ús de la comunicació no-verbal que generalment queda força mitigat a nivell de percepció conscient. Partim de la consideració que el llenguatge cinesicogestual de l’educador personal és una més de les múltiples manifestacions que es poden donar en la dimensió interactiva entre els integrants del grup classe. A tots se’ns fa evident que és impossible evitar la nostra presència corporal en un espai i en un temps. Els nostres pensaments són impalpables però el nostre cos no ho és; és matèria palpable condicionada per les coordenades de l’espai i del temps: l’escenari queda a mercè de la improvisions de la investigació experimental. Conjugar les anàlisis qualitatives amb les quantitatives. Cada baula de la cadena comunicativa és altament qualitativa; el rigor metodològic permet connectar-les ordenant i seqüenciant aquesta cadena comunicativa per tal de poder abordar anàlisis qualitatives i quantitatives amb més coherència.

Paraules clau: comportament cinesicogestual, comunicació no verbal, discurs docent, metodología observacional, metodología observacional, optimització pedagògica, sistema de categories d'ordre noverbal.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'octubre de 1996