Anàlisi observacional de l’execució del fonament tecnicotàctic “control” de Sergio Busquets

Daniel Lapresa

Félix Blanco

Mario Amatria

Javier Arana

M. Teresa Anguera

Resum 

Aquest treball se situa en la línia de l’anàlisi de partit (match analysis) utilitzant metodologia observacional. L’objectiu de l’estudi va ser l’execució del fonament tecnicotàctic control per Sergio Busquets –migcampista internacional del FC Barcelona–. L’instrument d’observació, elaborat ad hoc, és una combinació de format de camp i sistemes de categories. El procés de registre i codificació es va realitzar mitjançant el programari Lince, versió 1.2.1. Es va garantir la fiabilitat de l’instrument d’observació dissenyat ad hoc mitjançant concordança interobservadors, calculada mitjançant el coeficient Kappa de Cohen. En el marc teòric de la Teoria de la Generalitzabilitat es va validar l’instrument observacional i es va garantir la generalitzabilitat dels resultats obtinguts a partir del nombre de seqüències analitzades. Es van realitzar dues anàlisis diacròniques complementàries: una anàlisi de residus ajustats amb el programa GSEQ5 i una anàlisi de T-patterns realitzada amb el programa Theme, versió 6. Edu. Els resultats mostren estructures regulars de conducta en les quals Sergio Busquets realitza els controls amb l’interior del peu, col·locat en la línia endarrerida del seu equip i tenint per davant la línia avançada de l’equip rival; imprimint-li al control, a més, una intenció tàctica, per sortir pel costat contrari pel qual s’apropa la pilota. Les conclusions d’aquest treball són un punt de partida rellevant per al disseny de tasques que tinguin com a objectiu el desenvolupament del fonament tècnic “control” a partir de l’anàlisi d’un jugador de referència. 

Introducció 

Actualment, l’anàlisi del futbol es troba en una trepidant evolució motivada pel desenvolupament de procediments automàtics de registre del posicionament i moviment de jugadors i pilota en el terreny de joc (Rein i Memmert, 2016). Però malgrat incipients esforços per capturar l’acompliment tecnicotàctic de manera automàtica (Stein et al., 2017) aquest tipus de conductes són registrades de manera semiautomàtica mitjançant programaris de visualització, registre i codificació (Gabín et al., 2012). En aquest context, cada vegada té més rellevància internacional, per la robustesa metodològica que suporten les anàlisis de partits realitzats, la metodologia observacional (Preciado et al., 2019). 

Encara que en el futbol són freqüents els treballs que, utilitzant metodologia observacional, incorporen l’anàlisi dels seus fonaments tècnics, cap d’ells es desenvolupa entorn de l’objecte d’estudi del present treball: el “control”. A partir dels trets comuns existents en la literatura especialitzada, el control pot definir-se com l’acció tècnica mitjançant la qual el jugador es fa amb el domini de la pilota deixant-lo en les condicions òptimes per a l’execució, immediatament posterior, d’una nova acció tècnica que doti de continuïtat el joc. 

Per això, aquest fonament tècnic és, probablement, un dels millors exemples que tècnica i tàctica són inseparables, i de com la tècnica serveix a la capacitat de decisió tàctica dels jugadors. Els fonaments tècnics són el mitjà, l’adaptació funcional de l’acompliment a la tasca, mentre que la intenció tàctica és la finalitat (Guilherme et al., 2015), i no es pot concebre un mitjà independentment de la finalitat al qual es destina (Castelo, 1999). 

En el futbol, un moviment aïllat únicament adquireix el seu veritable significat dins del context de joc (Guilherme et al., 2015). Sense un control adequat no es pot rendibilitzar el comportament tecnicotàctic del jugador en la resolució de les canviants situacions de joc. Per això, resulta convenient destacar la influència que tenen els controls depenent del rol del jugador i la zona del camp on es realitzen (Sarmento, Marcelino et al., 2014). 

El present treball se centra en l’anàlisi observacional de les seqüències que incorporen el fonament tecnicotàctic control efectuades pel migcampista internacional del FC Barcelona de 1a divisió, Sergio Busquets. Aquesta decisió es justifica perquè el migcampista és un jugador el rol del qual requereix d’una gran varietat i qualitat en l’execució de controls (Maneiro i Amatria, 2018). A més, s’ha seleccionat un jugador format en el futbol base del FC Barcelona, club de referència internacional en el joc combinatiu (Sarmento, Anguera et al., 2014), amb una pedrera que suscita el reconeixement internacional per la seva tasca de formació tecnicotàctica en el joc associatiu (Lapresa et al., 2018). 

En primer lloc, es pretén dissenyar un sistema d’observació que permeti observar, analitzar i intervenir sobre el fonament tecnicotàctic “control”. Posteriorment, el treball té com a objectiu analitzar els controls realitzats per un jugador de referència: el mitjà internacional del FC Barcelona, Sergio Busquets. La satisfacció d’aquest segon objectiu permetrà establir un model tecnicotàctic (Maneiro i Amatria, 2018) cap al qual encaminar la formació del jugador de futbol mitjançant l’oportú disseny de tasques (Stratton et al., 2004). 

Metodologia 

En el present treball s’ha utilitzat metodologia observacional (Anguera, 1979). El disseny observacional, d’acord amb Anguera et al. (2011) és I/S/M: idiogràfic (s’observa el comportament d’un jugador de referència determinat); de seguiment inter (una pluralitat de sessions d’observació) i intrasessional (es registra la conducta de forma continuada, tram a tram, frame a frame), la qual cosa permet posteriors anàlisis diacròniques; i multidimensional (amb diferents nivells de resposta que es reflecteixen en els diferents criteris de l’instrument d’observació). L’observació és activa, respecta el criteri de cientificitat, i directa, a partir dels enregistraments dels partits, emesos en obert. 

Participants 

En aquest treball es va seleccionar intencionalment a Sergio Busquets, un migcampista de referència internacional, que permetria generar un model de referència per orientar el disseny de tasques quant al fonament tècnic control. Aquest jugador pertany a la primera plantilla del FC Barcelona i juga en la posició de migcampista defensiu. Les seqüències constitutives del mostreig observacional es van obtenir de la semifinal de Copa del Rei (València CF-FC Barcelona) celebrada el 6 de febrer de 2018 en l’Estadi de Mestalla i de la final de la Copa del Rei (FC Barcelona i Sevilla FC) que va tenir lloc el 21 d’abril de 2018 a l’estadi Wanda Metropolitano de Madrid. 

Aquesta recerca va comptar amb l’aprovació del Comitè d’Ètica de la Recerca de la Universitat de La Rioja (expedient núm. 17250).

Instrument d’observació 

L’instrument d’observació, elaborat ad hoc, és una combinació de format de camp i sistemes de categories, sent l’enfocament general dels criteris un format de camp, però desenvolupant-se cadascun d’ells en un sistema de categories que compleix els requisits d’exhaustivitat i mútua exclusivitat. A la taula 1 es presenten de manera esquemàtica els criteris vertebradors i categories constitutives de l’instrument d’observació (Castellano et al., 2013; Castellano et al., 2007). 

Taula 1
Resum esquemàtic de l’instrument d’observació 

Veure taula

Registre i codificació 

El mostreig observacional recollit ascendeix a 105 seqüències que inclouen el fonament tècnic control efectuat per Sergio Busquets. Cada seqüència està constituïda per un màxim de 8 files del registre: inici i final de l’acció tecnicotàctica del jugador que actua abans que el jugador observat (dimensions registrades: motiu inicio seqüència, zona, context d’interacció, acció tècnica); inici i final del control realitzat per Sergio Busquets (dimensions registrades: zona, context d’interacció, acció tècnica, superfície control, orientació pilota entrada, orientació jugador entrada, rivals en centre de joc); inici i final de l’acció tecnicotàctica posterior al control efectuat per Sergio Busquets (dimensions registrades: zona, context d’interacció, acció tècnica); inici i final de l’acció tecnicotàctica del jugador que intervé sobre la pilota després del jugadors observat (dimensions registrades: zona, context d’interacció, acció tècnica, conseqüència de la seqüència). 

D’acord amb Bakeman (1978), s’han utilitzat dades tipus IV, temps-base i concurrents; això és, les dades porten incorporats el paràmetre temps i concorren. L’ús d’aquesta mena de dades es fa congruent en tractar-se d’un disseny de seguiment intrasessional i multidimensional. Convé afegir que a l’entorn del programari d’anàlisi GSEQ, es tracta de dades de multievent (Bakeman i Quera, 1995). 

El procés de registre i codificació dels partits disputats (figura 1) s’ha realitzat mitjançant el programari LINCE, versió 1.2.1 (Gabín et al., 2012). Posteriorment, les dades obtingudes s’han exportat i recodificat per a la seva posterior anàlisi en els programes GSEQ i THEME. En tots dos casos, mitjançant la sintaxi de codificació pròpia de tots dos programaris, s’ha determinat conformement a la lògica interna del joc que l’anàlisi de residus ajustats en els retards contemplats i la detecció de T-patterns es realitzi intraseqüència. 

Figura 1

Veure a mida completa

Control de la qualitat de la dada 

En aquest treball hi ha hagut dos observadors que, després d’un procés de formació a partir d’Anguera (2003), han registrat els corresponents paquets de dades. Un primer observador ha registrat la totalitat del mostreig observacional, mentre que el segon observador ha registrat el 10 % del temps total. 

S’hi ha garantit la fiabilitat de l’instrument d’observació, en forma de concordança, mitjançant el coeficient Kappa de Cohen. Els criteris: “fase”, “superfície de contacte del control”, i “marcador” han obtingut una concordança completa. La resta dels criteris han obtingut una consideració de l’acord almost perfect a partir de Landis i Koch (1977), amb valors de Kappa de Cohen superiors a 0.80. 

Per completar la qualitat de la dada, s’ha recorregut a la teoria de la Generalitzabilitat (TG) –Cronbach et al. (1972)–, aplicada en el si del programari SAGT, versió, 1.0 (Hernández-Mendo et al., 2016). El disseny de generalitzabilitat s’ha desenvolupat respectant les fases exposades per Blanco-Villaseñor (1993): 1a fase. 

Pla d’observació de dues facetes, disposades de forma “creuada”: Seqüències (S), amb 105 nivells; Categories (C), amb 98 nivells, les 98 categories corresponents als criteris variables de l’instrument d’observació; 2a fase. Pla d’estimació, l’univers al qual es generabilitzen les dades s’estima per a una població infinita; 3a fase. Pla de mesura, on s’han realitzat dos plans de mesura: [Categories]/[Seqüències], per avaluar la generalitzabilitat dels resultats a partir del nombre de seqüències observades. [Seqüències/Categories], per avaluar en el marc teòric de la TG la validesa de l’instrument d’observació; 4a fase. No ha estat necessari efectuar un pla d’optimització. 

A la taula 2 es presenten els resultats del disseny [Categories]/[Seqüències] realitzat en el si dels registres corresponents a Sergio Busquets. La seva anàlisi mostra que la major variabilitat s’associa a la faceta [Categories], 50.101 %; seguida de la interacció entre les facetes [Seqüències]/[Categories], 49.899 %. Els resultats corresponents al pla de mesura Categories/Seqüències, reflecteixen l’homogeneïtat de les seqüències que constitueixen el mostreig observacional en obtenir-se un coeficient G relatiu (e²) = .991. Aquests resultats permeten afirmar que 105 seqüències són suficients per garantir la generalitzabilitat dels resultats obtinguts a partir de les seqüències que inclouen control efectuat per Sergio Busquets. Per tant, no ha estat necessari realitzar un pla d’optimització. 

Taula 2
Resultats pla de mesura [Categories] / [Seqüències] 

Veure taula

D’altra banda, a partir dels resultats del pla de mesura que suposa col·locar la faceta “categories” en la faceta d’instrumentació, s’aborda la validesa de l’instrument d’observació. En aquest marc metodològic, un instrument serà vàlid quan la variabilitat corresponent a la faceta categories sigui molt elevada, la qual cosa es tradueix en un coeficient de generalitzabilitat igual o pròxim a zero. En aquest cas el coeficient relatiu de generalitzabilitat (e² = .000) reflecteix la capacitat de discriminació de la faceta categories i permet garantir, en el marc teòric de la teoria de la generalitzabilitat, la validesa de l’instrument d’observació dissenyat. 

Anàlisi de les dades 

En el vessant metodològic, aquest treball se situa en la línia de l’anàlisi de partit utilitzant metodologia observacional (Sarmento, Anguera et al., 2014) en la qual es fan treballs que utilitzen de manera complementària l’anàlisi seqüencial de retards (Bakeman i Quera, 1995) i la detecció de T-patterns (Magnusson, 1996) per a contribuir a la satisfacció dels seus objectius disciplinaris. Lapresa et al. (2013) van demostrar que, encara que determinats resultats obtinguts amb totes dues tècniques poden considerar-se convergents, a vegades posen de manifest dues cares diferents de la realitat d’un mateix objecte d’estudi. D’aquesta manera, en el present treball, s’ha realitzat una anàlisi de residus ajustats amb el programa GSEQ5 (Bakeman i Quera, 1995) i una anàlisi de T-patterns amb el programa THEME, versió 6 Edu (Magnusson, 1996). 

Mitjançant el programari GSEQ5 s’ha realitzat el càlcul dels residus ajustats entre conductes criteri (given) i les conductes condicionades (target) sent zrc = xrc – erc / √erc(1 – pc)(1 – pr): Xrc la freqüència de casos en cada casella de la taula; erc la freqüència de casos esperada per atzar; Pc la proporció de casos en cada columna; i Pr la proporció de casos en cada fila. Posteriorment s’han interpretat les diferències significatives entre les probabilitats condicionades (a partir de les freqüències observades) i incondicionades (a partir de les freqüències esperades), en el retard 0 o coocurrència i en el retard +1 (conductes que ocorren immediatament després –una fila després del registre de la conducta criteri). 

De cara a la detecció de T-patterns, s’han seleccionat els paràmetres de cerca que es detallen a continuació; mínim d’ocurrències: igual o superior a 3; nivell de significació: s’ha utilitzat un nivell de significació de 0.005; reducció de redundàncies: si més del 99 % de les ocurrències d’un nou patró temporal detectat comencen i finalitzen gairebé en el mateix temps que els patrons temporals ja detectats, el nou patró temporal ha estat rebutjat; fast requirement activat: amb el que el límit temporal inferior de l’interval crític es fixa en un valor igual a 0 amb el que els components de l’interval crític tendeixen a ocórrer, relativament, en ràpida successió. 

Resultats 

Anàlisis de residus ajustats 

A la taula 3 es presenten les transicions superiors a 1.96 (p < .05), que indiquen una major probabilitat d’ocurrència que l’esperada per l’atzar (relació d’activació entre les conductes criteri i condicionada) i les transicions menors o iguals a –1.96 (p < .05) que mostren una relació d’inhibició entre conductes. 

Taula 3
Anàlisis seqüencial en els retards 0 i +1; sent les conductes given les reflectides en la columna esquerra. En les cel·les corresponents, s’afegeix la conducta target o condicionada i el valor del residu ajustat estadísticament significatiu 

Veure taula

En el retard 0, s’ha buscat conèixer en quina mesura hi ha relació estadísticament significativa –ja sigui d’associació o inhibició– en la coocurrència de les conductes pertanyents a les dimensions: “orientació pilota entrada” i “orientació jugador entrada”; “orientació pilota sortida” i “rivals en centre de joc”; “orientació jugador sortida” i “rivals en centre de joc”. 

D’altra banda, amb l’anàlisi seqüencial del retard 1, s’ha pretès mostrar la relació estadísticament significativa –ja sigui d’associació o inhibició– entre conductes corresponents a files del registre consecutives, la qual cosa ens ha permès aprofundir en la relació entre les conductes corresponents a les dimensions: “orientació pilota entrada” i “orientació pilota sortida”; “orientació pilota entrada” i “orientació jugador sortida”; “orientació jugador entrada” i “orientació jugador sortida”. 

Detecció de T-patterns 

En el registre de les 105 seqüències que inclouen el fonament tècnic control efectuat per Sergio Busquets, s’han comptabilitzat 822 multiesdeveniments-files del registre, constituïdes per 476 multiesdeveniments-tipus, la qual cosa suposa una freqüència d’aparició de cada multiesdeveniments-tipus d’1.72. Pel seu potencial informatiu, a la taula 4 es presenten els T-patterns detectats que, complint els paràmetres de cerca, reflecteixen les dimensions inici control jugador (ICJ) i final control jugador (FCJ). 

Taula 4
T-patterns detectats conformement als paràmetres i criteris de cerca, agrupats conforme la conseqüència de la seqüència. De cada T-patterns s’exposa el patró en format cadena, el nombre de seqüència del registre en què té lloc cada ocurrència del T-patterns, i el número d’ordre per a la seva identificació

Veure taula

Discussió i conclusions 

S’ha garantit la fiabilitat de l’instrument d’observació dissenyat ad hoc mitjançant concordança interobservadors, calculada mitjançant el coeficient Kappa de Cohen. En el marc teòric de la Teoria de la Generalitzabilitat (Cronbach et al., 1972) s’ha validat l’instrument observacional i s’ha garantit la generalitzabilitat dels resultats obtinguts a partir del nombre de seqüències analitzades. 

Per a la satisfacció de l’objectiu disciplinar del treball s’han utilitzat de manera complementària dues tècniques d’anàlisis que es troben en l’avantguarda de la metodologia observacional: l’anàlisi seqüencial de retards i la detecció de T-patterns. El primer compta amb un adequat suport conceptual i procedimental en el programari GSEQ (Bakeman i Quera, 1995) i ha estat utilitzat en futbol per realitzar anàlisi de partit (Sarmento, Anguera et al., 2014). Respecte a la detecció de T-patterns (Magnusson, 1996), mitjançant el programari THEME, assenyalar que s’ha incrementat considerablement la seva presència en el futbol (Camerino et al., 2012), pel fet que el programari és lliure des de l’any 2012 per a ús acadèmic (http://www.patternvision.com). 

L’anàlisi seqüencial de retards ha permès establir la relació d’associació o inhibició estadísticament significativa entre les variables relacionades; mentre que els T-patterns detectats constitueixen una exemplificació concreta, amb un evident potencial informatiu (Amatria et al., 2017), que permeten tipificar seqüències de joc que inclouen els controls efectuats per Busquets. D’aquesta manera, a partir dels resultats obtinguts en el present treball, es pretén generar referències reals i eficients que marquin una fita cap al qual dirigir l’acompliment quant al desenvolupament del fonament tecnicotàctic control. 

A partir de l’anàlisi seqüencial de residus ajustats realitzat, s’han establert relacions d’associació (que es presenten en la figura 2) o d’inhibició, estadísticament significatives. 

Figura 2

Veure a mida completa

a) L’orientació d’entrada de la pilota i del jugador coincideix en els quatre quadrants (davant-esquerra; davant-dreta; darrere esquerra; darrere-dreta). També coincideix l’orientació de sortida de la pilota i del jugador després del control. Totes dues conclusions relatives a les característiques d’una bona trobada del jugador amb la pilota s’ajusten a les recomanacions exposades per Castelo (1999) i Hughes (1990). 

b) S’han detectat relacions d’associació estadísticament significatives quan la pilota entra (orientació d’entrada de la pilota) pels quadrants davanters (esquerra-dreta), i Sergio Busquets li dona sortida (orientació de sortida de la pilota) a la pilota per l’orientació avançada contrària (dreta-esquerra). Reforça l’anterior afirmació el fet que s’hagin trobat, al seu torn, relacions d’inhibició a la sortida de la pilota pel mateix quadrant pel qual entra –excepte en el quadrant darrere-dreta (BETD)–. Aquests resultats reforcen la necessitat d’abordar el control com un concepte tecnicotàctic, com a nexe d’unió dotant de continuïtat a les següents accions del jugador (Guilherme et al., 2015). 

c) S’han detectat relacions d’associació estadísticament significatives quant a categories de les dimensions orientació d’entrada de la pilota i orientació de sortida del jugador en els controls efectuats per Sergio Busquets. En concret, l’entrada de la pilota per davant (dreta-esquerra), s’associa significativament amb una orientació avançada contrària (dreta-esquerra) del jugador en la sortida. Reforça el comentat anteriorment les relacions estadísticament significatives d’inhibició entre orientació d’entrada de la pilota i orientació de sortida del jugador pel mateix quadrant davanter. Aquestes premisses en l’execució del control es troben en sintonia amb el que s’ha exposat en el paràgraf anterior, quant a la rellevància del control per dotar de continuïtat i intenció al joc (Lago-Peñas i Dellal, 2010). Reflecteix, a més, la forma en la qual Sergio Busquets persegueix dotar d’amplitud el joc (Castellano et al., 2013), sortint la pilota pel costat contrari al que entra, respectant la màxima del futbol “la pilota ve d’un costat i va cap a l’altre”. D’altra banda, quan la pilota entra pels quadrants posteriors, no s’han detectat relacions significatives d’activació; encara que sí d’inhibició al fet que quan la pilota entra per darrere esquerra Sergio Busquets el faci sortir pel quadrant davant esquerra. 

d) S’han detectat relacions d’associació estadísticament significatives en controls en els quals Sergio Busquets s’orienta en l’entrada (orientació entrada del cos) cap endavant-dreta i té una orientació de sortida del cos cap endavant esquerra (a més d’una relació d’inhibició a la sortida per aquest mateix quadrant). Igualment, el jugador s’orienta en l’entrada cap endavant-esquerra i el seu cos té una orientació de sortida cap endavant-dreta (i inhibició davant-esquerra). 

Aquestes característiques dels controls executats per Sergio Busquets encaixen amb la funció de nexe d’unió del control amb les accions tècniques que donen continuïtat al joc, perseguint una idea concreta de joc en la qual la pilota “entra per una banda i surt per l’altra”; i, en la qual la pilota no surt pel costat que entra (Castelo, 1999; Hughes, 1990). La menor presència de relacions d’associació i inhibició en el quadrant posterior pot estar relacionada amb el fet que el jugador en aquests quadrants no veu el joc de “cara” (en el sentit del seu atac) i prevalgui la intenció d’assegurar la pilota (Serra-Olivares et al., 2017) en una zona en la qual la possessió corre el risc de tornar-se en amenaça per la pèrdua de pilota (Lago-Peñas i Dellal, 2010). 

e) Quant a la influència dels jugadors rivals en el centre de joc de Sergio Busquets, s’ha detectat una associació estadísticament significativa al fet que quan està lliure el sector 3 (SL3), executa la sortida de pilota pel sector darrere-dreta (BSTD) amb el jugador orientat també cap a la sortida de pilota (JSTD). En altres paraules, en Busquets s’han tipificat controls que fins i tot estant lliure de jugadors rivals el sector SL3, el jugador surt pel sector SL4. Aquesta situació, que no és la idònia des del punt de vista teòric, convé relacionar-la amb els resultats exposats en els quals es mostra una relació d’associació significativament  estadística al fet que quan la pilota entra pels quadrants posteriors, la pilota entri per l’esquerra i surti per la dreta –en tots dos casos, l’orientació del jugador coincideix amb la de la pilota tant en l’entrada com en la sortida (figura 2). Aquests resultats mostren com Sergio Busquets imprimeix al control una intenció tàctica, per sortir pel costat contrari pel qual s’aproxima la pilota, malgrat tenir el quadrant confrontant lliure. L’execució d’aquesta decisió a partir d’una idea definida de joc (Sarmento, Marcelino et al., 2014) és possible a partir del mestratge en l’execució tècnica del fonament tècnic control, que porta aparellat el corresponent sentiment de competència (Weinberg i Gould, 2003). 

Els T-patterns detectats sota els paràmetres de cerca i requisits prefixats, permeten tipificar seqüències concretes de joc que incorporen totes les dimensions de l’instrument d’observació. En concret, els resultats exposats a la taula 4 aporten informació congruent amb el rol que adopta Sergio Busquets en l’FC Barcelona (Maneiro i Amatria, 2018), mostrant que aquest jugador realitza els controls amb l’interior (IN), en les zones de creació del propi camp (Z50) i del camp rival (Z51), i amb ell col·locat en la línia retardada del seu equip tenint per davant la línia avançada de l’equip rival (RAO). A més, la informació continguda en els T-patterns permeten tipificar les següents seqüències que incorporen, a més, les característiques recentment exposades: 

a) Sector 1 del centre de joc ocupat (SO1), amb empat en el marcador, produeix un control de la pilota amb una orientació d’entrada de pilota i de jugador davant-dreta (BEAD) (JEAD) i una orientació de sortida tant de la pilota com del jugador cap endavant esquerra (BSAI) (JSAI) (T-pattern amb núm. d’ordre 1). 

b) Sectors 1 i 2 del centre de joc ocupats (SO12), amb empat en el marcador, produeixen un control de la pilota per part de Busquets amb una orientació d’entrada tant del jugador com de la pilota cap endavant-dreta i orientació de sortida tant del jugador com de la pilota cap endavant-esquerra (T-patterns amb núm. d’ordre 2 i 3).

c) Sectors 1 i 2 del centre de joc ocupats (SO12), amb empat o marcador a favor, generen un control de la pilota per part de Busquets amb una orientació d’entrada tant del jugador com de la pilota cap endavant-esquerra (BEAI) (JEAI) i orientació de sortida tant del jugador com de la pilota cap endavant-dreta (JSAD) (BSAD) (T-patterns amb núm. d’ordre 4 i 5). 

Els T-patterns detectats reforcen, per les coincidències, els resultats obtinguts amb l’anàlisi de residus ajustats però també els complementen a partir del potencial informatiu de cada configuració de clústers detectada (Amatria et al., 2016). Totes les seqüències de joc que inclouen control de Sergio Busquets reflectides en els T-patterns, coincideixen amb el detectat a partir de l’anàlisi de residus ajustats (apartats a, b, c i d) quant a l’associació estadísticament significativa al fet que quan la pilota entra per un quadrant davanter, la pilota surti pel quadrant oposat; i al fet que quan la pilota entra pel quadrant darrera-esquerra surti per darrera-dret; coincidint, en tots dos casos, l’orientació del jugador amb la de la pilota, tant en l’entrada com en la sortida (figura 3). 

Figura 3

Veure a mida completa

Els T-patterns ens mostren també que Sergio Busquets és capaç d’imposar el sentit tàctic del joc, sortint per un quadrant ocupat per l’equip rival, encara malgrat el seu dominància lateral (Guilherme et al., 2015); ens mostra la competència, i el sentiment de competència, d’un dels actualment considerats millors migcampistes defensius del panorama internacional (Weinberg i Gould, 2003). 

Cal deixar constància, a manera de limitació d’aquest treball, que l’acompliment tecnicotàctic en el joc es troba condicionat per altres variables contextuals, a més del marcador que impera en el partit, com són el rol local-visitant, la qualitat del rival al qual s’enfronta l’equip, o el rol del jugador (Lago-Peñas i Dellal, 2010; Sarmento, Marcelino, et al., 2014; Taylor et al., 2008), la interrelació del qual amb l’objecte d’estudi desenvolupat constitueix una prospectiva interessant, alhora que permetria augmentar considerablement el mostreig observacional efectuat. 

Les conclusions d’aquest treball són un punt de partida molt rellevant per al disseny de tasques que tinguin com a objecte el fonament tècnic “control” a partir de l’anàlisi d’un jugador de referència. En el disseny de tasques ha d’incorporar-se una intenció tàctica que ha d’encaixar en la idea de joc de cada equip. 

Agraïments

Les autories agraeixen el suport del subprojecte “Vies d’integració entre dades qualitatives i quantitatives, desenvolupament del cas múltiple, i síntesi com a eixos principals per a un futur innovador en recerca d’activitat física i esport” (PGC2018-098742-B-C31) (2019-2022) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Programa estatal de generació de coneixement i enfortiment científic i tecnològic del sistema I+D+i, que forma part del projecte coordinat “New approach of research in physical activity and sport from mixed methods perspective” (NARPAS_MM) (SPGC201800X098742CV0). A més, les autories agraeixen el suport del Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya Grup de Recerca i Innovació en Dissenys (GRID). Tecnologia i aplicació multimèdia i digital als dissenys observacionals (Grant number 2017 SGR 1405).