Anàlisi de les tendències a les tesis doctorals d’educació física Cursos 1980-1981 a 1995-1996

Aquest article, després de fer constar la ja tradicional preocupació i dubte en què alguns professionals de l’Educació Física es mouen respecte la cientificitat d’aquesta, recull una anàlisi de les tesis doctorals realitzades a Espanya sobre Educació Física. Dins d’aquest, apa reïxen reflectits els diferents aspectes que ens poden permetre aproximar-nos a les dades de major rellevància per a l’esmentada anàlisi, com ara les tesis llegides per curs acadèmic, universitats i facultats en les quals s’han definit les esmentades tesis i els principals descriptors de totes elles. Ens interessa fer especial menció a l’apartat relacionat amb els descriptors, atès que aquest és el que de veritat permet analitzar les tendències de les tesis doctorals en Educació Física. A partir d’aquestes categories, establim dues grans línies temàtiques en les quals s’encamina la investigació: Ciències de la vida i Ciències de l’Educació. Sembla clar que a l’hora de plantejar-nos seriosament si l’Educació Física pot separar-se de les altres ciències i erigir-se com a ciència pròpia, és necessari comprendre i investigar si aquesta serà capaç de mantenir una personalitat, una identitat pròpia que la faci caminar de forma independent, basat tot el seu treball en els seus propis continguts, en la seva pròpia metodologia, en els seus propis coneixements; això, és possible? Com es pot imaginar altres, abans que nosaltres, s’han plantejat el mateix i, de nou, com és natural, les conclusions pel que fa a això, no són plenament coincidents. Cagigal (1968) opina que la formació de l’Educació Física no ha estat harmònica, sinó totalment anàrquica, potser degut a l'”adolescència” d’aquesta possible ciència i en això, ell justifica l’encara debilitat sistema conceptual en el qual l’Educació Física actua. Així mateix, opina que en el sistema i metodologies utilitzats avui en el camp científic de l’Educació Física i l’Esport, apareixen línies cada cop més definides: una, part del camp general de les ciències biològiques, una altre camina inspirada pels mètodes pedagògics. Tot això, unit a les cada cop més nombroses pretensions i investigacions científiques pròpies de l’Educació Física a totes les publicacions que s’han anat donant amb respecte al tema, ens fa preguntar si ja és hora o no de donar vida a la ciència de l’Educació Física. Per donar resposta a aquesta pregunta i recolzar l’asseveració que podria servir com a resposta, tenim el que s’ha considerat l’objecte d’estudi de l’Educació Física i que tantes opinions i debats ha generat. Aquest objecte el podríem explicitar dient que és la persona que es mou i tota la repercussió física, afectiva i social que pot extreure’s d’aquesta possibilitat de moviment, però, és obvi, que l’objecte de la ciència de l’Educació Física, l’home en moviment, no és de la seva exclusivitat, ja que alguns dels seus aspectes són estudiats per altres ciències (kinèsica, biomecànica, fisiologia, psicologia, sociologia, etc.); malgrat tot, són diferents els nivells d’assolir l’objectiu i, per això, diferents els objectius. Quins serien aleshores aquests objectes de l’Educació Física? La ciència de l’Educació Física té per objecte el tractament rigorós dels problemes i interrogants que planteja l’activitat motriu lúdica, la reflexió sistemàtica sobre la naturalesa del moviment (des de l’examen analític de la fibra muscular en moviment fins a les relacions psicosocials i polítiques de l’home esportiu) i les causes i els efectes de l’adquisició personal d’aptitud física, d’aptituds cap al moviment, d’habilitats motrius i de noves formes de comportament a través del moviment. Per concloure, ens referirem a Cagigal (1979) quan diu que des de fa anys s’ha conformat una gran ciència del moviment que no procedeix de la suma de les ciències de l’home en l’especial conjuntura del moviment, sinó tot un ampli sistema d’estudis amb objecte científic propi i específic, aquest és “l’home que es mou o és capaç de moure’s”. Per tot això, sembla ser que l’Educació Física s’acosta a una ciència educativa, en la qual podria tenir la seva màxima expressió científica, però opinions com la de Cechini (1993) manifesten que en l’actualitat es distingeixen dues grans postures diferenciades: una que tendeix a conformar una gran ciència del moviment humà i una altra que proposa integrar l’Educació Física en el context de les Ciències de l’Educació. Som conscients que en els últims anys, diferents facultats i escoles universitàries han acollit en els seus programes de doctorat llicenciats per poder realitzar les seves tesis doctorals en Educació Física. Ara bé, encara que veiem un ampli panorama que es dedica a realitzar investigacionsen aquest terreny, també és veritat que a Espanya el nivell d’investigació en Educació Física és encara molt poc elevat. La consolidació d’un cos de coneixement com a ciència, no només depèn del seu objecte d’estudi, sinó també del mètode pel qual s’accedeix a aquest coneixement. Jean Le Boulch, al 1982, ja acceptava la cooperació i la metodologia de diferents disciplines per aprofundir i aclarir certes dimensions de la conducta motriu. En aquesta línia de pensament, el present estudi pretén comprovar si les diferents investigacions en Educació Física giren al voltant de diferents disciplines. Si atenem els objectius del nostre treball, pretenem, d’una banda, conèixer les línies d’investigació seguides a les tesis realitzades a Espanya i que, d’una forma o una altra estan relacionades amb l’àmbit de l’Educació Física i, d’altra banda, en funció de diferents variables.