Resum

El nostre estudi té com a objecte analitzar la influència del treball per objectius en la disminució del nombre d’errors en atac en handbol, i per tant, sobre la seva eficàcia. L’eix vertebrador d’aquesta investigació el constitueixen les estratègies provinents de la psicologia esportiva aplicades a l’handbol, avaluades mitjançant la metodologia observacional. Proposem, sota una visió interdisciplinària, un sistema d’avaluació de l’eficàcia en atac en handbol basat en l’anàlisi per seqüències. Així mateix, desenvolupem la nostra proposta de model d’estat òptim de rendiment per explicar el marc teòric en el qual apliquem la tècnica d’establiment d’objectius, i finalment, utilitzem la metodologia observacional, basada en la observació permanent i en el registre de les variables objecte d’estudi. Arran de les aportacions d’un primer estudi pilot, iniciem la part empírica, en la qual desenvolupem el disseny de relació de variables i apliquem el treball per objectius a un equip d’handbol juvenil masculí durant les 14 jornades de la Lliga 2002-03 d’Aragó. Posteriorment, realitzem un nou treball (estudi de referència) en el qual contrastem els valors de l’estudi empíric amb els obtinguts en el treball d’observació del Campionat d’Espanya 2003 de la categoria i que serveix com a referència per valorar la millora relativa observada. Algunes de les conclusions més rellevants indiquen que: L’instrument d’observació creat ad hoc resulta vàlid i fiable, i respon als objectius plantejats tant per a l’estudi empíric com per a l’estudi de referència. L’anàlisi de l’Eficàcia en Atac, en termes relatius, proporciona una informació més rellevant que la basada únicament en l’Eficàcia en el Llançament i en dades absolutes. Els errors en atac presenten associacions estadísticament significatives en tots dos estudis pel que fa a les conseqüències negatives que produeixen, per la qual cosa queda plenament justificat l’objectiu d’aquesta investigació. Els errors en atac no es produeixen en funció del nivell de l’oponent. El programa d’intervenció no provoca estadísticament una millora en la disminució dels errors en atac en l’equip objecte d’estudi a causa que, probablement i malgrat el compromís adquirit, els objectius de la investigació pot ser que no siguin sempre prioritaris per a l’equip/entrenador/jugador-s. Les conclusions d’aquest treball confirmen la dificultat d’una intervenció eficaç que doni resultats de millora en els esports col·lectius, en els quals una sola variable es mostra insuficient per modificar/explicar el rendiment esportiu.