Anàlisi de la pronació i la supinació subastragalines en la marxa atlètica

Daniel Rojano Ortega

Alberto Grao Cruces

Pablo Rodríguez Martín

Francisco José Berral de la Rosa

*Correspondència: Daniel Rojano Ortega drojort@upo.es

Idioma de l’original

Citació

Rojano Ortega, D., Grao Cruces, A., Rodríguez Martín, P., & Berral de la Rosa, F. J. (2009). Eversion and inversion Analysis in Athletic Walking. Apunts. Educación Física y Deportes, 98, 51-58.

2Visites

Resum

El calcani pot realitzar moviments d’inclinació sobre la seva cara interna (pronació) o externa (supinació). No hi ha evidència experimental sobre la relació entre lesions del membre inferior, tipus de peu i valors excessius de pronació o supinació. Tampoc no hi ha estudis concloents sobre valors màxims de pronació i supinació durant la carrera o la marxa atlètica. S’han format tres grups: 5 marxadors, 5 velocistes i 5 subjectes sedentaris. S’ha analitzat el tipus de peu (Hernández-Corvo) i la pronació i supinació màximes caminant (6 km/h), corrent (14 km/h) i marxant (12 km/h, únicament marxadors), en tapís rodador, mitjançant filmació 2D posterior. S’ha trobat correlació negativa significativa (p< 0,01) entre valors màxims de pronació i de supinació (major pronació implica menor supinació i viceversa), però no entre aquests valors i el tipus de peu. No hi ha diferències significatives en tipus de peu ni en valors màxims de pronació i supinació entre els tres grups, encara que de mitjana són els marxadors els que més pronen. Hi ha diferències significatives (p< 0,05) en valors màxims de pronació i de supinació entre velocistes corrent i marxadors marxant. Això pot indicar que la tècnica de la marxa accentua la pronació, la qual cosa podria augmentar també el risc de lesions.

Paraules clau: Hernández-Corvo, Marxa atlètica, Pronació, Supinació.

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 d'octubre de 2009