Efectes de l’HIIT competitiu i no competitiu sobre variables psicològiques i del son en adolescents

David Carbonell-Escalas

Josep Vidal-Conti

Aina Galmes-Panades

Resum

L’adolescència és una etapa clau per a la consolidació d’hàbits actius i el desenvolupament de variables psicològiques relacionades amb el benestar. En el context escolar, l’entrenament intervàlic d’alta intensitat (HIIT per les seves sigles en anglès) s’ha proposat com una estratègia eficient per incrementar l’activitat física; tanmateix, existeix una evidència limitada sobre la influència de diferents formats pedagògics, com els competitius, en variables psicològiques i en la qualitat i la durada del son. L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar els efectes d’un programa d’HIIT competitiu i un de no competitiu sobre la motivació envers l’activitat física, l’autoestima, el gaudi, l’estrès percebut i la qualitat i la durada del son en adolescents. Es va utilitzar un disseny quasiexperimental de pretest-posttest amb tres grups paral·lels (competitiu, no competitiu i control). Hi van participar 189 estudiants de 15 a 17 anys de dos centres educatius, dels quals el 46.7 % eren dones i el 53.3 % homes. La intervenció va tenir una durada de 10 setmanes, amb dues sessions setmanals integrades a l’Educació Física. Les variables es van avaluar mitjançant qüestionaris validats i es van fer anàlisis intragrup i comparacions intergrups ajustades per sexe. Els resultats van mostrar diferències intergrups significatives en la motivació identificada i l’autoestima. El grup no competitiu va presentar un augment significatiu de la motivació identificada, mentre que el grup competitiu va mostrar una disminució significativa de l’autoestima. No es van observar diferències intergrups en la resta de variables, encara que el grup competitiu va presentar una reducció significativa de la durada del son a nivell intragrup. En conjunt, els resultats van indicar que el disseny de l’HIIT va ser determinant en la resposta psicològica de l’alumnat.

Palabras clau: activitat física escolar, autoestima, educació física, motivació autodeterminada, salut mental

Introducció

L’adolescència constitueix un període crític per al desenvolupament integral de la persona, en el qual es consoliden hàbits de vida que influeixen en la salut present i futura (Banati et al., 2025). Entre aquests comportaments, la pràctica regular d’activitat física exerceix un paper fonamental, no només pels seus beneficis sobre la condició física i la prevenció de malalties (Anderson i Durstine, 2019), sinó també per la seva relació amb diferents variables psicològiques, com l’autoestima, la motivació, el gaudi i l’estrès percebut, així com amb variables relacionades amb el son, com la qualitat i la durada del descans (Fu et al., 2025). Tanmateix, malgrat aquesta evidència, la majoria dels adolescents no assoleix els nivells d’activitat física recomanats (Guthold et al., 2020), fet que subratlla la necessitat de desenvolupar intervencions eficaces en el context escolar que promoguin prou oportunitats de moviment durant l’horari lectiu (Alalawi et al., 2023).

Les variables psicosocials i de benestar relacionades amb l’activitat física, com són la qualitat i la durada del son, la motivació envers l’activitat física, l’autoestima, el gaudi i l’estrès percebut, exerceixen un paper fonamental en el comportament actiu (Master et al., 2019; Yan et al., 2023). La qualitat i la durada del son es consideren indicadors fonamentals de salut física i mental (World Health Organization, 2019), i diversos estudis han mostrat que es poden veure influïts positivament per nivells més elevats d’activitat física (Carbonell-Escalas et al., 2025). 

En l’àmbit motivacional, la Teoria de l’Autodeterminació planteja que la participació sostinguda en exercici físic es veu afavorida quan els joves experimenten autonomia, competència i relacions positives, augmentant així la seva motivació autodeterminada i la seva adherència (Barbosa Cano i Gomez-Baya, 2025). Factors com l’autoestima, el gaudi i l’estrès percebut tenen un paper rellevant en l’experiència de l’exercici i s’han associat amb la forma en què els adolescents responen emocionalment a l’activitat física (Yan et al., 2023). D’aquesta manera, comprendre com aquestes dimensions psicològiques es modifiquen davant de diferents propostes d’exercici resulta essencial per valorar l’efectivitat real de les intervencions escolars destinades a millorar el benestar psicològic i la motivació envers l’activitat física en adolescents. En aquest sentit, analitzar com diferents tipologies d’exercici influeixen sobre dimensions psicològiques com l’autoestima, el gaudi o l’estrès percebut resulta clau per identificar quins formats d’intervenció afavoreixen una adherència més gran a la pràctica d’activitat física i el desenvolupament de comportaments actius en el context escolar.

L’entrenament intervàlic d’alta intensitat (HIIT) s’ha consolidat com una alternativa eficient i viable per promoure l’activitat física en adolescents (Costigan et al., 2015). Aquest tipus d’entrenament es caracteritza per la realització d’intervals curts d’esforç intens intercalats amb breus períodes de recuperació, la qual cosa permet obtenir beneficis rellevants en poc temps (Ito, 2019). La seva elevada eficiència, l’absència de necessitat de material i la seva fàcil adaptació a les classes d’Educació Física el converteixen en una estratègia especialment adequada per a l’entorn escolar (Bento et al., 2022). A més, s’ha observat que l’HIIT pot afavorir la implicació i la participació de l’alumnat (Duncombe et al., 2023).

Un dels desafiaments més habituals en la implementació de programes d’HIIT en adolescents és la disminució progressiva de la motivació i l’adherència al llarg de les setmanes, fet que pot limitar els beneficis del programa (Bento et al., 2021). Davant d’aquesta situació, s’ha proposat la incorporació d’elements competitius com a estratègia de motivació extrínseca per augmentar l’esforç, el compromís i la continuïtat de l’alumnat (Bento et al., 2021). La literatura suggereix que la competició pot actuar com un reforç que incrementa la implicació i la intensitat assolida (Guo et al., 2022). Tanmateix, existeix una evidència escassa que avaluï directament si integrar la competició a programes d’HIIT escolars millora els resultats psicològics o l’experiència subjectiva de l’alumnat en comparació amb formats no competitius. 

A més, la majoria dels estudis previs s’han centrat principalment en els efectes de l’HIIT sobre la condició física i variables fisiològiques (Costigan et al., 2015), deixant sense abordar els seus efectes sobre variables psicològiques com la motivació, el gaudi, l’autoestima, l’estrès percebut i variables relacionades amb el son. Aquest buit de coneixement resulta particularment rellevant en l’àmbit educatiu, on aquestes dimensions poden condicionar l’adherència i l’efectivitat de les intervencions a mitjà i llarg termini.

Per tot això, l’objectiu del present estudi va ser analitzar els efectes de dos formats d’HIIT, competitiu i no competitiu, sobre variables psicològiques (motivació envers l’activitat física, autoestima, gaudi i estrès percebut) i variables relacionades amb el son (qualitat i durada del son) en adolescents, en comparació amb un grup control d’Educació Física habitual. Es va plantejar la hipòtesi que l’HIIT no competitiu afavoriria respostes psicològiques més adaptatives, mentre que la inclusió de components competitius basats en rànquings i la comparació entre iguals podria associar-se amb una resposta menys favorable en l’autoestima.

Mètode

Disseny de l’estudi

Es va dur a terme un estudi quasiexperimental amb disseny de pretest–posttest i grups paral·lels (control, HIIT no competitiu i HIIT competitiu). L’estudi es va emmarcar en el projecte Burn2Learn Mallorca (ClinicalTrials.gov: NCT06699862), una intervenció escolar desenvolupada en centres educatius de Mallorca i basada en la integració de sessions breus d’HIIT dins de les classes d’Educació Física. En el present treball es va analitzar específicament la comparació entre un format competitiu i un de no competitiu d’HIIT sobre variables psicològiques i relacionades amb el son en adolescents.

Participants

La mostra va estar composta per 189 estudiants de 4t d’ESO procedents de dos instituts públics de Mallorca, un d’urbà i un altre de rural. Del total de participants, el 46.7 % eren dones i el 53.3 % homes. L’edat mitjana va ser de 15.1 ± 0.80 anys, el pes mitjà de 62.1 ± 10.9 kg i l’alçada mitjana de 168.0 ± 8.70 cm. En dones i homes, respectivament, l’edat mitjana va ser de 15.0 ± 0.79 i 15.2 ± 0.81 anys, el pes mitjà de 58.8 ± 9.68 i 64.7 ± 11.1 kg, i l’alçada mitjana de 162.0 ± 6.11 i 173.0 ± 6.74 cm.

La mostra es va seleccionar per conveniència a partir de grups-classe naturals de 4t d’ESO de dos centres educatius públics de Mallorca que van acceptar participar en el projecte. Aquesta estratègia va respondre a criteris de viabilitat escolar i va permetre desenvolupar la intervenció dins de l’organització ordinària de les classes d’Educació Física. La intervenció va tenir una durada de 10 setmanes, amb dues sessions setmanals integrades a l’horari habitual d’Educació Física.

Els criteris d’inclusió van ser: (a) cursar 4t d’ESO a l’inici de l’estudi, (b) disposar de consentiment informat propi i del tutor legal, (c) no presentar contraindicacions mèdiques per fer exercici físic intens i (d) assistir almenys al 80% de les sessions programades. Es van excloure els participants que presentaven lesions o malalties que impedissin una participació segura o que no completessin les avaluacions pre o postintervenció. 

L’alumnat pertanyent als grups-classe seleccionats que no va complir els criteris d’inclusió, no va aportar el consentiment informat o no va completar les avaluacions pretest i posttest no es va incloure a les anàlisis. No obstant això, en tractar-se d’intervencions integrades a la dinàmica ordinària d’Educació Física, aquests estudiants van poder participar en les sessions quan no existia contraindicació mèdica i sempre sota el criteri del professorat. L’absència de contraindicacions mèdiques per a la pràctica d’exercici físic intens i el criteri d’exclusió relatiu a lesions o malalties que impedissin una participació segura es van comprovar a partir de la informació aportada per les famílies en el consentiment informat, en el qual havien de comunicar qualsevol condició rellevant. Així mateix, el professorat d’Educació Física va informar l’equip investigador de qualsevol incidència coneguda o detectada durant el desenvolupament de la intervenció.

Procediment

L’estudi va ser aprovat pel Comitè d’Ètica de la Universitat de les Illes Balears (Ref. 385CER23) i el Comitè d’Ètica de Recerca Clínica amb Medicaments de les Illes Balears (Ref. IB5511/24PI). Tots els procediments es van dur a terme seguint els principis ètics de la investigació amb éssers humans i garantint la confidencialitat de les dades.

L’assignació a les condicions d’estudi es va dur a terme per grups-classe naturals, d’acord amb l’organització ordinària dels centres educatius. Els grups es van distribuir en tres condicions: grup control, HIIT no competitiu i HIIT competitiu. Aquesta decisió va respondre a criteris de viabilitat escolar i va evitar reorganitzar individualment l’alumnat, preservant la dinàmica habitual de les classes d’Educació Física. La participació de dos centres, un d’urbà i un altre de rural, va permetre desenvolupar la intervenció en contextos escolars diferenciats; no obstant això, el tipus de centre no va ser manipulat experimentalment ni es va utilitzar com a criteri d’assignació.

La recollida de dades es va realitzar abans i després de la intervenció mitjançant qüestionaris autoinformats que avaluaven la qualitat i la durada del son, el gaudi, la motivació envers l’activitat física, l’autoestima i l’estrès percebut. Les proves es van fer en grup, durant l’horari lectiu i en presència de l’equip investigador.

La intervenció va mantenir la mateixa estructura general que en estudis previs del projecte Burn2Learn Mallorca (Carbonell-Escalas et al., 2026). Cada sessió d’HIIT va tenir una durada aproximada de 8-12 minuts, amb exercicis aeròbics i de força amb el pes corporal propi, organitzats en estacions i realitzats a alta intensitat. La Figura 1 mostra un exemple esquemàtic d’una sessió, incloent la seqüència d’exercicis, la durada dels intervals de treball i els períodes de recuperació.

Figura 1

Veure a mida completa

En el grup competitiu, les sessions es van plantejar com una competició dins del grup-classe i entre classes. La freqüència cardíaca es va registrar durant les sessions mitjançant pulsòmetres Polar H10, utilitzant el sistema de zones d’intensitat codificades per colors de la plataforma Polar. El sistema de puntuació es va basar en el temps acumulat a les zones d’alta intensitat (zones taronja i vermella), com a indicador d’intensitat relativa. La puntuació es calculava a partir del percentatge del temps de sessió durant el qual cada participant es mantenia a les zones esmentades; per exemple, si durant una sessió de 10 minuts s’acumulaven 8,5 minuts a les zones taronja i vermella, es registraven 85 punts. Els resultats es reflectien en un marcador individual i grupal de caràcter setmanal. En el grup no competitiu, l’estructura de l’entrenament va ser la mateixa, però sense comparació ni puntuació. El grup control va continuar amb la programació habitual d’Educació Física dissenyada pel professorat del centre, sense rebre sessions d’HIIT ni un sistema de puntuació associat a la intensitat. El contingut d’aquestes classes no va ser planificat per l’equip investigador i va respondre a la planificació ordinària del departament d’Educació Física.

El professorat va supervisar les sessions i va registrar l’assistència i la intensitat assolides, mentre que els investigadors van coordinar la recollida de dades i van oferir suport tècnic durant el procés.

Instruments

Per avaluar la qualitat i la durada del son es va utilitzar el Pittsburgh Sleep Quality Index (PSQI) (Buysse et al., 1989), validat en població espanyola (Royuela Rico i Macías Fernández, 1997). El PSQI és un qüestionari autoinformat que avalua la qualitat del son durant l’últim mes mitjançant 19 ítems, agrupats en set components: qualitat subjectiva del son, latència, durada, eficiència habitual, alteracions del son, ús de medicació per dormir i disfunció diürna. Cada component es puntua de 0 a 3, i la suma proporciona una puntuació global entre 0 i 21, on els valors més alts indiquen una pitjor qualitat del son. A més, es va analitzar de forma independent la durada del son, expressada en hores per nit. Un exemple d’ítem és: “Durant l’últim mes, quantes hores ha dormit realment cada nit?”.

L’autoestima es va avaluar mitjançant l’Escala d’Autoestima de Rosenberg (Rosenberg, 1965), adaptada i validada en població espanyola (Vázquez-Morejón et al., 2004). Consta de 10 ítems valorats en una escala tipus Likert de 4 punts (de “totalment d’acord” a “totalment en desacord”). La puntuació total reflecteix el nivell percebut d’autoestima, de manera que els valors més alts indiquen una millor autovaloració personal. Un exemple d’ítem és: “Sento que soc una persona digna d’estima, almenys en igual mesura que els altres”.

El nivell d’estrès percebut es va mesurar amb la Perceived Stress Scale de 10 ítems (PSS-10) (Cohen et al., 1983), adaptada i validada en població espanyola (Remor, 2006). Avalua la percepció subjectiva d’estrès durant l’últim mes, amb respostes que oscil·len entre 0 (“mai”) i 4 (“molt sovint”). La suma total proporciona una puntuació global entre 0 i 40, on els valors més alts indiquen un nivell d’estrès percebut més elevat. Un exemple d’ítem és: “L’últim mes, amb quina freqüència s’ha sentit incapaç de controlar les coses importants de la seva vida?”.

El gaudi durant la pràctica d’activitat física es va valorar amb la Physical Activity Enjoyment Scale (PAUS) (Kendzierski i DeCarlo, 1991), adaptada i validada en població adolescent espanyola (Fernández García et al., 2008). Aquesta escala consta de 16 ítems puntuats en una escala de 5 punts. Els ítems redactats en sentit negatiu van ser recodificats, de manera que les puntuacions més elevades reflecteixen un gaudi més gran de l’activitat física. Un exemple d’ítem és: “Em diverteixo amb l’activitat física”.

La motivació envers l’activitat física es va avaluar mitjançant el Behavioral Regulation in Exercise Questionnaire-2 (BREQ-2) (Markland i Tobin, 2004), adaptat i validat en població espanyola (Murcia et al., 2007), basat en la Teoria de l’Autodeterminació. El qüestionari inclou 19 ítems (0 = “gens cert” a 4 = “totalment cert”) distribuïts en cinc dimensions: desmotivació, regulació externa, introjectada, identificada i motivació intrínseca. Les subescales es van analitzar de forma independent per explorar els diferents tipus de regulació motivacional. Un exemple d’ítem de regulació identificada és: “Valoro els beneficis que té l’exercici físic”.

Anàlisi estadística

Es van calcular estadístiques descriptives (mitjana i desviació estàndard) per a totes les variables, estratificades per grup (HIIT competitiu, HIIT no competitiu i grup control) i per sexe, amb l’objectiu d’obtenir una caracterització inicial de la mostra.

Per examinar els canvis intragrup entre el pretest i el posttest, es van dur a terme proves t per a mostres relacionades. A més, es va calcular la d de Cohen com a estimador de la mida de l’efecte per als canvis intragrup entre el pretest i el posttest, a fi d’estimar la magnitud d’aquests canvis més enllà de la significació estadística.

Les diferències intergrups en els canvis absoluts (Post–Pre) es van analitzar mitjançant ANCOVA, incloent el sexe com a covariable, per determinar si existien diferències significatives entre els grups. Es van reportar els valors d’F, els nivells de significació (p) i les mides de l’efecte. Els resultats es van representar mitjançant figures que il·lustren els canvis pretest-posttest en les variables amb i sense diferències significatives.

Les anàlisis estadístiques es van fer utilitzant el programari jamovi (versió 2.7.15) i el nivell de significació estadística es va establir en p < .05. 

Resultats

Les estadístiques descriptives del pretest van mostrar valors similars entre els tres grups en les variables psicològiques i del son. En relació amb el son, tant la durada com la qualitat del son van mostrar valors pròxims entre les tres condicions. El grup HIIT competitiu va presentar puntuacions superiors en estrès percebut, desmotivació i autoestima respecte als altres grups, mentre que el gaudi i els diferents tipus de motivació van ser similars entre grups, tant en dones com en homes.

Taula 1

Resultats descriptius de la població a nivell basal 

Veure Taula

Les anàlisis pretest-posttest van mostrar efectes significatius segons el grup d’intervenció (Taula 2). En l’HIIT competitiu es va observar un descens significatiu en la durada del son (p = .038), així com una disminució de la motivació identificada (p = .042) i de l’autoestima (p < .001). Al contrari, l’HIIT no competitiu va mostrar un augment significatiu de la motivació identificada (p = .028), de la motivació externa (p = .013) i de l’autoestima (p = .037). En el grup control, únicament es va observar un augment significatiu de l’autoestima (p < .001).

Taula 2

Canvis pre i postintervenció en les variables d’estudi dins de cada grup (Control, HIIT no competitiu i HIIT competitiu)

Veure Taula

Quant a la resta de variables, no es van detectar canvis estadísticament significatius en cap grup. L’estrès percebut va mostrar una lleugera reducció en el grup HIIT competitiu, encara que sense assolir significació estadística, mentre que la qualitat del son i la motivació intrínseca es van mantenir estables en els tres grups. Així mateix, la motivació introjectada, la desmotivació i el gaudi de l’activitat física no van presentar variacions significatives després de la intervenció.

Els canvis mitjans pre–post (Post–Pre) en les variables psicològiques i del son segons el grup d’intervenció es mostren a les Figures 2 i 3. Les comparacions intergrups dels canvis pretest-posttest es van fer mitjançant anàlisis de covariància (ANCOVA) ajustades per sexe, amb l’objectiu d’examinar possibles diferències atribuïbles al tipus d’intervenció.

Variables amb diferències intergrups significatives 

Les anàlisis d’ANCOVA van evidenciar diferències significatives en la motivació identificada i l’autoestima i aquests canvis es representen a la Figura 2. En relació amb la motivació identificada, es va observar un efecte principal del grup (F(2, 173) = 5.93, p = .003). Les comparacions post hoc amb correcció de Bonferroni van indicar que el grup HIIT no competitiu va experimentar un augment significativament major en aquesta variable en comparació amb el grup HIIT competitiu (p = .003; d = 0.63), sense detectar-se diferències significatives entre el grup control i cap dels dos grups d’intervenció. 

Figura 2

Veure a mida completa

Nota. Les barres representen els canvis mitjans pre-post (Post-Pre) ajustats per sexe obtinguts mitjançant anàlisi de covariància (ANCOVA). Les claus indiquen comparacions post hoc intergrups significatives després de correcció de Bonferroni  (**p < .01; ***p < .001).

Quant a l’autoestima, es va identificar un efecte principal del grup altament significatiu (F(2, 172) = 15.86, p < .001). Les anàlisis post hoc ajustades per Bonferroni van mostrar que el grup HIIT competitiu presentava un descens significativament més gran de l’autoestima en comparació tant amb el grup control (p < .001; d = 1.02) com amb el grup HIIT no competitiu (p < .001; d = 0.89), mentre que no es van observar diferències significatives entre el grup control i l’HIIT no competitiu.

Variables sense diferències intergrups significatives

Per contra, no es van observar diferències intergrups estadísticament significatives en els canvis pre–post de l’estrès percebut, la qualitat del son, la durada del son, la motivació intrínseca, la motivació introjectada, la motivació externa, la desmotivació, ni el gaudi de l’activitat física, després de l’ajustament per sexe (p > .05 en tots els casos). Els canvis mitjans observats en aquestes variables es presenten de forma descriptiva a la Figura 3.

Figura 3

Veure a mida completa

Nota. Les barres representen els canvis mitjans pre–post (Post–Pre) ajustats per sexe obtinguts mitjançant anàlisi de covariància (ANCOVA). No es van observar diferències intergrups estadísticament significatives després de l’ajustament per sexe.

Discussió

L’objectiu del present estudi va ser analitzar els efectes de dos formats d’HIIT, competitiu i no competitiu, sobre variables psicològiques i del son en adolescents en context escolar. A diferència d’investigacions prèvies centrades en la condició física o en comparacions generals amb grups control (Duncombe et al., 2022), aquest estudi va incorporar una comparació entre formats d’intervenció, permetent explorar el paper del component competitiu en la resposta psicològica de l’alumnat. Els resultats van mostrar canvis intergrups significatius en l’autoestima i la motivació identificada: el format competitiu es va associar amb una disminució de l’autoestima, mentre que l’HIIT no competitiu va afavorir un augment de la motivació identificada, sense diferències rellevants en la resta de variables. 

L’autoestima va emergir com la variable psicològica més sensible al format de la intervenció, mostrant diferències clares intergrups en funció del component competitiu de l’HIIT. En concret, el grup d’HIIT competitiu va presentar una disminució significativa de l’autoestima en comparació amb el grup control i amb l’HIIT no competitiu, mentre que aquest últim no va diferir del grup control. Aquesta troballa resulta especialment rellevant en població adolescent, etapa caracteritzada per una vulnerabilitat més gran als processos de comparació social i d’avaluació externa, factors estretament vinculats a la construcció de l’autoconcepte i l’autoestima (Gibbons i Buunk, 1999; Liu et al., 2025). En contextos educatius, on el rendiment físic i l’exposició pública de les habilitats adquireixen un pes simbòlic elevat, la introducció de dinàmiques competitives estructurades pot intensificar els processos de comparació social propis de l’educació física, amb implicacions potencials per a variables psicològiques sensibles de l’alumnat (Spray et al., 2023). Aquest resultat és coherent amb estudis previs fets en contextos educatius competitius, que han assenyalat que climes orientats al rendiment i a la comparació social poden associar-se amb percepcions més negatives de l’autoconcepte i l’autoestima en adolescents (Fülöp et al., 2025; Melguizo-Ibáñez et al., 2025).

Des d’una perspectiva teòrica, aquests resultats poden interpretar-se a partir de la Teoria de l’Autodeterminació, que planteja que entorns orientats al resultat i a la comparació social poden comprometre la satisfacció de necessitats psicològiques bàsiques, especialment la competència percebuda, quan existeixen diferències individuals marcades en habilitat o condició física (Ryan i Deci, 2000; Valero-Valenzuela et al., 2021). En aquest sentit, el format competitiu aplicat en el present estudi, basat en rànquings i comparacions explícites, podria haver reforçat percepcions d’incompetència relativa en part de l’alumnat, afectant negativament la seva autoestima. Al contrari, l’absència de diferències entre l’HIIT no competitiu i el grup control suggereix que és possible implementar programes d’alta intensitat en l’àmbit escolar sense comprometre l’autoestima, sempre que el disseny pedagògic prioritzi la participació, l’esforç individual i la millora personal per sobre del rendiment comparatiu (Vasconcellos et al., 2020).

En relació amb la motivació identificada, els resultats van mostrar que el format no competitiu de l’HIIT es va associar amb un increment significativament més gran d’aquesta regulació motivacional en comparació amb l’HIIT competitiu, sense diferències rellevants respecte al grup control. Aquesta troballa resulta especialment rellevant des d’una perspectiva educativa, ja que la motivació identificada reflecteix un procés d’internalització del valor personal i funcional de l’activitat física, fins i tot quan aquesta no és intrínsecament agradable. En aquest sentit, l’HIIT no competitiu podria haver facilitat un context més favorable per a la percepció d’autonomia i del significat personal de la tasca, en reduir la pressió associada a la comparació social i al rendiment relatiu. Aquest plantejament és coherent amb estudis previs que destaquen la importància de climes motivacionals orientats a la tasca en educació física per afavorir processos d’internalització més adaptatius (Milton et al., 2025). Per contra, el format competitiu, centrat en rànquings i resultats, podria haver desplaçat el focus motivacional cap a regulacions més controlades, limitant el desenvolupament de formes de motivació més autodeterminades (Wu et al., 2021). En conjunt, aquests resultats reforcen la idea que el disseny pedagògic de l’HIIT és un element clau per promoure no només la participació, sinó també la qualitat motivacional de l’experiència de l’alumnat en educació física escolar.

Posant el focus en el son, els resultats s’han d’interpretar des d’un enfocament exploratori, atès l’escàs cos d’evidència prèvia sobre la relació entre intervencions HIIT en context escolar i variables del son en adolescents, especialment respecte a la comparació entre formats competitius i no competitius. L’estabilitat observada en la qualitat del son entre els tres grups suggereix que la intervenció no va tenir un impacte rellevant en la percepció subjectiva del descans. No obstant això, la reducció en la durada del son observada únicament en el grup HIIT competitiu suggereix possibles diferències en la resposta a diferents formats d’exercici, encara que aquesta troballa s’ha d’interpretar amb cautela. Una possible explicació és que l’exposició setmanal a rànquings, puntuacions públiques i a la comparació entre iguals podria haver incrementat, almenys en part de l’alumnat, processos d’activació psicològica o preocupació pel rendiment, aspectes que podrien interferir amb els hàbits de descans. Tanmateix, aquesta interpretació s’ha de considerar exploratòria, ja que l’estrès percebut no va mostrar diferències intergrups significatives i no es van avaluar variables específiques com a ansietat competitiva, activació prèvia al son o preocupació anticipatòria. A més, factors contextuals propis de l’entorn escolar, com el moment del curs acadèmic o la càrrega avaluativa, també podrien haver influït en aquesta variable (Carbonell-Escalas et al., 2025). En conjunt, aquests resultats aporten una primera aproximació a l’estudi del son en intervencions HIIT escolars i subratllen la necessitat de futures investigacions que incorporin dissenys longitudinals i mesuraments objectius del descans.

Més enllà dels efectes observats en l’autoestima i la motivació identificada, l’estrès percebut, el gaudi, les restants formes de regulació motivacional i la qualitat del son no van mostrar canvis intergrups significatius. L’absència de canvis en aquestes variables pot interpretar-se, d’una banda, per l’alta estabilitat temporal d’alguns constructes psicològics (Röglin et al., 2023), especialment en intervencions de curta durada i, per un altre, pel fet que la intervenció es va desenvolupar en un context escolar real, integrat dins del currículum habitual d’educació física, fet que podria haver contribuït a mantenir nivells estables de benestar psicològic en tots els grups (Lubans et al., 2021). En el cas de l’estrès percebut, tot i que no es van observar diferències intergrups estadísticament significatives, el format d’HIIT competitiu va ser el que va mostrar la reducció més gran en aquesta variable. 

Les anàlisis intragrup van mostrar patrons de canvi coherents amb els efectes intergrups observats, amb increments de l’autoestima i de formes de motivació més autodeterminades en l’HIIT no competitiu, i descensos en variables com la motivació identificada i l’autoestima en el format competitiu, reforçant la rellevància del disseny pedagògic de la intervenció. En conjunt, aquests resultats suggereixen que determinats aspectes psicològics poden requerir intervencions més prolongades o específiques per mostrar canvis perceptibles en adolescents.

Els resultats del present estudi tenen implicacions rellevants per al disseny d’intervencions d’HIIT en educació física escolar. Les troballes suggereixen que el format pedagògic de l’HIIT és un element clau, més enllà de la intensitat de l’exercici, ja que diferents plantejaments poden generar respostes psicològiques diverses en l’alumnat. En aquest sentit, l’HIIT no competitiu emergeix com una alternativa especialment adequada en contextos educatius, en afavorir formes de motivació més autodeterminades i no comprometre variables psicològiques sensibles com l’autoestima. Per contra, la inclusió de components competitius basats en rànquings i comparacions explícites requereix una planificació acurada, especialment en població adolescent, on les diferències individuals en habilitat i condició física poden amplificar processos de comparació social. Des d’una perspectiva educativa, aquests resultats reforcen la necessitat de prioritzar enfocaments que promoguin la participació, la millora personal i el significat de l’activitat física, alineant les intervencions amb els objectius formatius de l’educació física i la promoció d’hàbits actius saludables a llarg termini.

En relació amb el grup control, els resultats mostren que la participació en les classes habituals d’Educació Física no es va associar a un deteriorament de les variables psicològiques avaluades al llarg de les 10 setmanes d’intervenció. No obstant això, ja que el contingut específic d’aquestes classes no va ser planificat per l’equip investigador ni registrat de forma sistemàtica, aquests resultats s’han d’interpretar amb cautela. Per tant, no pot atribuir-se l’evolució observada en el grup control a unes característiques concretes de l’Educació Física habitual, sinó descriure’s únicament com el patró observat en aquest grup durant el període d’estudi.

Limitacions i futures línies d’investigació

Aquest estudi presenta limitacions que s’han de considerar en interpretar els resultats. En primer lloc, la durada de la intervenció i la seva integració en l’horari lectiu van poder limitar la magnitud dels canvis observats en algunes variables psicològiques i del son. En desenvolupar-se dins de les classes ordinàries d’Educació Física, la intervenció va estar condicionada per la durada real de les sessions, l’organització del centre, el calendari acadèmic, l’assistència de l’alumnat i el temps disponible per aplicar el protocol HIIT, cosa que podria haver reduït l’exposició efectiva al programa. A més, encara que es va controlar l’efecte del sexe, no es va disposar d’informació sobre altres variables contextuals rellevants, com el nivell socioeconòmic, la pràctica esportiva extraescolar o el background esportiu dels participants. En aquest sentit, no es va recollir informació detallada sobre l’experiència esportiva prèvia, el nivell competitiu, la familiaritat amb l’exercici d’alta intensitat o la pràctica esportiva organitzada de l’alumnat, variables que podrien haver influït en la intensitat assolida durant les sessions, així com en la motivació i en el gaudi percebut després de la pràctica. Així mateix, el contingut exacte i la càrrega interna de les classes habituals d’Educació Física fetes pel grup control no van ser registrats de forma sistemàtica, ja que aquestes van seguir la programació ordinària del professorat. Aquesta qüestió s’ha de considerar en interpretar les comparacions entre el grup control i els grups HIIT. Una altra limitació és l’ús de mesures autoinformades per avaluar les variables psicològiques i el son, cosa que pot introduir biaixos de percepció. En aquest sentit, futures investigacions haurien d’incorporar intervencions més prolongades, dissenys longitudinals i mesurades objectives, especialment en relació amb el son, un àmbit encara poc explorat en intervencions escolars basades en HIIT. Així mateix, seria d’interès analitzar diferents dissenys competitius per optimitzar els beneficis físics i psicològics en contextos educatius, comparant, per exemple, formats basats en rànquings individuals, competició cooperativa per equips, reptes centrats en el propi progrés, feedback privat o públic, i sistemes de puntuació centrats en la millora personal més que no pas en la comparació directa entre iguals.

Conclusions

Les troballes d’aquest estudi mostren que el format competitiu de l’HIIT es va associar amb una disminució significativa de l’autoestima en comparació amb el grup control i l’HIIT no competitiu, mentre que aquest darrer va generar un augment més gran de la motivació identificada. Aquests resultats confirmen que el component pedagògic de l’HIIT modula el seu impacte psicològic en adolescents, sent l’enfocament no competitiu més adequat en contextos educatius. Encara que no es van observar efectes significatius en les variables del son, la seva inclusió suposa una aportació nova en un àmbit encara poc explorat i obre una línia prometedora per a futures investigacions. Les conclusions es van establir després de controlar l’efecte del sexe en les anàlisis.

Conflicte d’interessos

Les autories no han comunicat cap conflicte d’interessos.