Resum

La present tesi doctoral és una mirada a l’interior d’un docent inexpert responsable de la matèria d’educació física així com a les seves experiències, vivències, inquietuds i expectatives entorn de l’educació i els diversos agents que la configuren. En aquest sentit, la principal motivació de l’estudi és compartir i reconstruir els fets importants en la vida de l’educador que poden servir d’ajuda als qui s’inicien en la professió.
El nostre propòsit se centra a donar resposta a la manera en què la identitat professional d’un docent novell es va construint i desenvolupant. Per a això, es procura donar resposta als interrogants següents: com són de determinants, en aquesta construcció, les vivències personals i professionals, tant presents com passades?; quin paper exerceix la formació inicial en el desenvolupament de la identitat professional?; i, per últim, quines possibilitats ofereix la formació reflexiva a l’educador per comprendre i reorientar la seva pràctica pedagògica?
Metodològicament, s’opta per un paradigma d’investigació de tall qualitatiu-interpretatiu, emparat en models com la investigació biograficonarrativa i l’autoetnografia. Pel que fa als instruments de recollida d’informació, s’empren els diaris de classe de diferents cursos i nivells educatius (etapa de formació inicial, etapa d’educació infantil, etapa d’educació primària, etapa d’ensenyament secundari i període com a professor associat a la universitat), la història de vida de l’educador en forma d’autobiografia i les entrevistes amb altres professionals de l’educació.
L’apartat d’anàlisi de dades, on es detalla la manera en què es van construint els significats pedagògics de l’educador a partir de les seves experiències, recorreguts i creences, s’estructura en dues parts: les relacions entre el docent, l’alumnat i la matèria d’educació física; i les relacions entre el docent, l’ensenyament de l’educació física i la resta d’agents que integren la comunitat educativa.
Entre les conclusions més rellevants de la investigació destaquen les següents: 1) En l’àmbit de l’ensenyament els mons d’allò que és personal i d’allò que és professional no poden deslligar-se l’un de l’altre; 2) La identitat professional està fortament imbuïda de factors interns (la manera de ser i de fer en la professió, l’autoconcepte i l’autoestima, principalment) i de factors externs (el prestigi de la professió, el reconeixement professional i les interaccions amb els estudiants, les famílies i els companys); 3) Allò que s’ha viscut com a alumne és un element central en el procés de construcció de la identitat professional docent; 4) Qüestionar de manera sistemàtica la pròpia docència és una manera de millorar l’ensenyament, de mantenir l’interès per la professió i d’obrir-se al camí de les noves idees.