Desenvolupament del pensament tàctic en edat escolar

David Gutiérrez Díaz del Campo

Idioma de l’original

568Visites

La investigació duta a terme sobre els models d’ensenyament comprensiu de l’esport (ECE) s’ha centrat en el com,en la metodologia, però tanmateix el què i el quan no han tingut una atenció científica. Omplir aquest buit ha estat el propòsit d’aquesta tesi, en la qual s’han avaluat els coneixements previs dels alumnes d’educació física. D’aquesta manera es pretén, d’una banda, aportar dades sobre les quals dissenyar progressions d’ensenyament acords amb les capacitats dels alumnes i, de l’altra, traçar el mapa del desenvolupament del coneixement tàctic durant l’etapa escolar. Per assolir aquests objectius es van avaluar els coneixements teòric i pràctic dels participants: setanta-quatre alumnes (nois i noies) d’entre 7 i 14 anys, dels cursos de 2n, 4t i 6è d’educació primària i 2n d’ESO. Es van dissenyar dos instruments d’avaluació: un instrument codificat per avaluar el rendiment
de joc (IARJ) i un instrument per avaluar el coneixement de base. La novetat de l’IARJ és el fet que s’han tingut en consideració dos nivells en el component de presa de decisió: la selecció de resposta a l’element tecnicotàctic i l’adequació al context tàctic de joc o principi de situació. El marc teòric inclou un estudi detallat sobre les teories constructivistes i els models d’ECE, i posen de manifest la clara fonamentació constructivista que posseeixen aquests models. En el capítol de discussió dels resultats s’inclou un apartat sobre aplicacions didàctiques, en les quals s’estableix una proposta de progressió per a esports d’invasió per a cadascun dels grups d’edat avaluats. Algunes de les conclusions de l’estudi van ser:
existeix una millora del rendiment de joc i coneixement de base associada amb l’edat; existeixen arguments de pes que sustenten la utilització de l’ECE com a mètode d’ensenyament dels jocs esportius en edat escolar; importància de l’adequació al context tàctic de joc com a variable determinant en el rendiment de joc; els alumnes de 2n d’educació primària tenen aptituds suficients per iniciar-se en l’aprenentatge esportiu; existeixen notables diferències en el rendiment de joc, forma de joc i coneixement generalitzat en els aspectes ofensius, individuals i amb pilota, enfront dels defensius, grupals i sense pilota; existència de connexió entre els components de decisió del coneixement de base i del rendiment de joc; el rendiment en l’execució motriu ha resultat no ser un indicador fiable del rendiment de joc i, per tant, de l’aprenentatge/desenvolupament de l’alumnat avaluat.

Paraules clau: avaluació, coneixement tàctic, educació física, esports d’invasió, iniciació esportiva, instrument codificat, presa de decisions, táctica.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de gener de 2011

Data de lectura: 16 de decembre de 2008