El procés d’avaluar en educació física

Una observació acurada i el seguiment continu de com ha evolucionat l’Educació Física en les darreres dècades, pot portar-nos, de forma bastant real, a l’afirmació que actualment s’està en una línia de promoció de la dimensió científica en l’ensenyament d’aquesta matèria. Des de fronts diferents, s’està reivindicant i fins i tot afirmant el naixement d’una Cièneia de la motricitat humana amb uns continguts i una metodologia propis que la sostenen com a ciència independent. Precisament formant part d’aquesta metodologia pròpia, un dels aspectes que poden destacar-se com a més important és el de la seva avaluació, particularment si es reconeix que en la didàctica moderna, influïda en gran mesura pels corrents tecnològics, la presència d’uns sistemes d’avaluació fefaents pot arribar a resultar determinant. S’ha d’admetre que dins d’aquesta línia de renovació pedagògica que es proposa, la concepció de l’ésser humà com una unitat psicosomàtica indivisible atorga a l’Educació Física un camp d’actuació que històricament li havia estat negat, i aixe, que antropológicament i pedagógica ja havia estat defi nit per Piaget, Wallon i Ajuriaguerra, entre d’altres, s’ha de confirmar des d’un punt de vista tecnològic. La plena integració del què, per què, a qui i com ensenyar, en un conjunt coherent i justificat, ha de ser una tasca que inquieti als teòrics de la pedagogia, però que no ha de ser descartada pels que dia rera dia s’enfronten amb la realitat del quefer docent a l’aula. “En darrera instancia, les doctrines de renovació educativa es fan realitat, o es queden només en idees, depenent, en definitiva, que el corpus docent les materialitzi o no, de fet, en les seves classes”.’ Amb l’esperança de provocar una certa inquietud en aquesta línia, està concebut aquest article.