Minitennis: un mitjà per a l’aprenentatge del tennis

Entenem per minitennis “el tennis jugat en una pista curta, una xarxa baixa, una pilota lenta i una raqueta petita” (Crespo, Andrade, Arranz, 1993). El minitennis no és quelcom recent, Hustlar (1989) afirma que Houba i Van der Meer van fer una demostració de tennis “en dimensions reduïdes” a Txecoslovàquia el 1955. Els antecedents del minitennis es troben en els exercicis realitzats amb pales curtes de fusta que s’incldien en alguns mètodes d’ensenyament com a exercicis per a la iniciació al tennis (Federació Alemanya de Tennis, 1979). Tanmateix, el gran desenvolupament del minitennis i la seva total expansió a àmbit mundial es va produir aproximadament al final de la dècada dels setanta. L’escola sueca, que va incloure el minitennis dins el seu programa d’ensenyament en la iniciació de jugadors. Va ser-ne una de les precursores. Per exemple, a la Gran Bretanya es va començar a difondre el 1980 i a partir del 1982 es va crear un programa nacionl de minitennis. A Espanya, els primers intents van començar aproximadament el 1984 i, a partir d’aquesta data, el minitennis s’ha estès als col·legis, poliesportius municipals i escoles de tennis. A partir de la seva popularització, la utilització del minitennis en programes de promoció del tennis a tots els nivells s’ha vist incrementada de manera molt considerable. És curiós que Dahlgren (1984) indiqués que els programes de minitennis van ser una de les causes de l’èxit del tennis suec en la seva etapa daurada. Alguns pensem que el minitennis forma la base del triangle de la formació adequada de jugadors i assegura l’exit d’una pràctica massiva del tennis. El propòsit d’aquest article és múltiple: reconèixer la importància que el minitennis té com a instrument metodològic per a l’ensenyament del tennis, també presentar els continguts d’ensenyament bàsics que s’han d’introduir en l’etapa de minitennis i, finalment, estudiar-ne les aplicacions en les escoles d’iniciació i els col·legis.