Resum

La recerca del moviment global en Dansa apareix associada a una comprensió del fenomen ritme. El treball del ritme aporta a l’individu una experiència molt més rica i completa, en la mesura que permet l’entrada en joc dels components perceptius, motors i afectius. L’elaboració d’un instrument objectiu que permeti l’adequada identificació i abordatge de problemes d’avaluació resulta d’importància transcendental, per tal com, en moltes ocasions, la qualificació i la conceptualització de l’alumnat depèn de l’avaluació realitzada pel professorat. A través d’ aquest estudi, es pot comprovar que és possible avaluar d’una forma objectiva la capacitat rítmica en Dansa. La creació d’una prova per avaluar aquesta capacitat pretén d’esdevenir un instrument que indiqui la realitat, limitacions i possibilitats de l’alumnat a l’aula, així com el nivell d’aprenentatge aconseguit pels estudiants. L’objectiu d’aquest estudi ha estat la construcció i validació d’un instrument de mesura per a l’avaluació de la capacitat rítmica en Dansa amb nens/es d’Educació Primària. Per fer-ho, es va partir de 60 exercicis originals (24 de picaments de mans i 36 de picaments de peus). Dos observadors van avaluar la capacitat rítmica de 159 subjectes en dues ocasions: a) abans de rebre cap mena d’instrucció en Dansa, i b) després de rebre un curs d’ensinistrament en aquesta activitat. Van ser seleccionats 15 exercicis en total (9 de picaments de mans i 6 de picaments de peus). La validació del test construït va resultar satisfactòria, i va possibilitar mesurar la capacitat rítmica de l’alumnat davant dos models d’expressió rítmica (transcripció i reproducció). Els resultats obtinguts van permetre d’arribar a conclusions sobre els nivells d’execució motora de l’alumnat davant d’aquesta variable.