Resum

Les activitats de muntanya (excursionisme, escalada, alpinisme…) representen un cas peculiar en el panorama de les especialitats esportives. No solament pel seu caràcter difusament competitiu, o per ser les perifèries més remotes el seu terreny de joc, sinó sobretot perquè desborden el marc estricte de la pràctica esportiva, tant en la tradicional divulgació de les activitats de base com per les connotacions d’aventura –per tant, escassament regulades– de les realitzacions extremes.
L’aparició de l’excursionisme –la seva inclusió aproximada en els cànons de la concepció recent de l’esport– és un fenomen l’origen del qual pot ser situat en paral·lel al desplegament del món modern. És, tot i amb això, un producte estrany de la societat on neix, perquè aquesta peculiaritat el fa ser refugi dels grups socials decadents i marginals unes vegades, i anticipació dels actors emergents, d’altres.
Observar l’economia i la societat moderna des de la muntanya, tal com il·lustra la història social de l’excursionisme, ens ofereix una nova, suggeridora i particular perspectiva de l’objecte de l’ofici sociològic.